Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘BELLATERRA IN MEMORIAM’

La cerimònia de comiat al bellaterrenc Pacu Soler Izard, -que va construïr casa seva al carrer Doctor Fleming/Terranova-, serà dilluns, 20 de desembre, a les 11 hores, al Monestir de Sant Cugat. La vetlla és aquest diumenge des de les 11 hores, al tanatori de Sant Cugat del Vallès.

Pacu Soler Izard (Sant Cugat, 28 desembre) 1947-2021) Cedida per la família

Paco Soler ens va deixar la matinada de dissabte a Sant Cugat del Vallès. Soler era un dels creadors dels premis de poesia dedicats a Gabriel Ferrater, junt el periodista Ramon Barnils, i destacat membres de les tertúlies del Mesón amb Gabriel Ferrater, de qui era amic. Soler, també músic, va projectar el bar musical Bee Bop, situat al carrer de Sant Domènec de Sant Cugat.

Esther Madrona, tinent de cultura de Sant Cugat, ha destacat el paper de Soler en la creació dels premis Gabriel Ferrater. “Si la ciutat és ferreteriana és, en part, gràcies a ell”.

Àngels Ponsa, ex Consellers de Cultura, ha lamentat la mort del santcugatenc. “És una gran pèrdua per la cultura de la ciutat, Recordo quan va venir a proposar els premis, En l’àmbit cultural sempre el trobaves i ell va ser. l’embrió del que ara és el festival de poesia.

Read Full Post »

Per què Barcelona té dedicat uns jardins i placa a la bellaterrenca Montserrat Figueras, i l’EMD de Bellaterra l’oblida, conservant únicament un nom de dona (Mercè Rodoreda) al nomenclàtor del poble? FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

La família Savall Figueras inaugurant l’any 2018 els jardins de Barcelona dedicats a la soprano bellaterrenca Montserrat Figueras|CEDIDA

Dissabte 17 de novembre de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar els jardins Montserrat Figueras, un interior d’illa davant l’Hospital Clínic dedicat a la soprano bellaterrenca que va ser referent en el repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca

El nom dels jardins va ser aprovat definitivament pel plenari de l’Ajuntament de Barcelona l’estiu de 2018, i segueix la línia marcada pel Districte de l’Eixample de feminizar el nomenclator del districte incorporant el nom de dones rellevants de la nostra història a interiors d’illa i altres espais públics de Barcelona.

La soprano catalana especialitzada en musica antiga va néixer a Barcelona l’any 1942 i va morir l’any 2011 als 63 anys després d’una llarga i fructífera carrera artística i personal al costat del seu marit, el violgambista i director d’orquestra Jordi Savall. Amb ell fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nation

Els Jardins dedicats a la soprano catalana se sumen als d’altres dones que aquest mandat han anat conquerint espais de la ciutat. Alguns espais aprovats i batejats recentment han estat els Jardins dedicats a la matemàtica i astrònoma Assumpció Català o el passatge dedicat a la mestra i pedagoga Carme Aymerich, també a l’Eixample.

Als Jardins de Montserrat Figueras s’accedeix pel carrer Còrsega 195 i estan delimitats pels carrers de Casanova, Villarroel i París.

Read Full Post »

El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el marc del 2021 la sentència que obligava a la Corporació Industrial de Materials de Construcció, coneguda anteriorment com a Uralita, a indemnitzar amb 2,3 milions d’euros a 39 afectats de la fàbrica que l’empresa va operar a Cerdanyola de Vallès entre 1907 i 1997.

Dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

Entre els afectats no només es troben familiars de treballadors de la fàbrica, sinó també veïns de les proximitats de la factoria que van ser perjudicats per la contaminació ambiental, segons la sentència feta pública. El tribunal, a més, va estimar parcialment el recurs presentat pels afectats i va incloure el danys morals derivats de les plaques pleurals en la indemnització.

Tòtem de Cerdanyola dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita|FOTO: BELLATERRA.CAT

La Sala va desestimar el recurs interposat per l’empresa, ja que considerava que “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers” des dels anys quaranta del segle passat. També apuntava que la companyia “era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa”, el que l’obligava a extremar les precaucions necessàries, cosa que assegura no només no es va realitzar, sinó que va incrementar el risc en la gestió.

La fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallès va tancar el 1997|CEDIDA

El fibrocimentfibrociment d’amiant o uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s’emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d’amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmómesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció.

Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l’empresa ha acabat identificant-se arreu d’Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d’amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l’any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.

