Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Llibreria Paper’s’

“Consecuencias de decir te quiero” és el nou fenomen editorial de la poesia de la qual tothom parla, número 1 de vendes” Manu Erena només té 16 anys.

Vivim en canvi constant,
amb por de dir “t’estimo”
per les conseqüències que podria portar. Però hem de arriscar-nos,
hem de perdre’ns per poder
trobar-nos, aprendre del dany
i seguir somiant.

Estima, estima molt, però mai
t’oblidis d’ estimar-te a tu mateix

Quan Manu Erena va començar a escriure poesia en els seus quaderns, no podia imaginar que es convertiria en un fenomen de vendes gràcies a la publicació del seu primer llibre, Conseqüències de dir t’estimo, amb el qual ha arribat a dalt de tot de les llistes de  best sellers.  El poemari que tens entre les mans ha commogut desenes de milers de lectors per un motiu molt simple: Manu ha sabut expressar a través dels seus versos les sensacions i emocions que tots sentim.  Aquesta nova edició especial, que inclou poemes inèdits, és un regal per a tu mateix i per als altres.  Una lectura imprescindible per a tots aquells que necessiten cridar-li al món el que senten.

Biografia de Manu Erena

Nascut l’any 2005 a Torredonjimeno (Jaén)

Somiant.  Així va començar això.  Escrivint mil històries en què els seus personatges s’enfrontaven a les adversitats de la vida.  Imaginant cançons i finals feliços.  Ara, les coses són una mica més complicades.  He hagut de donar-me compte del difícil que pot ser de vegades dir adéu.  També he après el que és estimar, sentir, ser.  He començat a conèixer-me a mi mateix.  A que la vida pot ser que no sigui tan fàcil si no t’arrisques.  Aquí hi cadascuna de les meves sensacions.  Aquest és el començament de la meva història.  La nostra història.

Font: Llibreria Paper’s, Casa del Llibre,

Read Full Post »

Adesiara publica la traducció monumental d’‘Heroides’ de Publi Ovidi Nasó, que en la seva època va inaugurar un gènere literari, en versió d’Esther Artigas

Publius Ovidius Naso, conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina.

Encara no se saben els motius per què August va desterrar el poeta Ovidi, que moriria a Tomis, a la mar Negra, però el cert és que el retir de la cort romana li va servir per arrodonir una de les obres més singulars i extraordinàries de la història de la literatura, en paral·lel a dos coetanis, els també poetes Horaci i Virgili. Ovidi va deixar per a la posteritat obres fonamentals com ara les Metamorfosis, els Fastos, les Tristes, les Pòntiques, l’Art d’enamorar i els Remeis d’amor, que, encara ara, són el manual més perfecte per superar l’amor no correspost, el primer llibre d’autoajuda de la història.

Aquests dies de rentrée ens arriben, de les mans d’Adesiara, les excepcionals Heroides, que en la seva època van inaugurar un gènere literari i que ara, en moments d’indiscutible vigència, arriben en nova traducció d’Esther Artigas – s’hi ha passat gairebé quatre anys!– i un assaig introductori de gran valor de Pere Fàbregas. Amb el títol convencional d’Heroides (‘heroïnes’ o ‘dones d’herois’), o de l’alternativa més exacta Epistulae heroidum (‘cartes d’heroïnes’), s’apleguen un total de 21 epístoles en vers, que es poden dividir en dos grups.
Perquè se’n facin una idea, els editors es pregunten i es contesten: “Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? Com és que Hèlena es va deixar seduir per Paris? Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Amb un enginy extraordinari i una enorme voluntat d’experimentació, Ovidi ens presenta una col·lecció de 21 cartes en vers en què dona veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor.”

Intèrpret de l’amor com ningú, Publi Ovidi Nasó ens ofereix versions d’alguns dels grans amors històrics i de la mitologia dins un catàleg de comportaments i conductes que el poeta desxifra.

