Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/11/2021

L’autora de ‘Las edades de Lulú’ va anunciar a l’octubre que patia càncer

“La madre de Frankenstein” és la seva última novel·la, publicada per Tusquets l’any 2020.

Almudena Grandes en una imatge del 2018|JUANMA RAMOS

L’escriptora Almudena Grandes Hernández ha mort aquest dissabte als 61 a causa d’un càncer.

L’autora de Las edades de Lulú, Malena es un nombre de tango o El corazón helado, va anunciar a l’octubre passat a través d’un article d’opinió en el diari El país que fa un any li havien trobat un tumor maligne en una visita rutinària.

Després d’estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d’Óscar Ladoire).

La Madre de Frankenstein d’Almudena Grandes a un jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bogas Luna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.

La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.

Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant segle XXamb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d’aquesta època

El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.

La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.

El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle xx. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.

El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora.

La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual s’inicia la sèrie Episodios de una guerra interminable-, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, ha estat qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”.

Almudena Grandes és columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. S’ha significat sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.

Font: Wikipèdia, El Punt Avui

Read Full Post »

Aragonès anuncia una inversió de 4,5 milions d’euros per a retirar l’amiant de Badia del Vallès

Un dels 200 edificis residencials de Badia del Vallès|CEDIDA

Després d’anys de lluita veïnal, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat avui una inversió de 4,5 milions d’euros per a eliminar l’amiant dels dos-cents edificis residencials, pel cap baix, del municipi de Badia del Vallès, al Vallès Occidental. Així ho ha avançat en la seva visita al municipi, els més afectat del país per la presència d’amiant en els seus edificis. Els veïns fa dècades que denuncien l’alta perillositat que suposa l’amiant per a la població.

Aragonès ha assegurat que aquesta inversió permetrà d’eliminar la problemàtica de la presència d’aquest material nociu per a la salut, la degradació de la qual afecta directament als habitatges i a la qualitat de vida dels veïns del municipi. Acompanyat de la consellera d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació, Teresa Jordà, i de l’alcaldessa de Badia, Eva Menor, el president ha assenyalat que aquesta actuació excepcional s’emmarca en una voluntat de fer de Catalunya un país lliure d’amiant.

“La lluita veïnal ho ha fet possible”

L’alcaldessa, del PSC, Eva Menor, ha celebrat aquest “dia històric” per a Badia del Vallès. També ha agraït el compromís del govern i ha destacat la lluita veïnal que ha fet possible anar transformant la ciutat i resoldre la problemàtica de l’amiant.

Els recursos es canalitzaran com a subvenció a l’ajuntament, que ara haurà d’engegar els processos de licitació, amb la finalitat de tenir “una Badia lliure d’amiant” sense necessitat d’esgotar el termini de 2025 per a l’execució de les inversions, ha explicat Menor.

Font: Vilaweb

Read Full Post »

El disc de La Marató 2019 surt a la venda demà diumenge 28 de novembre (com sempre amb tots els diaris catalans) a un preu de 12 euros. Avui, però, ja es pot reservar a la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Fa 30 anys que el disc de La Marató és una peça importantíssima a l’hora de recollir diners. De fet, en cada edició s’acaba convertint en el disc en català més venut de l’any.

Read Full Post »

El tanatori Truyols està situat a 3,7 km de Bellaterra, davant del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès

Detall de les instal·lacions del Tanatori Municipal Truyols de Cerdanyola|CEDIDA

El setembre del 2013, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va convocar un concurs públic per a l’ampliació del cementiri i la construcció d’un tanatori amb l’objectiu d’ampliar l’oferta de serveis funeraris de què disposa la ciutat del Vallès Occidental.

El Tanatori Municipal Truyols de Cerdanyola té quatre sales i un oratori, que ofereix a tots els habitants un lloc de vetlla a la mateixa localitat. Amb aquesta instal·lació s’evita el desplaçament dels usuaris del servei fins a les poblacións veïnes. La remodelació del Cementiri Municipal de Cerdanyola també ha estat obra de Truyols Serveis Funeraris, qui es va comprometre a construir 965 nínxols, dels quals més de 400 són per concedir, sense cap mena de cost, a les famílies que actualment en tenen d’afectats pel deteriorament, amb els greus inconvenients que això comporta en el dur moment d’enterrar als seus éssers estimats.

