Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Miss Mart’

Ressenya de el llibre “Miss Mart”, de Manuel Jabois

Miss Marte de Manuel Jabois|ALFAGUARA

En Miss Mart ens trobem principalment amb Nico i Berta, dos periodistes que es troben en un petit poble costaner de Galícia, Xaxebe.  Nico va créixer allà i torna després de diversos anys per ajudar a la Berta, que té l’objectiu de fer un documental d’una cosa molt greu que va passar al poble fa uns vint anys.  Quan Nico encara era un xaval, van arribar a el poble dues noies radiants però amb un aspecte deplorable, encara més joves que ell i els seus amics, tot i que elles ho negaven.  Una de les dues noies es deia Mai, tenia una filla i deia que era Miss Mart perquè allà, a Mart, hi havia un altre cànon.  Mai s’enamora de Santi, amic de Nico, i poc després es casen.  En les noces, la filla de Mai desapareix.  Aquest fet és sobre el que vol indagar Berta, que ja ve amb certa fama de treballs anteriors.  Després del casament i la desaparició, Mai s’apaga, s’enfonsa, i mor.

Nico farà, com diu en algun moment de el llibre, de fixer: algú que coneix bé el lloc i prepara a l’periodista el terreny.  I en aquesta tasca es retrobarà amb vells amics, vells coneguts, vells familiars.  Al costat de Nico, Berta i Samu, el tècnic, anirem desgranant quin pas aquella nit de noces i els dies anteriors per boca de tots els que en aquells dies habitaven Xaxebe.  «Totes les vostres vides i records de fa vint anys per explicar un forat», això diu Berta cap a la meitat de el llibre.  I aquest forat el omplirà Mai.  Perquè serà ella la veritable protagonista de la història, encara que en la portada aparegui una nena.

En un altre moment de la novel·la es parla de Mai com un astre, com si a l’equip d’un poble petit arribés Maradona i el poble volgués posar-se a la seva alçada, compensar la seva grandesa.  Mai arriba a Xaxebe i se’l fa seu.  Està una mica desequilibrada, sí, se sap molt poc del seu passat, també, porta amb ella una filla que per edat sembla impossible que sigui seva, d’acord, però com passa amb la gent de poble, nosaltres no podrem enlairar la mirada d’el avançar  de Mai.

I avançar de Mai serà supersònic i breu.  Sabrem que és catalana, que té un pare hippy que viu pels voltants de la vila i al qual ella evita, i que la seva filla es diu Yulia.  Sabrem que mai s’enfada, que tots la volen i que té posada 01:00 sobreprotecció extrema sobre la seva filla.  I sabrem, sobretot, que la Berta vol saber més.  També sabrem altres coses, que tenen a veure amb Marsé i Dickinson (sí, no m’he tornat boig), amb un llapis amb el qual mesurar l’altura d’una nena i amb retalls de premsa de successos totalment random (o potser no tant)  de mitjans dels noranta.  Però el més important és que sabrem poc, fins a cert moment, molt a al final (que bé que ho juga Jabois), que és quan la bomba ens explota a la cara.  A mi Miss Mart m’ha esquitxat molt, i només espero que ho segueixi fent, i ho faci, amb molts lectors més.  Com si això fos tennis, Jabois ha consolidat el joc després de guanyar el primer amb Malaherba.  I això té pinta que, si segueix així, acabarà sent un set en blanc.  All in a Jabois.

Font: Víctor González, Libros y Literatura

Read Full Post »