Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/11/2021

Receptes i calmants per la circulació i dormir millor👇

Original de Nordic Walking Girona

Treballant per la promoció de la Salut

El 2018 El CAP de Sarrià de Ter va fer una trobada per parlar amb el personal sanitari de l’Àrea Bàsica, de la marxa nòrdica com a eina de promoció i millora de la salut.

Font: Nordic Walking Girona

Read Full Post »

El Doctor Jaume Ferran i Clua va néixer l’1 de febrer de 1851 a Corbera d’Ebre (Terra Alta) Catalunya. Fill del metge del poble. Feu els estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, feu el batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona.

Exercí de metge a Tortosa, amb l’especialitat d’oftalmologia i arribà a director de Sanitat marítima i director de l’Hospital Civil.

S’interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. El juny del 1884 i, davant l’epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l’Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya per provar una variant del mètode de vaccinació de Louis Pasteur.

A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren de destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés en territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat i aconseguí d’endur-se dins un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar un vaccí contra la malaltia. Els conills porquins del vaccí foren el mateix doctor Ferran i la seva família. Per sort la medecina va funcionar bé.

Al cap d’un any, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran hi fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis del vaccí. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran, van prohibir que continués vaccinant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspengué la vaccinació, la qual cosa comportà que s’arribés a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en aquell any 1885. Dels vaccinats per Ferran en van morir només 54.

Tots l’esperaven… Ferran i Clua va encapçalar campanyes de vacunació de gran èxit i reconeixement internacional. (Museu d’Història de la Medicina)

Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vaccins antitífics, antiràbics i antituberculosos. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un complet estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.

Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l’aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

El 1919 aconseguí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.

S’interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l’evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l’emulsió de bromur d’argent, com a alternativa a les existents, que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·lícula.

Fou premi de l’Académie de Sciences de París el 1907. Va morir a Barcelona el 22 de novembre de 1929.

Font: Wikipèdia, Museu Història de la Medicina

Read Full Post »

A Catalunya hi ha molt pocs ens locals que disposin d’un pla de mesures antifrau que s’ajusti als criteris mínims.

L’ACM disposició dels municipis la primera ‘Guia per a la implantació de plans d’integritat als ens locals’

L’ACM ha editat la primera Guia per a la implantació de plans d’integritat als ens locals. La guia, elaborada conjuntament amb la consultora Daleph, servirà per desenvolupar una metodologia que doni eines per a la implementació de plans d’integritat a l’administració pública local com a instruments per garantir la transparència i el bon govern dels servidors públics. Entre molts altres indicadors, la guia orienta sobre com activar un canal denúncies, fa recomanacions en cas de conflictes d’interessos, o dona metodologies i pautes per realitzar la planificació d’estratègies d’integritat dins de l’entitat municipal.

Així, ho ha anunciat el director de la Fundació Transparència i Bon Govern Local, Lluís Corominas, que ha destacat que es tracta de la primera de les eines que es posaran a l’abast dels ens locals per facilitar-los l’elaboració de plans d’integritat, un segell de qualitat democràtica que mostrarà el compromís del municipalisme amb la cultura d’integritat, rectitud i ètica.

La guia forma part del projecte impulsat des de fa un any per la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), l’Oficina Antifrau i el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, per desenvolupar plans d’integritat a l’administració local.

L’objectiu és donar a conèixer el marc normatiu que regula la creació dels plans de mesures antifrau en els ens locals de Catalunya i les implicacions que aquests hauran d’afrontar a l’hora de presentar un projecte finançat per fons europeus. Disposar d’aquest pla és obligatori per poder participar en els projectes de finançament europeu i, actualment, a Catalunya hi ha molt pocs ens locals que disposin d’un pla de mesures antifrau que s’ajusti als criteris mínims.

En una jornada informativa realitzada el passat 10 de novembre, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va elogiar la feina feta fins ara pels ens municipals –“per als ajuntaments, l’ètica, la transparència i el bon govern no són una obligació, sinó que formen part de l’ADN municipalista”–, i va destacar l’aportació que els fons europeus, i els nous plans d’integritat poden fer a aquesta feina ja realitzada. “Els fons europeus són una oportunitat històrica per transformar els nostres pobles i ciutats i els plans d’integritat ens alineen amb les millors pràctiques europees”, va concloure.

L’ACM ja ha posat a l’abast dels diferents municipis un accés gratuït a la guia, tot i que cal un permís de l’entitat municipalista. Aquest control es fa per tal de poder fer un seguiment del servei i també perquè, a més de l’assessorament, s’oferiran millores i actualitzacions de manera periòdica.

Al mateix temps, també s’està elaborant una guia d’autoavaluació en integritat pública per als ens locals que, amb una eina digital, permetrà avaluar el seu grau de compliment a partir d’uns estàndards mínims d’integritat a partir d’uns indicadors comuns.

COMITÈ EXECUTIU ACM

El Comitè Executiu està integrat per un màxim de 45 membres. En són membres nats el President/a, l’Alcalde/essa de Barcelona, el Síndic d’Aran, els Presidents/es de les administracions locals supracomarcals, el President/a del Fòrum Comarcal i el President/a del Fòrum dels Joves Electes.

El Comitè es reuneix, almenys, un cop cada tres mesos. També ho farà quan ho demanin el 10% dels seus membres. El Comitè Executiu es podrà reunir excepcionalment mitjançant videoconferència, multiconferència o qualsevol altre sistema que no impliqui la presència física dels seus membres. En aquests casos és necessari garantir la identificació dels assistents a la reunió, la continuïtat en la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot. La reunió s’ha d’entendre celebrada al lloc on es trobi el president. En les reunions virtuals s’han de considerar assistents aquells que hagin participat en la multiconferència i/o videconferència.

Entre les funcions del Comitè Executiu es destaquen la preparació i execució dels acords de l’Assemblea, l’elecció del Secretari/a General de l’ACM, l’admissió de nous membres, el nomenament dels representants de l’ACM en organismes on tingui representació, i establir els mecanismes de cooperació amb entitats públiques i privades que tinguin finalitats anàlogues, entre altres.

Associació Catalana de Municipis (ACM) Carrer València 231, 6ª (08007 Barcelona) 📞 93 4961616 http://www.acm.cat

Font: El Punt Avui, ACM

Read Full Post »