Ado Campeol era el propietari del restaurant Le Beccherie de Treviso, on la seva dona, Alba di Pillo, va idear les postres més famoses de la gastronomia italiana. Tiramisú en català és aixeca’m
Així presenten el tiramisú a Le Beccherie, el restaurant on va néixer (Le Beccherie)
Ha mort Ado Campeol, conegut com el pare del tiramisú, tot i que en realitat n’era més aviat el tutor legal. Era, això sí, el copropietari de Le Beccherie, el restaurant de Treviso on es va crear.
Jordi Brescó Montserrat| naixement de les postres més cèlebre –i celebrat– de la gastronomia italiana és un exemple més d’invisibilització de les dones a l’hora d’explicar la història, fins i tot la més contemporània.
Tot va començar l’any 1955, quan l’esposa de Campeol, Alba di Pillo, va tenir el seu primer fill, Carlo. Per afrontar les jornades interminables, la seva sogra li preparava un esmorzar abundant que consistia en un combinat de crema sabaiona i cafè: una autèntica injecció d’energia.
Uns anys més tard, ja de tornada al restaurant a jornada completa, Di Pillo va intentar crear un pastís que despertés de cop qui en mengés.
Entre els anys 1971 i 1972, Di Pillo va treballar amb el pastisser del restaurant, Roberto Linguanotto, en la recerca de la fórmula perfecta. El principal escull era la crema: ho van provar amb panna, ricotta i d’altres, però no va ser fins que van utilitzar mascarpone fresc que van veure la llum.
Aquell mateix any, el restaurant va participar en una exposició gastronòmica de Milà, i hi va presentar el “Tiramesù”, un nom que ve de l’expressió “tireme su“, que en el dialecte de la regió italiana del Vèneto vol dir “aixeca’m”.
Imatge del tiramisú amb els seus ingredients, segons la recepta original (Le Beccherie)
“El tiramisú només té una mare”
Una de les dones que més maleeix els titulars d’aquest dilluns, on s’informa de la mort del pare del tiramisú, és Francesca Verdura, l’autora del llibre “El tiramisú només té una mare”.
Amb aquesta publicació, Verdura va voler reivindicar la figura de les dones trevesanes: “La del tiramisú és una història de dones, de mares i de casa“.
El llibre va ser celebrat per Le Beccherie, com demostra aquesta fotografia de Verdura amb el gerent del restaurant, Paolo Lai.
Un tresor en disputa
Com és habitual en les invencions gastronòmiques, la del matrimoni Campeol és tan sols una de les teories que expliquen el naixement del tiramisú. És, això sí, la versió més acceptada.
Per burocratitzar el descobriment, Le Beccherie va dipositar l’any 2010 la recepta original del tiramisú a l’Acadèmia Italiana de la Cuina.
No va ser l’únic moviment: l’any 2013, el governador de la regió del Veneto, Luca Zaia, va aconseguir el certificat de la Unió Europea pel dolç, un fet que va acabar d’establir la recepta de Le Beccherie.
El mateix Zaia ha homenatjat Ado Campeol a Twitter: “La ciutat ha perdut una altra estrella etnogastronòmica”.
La mort d’Ado Campeol és una notícia trista per a Alba di Pillo, l’autèntica creadora del tiramisú. Afortunadament, Le Beccherie té disponible a la seva web la recepta autèntica , per si algú es decideix a fer un petit homenatge al difunt.
Morir-se a Barcelona, sense luxes, costa uns 4.000 euros. En definitiva, venir al món és de franc en un hospital públic, marxar-ne es paga car.
Barcelona és la desena ciutat on és més car un enterrament o una incineració|Jordi Play
És la desena ciutat amb els serveis funeraris més cars de l’Estat, però més barats que Vigo, Madrid o Alacant
Gemma Aguilera|Els tràmits i les gestions que comporta un decés són desagradables, però sobretot, cars. Si la persona que ha mort no tenia contractada una assegurança que cobrís el cost de l’enterrament o la incineració, els seus familiars han de desembutxacar milers d’euros. Una factura que serà més quantiosa com menys auster sigui el funeral.
Una tarifa, no obstant, que amb tota probabilitat el difunt que tingués contractada l’assegurança haurà pagat amb escreix al llarg de la vida, amb quotes que de mitjana se situen en els 250 euros anuals. Segons un estudi publicat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) analitzant el preu mitjà de les 113 companyies funeràries públiques i privades en 29 ciutats aquest 2021, morir-se a Barcelona, sense grans luxes, costa entre 3.863 euros –si és un enterrament- i 4.052 euros si es tracta d’una incineració.
