Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Ignasi Roda Fàbregas’

Ignasi Roda Fàbregas|ARXIU BELLATERRA.CAT

UN POETA QUE CANTA

No canto per cantar ni faig poemes
endut per un moment d’inspiració.
En front la partitura els meus dilemes.
En front del full en banc la frustració.

Batallo per les notes confegides,
gemego per uns mots entrellaçats
buscant d’un buit total les melodies
i d’un no res uns versos endreçats.

I ve llavors un punt que tot encaixa,
els mots i la musica fan el ple.
Alço com un guerrer la destral d’aixa,

crido d’allà i em quedo sense alè.
I veig el món perdut, com s’esbiaixa.
El cant d’aquell poeta queda en re.

(Ignasi Roda Fàbregas, 21 març 2021)

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Activitats destacades

1968, i junt amb dos germans més (Frederic i Àlvar) constitueix el grup de cançó catalana El Tricicle (Nota: aquest grup no és l’actual Tricicle format anys després).
1968 s’inicia en la composició de cançons basades en poemes de poetes catalans.
1969 inicia la seva activitat teatral amb el grup NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari).
1972 funda el grup de cançó catalana Taverna 2 i el grup Equip de Poesia. Aquest mateix any escriu el seu primer musical «Iris».
1973 inicia la seva activitat de professor de teatre a escoles i instituts. Forma part de diferents grups de teatre independent i inicia les seves activitats en el camp de l’Animació Socio Cultural i es fa càrrec de la direcció de la ESTASCT (Escola Superior de Tècnics en Animació Socio Cultural i Turística) del CET (Centre d’Estudis Turístics).
1980 es fa càrrec de la gerència del Teatre La Faràndula de Sabadell i promou la creació del TES (Teatre Estable de Sabadell).
1985 organitza l’EETT (Escola d’Estiu de Tallers de Teatre) a Cervera que manté oberta fins al 1989.
1988 crea l’empresa de serveis Dissenys Culturals, amb la qual i al llarg de sis anys, organitza diferents esdeveniments, entre els quals, molts d’ells relacionats amb infraestructures de les olimpíades a Barcelona del 92.
1994 es fa càrrec de la direcció Pedagògic de la Mostra de Tallers de Teatre del Segon Ensenyament de Granollers. Professor de l’Escola d’estiu Rosa Sensat, 1987 de l’Institut Municipal d’Ensenyament (IME) i de diferents escoles d’estiu d’arreu de Catalunya.
1996 Comença a publicar contes per a infants i inicia una relació professional amb l’editorial ING Edicions.
1999 es fa càrrec de la direcció de La Passió de Cervera on renova el muntatge amb treballs de dramatúrgia, il·lustracions musicals, vestuari i il·luminació en el decurs de 5 anys.
2002 torna als escenaris musicals i crea el segell discogràfic IMION enregistrant 4 CD: «Musica per a poetes. Volums I i II», «Llibre de cançons» i «Tornarem a viure».

Algunes de les obres d’Ignasi Roda Fàbregas són:

Narrativa

  • Vine a la terra de les fades. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1996 – Xot i el secret dels ocasis. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1996 – Nona i el follet de les estacions. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1996 – Tell, el noi que s’empassava les llàgrimes. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1996 – L’escurniflaire i la terra dels unullus. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1997 – Les ballarines de la neu. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 1997 – L’armari de l’àvia. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 2000 – Salsafí i les llavors màgiques. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 2008 – En Salsafí a la Terra de Caulés. Barcelona: I.N.G. Edicions
  • 2008 – Ai, m’ha caigut una dent!. Barcelona: I.N.G. Edicions

