Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Girona’

Per Andreu Barnils

Marcela Topor (1976) és periodista, filòloga anglesa, filòloga francesa i esposa del president Carles Puigdemont. Ara que fa un any de l’exili, VilaWeb ha pogut entrevistar-la a Girona, ciutat on viu, en una de les poques entrevistes que ha concedit. La senyora Topor és, en el fons, una gran desconeguda del públic català. En aquesta entrevista ens parla de la seva infantesa a Romania, de l’exigència i brillantor dels seus estudis i de la seva feina actual de presentadora de televisió. Però sobretot explica sense concessions com ha viscut l’exili. La part més fosca i la part més esperançadora, també. Passejar amb ella enmig de les festes de Sant Narcís és tot un espectacle: absolutament tothom s’hi fixa, absolutament ningú no l’atura. La famosíssima contenció gironina. Finalment, trobem una sala discreta en un restaurant i Marcela Topor s’explica. De Romania al primer d’octubre, passant pel nou govern del PSOE.

Sou filla de Vaslui.
—Jo em considero de Iași. És on vaig fer la carrera. És la capital de Moldàvia, província del nord-est de Romania. I em considero d’allà perquè hi vaig viure des de l’edat de divuit anys i és on vaig fer les amistats que encara em duren. Vaig viure-hi una època molt intensa. És la ciutat del meu cor.

Grans notes. Gran estudiant.
—No m’ho havia demanat mai ningú. Sí que és cert que era bon estudiant.

Filologia anglesa?
—I francesa. De sempre m’han agradat molt els idiomes. Passava el temps llegint, de petita. És la cosa que m’agrada més de fer. Tinc dos oncles a la família que són mariners. Imagineu-vos el règim comunista: abans del 1989 era molt difícil d’entrar al país i sortir-ne. Era un règim supertancat . Doncs ells viatjaven. I ens explicaven com era el món. Era com un conte. Vull dir que l’anglès i el francès ja els parlaven ells. No sóc pas la primera de la família de parlar idiomes.

Vau anar a una bona universitat, he vist.
—La Universitat Alexandru Ioan Cuza. La més antiga del país, i amb molt de prestigi. El nivell acadèmic a Romania és molt alt. En aquesta Universitat només hi havia una plaça per a cada cinc candidats. És qüestió d’estudiar. Si no, no passes. Jo vaig acabar el batxillerat, o la selectivitat, amb un 9,11 sobre 10. A francès, hi vaig entrar amb un 9,45 sobre 10. He passat molt de temps a la biblioteca, diguem-ne. Sense sortir gaire. Un idioma és constància, i ara practico més l’anglès que no el francès. Abans no. Abans parlava el francès com el romanès, gairebé. I mira, ara a Bèlgica el practico.

A 23 anys arribeu a Girona. El vostre primer viatge fora de Romania?
—No. No era el primer viatge. Havia estat a França, Polònia, els Estats Units i més llocs, amb una companyia de teatre que fèiem teatre en francès. I una segona companyia, la Ludic. La carrera, la vaig compaginar amb el teatre. A la Ludic era molt difícil d’entrar-hi. Hi havia actors professionals i amateurs. Un grandíssim nivell. El millor dentista de la ciutat, per exemple, s’apuntava al teatre. Doncs era un actor com una catedral. Molts dels meus companys d’aleshores han triomfat. Un és presentador de televisió. L’altre és Corneliu Porumboiu, director de cinema que ha guanyat premis a Canes. També hi ha Cristina Flutur, millor actriu a Canes pel primer film que feia. El primer! Eren gent molt vàlida, molt intel·ligent. Quan arribem a Girona fèiem una obra de Ionescu. Jo feia de Reina Maria. La bona. L’altra era la dolenta. [Riu.]

Primers anys a Girona?
—No van ser fàcils. Em passava el dia estudiant. Vaig obtenir el nivell C de català en nou mesos. No treballava, no tenia colla. I sabia que la llengua m’obriria la porta de la feina. Sóc una persona que necessita fer coses. I treballar.

Treballeu de directora del Catalonia Today. I ara cada divendres presenteu ‘Weekly Mag’ (video). Un magazín fet en anglès directament. El dirigiu i el presenteu. Una entrevista que us hagi marcat?
—Hi ha passat tanta gent! No us ho sabria dir. L’altre dia va venir en Mainat. Un crac. Parla de tot i podries fer un programa de deu hores i encara tindria coses interessants a dir.

Us hi veieu, com ell, arribant a cent quaranta anys?
—Sabeu què passa, que últimament no faig plans a llarg termini.

Ha!
—Per mi el darrer any és com si n’haguessin passat cinc o deu. Tot és molt relatiu. També el temps.

