Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra Gourmet’ Category

Pasta Schiaffoni amb carxofes del Prat i formatge Pecorino Romano|BELLATERRA GOURMET

INGREDIENTS 4 PERSONES

400 grams de pasta Schiaffoni

500 grams de carxifes del Prat

1 ceba petita de Figueres

2 tomàquets pera ratllats

Oli d’oliva verge

Sal i pebre

1/2 bitxo fresc de jardí

Formatge Pecorino (d’ovella) romano

PREPARACIÓ

En una cassola sofregir amb oli d’oliva verge, la ceba tallada fina, afegir les carxofes tallades, el tomàquet ratllat, la sal, el pebre el mig bitxo de jardí. Deixar-lo sofregir a foc lent.

En una cassola, posar a bullir adundant aigua, amb sal i un rajolí d’oli d’oliva verge. Quan bulleig l’aigua agefir la pasta Schiaffoni durant 16 minuts. Treure la pasta i afegir-la al sofregit de carxofes. Remenar i servir-lo amb formatge Piccorino (d’ovella) Romano, ratllat al moment.

Nota: Recomanem utilitzar la pasta napolitana de la casa Garofalo de Nàpols, una de les millors d’Itàlia.

Buon Appetito!

Read Full Post »

Arròs amb sípia i carxofes del Prat|VÍDEO DE BELLATERRA GOURMET

“A Bellaterra ens agrada fer-ho a la barbacoa”

Ingredients per a 4 persones:

300 g d’arròs Bomba
100 g de pebrot verd
400 g de carxofes tallades
140 ml d’oli d’oliva verge extra
300 g de sípia a tires
100 g de picada verda
800 ml de fumet de peix
300 g de tomàquet madur pera triturat
1 ceba de Figueres
sal al gust

Preparació:

Escalfeu l’oli i sofregiu la ceba.
Afegiu-hi el pebrot i les carxofes i sofregiu-ho.
Afegiu-hi la sípia, ofegueu-ho i afegiu-hi el tomàquet.
Afegiu-hi l’arròs, ofegueu-ho i mulleu-ho amb el fumet.
Afegiu-hi la picada i la sal.
Deixeu-ho bullir uns 5 min a foc fort, i, després, 15 min a foc lent.
Cubrir la cassola amb un pany net uns 5 minuts

Ja ho podeu servir i Bon profit!

Read Full Post »

Així rebeu el pastís Sacher original de Viena a casa vostra|BELLATERRA GOURMET

El Original Sacher-Torte ha estat el pastís més famós del món des de 1832 i la recepta original segueix sent un secret ben guardat de l’Hotel Sacher de Viena (Àustria).

Només el Sacher-Torte original es produeix d’acord amb aquesta recepta original. La base de tota la confecció és un pastís de xocolata, farcit a mà, amb una delicada melmelada d’albercoc de la millor qualitat, no pas de gerds com podem trobar a moltes pastisseries de Catalunya.

Porció de Sacher i Capuccino|CEDIDA

La cobertura de xocolata a la part superior és la dolça culminació. Es recomana millor gaudir-la amb una porció de nata sense sucre.

Si voleu rebre el Sacher-Torte a casa vostra, només heu de contactar amb la botiga de l’hotel Sacher per Internet i la rebreu en unes 48 hores. Teniu varies mides i presentacions.

Capsa de presentació de fusta i metall daudat|BELLATERRA GOURMET

CONTACTE HOTEL SACHER
Philharmonikerstrasse, 4
A-2010 Viena (ÀUSTRIA)
☎️+34 151566
torte@sacher.com
http://www.sacher.com

Read Full Post »

Crema Calenta de porros i patata monalisa amb toc de bitxo ecològic de jardí de Bellaterra/BELLATERRA GOURMET

Seitons nets i frescos del Condis de Bellaterra en tempura de cervesa/BELLATERRA GOURMET

Crema Catalana amb maduixots/CEDIDA

Read Full Post »

Recordem quan el Club Bellaterra va obrir les noves instal·lacions l’any 2005, que al Bar oferien la millor cervesa a pressió Pilsen, l’original elaborada a la ciutat del mateix nom, de la República de Txèquia.

Aquí la recordem amb un anunci dedicat al gran pintor modernista, en Alfons Mucha (Recomenem, si aneu a Praga, visiteu el seu Museu, quedareu sorpresos per la seva bellesa artística). Salut i força!!

Read Full Post »

Taronges amargues ecològiques Made in Bellaterra/BELLATERRA GOURMET

La nostra veïna bellaterrenca Tensi, ens aporta aquesta recepta FÀCIL de taronges amargues ecològiques de Bellaterra. Gràcies i la compartim!

