Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category


Ignasi Roda i Fàbregas, cronista no oficial de Bellaterra. Foto: Bellaterra.cat

El passat dimecres, dia 19 d’octubre, a Bellaterra, hi va haver Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada. El grup d’ERC, amb el suport de Compromís per Cerdanyola (CUP), va proposar, en motiu del centenari de Ramon Fuster, fundador de l’Escola Tagore de Bellaterra, Degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, director de l’Escola de Jardineres Educadores del CIC, promotor del diari Avui i destacat pedagog català, etc., que una plaça de Bellaterra dugui el seu nom. Però, per sorpresa de tots, CiU i Gent per Bellaterra hi van votar en contra, i això va impossibilitar l’aprovació. El motiu ve de que l’Escola Ramon Fuster, durant el període de govern del PSC a Cerdanyola, va fer una ampliació del pati sense cap mena de permís municipal. Quant la regidoria d’urbanisme se’n va assabentar, enlloc de fer la sanció pertinent, va manipular els permisos d’obres per tal de tapar-ho, cosa que va portar a judici per prevaricació, la regidora d’aleshores, l’arquitecte municipal i algun responsable de l’escola. No cal dir que aquest posicionament de CiU i GperB és del tot desencertat i forassenyat. Mai es pot relacionar la figura d’un personatge reconegut per la seva vàlua amb les decisions d’una institució que porta el seu nom. Fora com dir que ell és el responsable de l’acte.

 

El cas, però, és que ni em sorprèn ni em ve de nou. El 2005, i amb motiu del 75è aniversari de Bellaterra ja vaig fer aquesta proposta que, malauradament no fou atesa. Repetidament, i al llarg d’aquets anys, he anat insistint, i els que manen a l’EMD han desatès la meva demanda. En la sol·licitud que ara s’ha fet, però, no hi he intervingut i la notícia m’ha arribat a través de la filla del senyor Fuster, la Maria.

 

És ben trist l’espectacle, i això m’incita a demanar a tots aquells que saben valorar la figura d’un gran home, un home bo, com fou en Ramon Fuster i Rabés, a tots aquells que el van conèixer, els que ens educàrem sota la seva tutela-la a l’Escola Tagore, de reclamar a l’EMD el reconeixement que li és degut i que Bellaterra honori les persones que, com el senyor Fuster, van ajudar a construir la nostra comunitat.

 

Ignasi Roda

Cronista no oficial de Bellaterra

20/10/16

Read Full Post »


Mercè Borràs i Jaume Burrull a la porta del Cafè del Turò (Bellaterra) Foto: Bellaterra.Cat

Quin luxe tenim a Bellaterra! Des de fa molts anys, la Mercè Borràs és la cuinera del Restaurant Cafè del Turó, situat al Centre Civic del Turó de Sant Pau (Bellaterra). El servei de menjador ho porta amb força profesionaliatat i simpatia el seu marit en Jaume Burrull, qui en cada servei fa posible la plena satisfacció dels comensals. La trajectòria profesional de la Mercè és el miracle dels plens diaris del Cafè del Turó i es per això que recomanem reservar sempre taula. Recordem els seus anys dedicada a la tradicional cuina del reconegut Restaurant Semon (Barcelona). També proveïdors oficials del Palacio de la Zarzuela de Madrid, sota la propietat de la seva mestresa la Maria Vidal.

Mercè Borràs i Jaume Burrull a l’exterior del Cafè del Turó (Bellaterra) Foto: Bellaterra. Cat 

Dos anys abans de la seva jubilació hem d’aprofitar i gaudir de la seva sàvia cuina i del sincer tracte en sala del seu marit en Jaume. No ens podem perdre els seus plats casolans de mercat, siguin peixos, carns o aus, les bonisimes croquetes o la paella dels dijous. 

Mercè Borràs i Jaume Burrull al menjador del Cafè del Turó (Bellaterra) Foto: Bellaterra.Cat

Us recomanem reservar per l’atractiu Menú del Migdia (increïble preu de 10,50€) que s’omple com un ou i sense oblidar el cap de setmana que per només 15 € gaudireu de la millor cuina tradicional del Vallès Occidental. Aquí teniu un exemple del Menú de Cap de Setmana del Cafè del Turó: Primers plats com els Canelons de Festa Major, Amanida assortida amb formatge de cabra tebi o Sopa Catalana amb galets. Segons plats com una fantàstica recepta de Peix del dia, pollastre al Cava o una Minuta de vedella amb patates fregides casolanes. De postre teniu un bon nombre per triar. També inclosa la beguda. 