Com el va viure, el primer d’octubre, Marcela Topor?
—Pot semblar un tòpic però va ser un abans i un després. No havia sentit mai aquesta sensació tan forta. Vas cap a votar i et diuen: no pots baixar perquè hi ha furgonetes de la Guàrdia Civil que han trencat vidres del pavelló i la gent està molt espantada. I cap a Sarrià de Ter. Perseguits per un helicòpter. Anar amb cotxe i veure un helicòpter a pocs metres del teu cap és una cosa indescriptible. Gairebé no trobes ni les paraules per a explicar-ho. Jo vaig veure caure la dictadura comunista quan tenia catorze anys. El 1989, quan a Ceausescu li va passar el que li va passar. Nadal. Terrífic. I en Carles, quan va morir Franco, tenia més o menys la mateixa edat que jo quan va morir Ceausescu. Per mi començava una nova etapa amb la caiguda de Berlín. I això ho tenim en comú. I marca molt.

L’1-O us recorda això?
Quan vaig veure aquell helicòpter i les imatges de la gent, i el pànic a la cara, i les porres de la policia destrossant… Com et quedes? Petrificat. Congelat. Primer no reacciones. Jo havia viscut en una dictadura, però no havia tingut mai por. La por la vaig tenir aleshores. Quan jo era petita no havia rebut de manera directa. Patia com tot el país, però no de manera personal. I aquí, sí. És molt dur.

També éreu sota el pont.
—Sense aquest pont no sé on seríem ara! Imagina’t que no hi ha aquest pont. Tens un helicòpter que t’empaita amb l’objectiu claríssim de no deixar-te votar. En aquell moment és quan dius: jo em pensava que vivíem en un país lliure. I en democràcia. I veus que no. No és veritat. Vivim una ficció. Una realitat que ens havíem cregut. Una realitat falsa. On hem estat vivint tot aquest temps? Com pot ser que passi això, i d’aquesta manera? Vaig tenir una decepció molt gran. Molt. Es van trencar molts esquemes, aquell dia.

—De l’1-O al 27-O, i cap a l’exili.
—Exili? Avui encara em costa. És una paraula molt difícil d’assimilar. Per mi l’exili tenia connotacions molt negatives, molt fortes, de repressió. A l’Europa del segle XXI costa de parlar de l’exili. L’exili és molt difícil. L’exili és també com una presó. Són lliures ells, allà dalt? No. No són lliures. A l’exili no són lliures perquè hi són obligats. No hi han anat de vacances. Han fugit de la injustícia. I tenen els telèfons punxats, has de buscar maneres de comunicar-te, les persecucions amb cotxes. Això no és llibertat. Però hi ha una cosa bona, a l’exili.

Quina?
—Que es pot treballar. Sense l’exili no seríem aquí. Serien tots tancats i oblidats. Ells ho voldrien. Però l’exili els ha trencat els esquemes, en aquest sentit. Políticament l’exili els ha fet molt de mal, i a nosaltres molt de bé. Nosaltres ens pensàvem que el món sabia moltes coses de Catalunya. I no. És amb l’exili que es descobreix. Aquesta també és una part bona. I en tercer lloc ha destapat la situació d’Espanya. Molta gent posa en dubte, ara, que Espanya sigui una democràcia. Quina mena d’estat és? Hi ha llibertat d’expressió? Per què s’ha d’exiliar en Valtònyc? O l’Adri? Han deixat les seves famílies. Ho han deixat tot. Que els espera aquí? Presó? Són criminals, són corruptes? Tenim gent innocent que porta un any en presó preventiva. Per tant, ara el món sap la situació política. No sé si ha estat més dur que no em pensava, això de l’exili, perquè no em pensava res. Jo no m’imaginava que el meu home acabaria a l’exili. Vam tenir poc temps per a decidir i evidentment li vaig dir: ‘Prefereixo mil vegades que sigui a l’exili que no a la presó. I tant. Però en cap cas no hi ha manual i guia practica per a les famílies amb gent a l’exili. És molt dur. Les primeres setmanes gairebé no podia articular ni una paraula. No podia. Físicament. Estava trencada. De mica en mica treus les forces d’on sigui i vas endavant. Només tens una opció: continuar. Som sempre més forts que no ens pensem. Les forces les acabes trobant. No continuar vol dir rendir-te i enfonsar-te. I això no és cap opció. I et diré un altre tòpic: allò que no et mata et fa més fort.

Per exemple, visitar una presó. Neumünster.
—Reconec que estava bastant nerviosa. Em feia molt de respecte. Havia parlat amb els familiars dels presos d’aquí i tenia una imatge bastant terrífica. No gaire positiva. I vaig sortir d’allà alleugerida perquè hi vaig veure humanitat. I això per mi va ser molt important. Em van semblar persones d’un tracte correcte i humà. I això em va tranquil·litzar. Per sort aquí, vaig pensar, no van a humiliar ni a fer-te sentir malament. I ja es va veure després. Jo el vaig anar a veure un dimecres, i l’endemà rebo una trucada seva. Com que una nena no havia arribat em diu: ‘D’aquí a vint minuts et truco.’ Doncs qui em truca és en Jami i no pas ell. ‘Què passa? Que ha passat res?’ ‘El deixen sortir!’ T’ho juro: va ser brutal. Déu existeix! I em va trucar tan content. Aquell dia vam celebrar-ho, sí. Mira, en aquest món hi ha justícia. Perquè quan veus com fan les coses aquí, perds l’esperança.