INGREDIENTS:

– 1 Kilo de taronges amargues

– 400 grams de sucre de canya

– El suc d’una llimona

ELABORACIÓ:

– Es pelen les taronges sense el blanc

– Trossejar-les i posar-les dins del Thermomix

– Afegir el sucre i suc de llimona

– Posar la temperatura a 100 graus

– Posar la velocitat a al número 2

– Deixar-lo 30 minuts

– Triturar fins arribar al vostre gust

– Per acabar, posar la confitura en pots de vidre, tapar-los i posar-los boca abaix fins que refredin.

-BON PROFIT!

Read Full Post »

El Teatre Auditori de Sant Cugat ple de gom a gom per gaudir intensament l’espectacle Carmina Burana de Carl Orff (1895-1982), estrenada l’any 1937. Les úniques quatre funcions de tota Catalunya, celebrades a Sant Cugat, entre el dies 11 i 13 de gener.

Fotos cedides per La Fura dels Baus

La Fura dels Baus ha creat un argument que enllaça els poemes originals de “Carmina Burana”. L’original és una col·lecció de 300 poemes, escrits majoritàriament en llatí, alemany i francès, dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un citat còdex trobat en 1803 en una abadia de Baviera. En els textos s’exalça el plaer per viure i l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i pel gaudi de la natura, sempre amb una mirada crítica i satírica cap als estaments socials i eclesiàstics de l’època.

La música de “Carmina Burana” va ser creada pel músic alemany Carl Orff entre 1935 i 1936 a partir de 24 poemes d’aquest còdex original. La seva peça més coneguda, “O fortuna”, es va fer cèlebre gràcies sobretot a la seva inclusió en les bandes sonores de pel·lícules com “L’exorcista” (1973), “Excalibur” (1981) o “The Doors” (1991). És una de les peces de música clàssica més poderoses, emocionants i torbadores mai creades.

Com va dir el productor de La Fura, Francesc Prat, és difícil trobar una obra que encaixi tan bé al grup teatral català, que va guanyar fama mundial en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona’92

Read Full Post »

Read Full Post »

Acollidor menjador del Sant Pancraç de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

L’emblemàtic establiment Hostal Sant Pancraç de Bellaterra, va obrir les portes l’any 1932, i ofereix una cuina tradicional catalana de mercat, sota la batuta dels germans Ramos Marcet, una institució bellaterrenca que connecta amb totes les famílies del nostre poble, i ofereix un servei personalitzat de formes gaire be perdudes al nou sector de la restauració catalana.

Antic logo del Sant Pancraç de Bellaterra|CEDIDA

Situat just al costat de l’estació de Bellaterra (1930) dels Ferrocarrils de la Generalitar de Catalunya, disposa d’una agradable terrassa coberta de vidre i amb la seva barra de marbre original. Disposa de càlids menjadors que conserven l’acollidora històrica decoració original. Aquí es serveixen els seus famosos esmorzars de forquilla i ganivet, tota una formula de pagesos de mercat, per garantir la força de tota l’activitat laboral del dia. Molt tradicional és el seu Menú del Migdia, amb un preu qualitat perfecte per poder-lo gaudir cada dia (dijous és ple de gom a gom, pels seus arrossos fets al moment, sense l’obligació de tenir-los que demanar a la carta).

Albert Ramos Marcet, alma mater de la cuina del Sant Pancraç de Bellaterra| BELLATERRA GOURMET

Com diu l’Albert Ramos, Xef de l’Hostal Sant Pancraç, a més del Centre d’Esport Sabadell, van fer l’estada altres equips, entre els quals hi havia el Barça, que ho va fer en tres temporades, dos amb en Lluis Miró i una amb en Kubala d’entrenadors. Tot això feia que es parlés i molt de Bellaterra en tots els mitjans. S’entrenaven a la propera Font de la Bonaigua o Font de Baix, que llavors comptava amb tres esplèndides nogueres.

Hostal Sant Pancraç, vist des de l’estació de Bellaterra, dels FGC| BELLATERRA.CAT

L’Hostal Sant Pancraç té una excel·lent comunicació amb el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i connectat a només 10 minuts, amb Sant Cugat del Vallès, línia directe des de la Plaça Catalunya de Barcelona, que amb només mitja hora de distancia, que pasa volant, llegint la premsa del dia o els capítols del vostre llibre preferit, i sempre acompanyat de les verdes vistes del Parc de Collserola i els seus atractius pobles, que recorden les ciutats jardí de la Gran Bretanya. Bellaterra és un tranquil-l poble jardí residencial del Vallès Occidental, també a només 10 minuts de Sabadell, amb els FGC, i fàcilment comunicada amb als parcs empresarials i industrials de la zona, com per exemple, l’area europea del Sincrotró del Parc Alba o el modern centre de negocis de Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès, i els propers estudis de televisió espanyola.

Francesc Ramos Marcet, presenta la paella del Sant Pancraç de Bellaterra| BELLATERRA GOURMET

Si sou amants al futbol, amb en Francesc Ramos, sempre trobareu qui us informi dels moments inolvidables del seu estimat equip, el C.E.Sabadell, de qui és un dels seus principals socis. La Creu Alta sempre és molt a prop dels seus millors i estimats records familiars.