L’estàtua del poeta llatí Ovidi de Constança va ser feta per l’escultor italià Ettore Ferrari el 1887 com a homenatge a l’escriptor que va viure els darrers anys de la seva vida, a l’exili, a Tomis.  L’estàtua està sobre una base de marbre blanc, sobre la qual està incrustada una placa amb un text de “Trist”.  El monument es troba a la plaça Ovidiu, al centre de Constança

Fàbregas apunta, en el primer paràgraf, que els amors feliços i sense obstacles no acostumen a despertar gaire interès, perquè ni alleugen ni il·luminen la nostra pròpia dissort. No en va la història de la literatura i de l’art occidentals és plena d’històries d’amor desafortunades. La literatura antiga no n’és cap excepció, i l’elegia llatina en particular es pot considerar, en molts sentits, el gènere per excel·lència de l’amor infeliç, apassionat i incondicional alhora.
Ovidi, tot i ser continuador dels elegíacs Corneli Gal, Tibul i Properci, entre els anys 20 i 2 aC va compondre una sèrie d’obres de caire elegíac: els Amors, l’Art d’enamorar i els Remeis a l’amor. Totes estan construïdes sobre la base de les convencions del gènere instituïdes pels seus predecessors, però Ovidi, com va fer al llarg de tota la carrera poètica, fa gala d’un enginy extraordinari (fins i tot excessiu, segons alguns) i d’una enorme voluntat d’experimentació que posa a prova els límits dels gèneres i les convencions literàries establertes. Això, tot sovint, dona lloc a formes híbrides que, com s’esdevé en el cas de les Heroides, acaben resultant completament noves. Fàbregas continua afirmant: “El tema exclusiu de l’elegia llatina és l’experiència amorosa, pretesament autobiogràfica, del poeta. L’amor del poeta amant vers la figura idolatrada de la seva estimada, encara que sigui cruel, inconstant i capriciosa, esdevé l’única raó de ser no només de la seva vida, sinó també de la seva activitat poètica. Les alegries són poques; els sofriments d’amor, molts; tanmateix, rares vegades el poeta amant desisteix, sinó que s’esforça a captivar o reconquistar la noia. Les experiències amoroses que es narren en les col·leccions elegíaques, amb totes les variacions que es vulguin, s’emmotllen en bona mesura a una sèrie de tòpics i motius recurrents que acabaven configurant un codi poètic i de conducta especial.”
Una part està composta en la primera etapa creativa del poeta, abans que abordés reptes de major envergadura, com ara les Metamorfosis i els Fastos. Totes aquestes epístoles es poden llegir en paral·lel al cicle esmentat a l’amor. A través dels diferents períodes, Ovidi va gestar aquesta interessant reflexió, que és també una forma d’autointerrogar-se sobre l’amor abans del Romanticisme i que Hollywood ho envaís tot de sucre. Un exemple de les cartes és la que envia Penèlope, símbol de l’amor conjugal abnegat i immarcescible, al seu marit Ulisses quan la presència dels pretendents fa cada vegada més difícil el govern d’Ítaca i del mateix casal de l’heroi: “Jo no hauria jagut engelabrida en el llit desert, / ni em planyeria, abandonada, del pas lent dels dies, / ni, quan miro de distreure les hores llargues de la nit, / cansaria el pes del llenç les meves mans de vídua.i / ¿Quan no he temut jo perills més greus que els reals? / L’amor és una cosa plena de neguitosa temença.”
La del troià Paris a Hèlena és plena també d’al·licients i passió atansada: “Però mal puc dissimular, perquè qui podria amagar un foc / que es veu sempre traït per la seva pròpia llum? La imaginació dilata la llegenda.”