Cap a Waterloo. Us hi veieu?
—N’hem parlat moltes vegades. Si tinguéssim nenes petites potser faríem un pensament. Però ara les nenes són en una edat molt important de la seva escolarització. Per nosaltres, tot això, és provisional. Treballem cada dia com si demà fos el darrer dia de l’exili. Perquè volem que torni. L’objectiu és aquest: que torni, no que nosaltres hi pugem i hi fem vida. L’objectiu és tornar, no anar-se’n. Jo visc amb l’esperança que l’exili sigui ben curt. Ara, si hagués vist que ho necessito, o les nenes, ho hauria fet. Perquè no vull amagar que al principi va ser tan dur que no sabia si podria sortir-me’n. Perquè és molt bèstia i indescriptible. I les primeres setmanes el xoc emocional és… A mi m’ha anat bé treballar. No tinc temps de preocupar-me ni d’escalfar-me el cap. M’estimo més continuar. Com us deia, allò que no et mata, et fa més fort. I jo no he tingut una vida de color de rosa.

Allà dalt hi he vist polítics desemparats, i alguns altres molt més adaptats a viure fora.
—La fortalesa que té en Carles la té molt poca gent. Molt poca. Fixeu-vos que abans de ser alcalde em preguntava: i d’on treu la força? És incansable. Quan era alcalde li deien: ‘Però tu et multipliques o què?’ I com a president igual. Sempre ho dóna tot. I a la vegada ell és bastant auster. Molta gent queda enlluernada del poder. I el necessiten. I ell, no. No té afany de poder ni de protagonisme. Ni s’emborratxa de poder. Aquest és un gran element: la seva austeritat i la fortalesa del caràcter. Jo també reconec que sóc una mica així. Vivint al seu costat vius el poder. Ets en el poder. Però a mi no m’ha seduït mai el poder. El poder no em diu res. No em fascina. No m’emociona ni em fa perdre el cap.

Un clàssic: ‘Puigdemont seria feliç llegint llibres a Girona.’
—Seria feliç amb la seva família. A casa. A Girona. Fent la feina d’alcalde de Girona es trobava en un moment molt dolç. Un moment personal i polític. Havia guanyat el segon mandat. I això que quan va començar a lluitar contra el PSC a Girona, li van dir: ‘Ets boig? No ets ningú i vols guanyar?’ Hi ha molta gent que viu en la zona de confort. I els canvis fan por. Però a en Carles li agraden els canvis i els reptes. Ell va deixar la seva zona de confort a Girona, quan estava perfecte. La ciutat era preciosa. S’ho havia guanyat. Que més necessitava? I ho deixa tot per anar-se’n a fer de president. Hauria pogut dir que no.

No sé si hauria pogut dir que no.
—Sempre pots dir que no. Ell havia lluitat molt de temps per aconseguir allò que tenia, i quan et pots relaxar tres anys va i… Com diu la frase? No vols brou? Dues tasses!

A Marcela Topor li interessa la política?
—Sí. La política ens afecta. T’ha d’interessar. Jo no em dedicaré mai a la política. Però m’interessa. M’afecta. És part de la nostra vida. I no pots ser un ignorant. S’ha de tenir interès una mica per tot.

I com el veieu, políticament, el moment actual?
—Jo no parlo en nom del Carles. Que quedi clar. Jo parlo per mi. Jo sóc optimista. Ho hem de desdramatitzar bastant. No ens hem de fer la víctima. No serveix de res. El futur el tenim a les nostres mans. Tot això ho ha començat la gent. I depèn de la gent. I la gent té la força. Sense la gent això no va enlloc. Estic molt contenta perquè veig que un any després la gent continua mobilitzada. I la gent no ha oblidat. La cosa pitjor seria que la gent se n’oblidés. I no ha estat així. Crec que com a poble hem demostrat una força increïble. La tenim. I és allà. Hem de recordar que tenim aquesta força. El futur el tenim a les mans. Sé que ens en sortirem. Quan? Com? No ho sé.

Controlar el territori no ho veig fàcil.
—No ho és. Però hem començat una cosa, i el pitjor seria que ens n’oblidéssim. Ara no podem fer-nos enrere. Només podem anar endavant i amb convicció. Sempre hem estat pacífics, no violents, i lluitem per la llibertat. Votar és un dret bàsic. En quin món vivim? Volem que els nostres fills visquin sense llibertat d’expressió? Jo no vull que les meves filles visquin amb aquesta por. Jo vaig viure això fins a catorze anys. Teníem por de parlar. El teu veí et podia delatar. No se sabia qui podia ser de la Securitate. Hi havia gent pertot arreu. Doncs ara les meves filles tenen pànic quan veuen una furgoneta de la Guàrdia Civil. Un dia anava conduint i darrere nostre va aparèixer un cotxe de la Guàrdia Civil. Pànic a les cares de les meves filles. Pànic. No les havia vistes mai amb tanta por. És normal, això? No. Ens hem de fer moltes preguntes. Aquesta situació és insostenible. No s’hi pot viure, així. No vull viure en un país com aquest. Hem de lluitar per la llibertat. Com si visquessin a no sé quin segle. Però a veure, què hi fa en Valtònyc a Brussel·les si hi ha llibertat d’expressió?