Ànec amb peres, un dels plats catalans de la Mercè Borràs.  Foto: Bellaterra.Cat

El luxe no és en la decoració del menjador sinó en els plats de la seva cuina. Al final sortireu encantats de la vida i després podeu fer la vostra dolça migdiada, sense problemes de tràfic ni cues infinites. La Mercè i en Jaume reserven les nits per festes familiars i grups. Des de fa molts anys, tots els divendres nits tenen La Taula de Sopar Tertúlia amb el Dr. Valeri Novell i la seva colla de companys. També us poden organitzar Catering amb la millor qualitat preu. 

Reserves ☎️ 93 692 71 7

Mòbil: 676 501 284

CAFÈ DEL TURÓ 

Carrer 9, Turó de Sant Pau

08193 BELLATERRA

Read Full Post »

Francesco Illy, creador del café Illy, (Timisoara/Romania 1892- Trieste/Itàlia 1956)

Francesco Illy, inventor i fundador de les empreses de cafè espresso Illy, que va néixer a Timisoara (Romania) en 1892, aviat rebrà el Diploma d’Excel·lència post mortem per l’Ajuntament de Timisoara. En ocasió dels 120 anys des del naixement de Francesco Illy, s’espera que els seguidors del gran inventor de Timisoara, poguin visitar la ciutat natal del seu avi. Andrea i Riccardo Illy, sent aquest últim reconegut president del grup italià, i exalcalde adjunt de Triste i la regió de Friuli-Venezia-Giulia. La invitació es farà per l’Ajuntament Associació Timisoara i capital cultural europea el 2021. “Malauradament, moltes personalitats nascudes a Timisoara no són conegudes pels seus ciutadans com l’exemple Francesco Illy o Johnny Weissmüller (Tarzán), tota una història d’èxits. Han convidar a aquests dos néts a Timisoara, perquè volen recuperar aquesta ciutat multicultural en la carrera per convertir-se en Capital Europea de la Cultura el 2021. L’Ajuntament de Timisoara vol proposar un carrer i posar una placa a la casa on estava i on va estudiar, o fer un festival de cafè que porta el seu nom, segons Simona Neumann, presidenta de la Capital Cultural Timisoara Europea. Francesco Illy rebrà el grau d’excel·lència post mortem, amb l’assistència dels seus nets.  Francesco Illy va néixer al barri de Timisoara Iosefin (que era part de l’Imperi Austrohongarès), el 7 d’octombrie del 1892. El seu pare Janos, era fuster hongarès i la seva mare, Rössler Aloisia, alemanya Va ser batejat a l’Església Catòlica de Iosefin i després de l’escola primària escolapi High School, es va graduar de l’escola de formació professional en 1904. Durant la Primera Guerra Mundial va ser reclutat a l’exèrcit austro-hongarès, i al final de la guerra s’ha fixat a Trieste. A finals dels anys 20, Franesco Vittoria estava casat i tenia dos fills, Ernesto i Hedda, i després d’una primera experiència empresarial amb una empresa productora de cafè, Emax, va fundar Illy l’any 1933. Després de la mort de Francesco Illy, l’empresa va passar a mans del seu fill Ernesto, que va viure fins a l’any 2008. Actualment la companyia està en mans dels seus néts Andrea i Riccardo Illy.

Read Full Post »


