FGC instal·la plafons informatius sobre el passat i el valor arquitectònic de les seves estacions, inclosa la de Bellaterra, obra de l’arquitecte Lluís Girona i Cuyàs (1894-1979)

Els plafons informatius s’han estès a 29 estacions, “Ens trobem amb estacions centenàries, estacions que han guanyat premis d’arquitectura, però també amb estacions modernes, més actuals, amb solucions arquitectòniques innovadores i que conjuguen el disseny amb la funcionalitat”, segons diu el cap de l’Àrea d’Edificis de Ferrocarrils, Francesc Aubach.

Amb els rètols, FGC vol contribuir a difondre el seu patrimoni arquitectònic i que sigui valorat en la seva justa mesura. El director general de la companyia s’ha preuat que la iniciativa ha de servir perquè “les persones que viatgen amb Ferrocarrils sàpiguen que, a més de viatjar amb uns trens segurs, puntuals i moderns, viatgen en uns trens i unes estacions amb història, peces clau per entendre la història ferroviària del nostre país”.

El fet que els plafons es trobin ubicats a les estacions ajuda a “contextualitzar la informació i a poder comprovar, en el mateix moment que es llegeix el plafó i es veuen les imatges, com ha evolucionat l’estació amb els anys”, sosté Aubach. FGC està desplegant una estratègia del seu propi patrimoni que ha aprovat aquest any per preservar-lo i divulgar-lo.

L’empresa ferroviària pública catalana cataloga el seu patrimoni de “nombrós” i “divers”, i ara pretén identificar-lo, ordenar-lo i difondre’l, “ja sigui amb la millora o creació de nous espais de preservació, amb la circulació de trens històrics o amb la digitalització i difusió de la nombrosa documentació històrica”, comenta. FGC ja disposa d’una web de patrimoni, “un repositori del divers material rodant històric de la companyia, os es poden veure fotografies i característiques de diferents locomotores, cotxes o automotors, tant de servei comercial com de mercaderies o de treball”, precisa l’empresa.

L’estació de Bellaterra no es va inaugurar fins al 1930, degut el desenvolupament residencial de l’àrea. Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya.[El 1984 es construeix una tercera via a l’estació que conecta amb la nova branca cap a la Universitat Autònoma, amb un servei de tren llançadora entre ambdues estacions. Fins que el 1995 la branca a l’Autònoma passa a ser el traçat principal amb la construcció de la variant entre l’Autònoma i Sant Quirze del Vallès

Situat al nucli de Bellaterra, és un edifici de tipus senzill, de planta rectangular, amb coberta de teula a quatre vessants. La façana d’accés per la Plaça del Pi presenta una estructura simple, amb obertures rectangulars i paraments de maó vist. La façana que dona a la via té un porxo a la planta baixa amb arcs de mig punt decorats amb terra cuita a l’intradós. Les portes són rectangulars, d’inspiració clàssica, també amb emmarcament ceràmic. Una línia d’imposta del mateix tipus separa la planta del primer pis, i n’accentua l’horitzontalitat del conjunt. Les obertures del primer pis són senzilles, rectangulars. És interessant l’espai interior, amb decoració noucentista. La decoració del conjunt és completa amb una barana de balustres de terra cuita situada arran de la via.
Font: FGC, TotBCN,