Destaquen les notícies: CS atia la polèmica parlant de terrorisme. El temor amb la vacuna. Acord de 15 M€ per les llengües cooficials, Experts de la UE demanen dures restriccions per frenar l’òmicron.
Posts Tagged ‘Llibreria Paper’s’
PREMSA: Portades de diari a la Llibreria Paper’s de Bellaterra, d’avui, 16 desembre
Posted in Bellaterra, tagged 16 desembre, Bellaterra, d'avui, Llibreria Paper's, Portades de diaris, Premsa on 16 Desembre 2021|
BELLATERRA CULTURA|Covid, canvis vitals i llibres per Laia Aguilar
Posted in Bellaterra, tagged BELLATERRA CULTURA|Covid, canvis vitals i llibres per Laia Aguilar, Llibreria Paper's on 5 Desembre 2021|
“A la Llibreria Paper’s de Bellaterra podeu encarregar totes les obres de Laia Aguilar” Regalem llibres per Nadal!!
Laia Aguilar|Un grup d’amics i una xerrada anodina. La covid. Recordeu quan vam dir que ens canviaria la nostra manera de viure? Han canviat tant, els nostres hàbits? Sí, diuen alguns. Nosaltres hem marxat a viure al camp, intentem dur una vida amb menys recursos i més saludable. No, diuen uns altres. Jo continuo més estressat que mai. Les tecnologia, la feina que em consumeix, l’addicció a les xarxes. Parlen i entrellacen diàlegs i elucubren sobre un món on tots voldrien tenir l’oportunitat de canviar. Però com seria aquest món? Viure més aïllats? En plena natura? Deixar de banda el capitalisme extrem? Les desigualtats econòmiques i de poder? Deixar d’explotar els recursos naturals? Ser més humans, més dignes, més ètics?
Una conversa com aquesta es dona en molts entorns i amb tot tipus de gent. Si una cosa hem après o podríem aprendre de la covid és plantejar-nos com volem que sigui el món on hem de viure durant els propers anys. Un món amenaçat pel canvi climàtic, l’escalfament exponencial, les catàstrofes naturals, l’explotació de recursos o la superpoblació i les migracions, entre molts altres temes. I sí, la covid ha estat un punt d’inflexió que ens ha fet pensar com volem que sigui el nostre present i futur. Hi ha gent que ha canviat de vida i ha optat per anar-se’n a viure al camp. D’altres han canviat la forma de relacionar-se i han triat viure en comunitat, per exemple. Però la majoria de persones, diria jo, han retornat als seus antics hàbits poc saludables d’un món on ens pensàvem que no érem vulnerables quan resulta que ho érem del tot.
Hem canviat tant, realment, com a societat? La novel·la distòpica El llibre blau de Nebo, de l’escriptora gal·lesa Manon Steffan Ros i editat per Periscopi, ens narra la vida de Rowenna i els seus dos fills –Sion i Dwynwen–, que viuen aïllats en una caseta als afores de Nebo, al nord de Gal·les. No saben què va passar després del Final, però des d’aleshores la seva vida és una altra. Sobreviuen com poden, cultiven el seu hort, han deixat enrere el món tecnològic i el de les xarxes i intenten subsistir amb els pocs recursos naturals que tenen. La mare no troba gens a faltar l’antic món, que considera d’un capitalisme extrem i d’un individualisme ferotge. El fill, en canvi, s’aferra a la religió, i al futur immediat. Cadascú escriu en el seu diari les vivències que experimenten després del Final. I anem descobrint a poc a poc què va passar: una explosió, un núvol tòxic, la supervivència com a instint per preservar l’espècie… I una pregunta que els assetja alhora que assetja el lector: cal viure un Final perquè tots plegats aprenguem una nova manera de viure?