Obres dramàtiques

  • La llegenda de Sant Jordi
  • 1974 – En Gostí lladre
  • 1979 – L’auca dels tres reis. Companyia La Saragata
  • 1980 – En Sergi i la màquina del tempsFestival Internacional de Teatre de Sitges
  • 1989 – Kabarreig. Barcelona: Cova del Drac
  • 1993 – Balades de mercat. L’Auditori de Sant Cugat del Vallès
  • 1994 – Els constructors del món (amb Frederic Roda Ventura). L’Espai, a Barcelona
  • 1995 – Grúmic, somni de tardor. Companyia Tàbata Teatre. Sala Sant Francesc, Granollers
  • 1995 – La profecia de l’estel. La Cooperativa, Barberà del Vallès
  • 1996 – La dam de pic. Sala Pere Quart, Sabadell
  • Jimi, el fill de Jim HawkinsFira de Teatre al Carrer de Tàrrega
  • 1997 – Hers, el fantasma del teatre. Companyia Tàbata Teatre. Fira de Teatre al Carrer, Alella
  • 1998 – Quin ofici més bèstia el de trobador. Companyia La Saragata. Teatre Municipal, Vilanova del Vallès
  • 1998 – Nyam!. Teatre Municipal, Palau-solità i Plegamans

Font: Ignasi Roda Fàbregas, Wikipèdia

Read Full Post »

La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d’acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Diploma emès per Ràdio Bellaterra el 25 setembre 1960 al veí Agustín Uribe Fàbregas |Bellaterra 75 Anys per Ignasi Roda

Ràdio Bellaterra per Ignasi Roda i Fàbregas (Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005)

Per estrany que pugui semblar, inseríen aquesta petita referència de Ràdio Bellaterra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de Mossèn Armengol, perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem poguda aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectiria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Això ho recorda l’Agusti que, tal i com diu ell, era locutor presentador: “L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho feiem a l’estiu i crec que l’horarivera de migdiavo tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959* i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames d’honor. Ens posaven en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exenple ‘El Ruiseñor del Vallès’. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra”. *La data de començament que ens dóna l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programas que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l’hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de Mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i actualitat catòlica. Història de los cantantes, Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984,hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament, no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiencia, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

Font: Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005. Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys, per Ignasi Roda Fàbregas

FOTO: ARXIU DE BELLATERRA.CAT

Veïnes de Bellaterra acaben de comunicat a Bellaterra.Cat la notícia que el nostre veí Ignasi Roda està regalant a tothom que ho demani al seu mail: ignasiroda@gmail.com, el seu històric llibre“Bellaterra:Crònica de 75 anys (1930-2005)“, financiat per l’Ajuntament de Cerdanyola, els anys quan Antoni Morral era l’alcalde de la vila. Editat en col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, FGC, Fundació Banc Sabadell, Fecsa Endesa i ACESA.

Davant d’aquesta positiva acció cultural ens hem posat en contacte amb la llibreria Paper’s i ens han dit que ara mateix només es ven a la seu de l’EMD de Bellaterra a un preu de 50€ la unitat. L’EMD comenta que van comprar unes 10 unitats directament a l’autor Ignasi Roda, per un valor de 450€ i que li van ingresant al seu compte bancari, a mida que es vagin venen als interesats.

Segons Ignasi Roda, ara, els veïnat podrà passar a recollir-lo gratuïtament per la botiga Taller de Serveis de Jordi Tardós, situat a la Plaça del Pi de Bellaterra.

El llibre va ser escrit per Ignasi Roda amb la col·laboració d’un comitè assessor veïnal format per Francesc Garriga Barata, Jordi Martí i Jané, Josep Maria Mas Franco, Frederic Roda Pérez, Joaquim Sala-Sanauja i Santiago Vila-puig i Codina.

Read Full Post »

Sorprèn que els nostres veïns Remei Gómez i Ignasi Roda, que es van presentar al Senat, ara no ho fagin i no hagin donat cap explicació als seus votants ni a Bellaterra.

Ens podrien dir els seus motius, o les veïnes i veïns de Bellaterra que els van votar no mereixen cap mena d’explicació pública?

