Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/11/2021

La mítica obra de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa, representaria un paisatge català. Fins ara, molts especialistes coincidien que el segon pla del quadre era un lloc imaginari. Tanmateix, alguns amants de l’art, en particular José Civil Borque, creuen que el paisatge evoca Montserrat de Catalunya

La Gioconda o Mona Lisa (1503-1506) és una pintura sobre fusta de pollancre de Leonardo da Vinci

CAMELIA BALISTROU|Sovint descrita com la pintura més famosa del món, La Mona Lisa continua alimentant teories. De fet, més de 500 anys després de la seva creació, l’obra de Leonardo da Vinci encara suscita moltes controvèrsies, en particular sobre la identitat de Mona Lisa. Qui era ella per a l’il·lustre pintor? És realment aquest el retrat de Lisa Gherardini, dona del mercader Francesco del Giocondo? El misteri resta.

Al mateix temps, especialistes i amants de l’art es pregunten per la ubicació del paisatge pintat al quadre. Oficialment, encara es desconeixen els antecedents de l’obra. Tanmateix, el català José Luis Espejo situa, en el seu llibre titulat “  Leonardo los años perdidos  ” (Leonardo, els anys perduts, 2008),  el paisatge de l’obra a Montserrat. José Civil Borque també va dur a terme una investigació durant 8 anys, durant la qual la seva troballa corrobora la d’Espejo. Entrevistat per Equinox, Civil Borque va compartir les seves teories i la seva investigació sobre la ubicació catalana del quadre.

Superposicions de paisatge

Segons el català, el fons de la Mona Lisa és un muntatge de quatre vistes de la muntanya de Montserrat reunides per elements comuns. A la part esquerra de la tela hi hauria dos llocs diferents (vegeu fotos a continuació). A la part alta, hi ha un monestir on desemboca el riu Llobregat per sota. A la part baixa, podem observar un camí que porta a un massís.

Segons Civil Borque, el vincle entre els dos paisatges s’estableix amb un element comú: el blau del cel i el blau del riu. En efecte, hi hauria una continuïtat entre el color del cel del paisatge de la part baixa i el color del riu a la part alta.

Montserrat a la Mona Lisa segons José Civil Borque

Un altre element que suggereix la superposició de quatre paisatges: la perspectiva. “  Quan observem amb atenció la muntanya de la part inferior esquerra del retrat així com el riu i els arbres situats a la part superior esquerra del quadre, observem que hi ha diferents línies d’horitzó”, explica José Civil Borque. “Com és possible que els arbres més allunyats que la muntanya en primer pla semblin més alts que aquesta última?” es pregunta a si mateix. En total, l’amant de l’art ha comptat quatre línies d’horitzó a la pintura que demostrarien el collage de quatre llocs diferents.

La Mona Lisa: el pont seria català?

Si observeu bé el quadre del pintor italià, també podeu veure un pont d’arc de mig punt. Segons la teoria d’Espejo, l’edifici de la dreta de la Mona Lisa també es troba a Montserrat. Seria el pont de Monistrol. Tanmateix, l’historiador català, Albert Fortuny , es basa més en el pont de Castellbell. José Civil Borque més aviat dóna el seu vistiplau a la teoria de la primera. Efectivament, intrigat per aquestes dues hipòtesis, el català confia haver anat directament als llocs esmentats durant la seva investigació. “Al meu entendre, sí que és el Pont de Monistrol”, diu.

Els dos investigadors van subratllar la sorprenent semblança amb el pont del poble de Monistrol de Montserrat així com diversos elements topogràfics. Entre ells, Civil Borque evoca lògicament els arcs de la construcció però també l’apèndix rocós (encerclat en taronja a les fotos de sota) així com les corbes dels vessants esquerra (ressaltats en vermell a les imatges) i dreta (en groc). de Montserrat.

Montserrat segons José Civil Borque

A dia d’avui, aquestes teories no s’han verificat i els especialistes que afirmen que el paisatge seria imaginari encara estan en augment. Per tant, el misteri sobre la ubicació roman intacte, però una cosa és certa, la Mona Lisa no ha acabat de parlar d’ella.?

