Dramaturg, Director de teatre i
Cronista de Bellaterra
EN RESPOSTA A VICTOR ALEXANDRE
Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat. L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista dintervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original. El Victor Alexandre, en el seu article Bellaterra Santcugatnca sembla un fervent defensor de la causa, però hi ha certes imprecisions que em sorprenen venint dun periodista que hauria de cercar tota la informació necessària per parlar de qualsevol tema.
En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga no és pas certa. Fins lany 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruit daixò va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de Bellaterrencs.
Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc destiueig. Però la gent shi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho dalguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.
Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.
Tampoc és cert que, en el procés de segregació, el “94% dels Bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se” El Víctor confon les dades amb el “referèndum” del 8 de juny 1977 on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir una ELM. És significatiu això de caps de família, oi?
També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial. Li puc suggerir al Víctor que es llegeixi el llibre Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys i hi trobarà un extens capítol sobre el tema.
És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista. Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina. La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per lalcalde de Cerdanyola del Vallès Domènec Fatjó els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.
El Víctor també serra quan diu que: Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora, primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres. Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona. Això també ho explica el llibre de la història de Bellaterra.
També em sembla poc encertat que el Víctor compari la independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa.
Per acabar vull afegir la opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul. No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa. Jo li vaig respondre que si un ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquests grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.
Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.
No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.
Ignasi Roda
Dramaturg, director de teatre
Cronista de Bellaterra
25/11/22
BELLATERRA.CAT 