Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Llibreria Paper’s’

Aportacions Catalanes Universals|Pagès Editors

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble de Catalunya en el decurs de la història en tots els camps d’activitat que n’han ultrapassat les fronteres. Les aportacions són molt variades i s’incardinen en els diversos camps de l’activitat humana (arts plàstiques, literatura, arquitectura, enginyeria, recerca, legislació, urbanisme, teatre, circ, esport, descobriments geogràfics, cuina, societat, educació, religió…). D’una manera especial sobresurten les aportacions en els àmbits de la medicina, la tècnica i la recerca, les arts plàstiques, la literatura, la música, l’arquitectura i la religió. Una magnífica carta de presentació de Catalunya que inclou un breu resum de la història del nostre país, les 223 aportacions explicades i il·lustrades i comentaris finals a càrrec de personatges catalans actuals de tots els àmbits.

La Biblioteca Popular per a la Dona

L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. 1911. Fot: Baguñá i Cornet.

Dins el context històric de la Renaixença, procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes del segle xix, el 1909 —dos anys després que Prat de la Riba hagués fundat l’Institut d’Estudis Catalans— es va crear a Barcelona la primera biblioteca pública femenina d’Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona.
La fundà Francesca Bonnemaison i Farriols, pedagoga, que era conscient de les greus mancances de les dones pel que fa a formació i autonomia personal, i coneixia els incipients corrents de feminisme. Per això, quan l’any 1909 el rector de l’església de Santa Anna de Barcelona li adjudicà la responsabilitat de la biblioteca parroquial Obra de Buenas Lecturas ubicada en el claustre, ella no dubtà a fer-ne un espai on totes les dones, i especialment les treballadores, poguessin ampliar els seus coneixements i fer sentir la seva veu. Aquest mateix any fundà la Biblioteca Popular per a la Dona i l’any següent l’acolliment de la proposta era tan gran i l’espai tan petit, que la biblioteca esdevingué institut i es traslladà a la Casa de la Misericòrdia del carrer d’Elisabets de Barcelona, amb el nom d’Institut de Cultura Biblioteca Popular per a la Dona. S’hi feien conferències i les classes s’orientaven dins l’àmbit científic, manual i artístic. Es crearen tallers semblants als del corrent artístic Arts and Crafts.

Francesca Bonnemaison Farriols Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

S’intentava donar a la dona una preparació adequada a les exigències de les noves professions i ampliar la seva cultura en una època en què no tenia encara accés a la universitat. Es creà també una borsa de treball.
Tot això fou possible en part perquè Francesca Bonnemaison, pel fet d’estar casada amb Narcís Verdaguer i Callís —cosí germà del poeta Jacint Verdaguer— es relacionà amb ambients intel·lectuals i polítics, especialment de la Lliga Regionalista, i amb la seva personalitat inquieta i el seu tracte amable i persuasiu, aconseguí sensibilitzar persones que s’implicaren en aquell projecte de cultura i hi invertiren recursos materials imprescindibles per al seu bon funcionament.

El prestigi de l’institut i de la biblioteca creixia, i el nombre de sòcies era cada vegada més gran; l’octubre del 1922 s’inaugurà una nova seu al carrer Sant Pere Més Baix, número, 7, de Barcelona, que arribà a les vuit mil associades.
Però la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) estroncà les activitats i Francesca Bonnemaison s’exilià a Suïssa. Tornà el 1941 i tingué una gran decepció quan veié que l’Institut s’havia convertit en Instituto de Cultura para la Mujer, dirigit per la Secció Femenina de la Falange amb uns objectius que ella no compartia.
Durant el franquisme, l’edifici fou cedit a la Diputació de Barcelona i allotjà diferents institucions. Finalment, quan l’Institut del Teatre el deixà lliure l’any 2000, es tornà a reivindicar com a espai de dones i, actualment, amb el nom d’Espai Francesca Bonnemaison, és la seu de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home, de l’Escola de la Dona i del Centre de Cultura de Dones.
L’entorn sociocultural de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) i la força de la societat civil de la Catalunya d’aquell temps, propiciaren aquesta aportació pionera a Europa, on fins uns vint anys més tard no apareixeren institucions semblants, com la Faucett Library de Londres (1926) i la Bibliothèque Marguerite Durand de París (1932).