La cimera del clima de Glasgow no ha servit de res, diu un dels nois d’aquest grup d’amics. Promeses i més promeses. Els països explotadors ho continuaran sent, no volen perdre el seu potencial econòmic. I què passa amb els països més pobres? Àfrica, Sud-amèrica… I això de la gran apagada? Què en penseu? Estaria molt bé, no? Però calla, calla, que primer penjo una fotografia d’aquest sopar a les xarxes! La relació de Rowena i el fill és plena de tendresa i contradiccions. Se senten sols al món, desemparats, però es tenen l’una a l’altre. Cadascú elucubra un futur diferent que plasmen en el seu diari sense dir-ne res a l’altre. Promeses, expectatives, records… Es pregunten qui són i cap on es dirigeix aquest nou món, qui sap si amb uns valors una mica més sòlids.
M’imagino aquest grup d’amics conversant amb els personatges de Rowenna i Sion que provenen d’un futur distòpic. Es presenten, encaixades de mans, entrecreuen somriures. I doncs, amics… Com ho podem aturar? Tant és que sigui una explosió nuclear, un virus, o una catàstrofe natural… Què podem fer per no destruir el nostre planeta? O encara millor: què podem fer per aprendre a viure amb uns altres valors? Rowenna contesta una frase que cita al seu diari i que diu exactament així: “Com que aquí no hi queda gaire vida, com que no hi ha gent gran, ni ràdio, ni Facebook, veig emocions humanes per tot arreu.”
Tots callen i escolten. I pensen uns instants: “Emocions humanes…” Canvien de tema i tornen a les xarxes.
Biografia de Laia Aguilar ( Barcelona, 1976)
Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, a més d’escriptora, és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com ara El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre d’altres. Anteriorment va publicar la novel·la Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres) i Pare de família busca… (Al Revés). El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Wolfgang, la seva novel·la més personal, és una novel·la juvenil protagonitzada per un nen d’onze anys, Wolfgang, amb un coeficient intel·lectual de 152, al qual li agrada fer llistes de coses impossibles, conèixer com es podria viatjar a Neptú i pensar que algun dia es convertirà en un gran pianista, entre altres accions. Després de Wolfgang (Columna, 2017), va publicar la seva segona novel·la juvenil, Juno (Fanbooks, 2018) que fa d’altaveu de la solitud i la desesperança dels menors tutelats, explicant la vida d’una adolescent desemparada i enrabiada. El 2020 va rebre el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d’estels (Destino, 2020), una novel·la per a adults que relata el retrobament d’un grup d’amics, un cap de setmana, al cap de Creus, anys després d’un incident tràgic.
Obres de Laia Aguilar
2008: Les bruixes de Viladrau. Ara Llibres.
2014: Pare de família busca… Al Revés.
2017: Wolfgang (extraordinari). Columna. Premi Carlemany per al foment de la lectura
2018: Juno. Fanbooks
2019: Wolfgang. El secret del pare. Grup 62
2020: Pluja d’estels. Destino. Premi Josep Pla de narrativa 2020.
Font: El Punt Avui, Wikipèdia
BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s de Bellaterra us recomana Book
Posted in Bellaterra, tagged "Book és el més gran dispositiu Biòptic de coneixement a nivell mundial", Bellaterra Cultura, Llibreria Paper's on 28 Octubre 2021|
“Book és el més gran dispositiu Biòptic de coneixement a nivell mundial”
BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s recomana “Consecuencias de decir te quiero” de Manu Erena
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Consecuencias de decir te quiero, Llibreria Paper's, Manu Erena on 16 Setembre 2021|
“Consecuencias de decir te quiero” és el nou fenomen editorial de la poesia de la qual tothom parla, número 1 de vendes” Manu Erena només té 16 anys.
Vivim en canvi constant,
amb por de dir “t’estimo”
per les conseqüències que podria portar. Però hem de arriscar-nos,
hem de perdre’ns per poder
trobar-nos, aprendre del dany
i seguir somiant.