Cal estar a les verdes i les madures, més quan només han passat gairebé 6 mesos de les ultimes eleccions del dia 18 d’abril de 2019.

Els bellaterrencs Remei Gómez Pérez, amb (36 vots Convergents) i Ignasi Roda Fàbregas (334 vots JXCAT)|FOTO ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Veïnes i veïns de Bellaterra es demanen: Per què un llibre publicat per l’Ajuntament de Cerdanyola i pagat amb els nostres diners, a través de l’alcalde Antoni Morral, al bellaterrenc Ignasi Roda, no permet compartir publicacions?

Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005 per Ignasi Roda Fàbregas |BELLATERRA. CAT

“No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest libre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap mena o per quansevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes sense el permis previ i per escrit dels titulars del copyright (Ignasi Roda Fàbregas i Fundació Bellaterra)

Per què la línia dels FGC no va pasar per Cerdanyola?

Aquesta és una pregunta que hem fet a persones vinculades a l’entitat promotora abans esmentada (Fomento de la Vivienda Popular, S.A.) i de la qual no hem fet tret l’entrellat.

Situats en aquella època, seria lògic pensar que els dissenyadors de la linia de ferrocarril pensessin a fer passar el tren per Cerdanyola que, tot i no ser, aleshores, una vila massa desenvolupada, la seva proximitat amb Barcelona i la puixant indústria que s’albirava la feien una ferma candidata per a gaudir d’un projecte únic.

És cert que Cerdanyola hi passava, des de 1885, la RENFE i que aquesta satisfeia les necessitats de la vila, però continua estranyant-nos que no s’erstablís la connexió amb Sant Cugat, amb qui Cerdanyola tenia fortes dependències jurídiques i eclesiàstiques.

Tot i que algú pot dir que Bellaterra és Cerdanyola i que per tant, ja hi passa la línia del tren, el cert és que els usos i costums dels bellaterrencs els han portat, de sempre, a vincular-se molt més amb Sabadell i Sant Cugat, degut a la connexió ferroviaria dels FGC (abans FCC). És a dir que, aquells que van prendre la decisió d’allunyar la línia, si és que aquesta decisió va partir de Cerdanyola, no va considerar les conseqüències que allò tindria per a una bona relació veïnal. Aquesta llunyania del nucli urbà va marcar i segueix marcant les relaccions entre els veins del barri i l’Ajuntament.

Publicitat electoral ICV 2015|IGNASI RODA FÀBREGAS

NOTA: Antoni Morral i Ignasi Roda són vells companys del mateix partit ex comunista ICV. El bellaterrenc Ignasi Roda es va presentar l’any 2011 a la presidència de l’EMD pel mateix partit, també l’any 2015 a la llista de Cerdanyola, i les últimes europees com senador, sempre sota la supervisió del mateix Morral, diputat per Junts per Catalunya i secretari general de Crida Nacional per la República.

Morral i Roda han estat contraris a la recollida majoritària, tal com ho permet la llei 244 /2007 de la Generalitat de Catalunya, de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, i ho han fet publicant opinions i articles, fins i tot dient que els veins que ho feien “eren un grup de pressió”.

Que trist, que el que pensaven quan van fer el llibre Bellaterra 1930-2005, no l’hagin respectat per la bona convivència i existència del nostre poble, sense volguer separar-lo entre els de Sus i els de Jos, com diuen a la Vall d’Aran.

Bellaterra ha de ser positiva i uns pocs no poden actuar con “Caciques” i que “Bellaterra no existeix”, com deia el pare Frederic Roda i Pérez ( 15 gener 1924- 1 març 2006).