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país

L’escultura de geometries i relleus
Les obres de l’escultor Josep Maria Subirachs són reconegudes com de les més expressives i representatives de l’art contemporani, mostren la modernitat del seu país, Catalunya, on ha estat precursor de l’avantguarda en la segona meitat del segle xx.
Amb un gran domini de la tècnica i amb una escrupolositat formal, ha creat un llenguatge propi, expressiu, amb escasses influències externes.
Les seves escultures s’exposen en nombrosos museus arreu del món: als Estats Units, Suïssa, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Suècia, la Xina, Corea i el Vaticà, i en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i altres ciutats de l’Estat espanyol.

Josep Maria Subirachs amb Francesc Pérez, del Cercle Comtal de Barcelona

Ha creat una gran quantitat d’escultures per a espais oberts, entre d’altres destaquen: Forma 212 a l’entrada dels jardins Mundet de Barcelona (1957), la façana i les portes del santuari de la Virgen del Camino a Lleó (1961), el monument a Narcís Monturiol a Barcelona (1963), el monument a les Olimpíades a Mèxic (1968), el monument a Ramon Llull a Montserrat (1977), el monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera (1982), el monument a la unió d’Orient i Occident a Seül (1988), els monuments a Francesc Macià, a Vilanova i la Geltrú (1983) i a Barcelona (1991), i el recobriment escultòric de la Façana de la Passió del temple de la Sagrada Família a Barcelona, que li fou encarregat el 1987.
Ha utilitzat tota mena de materials: terra cuita, bronze, fusta, ferro, marbre, formigó, fibrociment, pedra i també coure, vidre, alumini, acer i vori. Darrerament ha combinat fragments pictòrics amb les escultures.
Com a gravador ha treballat la litografia, la serigrafia, l’aiguafort, el linòleum i la punta seca.
Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, dibuixant i gravador, treballà com a aprenent en el taller d’Enric Monjo (1942-1947). Estudià com a alumne lliure a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945) i Enric Casanoves fou el mestre amb qui aprofundí el treball d’escultor (1947-1948).
Als vint-i-un anys realitzà la seva primera exposició a la Casa del Llibre (Barcelona, 1948). Participà a partir del 1949 en diverses edicions del Saló d’Octubre de Barcelona.
Becat per l’Institut Francès a París (1951), residí uns anys a Bèlgica (1954-1956), on féu diverses exposicions. Entre altres reconeixements, obtingué una medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria (1957), el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i el Juli Gonzàlez de l’Associació d’Artistes Actuals (1958). En les dècades dels anys seixanta i setanta exposà en nombroses ciutats de la resta d’Europa i dels Estats Units.
Després de les primeres obres influïdes pel Noucentisme, moviment cultural iniciat a Catalunya a la primeria del segle xx, evolucionà vers un expressionisme i un procés d’esquematització que desembocà en l’abstracció amb una evolució posterior vers un neofigurativisme en els quals barreja figura i abstracció, positiu i negatiu, d’una manera personal, amb la utilització de la dialèctica còncau-convex, de manera que el buit té el seu propi espai al costat de la forma.
Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1979), Corresponding Member de la Hispanic Society of America de Nova York, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres de la República Francesa (1986) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), entre altres reconeixements amb què fou distingit.

Font: El Punt Avui, Pagès Editors, AFB, http://www.funDoc.net

Read Full Post »

La Llibreria Paper’s de Bellaterra és part i essència d’un poble i el seu primer batec del dia, ara aportant premsa i revistes internacionals.

Una petita mostra de premsa internacional a la Llibreria Paper’s de Bellaterra

L’augment de l’interès del veïnat de Bellaterra per la premsa i revistes internacionals és una realitat. A partir d’ara la Llibreria Paper’s ofereix aquest important servei.