Read Full Post »

Per Letícia Marcos

http://www.ccm.cat

Fa 115 anys, l’avi del Josep Bosch Pompidor va portar els canelons a Barcelona. Havia estat el xef de la Maison Dorée de París, i va obrir la famosa Maison Dorée de Barcelona a la plaça Catalunya el 1903, que avui és un edifici en restauració a la cantonada amb el carrer Rivadeneyra.

El seu avi, Charles Pompidor, va obrir el restaurant amb el seu germà. Eren de la Catalunya nord, i el Charles va marxar amb catorze anys a treballar a la Maison Dorée de París, i amb vint-i-un ja era el xef d’aquest restaurant que freqüentava l’aristocràcia europea i l’alta societat parisenca.

Menjador principal de la Maison Dorée (imatge cedida per Josep Bosch i Pompidor)

Pels seus salons també havien passat escriptors com Víctor Hugo, o el compositor i gastrònomGiacomo Rossini, que va donar nom als famosos canelons de la Maison de París, com explica el net del xef, Josep Bosch Pompidor.

“A la Maison Dorée de París, qui va fer el plat va ser el compositor Rossini, que baixava a les cuines, on va ensenyar a fer aquests canelons, que eren trufats. Utilitzava la cuina per perfumar els canelons, la trufa es considerava el Mozart dels bolets.”

Charles Pompidor i el seu germà van voler obrir un restaurant igual a Barcelona, i els propietaris del restaurant de París els van autoritzar a servir les mateixes receptes que la casa mare.

Charles Pompidor Roger (imatge cedida per Josep Bosch i Pompidor)

Van obrir el 1903 i van revolucionar la gastronomia i els costums de l’època. Van ser els primers a fer desfilades amb l’última moda de París, i tenien grans sales per fer tertúlies d’intel·lectuals i de polítics per on havien passat Rusiñol, Cambó i Macià.

També van ser pioners a treure els balls de l’alta societat dels palaus per portar-los als locals públics, a partir del ball del marquès d’Alella del 1904.

Els Pompidor li van proposar que si feia el ball als seus salons podria convidar més gent que al palau, però el marquès hi era reticent, ja que les dones no podien anar als locals públics. Llavors, van decidir tancar el local i fer una festa privada a dins, i així van obrir una nova via.

Ball del Marquès d’Alella (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Però a la Maison Dorée de Barcelona sobretot es menjava, i molt bé, al saló per a 300 persones, on es van servir per primer cop els canelons Rossini, que triomfaven al restaurant parisenc.

El plat va tenir molt d’èxit, però havien d’importar les plaques de canelons de França o Itàlia, fins que l’avi del Josep es va posar en contacte amb el besavi de l’Albert Flo, Ramon Flo, que feia pasta des del 1898.

“Ell era un fabricant de pasta i va decidir que havia d’intentar fer això per a tots els seus consumidors i clients, i va inventar una màquina per fer una petita industrialització de principis de s. XX, una màquina de fer canelons, i posar a l’abast de tots els consumidors fàcilment el que ells veien que donava la gran restauració barcelonina.”

Façana de la Maison Dorée de Barcelona (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El 1911, Ramon Flo va crear la marca El Pavo, per poder-la imprimir a les capsetes de plaques de pasta que va començar a comercialitzar, que eren pràcticament iguals a les actuals.

La fàbrica va créixer, però a Catalunya no hi havia economies gaire folgades i aquells primers anys van servir, sobretot, per donar una gran imatge de la marca a través del seu producte estrella.

A partir d’aquell moment, els canelons es van estendre per tots els restaurants de Barcelona, i en famílies benestants, que en menjaven en qualsevol moment de l’any.

El plat es va fer tradicional per Sant Esteve de la mà dels gremis d’oficis de Barcelona, que celebraven la festa del seu patró anant primer a una missa a la catedral i després als seus locals per menjar tots junts l’arròs de catedral, amb les restes del menjar del dia anterior, com explica Josep Bosch.

“I els gremis, com que els canelons es van fer tan famosos, van optar per canviar l’arròs aquell pels canelons que es feien a la Maison Dorée, i es feien per Sant Esteve, perquè era el patró dels gremis, i ja es van popularitzar a tot arreu.”

Les fondes van acabar d’estendre aquest plat per tot Catalunya i va arribar a totes les llars, on, a poc a poc, va ser un plat tan imprescindible com l’escudella el dia de Nadal, segons Albert Flo.

“I després de la Guerra Civil i als anys 50 es popularitza a les llars catalanes per l’època de Nadal. Ara ja fa uns quants anys que les xifres de vendes són molt estables i els catalans consumeixen cada Nadal cinc milions de canelons. I que aquestes tradicions es mantinguin amb una població que no creix desmesuradament, deixa veure que, home, és una tradició força arrelada.”

Read Full Post »

Older Posts »