Read Full Post »

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas|ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

“Bellaterra.Cat, publica la carta que acabem de rebre del nostre veí, en Joan Ramon Clascà, dirigida a Ignasi Roda i Fàbregas

Foto: Joan Ramon de Clascà|CEDIDA

Benvolgut Ignasi,

M’envien la teva carta oberta que has publicat en un mitjà digital de Bellaterra i, tot i demanant excuses per no fer-ho abans (ho sento, no la vaig veure al mail), m’apresso a respondre’t. En primer lloc, per amistat i cortesia i, en segon, perquè les teves afirmacions, que fas públiques en plena campanya electoral, es mereixen l’adequada resposta per tal de no deixar els bellaterrencs i bellaterrenques sense conèixer l’opinió de l’altra part.

Amb la cordialitat de sempre, deixa’m dir-te que noto un marcat aire político-partidista en els teus raonaments, que em permeto associar a la teva recent candidatura senatorial pel partit de JuntsxCat. Per la meva part, t’asseguro que no tinc cap vinculació a cap partit polític de l’Estat Espanyol. I la meva tasca en la Comissió Bellaterra a Sant Cugat ha estat guiada, com altres vegades, en l’interès d’ajudar a resoldre problemes de Bellaterra i de la nostra gent.

El primer que trobo tremendament injust de la teva anàlisi és el menyspreu pel treball de la Comissió, que redueixes a instrument de l’interès electoral del partit Gent per Bellaterra. Això no és cert, i has de saber que a la Comissió hi ha gent de partits (sí, en plural) i gent independent i que, amb entusiasme i voluntat de servei als als altres, ha començat el treball quan s’han disposat d’informes fiables i dades segures per fer-lo viable i no en una data estratègica per fer coincidir el final de la tasca amb les eleccions municipals.

A la feina de recollida de signatures s’hi han afegit espontàniament altres veïns i veïnes que han esmerçat temps i entusiasme en les taules de recollida. I tota aquesta feina col·lectiva ha culminat amb l’obtenció d’un suport de més del 60% d’adhesions al projecte. Tenint en compte que la recollida de signatures ha constatat que molta gent no viu ja a Bellaterra o que està treballant fora, el resultat em sembla que deixa ben clar que una majoria important d’habitants del nostre poble se’n vol anar a Sant Cugat perquè els partits polítics de Cerdanyola (com el teu) fa anys que no resolen cap de les seves demandes i necessitats.

Vist aquest resultat em sembla que no pots continuar dient que és un tema de la meitat o una mica més de la meitat de vots que rebutgen la inacció històrica dels partits de Cerdanyola.

També t’he de dir que el que m’ha semblat menyspreable de la teva carta és que qualifiquis de “creació de llistes de bons i dolents” el treball de porta a porta que s’ha hagut de fer perquè, entre altres pegues de l’Ajuntament, aquest no ha volgut facilitar la llista del cens per poder treballar correctament en la recollida de signatures.

Ignasi, això no ha estat una operació electoral d’un partit. La Comissió ha ofert a tots els partits la possibilitat d’adherir-s’hi. I només s’hi han adherit Gent per Bellaterra i Convergents (aquest, després que Jordi Macarulla es donés de baixa del PDCAT). Els altres partits (JxCat, ERC, C’s, PP …) -que ara tornen a demanar el vot dels bellaterrencs i bellaterrenques- no solament no s’hi han adherit, sinó que han rebutjat el projecte al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Bé, Ignasi, t’he de confessar que la teva carta m’ha revolucionat una mica el cervell fins al punt que , ahir, vaig somniar en el tema i aquest va ser el meu somni:

S’havien produït les eleccions municipals i Bellaterra havia votat massivament la candidatura de la Dra. Chus Cornellana que, com a independent, encapçalava la llista a l’Ajuntament de Cerdanyola de Gent per Bellaterra.

La Chus era regidora de Cerdanyola i s’estaven produint les negociacions per nomenar Alcalde. El resultat dels altres partits havia resultat fragmentat (com a les darreres eleccions) i hi havia dos blocs recolzant cada un el seu candidat. Però les matemàtiques electorals feien que el vot de Bellaterra fos decisiu.

