Posted in Bellaterra, tagged Escultor Vilanova sí i Noucreus no?, Facta Non Verba X Bellaterra on 8 Setembre 2021|
Eliminar les tanques i porta de ferro il·legals d’accés al bosc de Bellaterra a través del Camí de l’Escultor Vilanova és una de les millors actuacions a l’espai públic que ha fet l’EMD aquest 2021.
No recuperar i netejar el Camí Noucreus del nomenclàtor de Bellaterra és una de les actuacions pendents de l’EMD des de l’any 2010.
Posted in Bellaterra, tagged Desapareix l'Article 28 de la llei hipotecària que restringia la venda d'un habitatge heretat, Economia de butxaca on 8 Setembre 2021|
“A partir de setembre de 2021 els hereus podran vendre l’habitatge heretat sense haver d’esperar els dos anys que exigia la llei hipotecària”
El 2 de juny de 2021 el Govern va proclamar un decret que elimina el controvertit article 28 de la llei hipotecària. A partir d’el 3 de setembre de 2021 aquest article deixarà de ser efectiu. La coneguda com a “Llei de Cuba” restringia als hereus no directes vendre l’habitatge fins passats dos anys, un problema que, malauradament, s’ha vist incrementat a causa de la pandèmia, segons desprèn l’informe “Les herències d’habitatge durant la pandèmia “elaborat per Fotocasa.
En què consisteix l’Article 28 de la Llei Hipotecària?
L’Article 28 de la Llei Hipotecària indicava que “les inscripcions de finques o drets reals adquirits per herència o llegat, no produeixen efectes, pel que fa a tercers, fins transcorreguts dos anys des de la data de la mort del causant”.
Això implicava que quan un familiar no directe (que no sigui fill, progenitor o cònjuge) heretava l’immoble, l’habitatge no podria tenir un nou propietari fins passats dos anys per si apareixia algun hereu forçós (com un fill no reconegut) que seria el propietari ipso facto de l’immoble.
Com afectava a hereus i compradors l’Article 28?
Amb aquest article implicava que, si es venia un habitatge amb aquesta particularitat, el nou propietari podria perdre el seu habitatge al hereu legítim, encara que hauria de seguir pagant la seva hipoteca.
A més, els bancs són reticents a concedir hipoteques sobre aquest tipus d’habitatges, la qual cosa dificulta també aconseguir finançament per comprar-les.
El comprador d’un pis heretat podria perdre l’habitatge, però hauria de seguir pagant la hipoteca
D’altra banda, l’hereu tenia problemes per vendre el seu habitatge fins passats dos anys de la mort del propietari anterior. A més, es veia forçat a vendre-la per un preu per sota de mercat si necessitava vendre-la abans d’aquest període pels càrrecs que comportava.
Què implica l’eliminació d’aquest article en la Llei Hipotecària?
La derogació d’aquest article de la llei hipotecària permet des del 3 de setembre 2021 que tots els habitatges afectats per aquesta normativa quedar lliure d’ella, és a dir, qualsevol immoble heretat (independentment del tipus d’hereu) es podrà registrar en el Registre de la propietat amb un nou propietari sense cap període d’espera, de manera que es podrà vendre al moment sense restriccions.
A més, les persones que hagin comprat un habitatge dins d’aquest context i estiguin en els “dos anys d’espera” es veuran alliberats d’aquesta espera, i pot registrar-se com a propietaris de l’habitatge sense problema.
Encara que va ser polèmic que aquest article no s’eliminés en el canvi de la nova llei hipotecària realitzat en 2019, la pandèmia ha tingut un paper important amb què el Govern prengués aquesta decisió ara. La pandèmia, d’acord amb l’informe de Fotocasa “Les herències d’habitatge durant la pandèmia” ha fet que durant l’últim any les herències d’habitatges augmentessin a casa nostra.
L’increment d’hereus que venien el seu habitatge va ser del 23% del total de venedors en 2021. Mentrestant, els hereus que llogaven un habitatge van ser el 9,8% del total de arrendadors.
La història de la coneguda com la “Llei de Cuba”
L’Article 28 de la llei hipotecària té el seu sentit si ho posem en context. Aquest article es va redactar el 1946 (menys de 50 anys des de la independència de Cuba d’Espanya)
Aquesta normativa tenia sentit fa 75 anys, ja que permetia als descendents d’espanyols emigrats a altres països (especialment en les antigues colònies) tinguessin temps de rebre la notícia de la mort i viatjar fins a Espanya per poder rebre la part que els corresponia de l’herència .
Font: Agustina Battioli, Real Estate, Fotocasa
BELLATERRA.CAT 