Truyols Serveis Funeraris és una empresa certificada en el sistema de Gestió Mediambiental ISO 14001:2004, i la seva política de qualitat i mediambiental està exposada al públic en tots els seus tanatoris, on adquireixen el compromís de desenvolupar les activitats atenent sempre a la protecció del Medi Ambient.

Tanatori Truyols i Cementeri Municipal de Cerdanyola del Vallès Carrer dels Boters, 18 (08290 Cerdanyola)

Tel: 900 101 368
Fax: 93 580 94 60
infoservei@truyols.com http://www.truyols.com

Read Full Post »

FGC instal·la plafons informatius sobre el passat i el valor arquitectònic de les seves estacions, inclosa la de Bellaterra, obra de l’arquitecte Lluís Girona i Cuyàs (1894-1979)

Plafó de l’estació de Bellaterra (1930) FOTO: BELLATERRA.CAT

Els plafons informatius s’han estès a 29 estacions, “Ens trobem amb estacions centenàries, estacions que han guanyat premis d’arquitectura, però també amb estacions modernes, més actuals, amb solucions arquitectòniques innovadores i que conjuguen el disseny amb la funcionalitat”, segons diu el cap de l’Àrea d’Edificis de Ferrocarrils, Francesc Aubach.

Un dels plàfons instal·lats a l’estació de Bellaterra/ FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb els rètols, FGC vol contribuir a difondre el seu patrimoni arquitectònic i que sigui valorat en la seva justa mesura. El director general de la companyia s’ha preuat que la iniciativa ha de servir perquè “les persones que viatgen amb Ferrocarrils sàpiguen que, a més de viatjar amb uns trens segurs, puntuals i moderns, viatgen en uns trens i unes estacions amb història, peces clau per entendre la història ferroviària del nostre país”.

Plafó informatiu a l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

El fet que els plafons es trobin ubicats a les estacions ajuda a “contextualitzar la informació i a poder comprovar, en el mateix moment que es llegeix el plafó i es veuen les imatges, com ha evolucionat l’estació amb els anys”, sosté Aubach. FGC està desplegant una estratègia del seu propi patrimoni que ha aprovat aquest any per preservar-lo i divulgar-lo.

Exterior de l’estació de Bellaterra on FGC instal·la el Bicitancat|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’empresa ferroviària pública catalana cataloga el seu patrimoni de “nombrós” i “divers”, i ara pretén identificar-lo, ordenar-lo i difondre’l, “ja sigui amb la millora o creació de nous espais de preservació, amb la circulació de trens històrics o amb la digitalització i difusió de la nombrosa documentació històrica”, comenta. FGC ja disposa d’una web de patrimoni, “un repositori del divers material rodant històric de la companyia, os es poden veure fotografies i característiques de diferents locomotores, cotxes o automotors, tant de servei comercial com de mercaderies o de treball”, precisa l’empresa.

Banc original de l’estació de Bellaterra|FGC

L’estació de Bellaterra no es va inaugurar fins al 1930, degut el desenvolupament residencial de l’àrea. Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels  Ferrocarrils de Catalunya.[El 1984 es construeix una tercera via a l’estació que conecta amb la nova branca cap a la Universitat Autònoma, amb un servei de tren llançadora entre ambdues estacions. Fins que el 1995 la branca a l’Autònoma passa a ser el traçat principal amb la construcció de la variant entre l’Autònoma i Sant Quirze del Vallès

Interior de l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Situat al nucli de Bellaterra, és un edifici de tipus senzill, de planta rectangular, amb coberta de teula a quatre vessants. La façana d’accés per la Plaça del Pi presenta una estructura simple, amb obertures rectangulars i paraments de maó vist. La façana que dona a la via té un porxo a la planta baixa amb arcs de mig punt decorats amb terra cuita a l’intradós. Les portes són rectangulars, d’inspiració clàssica, també amb emmarcament ceràmic. Una línia d’imposta del mateix tipus separa la planta del primer pis, i n’accentua l’horitzontalitat del conjunt. Les obertures del primer pis són senzilles, rectangulars. És interessant l’espai interior, amb decoració  noucentista. La decoració del conjunt és completa amb una barana de balustres de terra cuita situada arran de la via.

Font: FGC, TotBCN,

Read Full Post »