Estima, estima molt, però mai
t’oblidis d’ estimar-te a tu mateix
Quan Manu Erena va començar a escriure poesia en els seus quaderns, no podia imaginar que es convertiria en un fenomen de vendes gràcies a la publicació del seu primer llibre, Conseqüències de dir t’estimo, amb el qual ha arribat a dalt de tot de les llistes de best sellers. El poemari que tens entre les mans ha commogut desenes de milers de lectors per un motiu molt simple: Manu ha sabut expressar a través dels seus versos les sensacions i emocions que tots sentim. Aquesta nova edició especial, que inclou poemes inèdits, és un regal per a tu mateix i per als altres. Una lectura imprescindible per a tots aquells que necessiten cridar-li al món el que senten.
Biografia de Manu Erena
Nascut l’any 2005 a Torredonjimeno (Jaén)
Somiant. Així va començar això. Escrivint mil històries en què els seus personatges s’enfrontaven a les adversitats de la vida. Imaginant cançons i finals feliços. Ara, les coses són una mica més complicades. He hagut de donar-me compte del difícil que pot ser de vegades dir adéu. També he après el que és estimar, sentir, ser. He començat a conèixer-me a mi mateix. A que la vida pot ser que no sigui tan fàcil si no t’arrisques. Aquí hi cadascuna de les meves sensacions. Aquest és el començament de la meva història. La nostra història.
Font: Llibreria Paper’s, Casa del Llibre,
BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s us recomana Heroides del poeta Ovidi
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Esther Artigas, Heroides del poeta Ovidi, Llibreria Paper's on 6 Setembre 2021|
Adesiara publica la traducció monumental d’‘Heroides’ de Publi Ovidi Nasó, que en la seva època va inaugurar un gènere literari, en versió d’Esther Artigas
Publius Ovidius Naso, conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina.
Encara no se saben els motius per què August va desterrar el poeta Ovidi, que moriria a Tomis, a la mar Negra, però el cert és que el retir de la cort romana li va servir per arrodonir una de les obres més singulars i extraordinàries de la història de la literatura, en paral·lel a dos coetanis, els també poetes Horaci i Virgili. Ovidi va deixar per a la posteritat obres fonamentals com ara les Metamorfosis, els Fastos, les Tristes, les Pòntiques, l’Art d’enamorar i els Remeis d’amor, que, encara ara, són el manual més perfecte per superar l’amor no correspost, el primer llibre d’autoajuda de la història.
Aquests dies de rentrée ens arriben, de les mans d’Adesiara, les excepcionals Heroides, que en la seva època van inaugurar un gènere literari i que ara, en moments d’indiscutible vigència, arriben en nova traducció d’Esther Artigas – s’hi ha passat gairebé quatre anys!– i un assaig introductori de gran valor de Pere Fàbregas. Amb el títol convencional d’Heroides (‘heroïnes’ o ‘dones d’herois’), o de l’alternativa més exacta Epistulae heroidum (‘cartes d’heroïnes’), s’apleguen un total de 21 epístoles en vers, que es poden dividir en dos grups.
Perquè se’n facin una idea, els editors es pregunten i es contesten: “Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? Com és que Hèlena es va deixar seduir per Paris? Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Amb un enginy extraordinari i una enorme voluntat d’experimentació, Ovidi ens presenta una col·lecció de 21 cartes en vers en què dona veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor.”
Intèrpret de l’amor com ningú, Publi Ovidi Nasó ens ofereix versions d’alguns dels grans amors històrics i de la mitologia dins un catàleg de comportaments i conductes que el poeta desxifra.
Fàbregas apunta, en el primer paràgraf, que els amors feliços i sense obstacles no acostumen a despertar gaire interès, perquè ni alleugen ni il·luminen la nostra pròpia dissort. No en va la història de la literatura i de l’art occidentals és plena d’històries d’amor desafortunades. La literatura antiga no n’és cap excepció, i l’elegia llatina en particular es pot considerar, en molts sentits, el gènere per excel·lència de l’amor infeliç, apassionat i incondicional alhora.
