4 anys de l’1 d’Octubre, primer aniversari del referèndum després dels indults als presos polítics
Veïnat de Bellaterra a les portes del col·legi electoral del Centre Cívic|BELLATERRA. CAT
Avui fa quatre anys que el 61% del cens de Bellaterra va votar el referèndum de Catalunya per l’autodeterminació celebrat l’1 d’octubre del 2017 al col·legi electoral del Centre Cívic de Bellaterra.
Al tancar la jornada, ho van fer un total de 1210 bellaterrenques i bellaterrencs, sobre el cens oficial de 1965 habitants.
Ramón Andreu (president de l’EMD) i la seva ex parella Adriana Tesamá Macias, votant l’1-O al Centre Cívic de Bellaterra|CEDIDA
Ramon Andreu, president de l’EMD va anunciar les dades recopil·lades a la votació del Centre Cívic de Bellaterra, però com finalment el cens va ser universal, va permetre que molts bellaterrencs votessin en altres col·legis electorals arreu de Catalunya.
Resultats finals a Bellaterra: Sí: 1.104 No: 73 vots En blanc: 27 Nuls: 6
Carrer número 1 del Turó de Sant Pau de Bellaterra amb el nou enllumenat led|FOTO: BELLATERRA.CAT
Víctor Francos, ex regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola, i responsable de les relacions municipals amb Bellaterra, va anunciar l’any 2019 al veïnat de Bellaterra, que la renovació dels fanals del Turó de Sant Pau serien els últims en renovar-se per ser els més moderns de tota Bellaterra, però just a finals d’aquest estiu del 2021, han modificat el projecte i han decidit millorar l’enllumenat públic d’aquest barri de Bellaterra, tant proper a la UAB.
En aquesta fase han procedit a la conservació dels antics fanals però substituint la part alta per altres lluminàries amb leds. També s’ha aprofitat per millorat la il•luminació de la part boscosa de l’entrada al Turó de Sant Pau.
La desitjada actuació municipal s’ha realitzat a les 146 lluminàries del barri, aconseguint reduir la potencia un 55% del consum anterior, una actuació a tots els seus 13 carrers, i el lateral de la Carretera de la Universitat Autònoma.
El 2014 es va crear Mosquit Alert, un projecte de ciència ciutadana que tenia com a objectiu acabar amb l’expansió de l’mosquit tigre al nostre país.
El 2015 va entrar en funcionament l’aplicació on la gent podia alertar de la presència d’aquest mosquit i així poder tenir dades de la seva presència dins del territori. En això anys de vida l’app Mosquit Alert s’ha convertit en una eina molt útil, fins al punt que ara salta fronteres i s’expandirà per Europa.
L’equip del projecte Mosquito Alert ha desenvolupat el primer mapa de risc diari de trobar un mosquit tigre a Barcelona. Es tracta d’un sistema digital, únic al món, que informa en temps real i a una escala de 20 metres sobre la probabilitat que un mosquit i una persona es trobin o interaccionin aquell dia. L’eina també permet fer una predicció d’aquest risc a set dies vista. La creació del mapa forma part d’un projecte de recerca liderat pel CREAF que compta amb la participació de l’UPF, l’empresa IRIDEON i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La finalitat de l’estudi és incorporar el model predictiu a la gestió de mosquits de la ciutat i contribuir a la millora del control d’aquests insectes a la ciutat.
El risc de trobada es calcula a partir d’un model matemàtic que es nodreix de dades procedents de diferents fonts a temps real. Per una banda, la informació obtinguda a través de la ciència ciutadana de Mosquito Alert, i per altra, aquella que s’obté a partir de la xarxa de trampes intel·ligents i tradicionals distribuïdes per la ciutat. Posteriorment, el model afina aquest risc incorporant altres factors com la informació sobre el tipus de paisatge urbà a Barcelona, dades sociodemogràfiques sobre la densitat de població i el seu poder adquisitiu, i dades climàtiques, com la temperatura, humitat relativa i vent, que condicionen l’activitat dels mosquits.
Tal com explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF i codirector de Mosquito Alert, les noves tecnologies i la participació ciutadana han permès desenvolupar “una eina pràctica” que permet anticipar-se i actuar de forma molt més “dinàmica i efectiva” en punts calents d’activitat de mosquits. El mapa desenvolupat per l’equip de Mosquito Alert es troba en fase de prova com a eina de gestió del mosquit tigre per part l’ASPB. Tot i això, l’equip del projecte està treballant per implementar els models en un àmbit geogràfic més gran que arribi, en una primera fase a cobrir tota Catalunya, i més endavant, a Espanya. La idea és exportar aquest sistema a altres ciutats del món i convertir el mapa en una eina útil en la gestió del mosquit tigre.
Uns valors “a la baixa”
L’índex de risc va de 0 a 1, on 1 és el valor més alt. El risc estimat en els darrers quatre anys mostra que la ciutat de Barcelona té en conjunt un risc baix que sovint no supera valors de 0,15 tot i que en alguns districtes o zones es poden arribar a valors de 0,2 en moments concrets de l’any, i variar molt d’un any per l’altre.
Enguany, per les condicions meteorològiques i les poques pluges que hi ha hagut al llarg de la primavera i principi d’estiu, els valors s’han mantingut baixos a tota la ciutat. Segons les dades històriques, del 2018 endavant, l’Eixample, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes amb els valors més destacats.
BELLATERRA.CAT 