Amb el vostre nivell d’anglès i francès podríeu fer una ronda europea de denúncia política.
—No sóc política. Però amb l’ACDC fem coses. Fem dinars, sopars grocs. Em van convidar a anar a Ginebra, a la seu de l’ONU. No podia anar-hi. I hi va anar la filla d’en Forn. I si m’ho proposen i puc ajudar en alguna cosa, evidentment. Cap problema. I feliç de poder ajudar, des de l’ACDC, que és un espai on em sento còmoda. L’associació fa un paper molt important. Aquesta cosa que ens ha sortit: lluitar per la llibertat, la democràcia i els drets civils. És una realitat que no ens agradaria que existís, però existeix. Si volem canviar coses, hem de canviar-les nosaltres. Si no fas res, desapareixes del mapa.

Com el veieu, el nou govern del PSOE?
—Si hem d’esperar que l’ajuda ens vingui de Madrid… Hem vist que tampoc no ha canviat. El canvi de govern, de moment, no ha canviat res. Formes diferents, però els fets són els mateixos. Parlen amb un altre to. Però a mi dóna’m fets. Si no, no val res. Perquè ara em dius amb bona cara que tu, tu i tu continueu a la presó. I això no em serveix. Que em somriguis, no em serveix. Potser l’altre ho deia cridant i insultant. Aquests no insulten ni criden. Però diuen la mateixa cosa.

Voldríeu afegir-hi res més?
—Vull grair l’ajuda i la solidaritat de la gent, que ha estat brutal. Perquè si una cosa bona té l’exili és que saps qui és qui. Quan ets a dalt de tot, tothom somriu i fa bona cara. I quan estàs malament veus com de cop desapareixen algunes persones. Poques. I que els que queden són els que valen. Més els que tornen a aparèixer. Les sorpreses. Hi ha gent que quan eres a baix de tot et van allargar la mà i et van treure del pou. Això no té preu. En un any d’exili he trobat molta valentia i també covardia. Mai no agrairé prou a la gent que ajuda. Jami, per exemple. Penso que no se’n parla prou. I la gent no sap prou què ha arribat a fer per un amic. I pel país. Quan no en tenia cap necessitat. Ell sempre hi ha estat. Quan vaig arribar a Catalunya, ell i la Dolors són els primers que en Carles em va presentar. El Jami té la vitalitat de tres persones de vint anys. Estic al·lucinada que sigui tan dinàmic  i actiu. Una energia inacabable. Una persona molt important per a nosaltres. Vull agrair-li el que fa. No solament per mi. Per tots plegats i pel futur dels nostres fills. Perquè o ens en sortim o acabarem tots a l’exili.

http://www.vilaweb.cat

Read Full Post »

Josep Maria Boix, xèf propietari de La Torre del Remei, amb el seu equip professional i família| CEDIDA

El pasar diumenge dia 4 de novembre de 2018, en Josep Maria Boix va ser l’últim dia com Xèf i propietari de la Torre del Remei, un petit gran Relais Château de Catalunya, obert amb la seva dona Loles Vidal, que ens va deixar als 66 anys, un 21 de juliol de 2014. El matrimoni Josep Maria i Loles va ser també els creadors de l’Hotel Boix de Martinet de La Cerdanya, un dels més acreditats de Catalunya, on l’escriptor i gastrònom Nestor Luján, va fer niu de la seva pàtria cultural gastronòmica. 

Detall d’una de les Suites de La Torre del Remei, amb vistes al jardí |CEDIDA

La Torre del Remei va obrir les seves portes l’any 1991 i va aportar la creativitat de la Cuina Catalana Moderna, i és impossible oblidar els seus Raviolis de Foie-gras, el famós Trinxat de La Cerdanya amb Rosta o el tendre Xai a baixa temperatura, sempre acompanyats de uns postres excepcionals i un celler de vins inolvidable. El servei del seu equip sempre era discret pero d’una qualitat professional que molts dels grans de Catalunya voldrien gaudir als seus establiments.

Restaurant de gala de La Torre del Remei, un autèntica festa gastronòmica| CEDIDA

“Últim servei. Gràcies a tots els clients i amics que durant aquests anys ens heu donat suport. Gràcies”. Amb aquestes paraules el xèf Josep Maria Boix, s’acomiadava el diumenge passat de Torre del Remei a Bolvir de Cerdanya, després de 27 anys al capdavant dels fogons i una impecable gestió personalitzada com propietari de l’Hotel. “Estic content, tanco una etapa de la meva vida i afronto una nova amb il·lusió. Ha estat una decisió molt meditada, consensuada amb la meva filla Raquel, ella viu als EUA i la seva vida està allà”.