Article de Suso de Toro

Barcelona (INCAT).- Los medios de comunicación de alcance estatal, todos ellos radicados en Madrid, crearon durante décadas una conciencia de España que falseó su realidad. En ese falseamiento Cataluña fue ignorada y despachada bajo clichés interesados, así la generalidad de la población española ignora todo de Cataluña y en cambio está llena de prejuicios hacia los catalanes. Nos pintaron una Cataluña provinciana, encerrada, aburrida, fracasada, obsoleta… Pero la Diada de este año marca un punto y aparte, es un desmentido a todo eso y muestra un país lleno de energía. En adelante los españoles mirarán hacia allí con curiosidad unos y con temor y desconfianza otros, pero muchos querrán comprender lo que ha ocurrido.
Lo que ha ocurrido se veía venir si uno se acercaba allí y se molestaba en escuchar lo que decían y sentían las personas que allí vivían pero simplemente se lo ocultaron, en cambio la prensa informaba con mayor o menor extensión un mes sí y otro también de que un niño no podía recibir clases en castellano, de que perseguían a las corridas de toros… Todo parecían mezquindades. Y de repente aparecen más de un millón de catalanes pidiendo la independencia. ¿Dónde estaba tanta gente que no nos lo contaron?
Pero aunque parezca increíble el día siguiente a un acto cívico y político tan importante, no sé si tendrá parangón en Europa, pudimos leer titulares que se mofaban e informaciones que lo minusvaloraban alimentando la ceguera de sus lectores. Lo que ocurrió en Cataluña hace historia en las luchas democráticas y es ejemplar, como tantas veces Cataluña nos ha dado una lección. Pero las lecciones las aprende quien no tiene prejuicios y quiere aprender. Particularmente reconozco que tengo prejuicios pero también me gusta aprender y de los catalanes aprendí muchas cosas. Aunque esté mal visto en España, no tengo pudor en reconocer que admiro a la sociedad catalana.
Como gallego, soy ciudadano de un país derrotado que no ha sido capaz de sobreponerse a su historia, que no supo detener expolios ni humillaciones, falto de orgullo colectivo y nervio cívico y, como español, vengo de un país fratricida e incívico, marcado por un régimen que lo degradó hasta el extremo, una experiencia histórica traumática y profunda que suele ser despachada interesadamente como “la dictadura”. Y por eso descubrí y envidié las semillas de libertad y civilidad que llegaban desde Cataluña, desde la renovación pedagógica de “Rosa Sensat”, cuando aún interesaba la educación como liberadora, hasta la lucha obrera del PSUC y los libertarios, la firmeza en el exilio de Pau Casals, la “nova cançó” y Lluis Llach “al Olimpia” y también sus “Campanades a mort” por los obreros asesinados en Vitoria, su lucha por el autogobierno nacional…
En Barcelona reconocí a la ciudad siempre atenta a la cultura que recibía la música de Beethoven y de Wagner en el Palau, donde en Julio de 1937 Schoenberg ensayaba con la orquesta “Moses und Aron” cuando comenzaron los bombardeos fascistas, donde Picasso y Picabia ensayaban su libertad, la ciudad a donde peregrinó el Quijote, y con él su autor, para alabar la industria del libro.
Allí como autor me sentí acogido y respetado sin que importase en que lengua escribía ni de donde venía ni que padrinos tenía, allí conocí a mi mejor editora y a los mejores editores y a la gente más inteligente y aguda de la industria del libro y de las artes. Y me descubro ante obras literarias como el “Quadern Gris” de Josep Pla, que si España considerase que la literatura en catalán también era suya, no es el caso, tendría por una de las cuatro o cinco obras grandes suyas del siglo XX. Naturalmente que también entreví las limitaciones y defectos de la sociedad catalana, los tiene como todas, pero mi admiración por sus virtudes está muy por encima. Sin ser catalán soy catalanista, lo confieso.
Todo lo resumo en que hubo un momento en mi vida en que me vi obligado por primera vez a plantearme marcharme de mi país, Galicia, y no dudé a dónde iría y dónde había un pueblo abierto que me podría acoger. No lo dudaba.-

Read Full Post »


Catalunya compta amb més establiments seleccionats en aquesta categoria. Una categoria creada fa 20 anys i representada amb el pictograma de la careta del ninot Michelin llepant-, guardona als restaurants que ofereixen la millor relació qualitat-preu per menys de 35 € a Espanya i 30 € a Portugal.
Aquest esdeveniment únic, ha tingut lloc al Museu Marítim de Barcelona, ​​dins de la gran cita gastronòmica “Food ExplorersTast Bcn” on Michelin i Sant Miquel han tornat a unir les seves forces per posar en relleu la riquesa de la gastronomia catalana i, més concretament , el bon saber fer dels restaurants distingits amb el guardó Bib Gourmand Michelin 2016.

A continuació pots trobar el llistat complet dels Bib Gourmand de Catalunya


Els bellaterrenc Angi i Francesc, creadors del Restaurant La Taula de Barcelona, l’any 1994, son qui més anys han conservat la classificació Bib Gourmand de la Guia Michelin (des de 1998 al 2015). Ara en mans dels nous propietaris la Sandra i en Dani, ex chef del desaparegut Restaurant Quatro Staggioni de Barcelona. 

