Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘doctor descobridor de les vacunes contra el còlera’

El Doctor Jaume Ferran i Clua va néixer l’1 de febrer de 1851 a Corbera d’Ebre (Terra Alta) Catalunya. Fill del metge del poble. Feu els estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, feu el batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona.

Exercí de metge a Tortosa, amb l’especialitat d’oftalmologia i arribà a director de Sanitat marítima i director de l’Hospital Civil.

S’interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. El juny del 1884 i, davant l’epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l’Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya per provar una variant del mètode de vaccinació de Louis Pasteur.

A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren de destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés en territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat i aconseguí d’endur-se dins un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar un vaccí contra la malaltia. Els conills porquins del vaccí foren el mateix doctor Ferran i la seva família. Per sort la medecina va funcionar bé.

Al cap d’un any, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran hi fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis del vaccí. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran, van prohibir que continués vaccinant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspengué la vaccinació, la qual cosa comportà que s’arribés a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en aquell any 1885. Dels vaccinats per Ferran en van morir només 54.

Tots l’esperaven… Ferran i Clua va encapçalar campanyes de vacunació de gran èxit i reconeixement internacional. (Museu d’Història de la Medicina)

Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vaccins antitífics, antiràbics i antituberculosos. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un complet estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.

Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l’aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

El 1919 aconseguí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.

S’interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l’evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l’emulsió de bromur d’argent, com a alternativa a les existents, que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·lícula.

Fou premi de l’Académie de Sciences de París el 1907. Va morir a Barcelona el 22 de novembre de 1929.

Font: Wikipèdia, Museu Història de la Medicina

Read Full Post »