El Xèf Josep Maria Boix, un dels creadors de la Cuina Catalana Moderna, premiat a París com un dels grans d’Europa

Una família catalana amb propietats a la Cerdanya és la nova propietària del lloc, que seguirà sent un hotel i de la gestió serà responsable el grup d’hotels Mercer. Sense estar confirmat encara, es baralla la possibilitat que el xef Nandu Jubany gestioni la divisió de les noces, una activitat que es va iniciar a l’hotel al setembre de 1991 amb l’enllaç entre l’escriptor Luis Racionero i Elena Ochoa. L’habitatge del xef es troba en un terreny confrontant amb el jardí de l’hotel, però com ell mateix explica “casa meva seguirà sent meva, això no té res a veure. Jo seguiré aquí amb els meus gossos. També el personal contractat formarà part del nou servei, es queden “.


La Torre del Remei tanca les seves portes per tornar a obrir-les, previsiblement, al maig de 2019. Els mesos del tancament serviran per a la posada al dia les seves instalacions i amb la nova gestió del Grup Hotels Mercer


Gran jardí de La Torre del Remei, un dels petits grans Relais Château de Catalunya|CEDIDA

Al Pirineu català al costat del Parc Natural del Cadí, envoltat d’un jardí de 3 hectàrees amb magnífiques sequoies, un palauet d’estil modernista acull avui un hotel de classe internacional. Un limitat nombre d’habitacions, al costat d’una cuina reconeguda garanteixen una estada de calma i comoditat.

Josep Maria Boix, Xèf propietari creador de la Torre del Remei| CEDIDA

“Últim servei. Gràcies a tots els clients i amics que durant aquests anys ens heu donat suport. Gràcies”. Amb aquestes paraules el xef Josep Maria Boix s’acomiadava ahir a la nit del seu feu, la torre del Remei, a Bolvir de Cerdanya, després de 27 anys al capdavant dels fogons. “Estic content, tanco una etapa de la meva vida i afronto una nova amb il·lusió. Ha estat una decisió molt meditada, consensuada amb la meva filla Raquel, ella viu als EUA i la seva vida està allà”.

El Grup de l’Hotel Mercer de Barcelona, serà el nou gestor de La Torre del Remei|BELLATERRA GOURMET

Una família catalana amb propietats a la Cerdanya és la nova propietària del lloc, que seguirà sent un hotel i de la gestió serà responsable el grup d’hotels Mercer. Sense estar confirmat encara, es baralla la possibilitat que el xef Nandu Jubany gestioni la divisió de les noces, una activitat que es va iniciar a l’hotel al setembre de 1991 amb l’enllaç entre l’escriptor Luis Racionero i Elena Ochoa. L’habitatge del xef es troba en un terreny confrontant amb el jardí de l’hotel, però com ell mateix explica “casa meva seguirà sent meva, això no té res a veure. Jo seguiré aquí amb els meus gossos. També el personal contractat formarà part del nou servei, es queden “.

Torre del Remei, ara tancada per reformes, obrirà de nou el mes de maig de 2019|BELLATERRA GOURMET

Al Pirineu català al costat del Parc Natural del Cadí, envoltat d’un jardí de 3 hectàrees amb magnífiques sequoies, un palauet d’estil modernista acull avui un hotel de classe internacional. Un limitat nombre d’habitacions, al costat d’una cuina reconeguda garanteixen una estada de calma i comoditat.
Torre del Remei té tots els elements de confort d’un hotel Gran Luxe, com televisió pantalla amb DVD i satèl·lit, la seva pròpia línia de productes de bany i perfumeria i el servei 24 h. a les habitacions més dels serveis habituals (caixa forta, minibar, …). També podrà aprofitar la piscina climatitzada (de maig a setembre); del jardí i la sala de massatges i tractaments per relaxar-se.

Pot gaudir d’aquest lloc particular per moments en família o de treball. La Torre del Remei acull també a empreses amb les seves sales de reunions, i les activitats proposades com la Ruta dels Càtars, els quads, les bicis, …


Detall del Hall del primer pis de Torre del Remei, tot un bon gust i elegància | CEDIDA

La Torre del Remei té tots els elements de confort d’un hotel Gran Luxe, com televisió pantalla amb DVD i satèl·lit, la seva pròpia línia de productes de bany i perfumeria i el servei 24 h. a les habitacions més dels serveis habituals (caixa forta, minibar, …). També podrà aprofitar la piscina climatitzada (de maig a setembre); del jardí i la sala de massatges i tractaments per relaxar-se

Vista d’una de les romàntiques terrasses de la Torre del Remei| BELLATERRA GOURMET

Pot gaudir d’aquest lloc particular per moments en família o de treball. La Torre del Remei acull també a empreses amb les seves sales de reunions, i les activitats proposades com la Ruta dels Càtars, els quads, les bicis, …

TORRE DEL REMEI

Camí del Remei, 3

17539 Bolvir de Cerdanya (Girona)

☎️ 972 140 182

info@torredelremei.com

http://www.torredelremei.com

Read Full Post »

Visitem el restaurant Informal del xèf Marc Gascons de Barcelona, fill dels creadors del tradicional restaurant Els Tinars de Girona, premiat amb una estrella per la Guia Michelin.
El restaurant Informal ha estat declarat com un dels 10 millors del món, segons la cadena de televisió CNN (USA). Practica una Cuina Catalana Moderna força refinada. Situat a la planta baixa de l’Hotel The Serras*****GL, del Passeig de Colon, 9, Barcelona, disposa també d’entrada independent des del Carrer La Plata, 4 de Barcelona. Recomanem , que després del dinar o sopar, es visiti la seva agradable terrassa de la planta 6a de l’hotel, amb una impresionant vista panoràmica del Port Vell. En aquest edifici debl’Hotel The Serras va tindre un estudi el gran Pablo Picasso, coincidint amb la seva època blava i rosa, a la ciutat comtal.
La recepció i servei del Restaurant Informal d’en Marc Gascons és atenta i profesional, d’alta escola, que cuida tots els detalls amb força discreció.