Casa Patxi (Alp), L’Aliança d’Anglès (Anglès), Olmosgourmet (Badalona), Quatre Estacions (Banyoles), Freixa Tradició (Barcelona), Fonda España, Senyor Parellada, Silvestre, Etapes, La Taula, Vivanda (todos en Barcelona), Hostal Benet (Les Borges Blanques), Er Occitan, El Portalet (ambos en Bossòst), Mirko Carturan Cuiner (Caldes de Montbui), Acuamar-Casa Matas (Cambrils), La Font (Canet de Mar), Noray (Empuriabrava), Mas Concas Víctor Català, La Gruta (ambos en L’Escala), El Niu (Escunhau), La Rectoría (Espinavessa), El Celler de L’Aspic (Falset), Cap i Pota (Figueres), Nu (Girona), Fonda Europa (Granollers), L’Hostalet (Els Hostalets d’En Bas), El Vaixell (Llançà), Aimia (Llançà), Lucerón (Montornès del Vallès), La Salinera (Palamós), Mas Pou (Palau-Sator), Vicus (Pals), Cal Sagristà (Peralada), Lo Ponts (Ponts), Cal Xim (Sant Pau D´Ordal), Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès), La Cava d´en Sergi (Sant Sadurní D´Anoia), Ca n´Armengol (Salta Coloma de Gramenet), Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt), Cal Travé (Solivella), La Lluna (Sudanell), El Cel de les Oques, Sara (ambos en Terrassa), Hostal Jaumet (Torà), Can Poal (Vallromanes), Divicnus (Vic), Era Lucana (Vielha), El Racó de la Calma (Villafranca del Penedès).


Detall de la portada de la carta del Restaurant La Taula de Barcelona, obra original d’Enric Llimona i Raymat (Barcelona, 1919-1999)

**Ordenats per ordre alfabètic i localitat 

Read Full Post »

El Dr. Joaquim Barraquer (1927-2016) l’amic de Bellaterra Horaci Miras (1918), al despatx oficial del Palau de Música Catalana, desprès del concert de Jonas Kaufmann.(Foto propiedad de Bellaterra.Cat)

El doctor Joaquim Barraquer, un dels oftalmòlegs més prestigiosos del món i fill del fundador de la clínica de Barcelona que porta el seu nom, ha mort avui als 89 anys, al seu domicili de Barcelona.

El metge, que va crear la Fundació Barraquer i el Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, havia estat pioner en la inclusió de lents intraoculars per corregir la miopia i va revolucionar les tècniques quirúrgiques oftalmològiques.
Des del punt de vista clínic, la tasca del doctor Barraquer es va centrar al llarg de la seva llarga trajectòria professional, principalment, en quatre camps: els trasplantaments de còrnia, i la cirurgia de la cataracta, del glaucoma i de la miopia.
Nascut a Barcelona el 1927, va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona llicenciant-se en 1951 i doctorant a Madrid el 1955. El 1957 va obtenir el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia de la Universitat de Guayaquil (Equador) i, el 1965, el de la Universitat de Bogotà (Colòmbia). En 1970 va ser nomenat Catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ser nomenat doctor honoris causa i Professor Honorari de 11 universitats nacionals i estrangeres, i guardonat amb sis distincions i premis científics a Espanya i 28 a l’estranger.
Era membre honorari de 40 associacions científiques tant nacionals com estrangeres, i membre ordinari d’altres 52 societats mèdiques.
El funeral per l’oftalmòleg serà el diumenge a les 11.45 hores al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona
La societat civil mostra el seu condol
Entre les moltes personalitats que han volgut traslladar els seus condols a la família del difunt doctor, el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha lamentat la mort de l’oftalmòleg i ha assegurat que va ser un dels innovadors que va situar la oftalmologia catalana com a referent mundial.
En declaracions a Europa Press, Padrós ha assegurat que Barraquer representa la “història d’èxit” de l’oftalmologia catalana, en què la saga Barraquer, al costat d’altres especialistes com Hermenegildo Arruga, la van posar a l’avantguarda.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona també ha lamentat la seva mort i ha recordat que va ser benefactor i abonat del teatre. En un apunt al seu compte de Twitter recollit per Europa Press, el teatre líric ha recordat que “l’òpera era una gran passió” de Barraquer.

A més, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut recordar al difunt en el seu compte de Twitter definint-lo com “un home de gran talent i prestigi”. De la mateixa manera que el líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ​​Alberto Fernández, ha volgut recalcar el sentit social de Barraquer que, a través de la seva fundació i mitjançant convenis, va contribuir al fet que persones amb pocs recursos poguessin accedir a operacions oculars.

Read Full Post »


Atur i corrupció el que més, independència de Catalunya el que menys.

Read Full Post »

Older Posts »