Read Full Post »

FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Refresca’t amb amb els polos Sprim Fruits creats a La Boqueria de Barcelona, de venda exclusiva a la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Polos Sprim Fruits 100% de fruita natural a la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Llegir llibres ara a l’estiu és més econòmic a la Llibreria Paper’s ‼️

Taula de llibres de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Ressenya de el llibre “Miss Mart”, de Manuel Jabois

Miss Marte de Manuel Jabois|ALFAGUARA

En Miss Mart ens trobem principalment amb Nico i Berta, dos periodistes que es troben en un petit poble costaner de Galícia, Xaxebe.  Nico va créixer allà i torna després de diversos anys per ajudar a la Berta, que té l’objectiu de fer un documental d’una cosa molt greu que va passar al poble fa uns vint anys.  Quan Nico encara era un xaval, van arribar a el poble dues noies radiants però amb un aspecte deplorable, encara més joves que ell i els seus amics, tot i que elles ho negaven.  Una de les dues noies es deia Mai, tenia una filla i deia que era Miss Mart perquè allà, a Mart, hi havia un altre cànon.  Mai s’enamora de Santi, amic de Nico, i poc després es casen.  En les noces, la filla de Mai desapareix.  Aquest fet és sobre el que vol indagar Berta, que ja ve amb certa fama de treballs anteriors.  Després del casament i la desaparició, Mai s’apaga, s’enfonsa, i mor.

Nico farà, com diu en algun moment de el llibre, de fixer: algú que coneix bé el lloc i prepara a l’periodista el terreny.  I en aquesta tasca es retrobarà amb vells amics, vells coneguts, vells familiars.  Al costat de Nico, Berta i Samu, el tècnic, anirem desgranant quin pas aquella nit de noces i els dies anteriors per boca de tots els que en aquells dies habitaven Xaxebe.  «Totes les vostres vides i records de fa vint anys per explicar un forat», això diu Berta cap a la meitat de el llibre.  I aquest forat el omplirà Mai.  Perquè serà ella la veritable protagonista de la història, encara que en la portada aparegui una nena.

En un altre moment de la novel·la es parla de Mai com un astre, com si a l’equip d’un poble petit arribés Maradona i el poble volgués posar-se a la seva alçada, compensar la seva grandesa.  Mai arriba a Xaxebe i se’l fa seu.  Està una mica desequilibrada, sí, se sap molt poc del seu passat, també, porta amb ella una filla que per edat sembla impossible que sigui seva, d’acord, però com passa amb la gent de poble, nosaltres no podrem enlairar la mirada d’el avançar  de Mai.

I avançar de Mai serà supersònic i breu.  Sabrem que és catalana, que té un pare hippy que viu pels voltants de la vila i al qual ella evita, i que la seva filla es diu Yulia.  Sabrem que mai s’enfada, que tots la volen i que té posada 01:00 sobreprotecció extrema sobre la seva filla.  I sabrem, sobretot, que la Berta vol saber més.  També sabrem altres coses, que tenen a veure amb Marsé i Dickinson (sí, no m’he tornat boig), amb un llapis amb el qual mesurar l’altura d’una nena i amb retalls de premsa de successos totalment random (o potser no tant)  de mitjans dels noranta.  Però el més important és que sabrem poc, fins a cert moment, molt a al final (que bé que ho juga Jabois), que és quan la bomba ens explota a la cara.  A mi Miss Mart m’ha esquitxat molt, i només espero que ho segueixi fent, i ho faci, amb molts lectors més.  Com si això fos tennis, Jabois ha consolidat el joc després de guanyar el primer amb Malaherba.  I això té pinta que, si segueix així, acabarà sent un set en blanc.  All in a Jabois.

Font: Víctor González, Libros y Literatura

Read Full Post »

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra podeu encarregar la versió catalana i castellana|BELLATERRA.CAT

Sinopsis de SIRA


La segona gran guerra s’ha acabat i el món comença una tortuosa reconstrucció. La Sira deixa enrere les seves funcions com a col·laboradora dels serveis secrets britànics i ara afronta el futur amb moltes ganes de serenitat. Però no ho aconseguirà. El destí li té preparada una tràgica sorpresa que l’obligarà a reinventar-se, prendre sola les regnes de la seva vida i lluitar amb força per encaminar el seu futur.