Mostra de revistes internacionals de la Llibreria Paper’s de Bellaterra

La Llibreria Paper’s de Bellaterra és el despertador i animador, i termòmetre veïnal: saben qui ha passat i qui no. En els últims anys s’han rebut notícies de tancaments de capçaleres de publicacions que mai, però allà segueixen Víctor i el seu equip professional, remant contra tauletes digitals i ‘smartphones’, el vent i marea en l’era de la premsa digital. Són els herois de l’edició de paper, que, juntament amb les revistes i els dominicals, veuen descarregar a les seves parades bosses, maquillatge, ulleres de sol i tots els ‘gadgets’ que serveixin per atraure el lector. Sàviament i amb meticulositat apanyen altres productes en els pocs metres del seu espai de la Plaça del Pi: llibres, polos de fruita natural, ‘snacks’, begudes, loteria catalana i flors. Però segueixen necessitant la premsa matutina per començar a rodar i rodar cada dia.

Read Full Post »

Read Full Post »

Repasseu unes portades de diaris d’avui, dilluns 25 d’abril que trobareu a la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Read Full Post »

Empar Moliner i Toni Cruanyes, els autors més venuts d’aquest Sant Jordi

“Benvolguda”, d’Empar Moliner, ha estat el llibre més venut de ficció en català i “La vall de la llum”, de Toni Cruanyes, el més venut de no-ficció en català

Els més venuts de no-ficció en català:

– “La Vall de la Llum”, de Toni Cruanyes

– “L’alegria de viure”, de Sílvia Soler

– “Crims. Llum a la foscor”, de Carles Porta

Lectors i autors s’han pogut retrobar en aquest Sant Jordi molt condicionat pel temps, que ha inclòs calamarsa, pluja, vent i també alguna estona de sol.

Després de dos anys de pandèmia, els carrers s’han tornat a omplir de gent, ja sense restriccions ni mascaretes, i aquests han estat els títols més venuts, segons l’estimació del Gremi de Llibreters.

Els llibres més venuts de ficció en català:

– “Benvolguda”, d’Empar Moliner

– “El monstre de Santa Helena”, d’Albert Sánchez Piñol

– “Mamut”, d’Eva Baltasar

– “Quan s’esborren les paraules”, de Rafel Nadal

Els més venuts de no-ficció en català:

– “La Vall de la Llum”, de Toni Cruanyes

– “L’alegria de viure”, de Sílvia Soler

– “Crims. Llum a la foscor”, de Carles Porta

Els més venuts de ficció en castellà:

– “Roma soy yo”, de Santiago Posteguillo

– “El libro negro de las horas”, d’Eva García Sáenz de Urturi

– “El mapa de los anhelos”, d’Alice Kellen

– “Violeta”, d’Isabel Allende

Els més venuts de no-ficció en castellà:

– “Por si las voces vuelven”, d’Ángel Martín

– “Cómo hacer que te pasen cosas buenas”, de Marian Rojas Estapé

– “La muerte contada por un sapiens a un neandertal”, de Juan José Millas i Juan Luis Arsuaga

Els més venuts de literatura infantil i juvenil en català:

– “Catalanament”, de La incorrecta

– “La princesa, el drac i el cavaller desarmat”, de Joan Turu

– “La meravellosa i horripilant casa de la iaia”, de Meritxell Martí Orriols

Els més venuts de literatura infantil i juvenil en castellà:

– “Las perrerías de Mike 1. Mikecrack y la Estrella Maldita”, de Mikecrack

– “Antes de diciembre”, de Joana Marcús

– “El semen mola (pero necesitas saber cómo funciona)”, d’Anna Salvia i Cristina Torrón

Satisfacció agredolça

El Gremi de Llibreters tanca aquest primer Sant Jordi postpandèmia amb satisfacció i la seva presidenta, Carme Ferrer, ha subratllat que s’haurà arribat al nivell de vendes del 2019 (a l’espera de tancar els números definitius d’aquí a un parell de dies).

“Estem contents perquè veiem que aquest ha estat un Sant Jordi prepandèmia”, ha dit Ferrer.

Ara bé, el Gremi de Llibreters tampoc amaga que la pluja ha deixat un regust agredolç, sobretot a Barcelona, on les tempestes han fet malbé algunes de les parades i han obligat els seus responsables a recollir abans d’hora, perquè se’ls havien mullat els llibres.

Font: CCMA, Llibreria Paper’s de Bellaterra

Read Full Post »

Els editors asseguren que amb la pandèmia s’ha passat d’un 50% a un 67% de lectors i que la literatura infantil i juvenil passa per un moment daurat

Els editors de llibres infantils i juvenils defensen que un país tira endavant si hi ha nens i nenes lectors, i reivindiquen ser tractats de primera categoriaAposten per la qualitat i evitar la tirania de les novetats. I estan convençuts que tot infant pot trobar un llibre fascinant amb l’ajuda de llibreters i bibliotecaris.