Font: https://www.equinoxmagazine.fr

Read Full Post »

La decisió porta polèmica en un dels països amb més consum de carn d’Europa

Rasmus Kofoed al seu restaurant, el Geranium|ASGER LADEFOGED

“Un porc deliciós que es desfà a la boca”, es pot llegir a Blog4foodies, un dels blogs dels amants de la gastronomia, sobre el plat “Llonza de porc amb all en escabetx, pi i fulles de groselles negres” del restaurant Geranium de Copenhaguen, un tres estrelles Michelin i el segon millor del món de la guia dels 50 Best. Però atenció, perquè a partir del gener qui es pugui permetre el luxe de sopar al Geranium, uns 380 euros cada menú amb beguda no inclosa, ja no hi trobarà cap plat que contingui carn. El seu xef, Rasmus Kofoed, ha anunciat a través d’un post a Instagram que aparta aquest aliment dels seus plats perquè ell fa cinc anys que no menja carn i “deixar d’utilitzar-la sembla la decisió més lògica”. Kofoed diu que ara té el repte de preparar noves creacions amb marisc i “amb vegetals orgànics i biodinàmics de granges locals”. 

Amb aquest canvi, que per a molts no és radical perquè el xef ja havia anat reduint progressivament la carn de la carta, sí que ho és a Dinamarca, on la carn i sobretot la indústria porcina tenen una llarga tradició i un pes econòmic rellevant. Es calcula que els danesos mengen de mitjana uns 700 g de carn a la setmana i, tot i que en els últims anys s’ha reduït, continua sent un dels més elevats d’Europa. A més, un estudi de la Universitat de Copenhagen en què han participat una desena de països europeus, entre els quals Espanya, detalla que els danesos són els consumidors amb la percepció que han reduït menys el consum de carn. I, curiosament, un 67% dels consultats té la intenció de seguir-ne menjant igual o fins i tot més.

En un país de més de 6 milions d’habitants, cada any es crien prop de 28 milions de porcs

L’explicació d’aquestes dades, segons el professor de ciències del consum alimentari de la Universitat de Copenhagen, Armando Pérez Cueto, és que els danesos encara no conceben el consum de carn com “un problema per a la salut i per al medi ambient, i els falta més informació”. Pérez Cueto celebra la decisió del restaurant Geranium perquè “ja era hora que a Dinamarca algú es posés la samarreta per al consum de productes vegetals”, i va més enllà quan argumenta que el país nòrdic “ha centrat la preocupació pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic en les turbines eòliques, les plaques solars i els cotxes elèctrics i no en explicar que la carn perjudica el medi ambient i la salut”.

Menjar «clima ‘friendly’»

Aquest any, però, el govern danès, a través del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha emès una guia de recomanacions alimentàries amb consells per menjar saludable i, per primera vegada, ha integrat el concepte de menjar més “clima friendly”, és a dir, més a favor del clima. La principal novetat és que aconsella menjar menys carn i apostar més pels llegums i el peix. Per a Pérez Cueto, aquesta guia ”és un primer pas”, però es fa difícil pensar en aquests termes si es mira el pes econòmic que té la indústria càrnia, i en concret la porcina, en aquest país nòrdic que no arriba als 6 milions d’habitants.

Dinamarca té, segons el Consell d’Agricultura i Alimentació, unes 3.500 granges de porcs i cada any produeix 28 milions de porcs –quatre vegades més la població que viu a Dinamarca–, dels quals dedica el 90% a exportació. La majoria d’aquesta producció la concentra Danish Crown, la multinacional danesa de processament de carn de porc més gran d’Europa, que dona feina a uns 26.000 treballadors. La companyia és conscient del moment actual i a la pàgina web sorprèn llegir-hi “O deixem de menjar carn o trobem un camí sostenible”. Tota la web de l’empresa està dedicada a explicar quin és el pla per aconseguir el camí sostenible i detalla les accions a tota la cadena: començant a la granja amb l’alimentació dels porcs i el benestar animal, passant pel transport i la producció de la carn i acabant en el consumidor amb les safates de plàstic.