Recepció del restaurant Informal | BELLATERRA GOURMET

Detall del Restaurant Informal, una taula per 10 comensal.| BELLATERRA GOURMET

Detall de la taula del restaurant Informal | BELLATERRA GOURMET

Aperitiu típic català de fuet i pa amb tomàquet | BELLATERRA GIURMET

Fantàstics els Canelons d’ànec amb escuma de bolets | BELLATERRA GOURMET

Patates braves de mil fulles tallades a l’estil Pont Neuf | BELLATERRA GOURMET

Esqueixada de bacallà moderna, amb tomaquets pelats i creixems autèntics | BELLATERRA GOURMET

Arròs sec amb Carpaccio de gambes i tocs d’all i oli | BELLATERRA GOURMET

Tronc de rap amb verduretes de temporada | BELLATERRA GOURMET

Carré de xai rostit amb cruixents de formatge| BELLATERRA GOURMET

Chablis Louis Latour de Bourgogne| BELLATERRA GOURMET
Restaurant Informal Marc Gascons

Carrer de la Plata, 4

08002 Barcelona

☎️ 931691869

http://www.restauranteinformal.com

Read Full Post »


Catalunya compta amb més establiments seleccionats en aquesta categoria. Una categoria creada fa 20 anys i representada amb el pictograma de la careta del ninot Michelin llepant-, guardona als restaurants que ofereixen la millor relació qualitat-preu per menys de 35 € a Espanya i 30 € a Portugal.
Aquest esdeveniment únic, ha tingut lloc al Museu Marítim de Barcelona, ​​dins de la gran cita gastronòmica “Food ExplorersTast Bcn” on Michelin i Sant Miquel han tornat a unir les seves forces per posar en relleu la riquesa de la gastronomia catalana i, més concretament , el bon saber fer dels restaurants distingits amb el guardó Bib Gourmand Michelin 2016.

A continuació pots trobar el llistat complet dels Bib Gourmand de Catalunya


Els bellaterrenc Angi i Francesc, creadors del Restaurant La Taula de Barcelona, l’any 1994, son qui més anys han conservat la classificació Bib Gourmand de la Guia Michelin (des de 1998 al 2015). Ara en mans dels nous propietaris la Sandra i en Dani, ex chef del desaparegut Restaurant Quatro Staggioni de Barcelona. 

Casa Patxi (Alp), L’Aliança d’Anglès (Anglès), Olmosgourmet (Badalona), Quatre Estacions (Banyoles), Freixa Tradició (Barcelona), Fonda España, Senyor Parellada, Silvestre, Etapes, La Taula, Vivanda (todos en Barcelona), Hostal Benet (Les Borges Blanques), Er Occitan, El Portalet (ambos en Bossòst), Mirko Carturan Cuiner (Caldes de Montbui), Acuamar-Casa Matas (Cambrils), La Font (Canet de Mar), Noray (Empuriabrava), Mas Concas Víctor Català, La Gruta (ambos en L’Escala), El Niu (Escunhau), La Rectoría (Espinavessa), El Celler de L’Aspic (Falset), Cap i Pota (Figueres), Nu (Girona), Fonda Europa (Granollers), L’Hostalet (Els Hostalets d’En Bas), El Vaixell (Llançà), Aimia (Llançà), Lucerón (Montornès del Vallès), La Salinera (Palamós), Mas Pou (Palau-Sator), Vicus (Pals), Cal Sagristà (Peralada), Lo Ponts (Ponts), Cal Xim (Sant Pau D´Ordal), Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès), La Cava d´en Sergi (Sant Sadurní D´Anoia), Ca n´Armengol (Salta Coloma de Gramenet), Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt), Cal Travé (Solivella), La Lluna (Sudanell), El Cel de les Oques, Sara (ambos en Terrassa), Hostal Jaumet (Torà), Can Poal (Vallromanes), Divicnus (Vic), Era Lucana (Vielha), El Racó de la Calma (Villafranca del Penedès).