Read Full Post »

Destaquen les notícies: CS atia la polèmica parlant de terrorisme. El temor amb la vacuna. Acord de 15 M€ per les llengües cooficials, Experts de la UE demanen dures restriccions per frenar l’òmicron.

Read Full Post »

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra podeu encarregar totes les obres de Laia Aguilar” Regalem llibres per Nadal!!

L’escriptora Laia Aguilar|CEDIDA

Laia Aguilar|Un grup d’amics i una xerrada anodina. La covid. Recordeu quan vam dir que ens canviaria la nostra manera de viure? Han canviat tant, els nostres hàbits? Sí, diuen alguns. Nosaltres hem marxat a viure al camp, intentem dur una vida amb menys recursos i més saludable. No, diuen uns altres. Jo continuo més estressat que mai. Les tecnologia, la feina que em consumeix, l’addicció a les xarxes. Parlen i entrellacen diàlegs i elucubren sobre un món on tots voldrien tenir l’oportunitat de canviar. Però com seria aquest món? Viure més aïllats? En plena natura? Deixar de banda el capitalisme extrem? Les desigualtats econòmiques i de poder? Deixar d’explotar els recursos naturals? Ser més humans, més dignes, més ètics?

Una conversa com aquesta es dona en molts entorns i amb tot tipus de gent. Si una cosa hem après o podríem aprendre de la covid és plantejar-nos com volem que sigui el món on hem de viure durant els propers anys. Un món amenaçat pel canvi climàtic, l’escalfament exponencial, les catàstrofes naturals, l’explotació de recursos o la superpoblació i les migracions, entre molts altres temes. I sí, la covid ha estat un punt d’inflexió que ens ha fet pensar com volem que sigui el nostre present i futur. Hi ha gent que ha canviat de vida i ha optat per anar-se’n a viure al camp. D’altres han canviat la forma de relacionar-se i han triat viure en comunitat, per exemple. Però la majoria de persones, diria jo, han retornat als seus antics hàbits poc saludables d’un món on ens pensàvem que no érem vulnerables quan resulta que ho érem del tot.

Hem canviat tant, realment, com a societat? La novel·la distòpica El llibre blau de Nebo, de l’escriptora gal·lesa Manon Steffan Ros i editat per Periscopi, ens narra la vida de Rowenna i els seus dos fills –Sion i Dwynwen–, que viuen aïllats en una caseta als afores de Nebo, al nord de Gal·les. No saben què va passar després del Final, però des d’aleshores la seva vida és una altra. Sobreviuen com poden, cultiven el seu hort, han deixat enrere el món tecnològic i el de les xarxes i intenten subsistir amb els pocs recursos naturals que tenen. La mare no troba gens a faltar l’antic món, que considera d’un capitalisme extrem i d’un individualisme ferotge. El fill, en canvi, s’aferra a la religió, i al futur immediat. Cadascú escriu en el seu diari les vivències que experimenten després del Final. I anem descobrint a poc a poc què va passar: una explosió, un núvol tòxic, la supervivència com a instint per preservar l’espècie… I una pregunta que els assetja alhora que assetja el lector: cal viure un Final perquè tots plegats aprenguem una nova manera de viure?

La cimera del clima de Glasgow no ha servit de res, diu un dels nois d’aquest grup d’amics. Promeses i més promeses. Els països explotadors ho continuaran sent, no volen perdre el seu potencial econòmic. I què passa amb els països més pobres? Àfrica, Sud-amèrica… I això de la gran apagada? Què en penseu? Estaria molt bé, no? Però calla, calla, que primer penjo una fotografia d’aquest sopar a les xarxes! La relació de Rowena i el fill és plena de tendresa i contradiccions. Se senten sols al món, desemparats, però es tenen l’una a l’altre. Cadascú elucubra un futur diferent que plasmen en el seu diari sense dir-ne res a l’altre. Promeses, expectatives, records… Es pregunten qui són i cap on es dirigeix aquest nou món, qui sap si amb uns valors una mica més sòlids.