Font: El Triangle, Wikipèdia

Read Full Post »

Barcelona té dedicada una Plaça Jardí a la bellaterrenca Montserrat Figueras, però el govern de Bellaterra l’oblida.

La commemoració del desè aniversari de la mort de la soprano Montserrat Figueras comptarà amb un concert d’homenatge que es realitzarà al monestir de Pedralbes

La família bellaterrenca Savall Figueras|CEDIDA

El pròxim 23 de novembre, la música i la poesia seràn els eixos conductors d’un acte per recordar una de les veus més destacades de la recuperació de la música antiga a Catalunya i, de fet, al conjunt d’Europa.

El poeta Carles Duarte i el cantant i musicòleg Josep Maria Gregori seran els conductors d’un acte d’homenatge que comptarà amb les interpretacions de Petter U. Johansen, Família Figueras,  Francesc Garrigosa, Dani Espasa, Miquel Àngel Cordero i dels seus fills Arianna i Ferran Savall.

 L’homenatge es farà el 23 de novembre a les 20.30 hores a l’església del monestir de Santa Maria de Pedralbes. L’entrada serà gratuïta però cal realitzar una inscripció prèvia, que es pot fer en aquest formulari.

Una llarga i reconeguda trajectòria

Nascuda el 7 de març del 1942 a Barcelona, Montserrat Figueras, que entre d’altres guardons va rebre la Creu de Sant Jordi l’any de la seva mort, 2011, tenia una llarga trajectòria musical, molt lligada a la del seu marit, l’especialista en viola de gamba Jordi Savall. Figueras, que era veïna de Bellaterra, va fundar amb ell  el grup Hespèrion XX, el cor La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations, amb la intenció de difondre la música medieval, barroca i renaixentista.

La cantant va fundar el segell discogràfic Alia Vox i va gravar més de 50 discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. La seva tasca per recuperar la música antiga ja va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 1989 enregistrà un disc dedicat a cançons medievals catalanes i el 1995 la sèrie de cants de la

Entre altres premis, Figueras va obtenir guardons internacionals com l’Edison Klassiek i el Grand Prix du Disque, el Gran Premi de la Nova Acadèmia del Disc (1992) i el Gran Premi de l’Acadèmia Charles Cros (1993). La seva tasca per recuperar la música antiga també va ser reconeguda al 2003 amb el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès i al 2011 amb la Creu de Sant Jordi, moment en què també es va destacar “la seva exigència, sensibilitat i talent artístic que han merescut reconeixement internacional”. A més, Figueras i Savall van ser reconeguts l’any 2008 per la UNESCO com artistes per la pau i l’any següent van rebre el primer premi Unescocat.

Font: Alia Vox, Cerdanyola info

Read Full Post »

“L’Antonio, el nostre pare, ha marxat”

Antonio Franco Estadella (Barcelona, 17 gener 1947- 25 setembre 2021)

L’Antonio, el nostre pare, ha marxat. Ens havíem acostumat tant a viure amb l’amenaça de l’espasa de Dàmocles del seu càncer, que les visites periòdiques de control a l’Hospital Clínic, les tongades de quimio, i tota la medicació que havia de prendre ja no ens impressionaven.

Sabíem que no era invencible, però no hi volíem pensar, en això. I ell, amb la seva fortalesa i el seu optimisme, i suposo que també per protegir-nos del dolor que ens provocava la idea de perdre’l, ens volia fer creure, sempre, que es trobava prou bé… Fins al final.

Però darrerament, l’Antonio ja no es trobava tan bé com aparentava, i des de la primavera va estar regatejant amb la seva apreciadíssima oncòloga, l’Estela, perquè li donés permís per complir el seu gran desig, que la Covid ja li havia arrabassat l’estiu passat. Aquest desig era tornar amb la Mylène a Genebrière i compartir-hi uns dies amb nosaltres, els fills i els nets. Era el que li feia més il·lusió. I per sort ho va aconseguir.

sitat de tornar-hi, perquè estava molt cansat. I perquè allà sempre ha estat molt feliç amb els seus.

Nosaltres, els fills, hem sabut des que tenim memòria que el nostre pare era molt important i molt estimat, conegut i reconegut, amb un compromís i savoir-faire que el van convertir en un periodista únic, de referència i totes aquestes coses que s’estan repetint i recordant tant aquests dies de comiat.