Detall de la portada de la carta del Restaurant La Taula de Barcelona, obra original d’Enric Llimona i Raymat (Barcelona, 1919-1999)

**Ordenats per ordre alfabètic i localitat 

Read Full Post »

Read Full Post »

Roser Mallol i Francolí, col.laboradora de bellaterra.cat (Foto: bellaterra.cat)

L’ALMIRALL CRISTÒFOL COLOM

(Descubridor de les Amèriques)

En Joan Cristòfol Colom i Bertran, va néixer a Barcelona per el 1440; nasqué al Passatge Sant Sulpici al costat de la porta del Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya. Era fill de pare i mare catalans; foren 8 germans. L’Almirall estava emparentat per part del seu pare Jaume Joan i Colom amb la Casa Reial catalana i el seu parentiu amb Carles de Viana i el Rei Farran el Catòlic; la mare es deia Catalina Bertrán. Des de molt jove, va servir a les ordres del seu cosí el Rei Ferran.

Com tots sabem, fou un gran navegant, corsari i home dotat d’una gran intel.ligència, emprenedor i amb gran visió del futur. Sumament religiós ja més entrat en anys. Es casà amb Felipa de Coimbra filla del Rei Pere de Portugal i d’Isabel d’Urgell. D’aquest matrimoni nasqué el seu fill Ferran. En enviudar, va contraure segones núpcies amb Margadida d’Alòs i tingueren el seu fill Jaume. L’Almirall Colom heretà del seu sogre tota la cartografia d’un gran valor i que li serví per moltes de les seves travessies. A més, hi ha entroncament, donc era noble per part d’ell i de la seva primera esposa Felipa de Coimbra amb les cases Reials catalanes, amb l’Almirall Cardona, Casa Reial Portuguesa, Anglesa, Casa Reial de França, amb la Comtessa de Lemos, amb els Hurtado de Mendoza, amb els Almiralls Bertran, amb Pere Margarit, amb l’Almirall Casanova-Colom i finalment amb l’Almirall Cabrera i amb el Rei Martí “l’Humà”.

Voldría fer menció, el que ens han volgut vendre durant més de 500 anys, que si Cristòfol Colom era un “plebeyo, hijo de un lanero” quasi analfabet i de condició humil; els seus orígens si era genovès, portugués o italià. Això va ser la gran mentida i la gran martingala que inventaren els Reis de Catalunya i Aragó Ferran i Isabel. Tot i que l’Almirall era, part de l’esposa, cosina de la Reina Isabel “de Castilla”.  Tot això, ho tramaren conjuntament amb els Reis Portuguesos que també volíen tenir-hi part en aquest “pastís”, falsejant  documents i fent desaparèixer tots els escrits i llibres d’impremta que pogueren per tal d’apuntar-se aquesta gran gesta al Govern Espanyol i que ara, gràcies als nostres historiadors i a les proves fetes d’ A.D.N., s’ha descobert l’engany.

S’ha sabut amb documents i escrits trobats a moltes parts del món, que la Reina Isabel de Castella li feu fer a Cristòfol Colom, un “Pacto de Silencio” dels origens del seu naixament a canvi de la promesa de donar’l-hi a perpetuitat tota una quantitat de prevendes, títols, propietats i demés, però que no va complir, ja que morí sobtadament sense posar.ho al seu últim Testament, cosa que al Rei Ferrán el Catòlic li va convenir i es feu el “longuis”.   Finalment i quan s’assabentaren que l’Almirall estava quasi moribund , sol, tot i que no del tot, doncs sempre que podíen hi estaven o bé els seus fills o bé algúns dels seus germans (un era Conseller de la Generalitat de Catalunya i l’altra Eclesiàstic), però vivint pobrement i allunyat de tothom; fou aleshores quan s’en va enterar la filla de Isabel la Catòlica la Reina Joana “la boja” de Castella i fou a instàncies d’ella, qua va convèncer al Rei Ferran el  Catòlic (el seu pare) i per fí li fou restituït tot el promés anys abans: o sigui el “Señorio Castellano, el “Palacio de Carrion de los Condes” a Valladolid  que es on va morir , i també li otorgaren el  “Mayorazgo”, o sigui el “Ducado de Veragua”, que li concedí el Rei Ferran el Catòlic, per el seu primer fill Diego (es Jaume) i a tots els seus descendents a perpetuitat, o sigui, qua tant a Espanya com a Catalunya hi ha descendents seus, els actuals Duques de Veragua.

Diuen els historiadors, que el Rei Ferran el Catòlic prengué a última hora una decisió i deixà escrit en el seu últim testament aquest mots: “escribo lo siguiente para expiar mis pecados y por las injurias que cometí con el famoso y Gran Almirante Cristóbal Colon”.  

Voldria fer menció, que l’Almirall no va sortir mai del Puerto de Palos, sinó de la Vil-la de Pals (Girona) i els que li varen finançar aquest primer viatge, varen ser 4 amics seus empresaris i veïns de Pals. Els llibres t’ensenyen molt graficament uns dibuixos de la època del Poble de Pals, amb uns edificis i monuments que encar s’en conserven alguns d’ells.

També m’agradaría comentar i que quedi per la posteritat i ho puguin llegir els catalans, castellans i ciutadans de tot el territori i que encar avui molts d’ells no s’han assebentat dels orígens del nostre Gran Almirant català CRISTÒFOL COLOM I BERTRAN, Descubridor de les Amèriques.