El repte que té per davant la companyia és molt gran perquè cada dia apareixen més veus que aposten per deixar de banda la carn. Un nou exemple és el festival de música que se celebra cada any a la ciutat danesa d’Aarhus, el Northside, que ha anunciat que el menjar que hi haurà al recinte només serà d’origen vegetal i 100% orgànic. Alguns dels que ja havien comprat les entrades han fet campanya a les xarxes socials en contra la decisió que no s’hi pugui menjar les tradicionals salsitxes o hamburgueses i reclamen que els tornin els diners de l’entrada. Però els organitzadors han dit que no ho faran i que aposten per fer “un viatge cap a les experiències gastronòmiques del futur”.

I només el futur ens dirà si tot i ser 100% vegetal el festival mantindrà els assistents, si el restaurant Geranium sense carn a la carta mantindrà les estrelles Michelin i si l’empresa processadora de carn de porc mantindrà el ritme de vendes.

Font: Arabalears

Read Full Post »

La variant Omicron no son bones noticies, però no és clar que tingui potencial per despaçar la Delta, ni que sigui més resistent. Si fós més resistent podría generar una nova onada, però és poc probable que causi gran mortalitat perquè ja tenim tots certa protecció.

Oriol Mitjà i Villar (Barcelona, 23 juny 1980) és metge investigador català|CEDIDA

Calma tensa, però Beta i Mu també eren amenaçants, i van resultar ser falses alarmes. Ara a diferència del Feb 2020, podem detectar la nova variant (amb PCR), podem fer control de fronteres, podem modificar les vacunes…i caram!! podem ajudar als pobres a vacunar-se.

En plena 6a onada ja podem veure que l’increment de noves infeccions de moment no es tradueix en un col.lapse dels hospitals. I penso que la ocupació de llits és improbable que superi el 30-50% les properes setmanes… per tant ens apropem a l’objectiu de gripaditzar la COVID-19.

Oriol Mitjà i Villar (London School of Hygiene and Tropicalés), és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Entre 2010 i 2020, va desenvolupar des del centre mèdic de Lihir recerca sobre el diagnòstic i tractament de malalties infeccioses com el pian.

Font: Oriol Mitjà

Read Full Post »

Fins al 12 de desembre es pot gaudir de l’exposició sobre el millor fotoperiodisme del món de l’últim any

“La primera abraçada”, la millor fotografia del World Press Photo 2021 / Mads Nissen

Sense sortir de casa, sense fer cues, sense comprar entrada… i sense dur mascareta! El World Press Photo (WPP) 2021, on s’exposen les millors fotografies de tot el món de l’últim any, se celebra aquests dies i fins al 12 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), però permet als amants d’aquest art gaudir-ne també sense fer ni una sola passa.

A través de la plataforma de cine i sèries en línia Filmin es pot fer una visita per l’exposició. A més, aquesta forma de veure les millors fotografies del món de l’últim any va acompanyada dels comentaris d’una guia, que explica detalls i curiositats sobre els autors i les fotografies que han capturat. Instantànies com La primera abraçada, on es pot veure com la infermera Adriana Silva da Costa s’abraça a Rosa Luzia Lunardi, una dona de 85 anys, a la residència de gent gran Viva Bem, a la ciutat de São Paulo al Brasil. L’únic que les separa és un tros de plàstic. Es tracta d’una instantània del 5 d’agost que reflecteix tota la cruesa de la pandèmia del coronavirus. Està feta pel danès Mads Nissen i ha estat reconeguda com la millor fotografia de l’edició d’enguany.

Per gaudir del WPP cal ser subscriptor de Filmin. Per als que no ho siguin, aquest és el moment ideal per fer-se’n, ja que hi ha disponible una oferta per la qual pagant 60 euros es pot gaudir durant un any de cinema i sèries de prestigi internacional. Normalment la quota és de 84 euros. Per tant, qui vulgui gaudir d’aquesta exposició des de l’habitació de casa seva, sense haver de desplaçar-se fins al barri del Raval, on es troba el CCCB, ho té fàcil i a més s’estalvia 24 euros. Un altre avantatge: un cop vista l’exposició es pot seguir amb una sèrie o una pel·lícula sense perdre ni un sol segons i amb l’únic esforç d’un clic.

Font: TotBCN

Read Full Post »