Però és clar, també era el nostre pare. I gairebé sempre estava treballant. Menys quan anàvem a Genebrière, i durant uns dies era tot nostre, i també de la Mylène i dels tiets, cosins i amics que ens venien a visitar en aquells estius memorables i plens de rituals que es repetien any rere any.

Aquests rituals començaven amb els preparatius d’abans de marxar (com ara quan l’Antonio passava hores triant i preparant amb devoció la música del viatge, enregistrant cassets amb caràtules de disseny artesanal que duien el copyright Bigatà Productions, fins a les més recents llistes de spotify). I culminaven amb la tradicional foto de família del darrer dia, sempre feta a corre-cuita, per deixar constància dels dies transcorreguts plegats.

Alguns d’aquests rituals s’han dissolt amb el pas del temps, però d’altres encara han perdurat fins a aquest estiu, i passi el que passi ja formaran part de la memòria, també, dels seus quatre nets, a qui l’Antonio ha estimat amb bogeria: el Joaquim, l’Anna, l’Aitor i la Berta, que també recordaran la imatge de l’avi acomodat i feliç a la seva mítica hamaca mida XXL del jardí, escoltant la seva música preferida i amb un llibre o un diari entre les mans. L’Antonio, també avi imponent, divertit, afectuós  i savi .

El meu pare no tenia cap pressa per marxar, malgrat el seu cansament. No obstant això, enguany Genebrière ha estat el darrer tram del seu camí vital. Amb un epíleg molt breu de només quinze dies a Barcelona, per entendre i acceptar, tant ell com nosaltres, que el seu cos ja havia dit prou. Ha marxat tranquil i en pau, a casa, amb la Mylène, companya de vida fins al final, amb nosaltres, els fills, i amb els seus germans Eduardo, Alberto i Merche. També s’ha pogut acomiadar dels nets i dels amics de l’ànima que encara són aquí.

Finalment,  vull expressar que els darrers dos dies no hem donat l’abast per agrair tots els missatges de condol, afecte i suport que hem rebut. Tampoc no hem pogut assimilar l’allau de paraules meravelloses que s’han dit i escrit sobre la grandesa professional i humana del nostre pare. Ni el dolor tan gran que sentim ara mateix.

L’Antonio Franco ha marxat, i ha deixat moltes persones orfes, que com jo, l’han estimat i admirat per la seva manera de ser i estar. Per la seva honradesa, integritat, coherència, seny, senzillesa, generositat, humilitat, calidesa, respecte, compromís, entusiasme, autenticitat. Per la seva alegria i optimisme. Per la seva magnanimitat, que vol dir grandesa d’ànim. Pel seu amor incondicional cap a nosaltres. Aquest és, ha estat el meu pare. I per tot això, i molt més, l’he estimat i l’estimaré. No em cap al cor l’agraïment que sento cap a ell.

Allà on sigui, ens vol contentes i contents. I que lluitem per allò en què creiem. Això sí, sense barallar-nos entre nosaltres.

Antonio, si te ha llegado este mensaje, allá donde estés, estoy segura de que ya sabes que me he atrevido a subir a esta palestra porque te quiero.

Dales un abrazo de nuestra parte a Anita, a la abuela Lolita, a Teresa, a Ana María y Eduardo. Y por supuesto, a Javier y a Carlitos. Y a todos los demás.

Hasta siempre

Carlota i Andreu (fills d’Antonio Franco Estadella i Mylène Bigatá Lamand)

NOTA: Des de Bellaterra recordem l’amistat i vivències amb la família Franco-Bigatá al nostre i sempre estimat barri de la Sagrada Família. L’escola catalana AFA Sagrada Família on van estudiar els nostres fills, al tant proper carrer de Cerdenya, l’amor del gos mascota Paco, la nostra assistència conjunta als partits del Barça, els viatges a Perpinyà amb la Mylène, festejar la festa i bateix del nostre fill Guy a la capella d’en Gaudí, els inoblidables moments que vam gaudir junts a l’apartament d’Esterri d’Aneu, jugant, escoltant música francesa i passejant pel Pallars Sobirà, la negativa de l’Antonio a l’oferta del Conde de Godó per ser director de La Vanguardia, i no acceptada perquè havía de fer una forta reducció de personal, les trobades al restaurant Via Veneto de Barcelona, etc., etc., Per sempre als nostres cors. Abraçades i recordeu que us estimarem Angi i Francesc

Font: Carlota Franco Bigatá http://www.alternaticaseconomicas.coop

Read Full Post »