Els Mossos han carregat pràcticament a cegues contra un centenar de persones que protestaven contra la xerrada Els Mossos d’Esquadra han carregat aquest dijous contra els manifestants que intentaven accedir a l’acte de ‘S’ha acabat!’ a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un centenar de persones s’han aplegat a la Plaça Cívica i han intentat trencar el cordó policial que s’havia situat a l’entrada del cinema, on està prevista la xerrada de l’entitat. Els joves han llançat contra els Mossos pots de fum de colors i els agents han carregat contra ells pràcticament a cegues, ja que estaven situats en el túnel que dona accés a l’auditori, i aquest s’ha omplert de fum. Els manifestants han cridat consignes com ‘Fora feixistes dels nostres barris’. L’acte està previst a les 10.30 hores sota el títol de ‘En defensa de la llibertat’.
A l’aula hi ha una cinquantena d’alumnes. El professor universitari de torn saluda, dona la benvinguda i es disposa a començar la primera classe del curs. Algú té cap pregunta? I s’alça un braç entre els caps. “Podria fer la classe en castellà?”, demana. Diu que és un estudiant d’Erasmus i que no entén el català. I el professor potser li dirà que aquella assignatura estava programada en català i que, sentint-ho molt, l’alumne haurà de canviar de classe. Cosa ben poc freqüent. Més aviat, li dirà que cap problema, naturalment, i encara tindrà la deferència de demanar als altres alumnes si n’hi ha cap que hi tingui cap objecció. En un cas o un altre, segurament l’escena acabarà amb un “cap problema”, i l’assignatura es farà tot el semestre en castellà, qui sap si sense que ningú sigui conscient del que acaba de passar, que és que s’han vulnerat els drets lingüístics de la majoria dels estudiants d’aquella aula. El cas és que és una situació força comuna i serveix d’exemple de com, sigui en una aula, o en un comerç, o en una conversa o al metge, sempre cedim els mateixos.
Font: El Punt Avui, Llibreria Paper’s, Octuvre, La Campana, Albano Dante Fachin
Fins a quan només el nom d’una dona al nomenclàtor de Bellaterra? FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CATMur feminista a Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CATLes germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents de Trujillo van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i María Teresa, havien nascut a la regió de Cibas, a la República Dominicana, eren filles d’Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea) i tenien 36, 33 i 25 anys respectivament.
El Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones (o DIEVCM), aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999, se celebra anualment el 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal. La proposta perquè se celebrés en aquesta data la va realitzar la República Dominicana, amb el suport de 80 països. La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica, totes les quals s’interrelacionen i les afecten en diferents nivells.
Alguns tipus de violència, com el tràfic de dones, creuen les fronteres nacionals. Les dones que experimenten violència sofreixen una varietat de problemes de salut, i es disminueix amb això la seva capacitat per participar en la vida pública. La violència contra les dones afecta famílies i comunitats de totes les generacions i reforça altres tipus de violència prevalents en la societat. No està confinada a una cultura, regió o país específic, ni a grups particulars de dones en la societat. Les arrels del fenomen jeuen en la discriminació persistent cap a les dones. Fins al 70 per cent de les dones experimenta violència en el transcurs de la seva vida.
BELLATERRA.CAT 