I acabo dien que quan Cristòfol Colom, ja l’últim dia de la seva vida i després d’un matí d’un absolut silenci, digué molt clarament i amb un català antic aquest mots: “Desitjo que un dia s’aclareixi l’embolic dels meus orígens i naixement; que el Senyor Deu meu m’escolti”. Aquell mig dia 20 de maig de 1506 moria a Valladolid, tenía 76 anys.

Tot això, s’ha pogut trobar gràcies als nostres historiadors i també de tot el món en Museus, Arxius i Biblioteques escampats arreu del planeta i a la fí, s’ha fet justícia després de mig Segle.

Es una recopilació que he anat cercant regirant biblioteques, aixius i llegint tot el que he pogut.

ROSER MALLOL I FRANCOLÍ

Bellaterra, Març de 2011

 

Read Full Post »

ELS RESTAURANTS Bib Gourmand* CATALUNYA GUIA MICHELIN 2013

*Bib Gourmand: Bons menjars a preus moderats

LA TAULA, dels bellaterrencs Angi i Francesc, un dels 8 restaurants Bib Gourmand de Barcelona Guía Michelin’13

TOTS ELS RESTAURANTS “BIB GOURMAND” A LA GUIA MICHELIN (CATALUNYA) :

CAB POAL, Av. Vilassar de Dalt, 1, (08188 Vallromanes) T. 935729434 www.canpoal.cat

CASA PATXI, Alp (Girona) Orient 23 T: 972 89 01 82   www.casapatxi.com

VALL FERRERA, Areu (Lleida) Martí 1 T: 973 62 43 43   www.hotelvallferrera.com

AVALÓN, Pare Galifa 3 T: 93 295 79 05 (Barcelona)      www.avalonrestaurants.es

ETAPES, Enric Granados, 10, (08007 Barcelona) T. 933236914   www.etapes.cat

QUATRE ESTACIONS,  Passeig de la Farga, 5, (17820 Banyoles) T. 972573300 

FREIXA TRADICIÓ, Sant Elies, 22, (08006 Barcelona) T. 932097559 www.freixatradicio.com

LA TAULA, Sant Màrius 8 T: 93 417 28 48 (Barcelona) www.lataula.com 

MANDARINA, Caravel-la La Niña T: 93 205 60 04 (Barcelona)  www.mandarinarestaurant.com

SENYOR PARELLADA, L’Argenteria 37  T: 93 310 50 94  (Barcelona)  www.senyorparellada.com

SILVESTRE, Santaló 101 T: 93 241 4031  (Barcelona)  www.restaurantesilvestre.com

VIVANDA, Major de Sarrià 134 T: 93 203 19 18  (Barcelona)

MIRKO CANTURAN CUINER, Av. Pí i Maragall, 75, (Caldes de Montbui) www.mirkocanturan.com

ACUAMAR-CASA MATAS, Consolat de Mar 66 T: 977 36 00 59  Cambrils (Tarragona) www.acuamar-comFont

LA FONT, Rafael Masó, 1-3, (08360 Canet de Mar) T. 937943673 

EL NIU, Deth Pònt 1 T: 973 64 14 06 Escanhau/Vielha (Lleida)

L’HOSTALET, Vic 18 T: 972 69 00 06 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

EL CELLER DE L’ASPIC, Miquel Barceló 31 T: 977 83 12 46 Falset (Tarragona)  www.cellerdelaspic.com

EL RACÓ DEL CARGOL, Dr.Martí Julià 54 T: 93 449 77 18  (L’Hospitalet de Llobregat) www.rocxi.es

ELS PUIS, Av. Dr. Morellò 13,  (25580 Esterri dÀneu) T. 973626160 www.hotelelspuis.com

PONTS, Carretera de Calaf 2 T: 973 46 00 17 Ponts (Lleida) www.loponts.com 

CAN FERRAN, Cta. Rubí a Molins de Rei, Km. 14, (08192 Sant Quirze del Vallès) T. 936991763 http://www.masiacanferran.com

CAL XIM,  Plaça Subirats 5 T: 93 899 30 92  Sant Pau d’Ordal  (Barcelona) www.calxim.com 

LA CAVA D’EN SERGI, València, 17 T: 93 891 0032  (Sant Sadurní d’Anoia) www.lacavadensergi.com

SARA, Av. Abat Marcet 201 T: 93 7358025 (Terrassa)

HOSTAL JAUMET, Carretera C 1412 T: 973 47 30 77 Torà (Lleida)  www.hostaljaumet.com

CAL TRAVÉ, Carretera d’Andorra 56 T:977 89 21 65  Solivella (Tarragona)www.sanstrave.com

LA LLUNA, Av. Catalunya 11 T: 973 25 81 93  Sudanell (Lleida)

MAS POU, Plaça de la Mota 4 T: 972 63 41 25 Palau-Sator (Girona)  www.maspou.com

CAL SAGRISTÀ, Rodona 2 T: 972 53 83 01  Perelada (Girona)

ERA LUCANA, Av. Alcalde Calbetó 10 T: 973 64 17 98  Vielha (Lleida) www.eralucana.com

 

 

 

 

Read Full Post »