Entre compromisos, intrigues i esdeveniments històrics que marcaran una època, Jerusalem, Londres, Madrid i Tànger seran els escenaris pels quals transiti. Allà s’enfrontarà amb drames i retrobaments, encàrrecs arriscats, sentiments profunds i l’experiència de la maternitat.

La Sira Bonnard –abans Sira Quiroga, abans Arish Agoriuq– ja no és la innocent costurera que ens va enlluernar entre patrons i missatges clandestins, però el seu atractiu segueix intacte.

Torna la Sira, carismàtica i inoblidable.

Read Full Post »

En aquest volum, Joaquim Nadal dedica 76 articles a 67 protagonistes, com els seus pares, Josep Tarradellas, Diana Garrigosa o Pablo Picasso.

Joaquim Nadal amb el seu llibre Noms d’una Vida|DIARI DE GIRONA

L’historiador, escriptor i polític Joaquim Nadal acaba de publicar ‘Noms d’una vida’, el tercer llibre de perfils biogràfics que l’autor dedica a parlar de persones, vives o mortes, que l’han marcat i que en la seva projecció pública, cívica i nacional, han excel·lit pels seus valors, treball i dedicació a la comunitat.

Nadal diu estar “feliç” d’haver fet una trilogia de perfils humans i reconeix que en aquest llibre s’implica i s’acosta més a les persones i a l’emoció. Editat per Pagès Editors, forma part de la col·lecció d’assaig ‘Argent viu’, dirigida per la filòloga i política lleidatana Carme Vidal Huguet.

Juntament amb ‘Vides amb nom’ i ‘Noves vides amb nom’, ‘Noms d’una vida’ forma una trilogia. Segons expliquen des de Pagès Editors, “l’estil personal i afinada sensibilitat, permet a l’autor subratllar les dimensions quotidianes i els valors dels biografiats; unes vides directa o indirectament lligades a la seva a nivell personal o intel·lectual”.
Al llibre hi ha els perfils biogràfics de noms de la seva família (el pare i a la mare de Joaquim Nadal) i noms singulars de la història, l’art, la política o l’església, com Ermessenda de Carcassona, Josep Tarradellas, Diana Garrigosa, Hilari Raguer, Maillol, Pablo Picasso, Modest Prats, Josep Fontana, Pierre Vilar, Eva Serra, Sebastià Salellas i Magret o Narcís-Jordi Aragó, entre d’altres.

“No són els noms d’una vida, són noms que esdevenen presències intenses en la meva, per simpatia, afinitat, coincidència cívica i política, interès intel·lectual, vincles professionals o emocionals, per amistat o per tot alhora”, explica Nadal.

Nadal encapçala el llibre amb dos articles molt personals, un dedicat al seu pare que recull el que l’autor va escriure pel dia del funeral, fa 3 anys, i un altre que recull unes notes escrites per a la seva mare, que està a punt de fer 90 anys. Nadal també destaca l’article breu sobre Diana Garrigosa i l’impacte de la seva mort.

“És la persona que acompanya Paqual Maragall, mentre viu un Alzheimer creixent i que de cop desapareix del mapa com si hagués fet tot el que havia de fer a la vida, deixant les coses endreçades”, explica l’autor. També dedica un article al text que es va llegir en el funeral de Josep Pla, tres articles dedicats a Raimon i un altre a un membre del PSUC.

L’autor, que ha presentat el llibre el passat dijous, acompanyat de Carme Vidal i de la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha reconegut que en aquest tercer volum s’hi afegeix una pulsió emocional.
“Em deixo anar una mica més perquè he deixat de mantenir distància entre les persones”, explica, “i això fa que en algun moment intenti transmetre l’esgarrifança de l’emoció per la coneixença d’un personatge o per algun fet que l’acompanya en la vida o en la mort”, reconeix. L’autor subratlla que quan es tracta de persones que han mort i a les quals els hi dedica algun article, “sempre destaco que dels morts no ens importa la mort, sinó que ens importa a vida”.