M’imagino aquest grup d’amics conversant amb els personatges de Rowenna i Sion que provenen d’un futur distòpic. Es presenten, encaixades de mans, entrecreuen somriures. I doncs, amics… Com ho podem aturar? Tant és que sigui una explosió nuclear, un virus, o una catàstrofe natural… Què podem fer per no destruir el nostre planeta? O encara millor: què podem fer per aprendre a viure amb uns altres valors? Rowenna contesta una frase que cita al seu diari i que diu exactament així: “Com que aquí no hi queda gaire vida, com que no hi ha gent gran, ni ràdio, ni Facebook, veig emocions humanes per tot arreu.”
Tots callen i escolten. I pensen uns instants: “Emocions humanes…” Canvien de tema i tornen a les xarxes.

Biografia de Laia Aguilar ( Barcelona, 1976)

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, a més d’escriptora, és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com ara El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre d’altres. Anteriorment va publicar la novel·la Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres) i Pare de família busca… (Al Revés). El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Wolfgang, la seva novel·la més personal, és una novel·la juvenil protagonitzada per un nen d’onze anys, Wolfgang, amb un coeficient intel·lectual de 152, al qual li agrada fer llistes de coses impossibles, conèixer com es podria viatjar a Neptú i pensar que algun dia es convertirà en un gran pianista, entre altres accions. Després de Wolfgang (Columna, 2017), va publicar la seva segona novel·la juvenil, Juno (Fanbooks, 2018) que fa d’altaveu de la solitud i la desesperança dels menors tutelats, explicant la vida d’una adolescent desemparada i enrabiada. El 2020 va rebre el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d’estels (Destino, 2020), una novel·la per a adults que relata el retrobament d’un grup d’amics, un cap de setmana, al cap de Creus, anys després d’un incident tràgic.

Obres de Laia Aguilar

2008: Les bruixes de Viladrau. Ara Llibres.
2014: Pare de família busca… Al Revés.
2017: Wolfgang (extraordinari). Columna. Premi Carlemany per al foment de la lectura
2018: Juno. Fanbooks
2019: Wolfgang. El secret del pare. Grup 62
2020: Pluja d’estels. Destino. Premi Josep Pla de narrativa 2020.

Font: El Punt Avui, Wikipèdia

Read Full Post »

“Book és el més gran dispositiu Biòptic de coneixement a nivell mundial”

Víctor, titular de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

“Consecuencias de decir te quiero” és el nou fenomen editorial de la poesia de la qual tothom parla, número 1 de vendes” Manu Erena només té 16 anys.

Vivim en canvi constant,
amb por de dir “t’estimo”
per les conseqüències que podria portar. Però hem de arriscar-nos,
hem de perdre’ns per poder
trobar-nos, aprendre del dany
i seguir somiant.

Estima, estima molt, però mai
t’oblidis d’ estimar-te a tu mateix

Quan Manu Erena va començar a escriure poesia en els seus quaderns, no podia imaginar que es convertiria en un fenomen de vendes gràcies a la publicació del seu primer llibre, Conseqüències de dir t’estimo, amb el qual ha arribat a dalt de tot de les llistes de  best sellers.  El poemari que tens entre les mans ha commogut desenes de milers de lectors per un motiu molt simple: Manu ha sabut expressar a través dels seus versos les sensacions i emocions que tots sentim.  Aquesta nova edició especial, que inclou poemes inèdits, és un regal per a tu mateix i per als altres.  Una lectura imprescindible per a tots aquells que necessiten cridar-li al món el que senten.

Biografia de Manu Erena

Nascut l’any 2005 a Torredonjimeno (Jaén)

Somiant.  Així va començar això.  Escrivint mil històries en què els seus personatges s’enfrontaven a les adversitats de la vida.  Imaginant cançons i finals feliços.  Ara, les coses són una mica més complicades.  He hagut de donar-me compte del difícil que pot ser de vegades dir adéu.  També he après el que és estimar, sentir, ser.  He començat a conèixer-me a mi mateix.  A que la vida pot ser que no sigui tan fàcil si no t’arrisques.  Aquí hi cadascuna de les meves sensacions.  Aquest és el començament de la meva història.  La nostra història.

Font: Llibreria Paper’s, Casa del Llibre,

Read Full Post »

Older Posts »