Un del blocs va oferir a Bellaterra, a canvi del suport del seu candidat, subscriure un Conveni més generós que el de Valldoreix amb Sant Cugat.

L’altre bloc va oferir no oposar-se a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.

Bellaterra havia convocat un referèndum per decidir-se per una oferta o altra…

I llavors em vaig despertar.

Estic segur, Ignasi, que has entès el significat del meu somni i que, com a persona intel·ligent i que estima Bellaterra, en trauràs la mateixa conclusió que em va dir fa temps l’Esteve Faus i que jo finalment he constatat: “Els partits de Cerdanyola no ens donaran mai res”. I , en conseqüència, votaràs la candidatura a l’Alcaldia de Cerdanyola de la Chus Cornellana.

Estigues tranquil. No ho direm a ningú.

Cordialment,

Joan R de Clascà

Read Full Post »

Els bellaterrencs Remei Gómez Pérez, amb (36 vots Convergents) i Ignasi Roda Fàbregas (334 vots JXCAT)|FOTO ARXIU 2015 BELLATERRA.CAT

Segons publica avui el diària Ara, JxCAT ha tret 2 senadors: 1 per Lleida i 1 per Girona.

Resultats del Senat per Bellaterra i Cerdanyola|BELLATERRA TV

Ahir els ciutadans elegien 208 senadors, als quals cal sumar els senadors que escullen directament els Parlaments autonòmics. La proximitat amb les eleccions autonòmiques en dotze comunitats, que tindran lloc el 26 de maig -coincidint amb les municipals i europees-, fa que la majoria del PSOE pugui ser transitòria. D’aquests diputats autonòmics, el PSOE en té 18, necessaris per arribar als 134 que marquen la meitat dels escons. Per tant, els comicis del mes que ve seran decisius per saber si se solidifica encara més la majoria socialista o si l’acaba perdent.

El gir de 180 graus de la composició del Senat es deu al fet que, habitualment, el partit que guanya les eleccions parteix amb avantatge. A diferència dels diputats del Congrés, el nombre de senadors és el mateix per demarcació: quatre. I el sistema d’elecció -majoritari, i no amb la llei d’Hondt, com a la cambra baixa- fa que el més habitual sigui que surtin escollits els tres elegits de la llista guanyadora a la circumscripció i un de la formació que queda segona. El sorpasso del PSOE al PP com a primera força a la majoria de circumscripcions explica, per tant, el canvi de majoria absoluta en aquests comicis.

A Catalunya, ERC va ser la guanyadora també al Senat, amb deu senadors, un per Barcelona i tres en cadascuna de les altres tres demarcacions. Esquerra va anar seguida del PSC amb un total de quatre -tres a Barcelona i un a Tarragona-, i de Junts per Catalunya, amb dos, un a Lleida i un a Girona.

La decisió sobre el 155

El Senat és l’organisme que decidirà sobre una possible nova aplicació de l’article 155 sobre la Generalitat. Per fer-ho -és la promesa de la dreta- el govern espanyol hauria d’enviar prèviament un requeriment a l’executiu català detallant en quins aspectes està incomplint la Constitució i la legalitat. Només en cas que el Govern no atengués el requeriment, la suspensió de l’autonomia es podria portar al Senat, on hauria de ser aprovat per més de la meitat dels vots. Al final, doncs, és el PSOE qui decidirà si es torna a aprovar, i amb quina intensitat.

Read Full Post »

Remei Gómez Pérez és favorable al Dret a decidir dels bellaterrencs i Ignasi Roda Fàbregas contrari, per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, signat per més del 50% dels veïns.

Aquest vespre podrem saber si aquests veïns bellaterrencs han sigut escollits per anar-hi al Senat.

El bellaterrencs Remei Gómez Pérez i Ignasi Roda Fàbregas, candidats al Senat per Convergents (1) i JXCAT (3)|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

    

Read Full Post »

Older Posts »