Font: Pagès Editors, Llibreria Paper’s

Read Full Post »

Com ja és tradició, el Gremi de Llibreters ha publicat la llista dels títols i escriptors més venuts durant la diada.

Sant Jordi 2021 de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Els premiats amb aquestes vendes han estat Xavier Bosch, Oriol Mitjà, María Dueñas i Paz Padilla, segons si l’obra era o no de ficció i en llengua catalana o castellana. A continuació trobaràs tota la llista dels llibres més venuts segons la seva categoria.

Llibres més venuts de ficció en català👇

‘La dona de la seva vida’ (Columna Edicions), de Xavier Bosch
‘Consumits pel foc’ (Proa), de Jaume Cabré
‘Tàndem’ (Ediciones Destino), de Maria Barbal
‘L’home que va viure dues vegades’ (Columna Edicions), de Gerard Quintana
‘Canto jo i la muntanya balla’ (Anagrama), d’Irene Solà

A cor obert d’Oriol Mitjà, el llibre més venut de no-ficció en català|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de no-ficció en català👇

‘A cor obert’ (Columna Edicions), d’Oriol Mitjà
‘Paraules d’Arcadi’ (Angle Editorial), d’Arcadi Oliveres
‘El dia que vaig marxar’ (Univers Llibres), d’Albert Om
‘Les hores greus’ (Símbol Editors), de Quim Torra
‘L’armadura del rei’ (Ara Llibres), d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo

Victor, amb dos dels llibres més venuts al Sant Jordi 2021 a la seva Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de ficció en castellà👇

‘Sira’ (Editorial Planeta), de María Dueñas
‘Independencia’ (Tusquets Editores), de Javier Cercas
‘El juego del alma’ (Suma de Letras), de Javier Castillo
‘Transbordo en Moscú’ (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza
‘El arte de engañar al Karma’ (Suma de Letras), d’Elísabet Benabent

Èxit d’organització del Sant Jordi 2021 de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Llibres més venuts de no-ficció en castellà👇

‘El humor de mi vida’ (Harper Collins), de Paz Padilla
‘El infinito en un junco’ (Siruela), d’Irene Vallejo
‘En tierra de Dioniso’ (Acantilado), de María Belmonte
‘Niadela’ (Errata Naturae Editores), de Beatriz Montañez
‘La armadura del rey’ (Ara Llibres), Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo

Les roses Sant Jordi 2021 de Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT

Font: BETEVÉ, Marta Casals Torres, Gremi Editors

Read Full Post »

Sinopsis de NORUEGA (PREMI LLETRAFERIT DE NOVEL·LA 2020)

Estes esgarradores memòries ficcionades relaten la trajectòria singular d’Albert Sanchis Bermell, un viatje als budells d’una Valéncia que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islámica, l’esperit del Mercat i una percepció lúcida i trágica de l’existéncia.Un retrat implacable del misteri i el sentit de la vida inexorablement unida a uns carrers que no han sabut pensar-se, on la indiferéncia i el desarrelament han anat de la má, davant d’una sonoritat que, amb tot, exhala encenalls d’optimisme i tendresa.Un cant definitiu de dolor i d’amor a Valéncia.

Rafa Lahuerta Yúfera|EL TEMPS

RAFA LAHUERTA YÚFERA (València, 1971) ha participat en diversos llibres col·lectius de temàtica futbolística, com també ho és la seua reconeguda obra La balada del Bar Torino (Llibres de la Drassana, 2014). Amb Noruega ha guanyat el Premi Lletraferit de Novel·la 2020.

Read Full Post »

Older Posts »