Ovidi, tot i ser continuador dels elegíacs Corneli Gal, Tibul i Properci, entre els anys 20 i 2 aC va compondre una sèrie d’obres de caire elegíac: els Amors, l’Art d’enamorar i els Remeis a l’amor. Totes estan construïdes sobre la base de les convencions del gènere instituïdes pels seus predecessors, però Ovidi, com va fer al llarg de tota la carrera poètica, fa gala d’un enginy extraordinari (fins i tot excessiu, segons alguns) i d’una enorme voluntat d’experimentació que posa a prova els límits dels gèneres i les convencions literàries establertes. Això, tot sovint, dona lloc a formes híbrides que, com s’esdevé en el cas de les Heroides, acaben resultant completament noves. Fàbregas continua afirmant: “El tema exclusiu de l’elegia llatina és l’experiència amorosa, pretesament autobiogràfica, del poeta. L’amor del poeta amant vers la figura idolatrada de la seva estimada, encara que sigui cruel, inconstant i capriciosa, esdevé l’única raó de ser no només de la seva vida, sinó també de la seva activitat poètica. Les alegries són poques; els sofriments d’amor, molts; tanmateix, rares vegades el poeta amant desisteix, sinó que s’esforça a captivar o reconquistar la noia. Les experiències amoroses que es narren en les col·leccions elegíaques, amb totes les variacions que es vulguin, s’emmotllen en bona mesura a una sèrie de tòpics i motius recurrents que acabaven configurant un codi poètic i de conducta especial.”
Una part està composta en la primera etapa creativa del poeta, abans que abordés reptes de major envergadura, com ara les Metamorfosis i els Fastos. Totes aquestes epístoles es poden llegir en paral·lel al cicle esmentat a l’amor. A través dels diferents períodes, Ovidi va gestar aquesta interessant reflexió, que és també una forma d’autointerrogar-se sobre l’amor abans del Romanticisme i que Hollywood ho envaís tot de sucre. Un exemple de les cartes és la que envia Penèlope, símbol de l’amor conjugal abnegat i immarcescible, al seu marit Ulisses quan la presència dels pretendents fa cada vegada més difícil el govern d’Ítaca i del mateix casal de l’heroi: “Jo no hauria jagut engelabrida en el llit desert, / ni em planyeria, abandonada, del pas lent dels dies, / ni, quan miro de distreure les hores llargues de la nit, / cansaria el pes del llenç les meves mans de vídua.i / ¿Quan no he temut jo perills més greus que els reals? / L’amor és una cosa plena de neguitosa temença.”
La del troià Paris a Hèlena és plena també d’al·licients i passió atansada: “Però mal puc dissimular, perquè qui podria amagar un foc / que es veu sempre traït per la seva pròpia llum? La imaginació dilata la llegenda.”
BELLATERRA SERVEIS: Horari d’agost de la Llibreria Paper’s
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Serveis, Llibreria Paper's on 9 Agost 2021|
ESTIU A BELLATERRA: Polos Sprim 100% de fruita natural a la Llibreria Paper’s
Posted in Bellaterra, tagged Estiu a Bellaterra, Llibreria Paper's, Polos Sprim de fruita on 7 Agost 2021|
Refresca’t amb amb els polos Sprim Fruits creats a La Boqueria de Barcelona, de venda exclusiva a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
VIST A BELLATERRA: 10% de descompte a la Llibreria Paper’s
Posted in Bellaterra, tagged Llibreria Paper's, Vist a Bellaterra on 17 Juliol 2021|
Llegir llibres ara a l’estiu és més econòmic a la Llibreria Paper’s ‼️
Taula de llibres de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA.CAT
BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s recomana “Miss Mart”, de Manuel Jabois
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Llibreria Paper's, Miss Mart on 22 Juny 2021|
Ressenya de el llibre “Miss Mart”, de Manuel Jabois
En Miss Mart ens trobem principalment amb Nico i Berta, dos periodistes que es troben en un petit poble costaner de Galícia, Xaxebe. Nico va créixer allà i torna després de diversos anys per ajudar a la Berta, que té l’objectiu de fer un documental d’una cosa molt greu que va passar al poble fa uns vint anys. Quan Nico encara era un xaval, van arribar a el poble dues noies radiants però amb un aspecte deplorable, encara més joves que ell i els seus amics, tot i que elles ho negaven. Una de les dues noies es deia Mai, tenia una filla i deia que era Miss Mart perquè allà, a Mart, hi havia un altre cànon. Mai s’enamora de Santi, amic de Nico, i poc després es casen. En les noces, la filla de Mai desapareix. Aquest fet és sobre el que vol indagar Berta, que ja ve amb certa fama de treballs anteriors. Després del casament i la desaparició, Mai s’apaga, s’enfonsa, i mor.