Aquesta tarifa –a Barcelona hi ha tres funeràries- es troba dins de la mitjana de les grans ciutats de l’Estat, on un enterrament costa 3.739 euros. Però és molt més barat que traspassar a Vigo, on el preu es dispara fins als 6.165 euros per a un enterrament i 5.760 per a una incineració, essent la ciutat més cara. A l’altre extrem, morir-se a Saragossa és el més econòmic, amb enterraments per 2.539 euros. Així, Barcelona ocupa la desena posició en el rànquing de ciutats més cares per morir-s’hi. Després de Vigo, Madrid i Alacant són les més cares.
Entre les despeses que s’afronten en un funeral i que ha analitzat l’OCU per comparar preus, hi ha la incineració o l’enterrament al cementiri (646 euros), el servei de tanatori (546 euros), les esqueles (319 euros), el personal i el servei (291 euros), el cotxe fúnebre (211 euros), les gestions (205 euros), les flors (186 euros), el taüt (1.198) i altres despeses (137 euros). I a partir d’aquí, es poden sumar extres de tota mena.
Tres funeràries a Barcelona: preus molt diferents
A Barcelona hi ha competència i això explica que hi hagi preus foça diferents quan anem al detall de la mitjana. L’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, tenia el 15% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona –el 85% és de Mémora- però el 2020 les va vendre a una filial de Catalana Occidente. És una de les tres companyies, ara totalment privada, que presten servei a la ciutat, i la més cara amb diferència. Segons l’estudi de l’OCU, que ha demanat pressupost de forma anònima per a un enterrament i una incineració de les mateixes característiques en cadascuna de les 113 funeràries estudiades, els serveis estàndard de Serveis Funeraris de Barcelona costen 5.100 euros, tant enterrament com incineració.
Això és un 50% més car que les tarifes que ofereix un operador estatal a la ciutat, Interfunerarias, que cobra per un enterrament 2.378 euros i 2.778 euros per una incineració. Uns preus, els d’Interfunerarias, que són sensiblement inferiors als que cobra en altres ciutats on no hi ha una empresa amb preus tan elevats com Serveis Funeraris de Barcelona. Per exemple, el mateix enterrament a Bilbao costa 3.669 euros, un 35% més que a la capital catalana, o a Madrid, on la tarifa és de 5.500 euros, un 56% més que a Catalunya. I la tercera empresa que opera a la ciutat és la catalana Áltima, amb tarifes mitjanes de 4.110 euros per un enterrament i 4.278 per una incineració.
Aquestes tarifes, però, corresponen a un funeral estàndard. Es poden contractar serveis extra, que disparen el preu final del comiat del difunt per sobre dels 5.000 euros, però també es pot contractar el paquet més bàsic, sense sala de vetlla ni cap complement. I aquí les companyies anuncien als seus webs ofertes.
En el cas d’Áltima, per 2.121,90 euros es pot fer un comiat molt auster.
Els preus dels serveis funeraris de Barcelona apareixen publicats al web de l’Ajuntament de Barcelona amb les últimes tarifes comunicades per les empreses. I la diferència de preus entre les tres operadores de la ciutat és substancial en alguns casos. Per exemple, el lloguer del tanatori amb la sala de vetlla. El preu més econòmic de Serveis Funeraris de Barcelona són 465 euros, Interfunerarias (420 euros) i Áltima en cobra 693 com a mínim. Si ens fixem en el cotxe fúnebre, Serveis Funeraris té una tarifa de 167 euros, mentre que a Interfunerarias puja fins als 227 euros i Áltima l’ofereix per 177,2 euros. Tot això, si el difunt forma part del 40% de barcelonins que no tenen contractada cap assegurança de decessos.
Per altra banda, cada ajuntament té uns serveis d’enterrament gratuïts per a les persones que no poden pagar el funeral, que no tenen diners, ni familiars ni hereus. En aquest cas, l’administració es fa càrrec de la factura de la funerària.
El cementiri, un cost afegit i un munt de complements
Naturalment, per ser enterrat en un dels nou cementiris de la ciutat cal que la família disposi d’un dels 360.000 nínxols -de propietat o de lloguer– que hi ha als cementiris de la ciutat, d’un panteó o d’una làpida. I si no el té, haurà de pagar un lloguer del nínxol. L’altra opció és un dipòsit de cendres per 7,98 euros al mes.
I a partir d’aquí, com en un casament, les floritures afegeixen euros a la factura final. Utilitzar durant 30 minuts la capella del cementiri costa 169 euros, sumem-hi 150 euros més perquè un músic interpreti algunes peces, i si volem un comiat a l’oratori amb un cerimonier que durant 10 minuts recordi les virtuts del difunt –el servei es diu ‘l’últim adéu’-, haurem de pagar 134,64 euros més.
BELLATERRA.CAT 