Nico farà, com diu en algun moment de el llibre, de fixer: algú que coneix bé el lloc i prepara a l’periodista el terreny. I en aquesta tasca es retrobarà amb vells amics, vells coneguts, vells familiars. Al costat de Nico, Berta i Samu, el tècnic, anirem desgranant quin pas aquella nit de noces i els dies anteriors per boca de tots els que en aquells dies habitaven Xaxebe. «Totes les vostres vides i records de fa vint anys per explicar un forat», això diu Berta cap a la meitat de el llibre. I aquest forat el omplirà Mai. Perquè serà ella la veritable protagonista de la història, encara que en la portada aparegui una nena.
En un altre moment de la novel·la es parla de Mai com un astre, com si a l’equip d’un poble petit arribés Maradona i el poble volgués posar-se a la seva alçada, compensar la seva grandesa. Mai arriba a Xaxebe i se’l fa seu. Està una mica desequilibrada, sí, se sap molt poc del seu passat, també, porta amb ella una filla que per edat sembla impossible que sigui seva, d’acord, però com passa amb la gent de poble, nosaltres no podrem enlairar la mirada d’el avançar de Mai.
I avançar de Mai serà supersònic i breu. Sabrem que és catalana, que té un pare hippy que viu pels voltants de la vila i al qual ella evita, i que la seva filla es diu Yulia. Sabrem que mai s’enfada, que tots la volen i que té posada 01:00 sobreprotecció extrema sobre la seva filla. I sabrem, sobretot, que la Berta vol saber més. També sabrem altres coses, que tenen a veure amb Marsé i Dickinson (sí, no m’he tornat boig), amb un llapis amb el qual mesurar l’altura d’una nena i amb retalls de premsa de successos totalment random (o potser no tant) de mitjans dels noranta. Però el més important és que sabrem poc, fins a cert moment, molt a al final (que bé que ho juga Jabois), que és quan la bomba ens explota a la cara. A mi Miss Mart m’ha esquitxat molt, i només espero que ho segueixi fent, i ho faci, amb molts lectors més. Com si això fos tennis, Jabois ha consolidat el joc després de guanyar el primer amb Malaherba. I això té pinta que, si segueix així, acabarà sent un set en blanc. All in a Jabois.
Font: Víctor González, Libros y Literatura
BELLATERRA CULTURA: Llibreria Paper’s us recomana llegir Sira de María Dueñas
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Llibreria Paper's, Maria Dueñas, Sira on 14 Mai 2021|
Sinopsis de SIRA
La segona gran guerra s’ha acabat i el món comença una tortuosa reconstrucció. La Sira deixa enrere les seves funcions com a col·laboradora dels serveis secrets britànics i ara afronta el futur amb moltes ganes de serenitat. Però no ho aconseguirà. El destí li té preparada una tràgica sorpresa que l’obligarà a reinventar-se, prendre sola les regnes de la seva vida i lluitar amb força per encaminar el seu futur.
Entre compromisos, intrigues i esdeveniments històrics que marcaran una època, Jerusalem, Londres, Madrid i Tànger seran els escenaris pels quals transiti. Allà s’enfrontarà amb drames i retrobaments, encàrrecs arriscats, sentiments profunds i l’experiència de la maternitat.
La Sira Bonnard –abans Sira Quiroga, abans Arish Agoriuq– ja no és la innocent costurera que ens va enlluernar entre patrons i missatges clandestins, però el seu atractiu segueix intacte.
Torna la Sira, carismàtica i inoblidable.
BELLATERRA.CAT 