Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Chus Cornellana’

Miquel Vázquez, president de la Comissió Veinal per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès|ARXIU BELLATERRA.CAT

El bellaterrenc Miquel Vázquez, president de la Comissió Bellaterra És Sant Cugat ha fet cas omís a la majoria dels membres que han demanat una convocatoria urgent per tractar la polemica votació de Chus Cornellana a ERC com coordinadora de la Taula Civica de Bellaterra, no mereixedora perquè aquest partit es va negar a signar el manifest per l’annexió a Sant Cugat, com sí ho va fer Ramon Andreu per Gent x Bellaterra, i Jordi Macarulla per Convergents.

Totes les accions portades a terme per la Comissió Bellaterra-Sant Cugat s’han votat democràticament, però el nomenament de Chus Cornellana com vicepresidenta ho va decidir a dit el propi Miquel Vázquez, decisió que ha aportat un protagonisme no desitjat pel veïnat, que amb més del 60% de signatures ho va fer per marxar a Sant Cugat del Vallès.

Miquel Vázquez va ser durant molts anys el vocal portaveu de GXB a l’EMD de Bellaterra, i va lluitar per fer respectar les moltes votacions i decisions democràtiques de la Junta de Veïnes i Veïns. Per què ara es nega a realitzar la reunió demanada per la Comissió Veïnal? Per què no fa públic els seus motius personals?

El temps aportarà les seves propies raons i posarà cadascú al seu lloc, però s’haurà perdut un prestigi guanyat a pols amb mols esforços veïnals, tot plegat per protagonisme personal innecessari.

Read Full Post »

BELLATERRA ÉS SANT CUGAT: Veïnat de la Comissió demana a Miquel Vázquez una reunió urgent per tractar el polèmic vot de Chus Cornellana a Laura Batalla (ERC)

Davant de la decisió personal de Chus Cornellana de votar a Laura Batalla (ERC) com coordinadora de la TCB, la majoria del veïnat que va ajudar a recollir signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès ha demanat a Miquel Vázquez, president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat convoqui d’urgència una reunió i ordre del dia per tractar sobre el vot de Chus Cornellana a un partit que no ha signat el Manifest per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat i ha anat en contra de la recollida de signatures.

Segons han transmès la majoria del veïnat, la decisió de Chus Cornellana no representa els que han treballat per fer realitat més del 60% de signatures del veïnat de Bellaterra.

Miquel Vázquez i Chus Cornellana|ARXIU BELLATERRA. CAT

La polémica també està servida amb els representants de les 13 entitats que van votar a la representant d’ERC, sense valorar amb els seus representats que per majoria van signar per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, perquè democràcia també és consultar primer al veïnat que es creu representar.

Read Full Post »

NO! En nom de la Comissió per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat

Per molt que Chus Cornellana, vocal de l‘EMD i cap de llista a les últimes eleccions municipals per Gent per Bellaterra, vulgui justificar publicament amb total dolçor la seva presència a la Taula Cívica de Bellaterra, en nom del seu Fòrum Bellaterra, la realitat és que no és aceptable hagi votat també com representant de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, a favor de la candidatura política de Laura Batalla d’ERC per coordinar els propers 4 anys, aquesta taula que ara sí pasará a ser més política que cívica, actuant com contrapoder al govern de l’EMD, que majoritariament guanya GXB des de les eleccions de l’any 2010.

Chus Cornellana (Vicepresidenta de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat va ser anomenada a dit), hauria d’entendre que GXB no pot ser membre de la TCB, perquè és cívica i els partits polítics ja fan la seva feina des del mateix Ple de Bellaterra.

Prou de justificar-se exteriorment, i més seny també de portes en dins.

El veïnat que ha signat en més del 60% perquè Bellaterra pasi a ser un barri més de Sant Cugat, no pot digerir ni aceptar aquest vot que Chus Cornellana ha donat a ERC, just quan aquest partit s’ha mostrat i ha lluitat en contra de la decisió majoritàries per marxar a Sant Cugat.

Que fácil és tirar per terra tota la feina feta amb tant d’esforços durant tantes dures nit de fred.

Segur que amb la presència física de Miquel Vázquez, s’hagués votat molt diferent, d’acord amb els sentiments de la gran part de la Comissió Bellaterra És Sant Cugat.

Error, heu comes un gran error!

Res justifica aquesta lamentable decidió, presa per pur protagonisme, sense entrar en que si fos en nom de GXB sería del tot imperdonable, per qui diu representar-la amb honor.

No es pot oblidar que el partit ERC és contrari a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat i no va signar el manifest oficial a favor, com si ho va fer Jordi Macarulla de Convergents, i Ramon Andreu, com GXB i president de l’EMD de Bellaterra.

Read Full Post »

Equip del Fòrum Bellaterra amb els convidats a la tertulia Lluís Maria Güell i Ernest Villegas|BELLATERRA. CAT

Lluís Maria Güell (Barcelona, 1947), productor, realitzador, director de cinema i televisió i l’actor Ernest Villegas (Manlleu, 1976, van participar ahir al vespre al Forum Bellaterra que es va celebrar com sempre al Centre Cívic de l’EMD. La seva classe magistral va ser un autèntic regal nadalenc, i l’entrega del veïnat assistent va ser total. La Sala Gran estava decorada amb càlids motius i llums nadalenques per seguir el complexe món de la producció de “L’enigma Verdaguer” un film del 2019 per TV3, que el dia de la seva estrena van poguer seguir més de 400.000 persones.

Lluís Maria Güell va fer participar l’Ernest Villegas amb el veïnat assistent que estava totalment entregat, amb un teatret com si fos el propi escenari del rodatge sobre el mossen i poeta català Jacint Verdaguer. Els assistens va poguer participar amb una agradable tertúlia cinematogràfica molt apasionada, i van poguer realitzar tot tipus de preguntes al director i actor.

Güell va assenyalar la importància que té un mitja audiovisual com TV3, que dedica molts esforços per realitzar projectes interesant per la cultura catalana. El director de l’Enigma Verdaquer va assegurar que interpretacions sense passió, entrega i naturalitat, dificilment són creïbles per arribar al públic. Va sorprendre al propi Ernest Villegas, protagonista del film, projectant un vídeo del moment del càsting per seleccionar-lo pel paper principal de Jacint Verdague, a més a més va recordar la gran semblança física amb el mossen i poeta històric català.

Güell va parlar en profunditat sobre els ‘efectes digitals de la pel·lícula, mostrant com s’han dut a terme algun dels trucatges de l’film; durant l’exposició aclaria en què s’havia basat per a la concepció i disseny d’elements com les localitzacions o palau on té lloc l’acció, la construcció es va realitzar digitalment per incrustar la imatge posteriorment en un entorn real.

Chus Cornellans presentant l’últim Fòrum Bellaterra de Nadal al Centre Cívic de l’EMD|BELLATERRA. CAT

Després de l’apasionant Tertúlia del Fòrum Bellaterra, els assistents van brindar amb Cava Brut i un delicat pica pica per desitjar-nos tots plegats un Bon Nadal i un millors any nou 2020, però no abans d’interpretar una nadalenca creada especialment per l’última tertúlia del 2019. Gràcies una vegada més a Chus Cornellana i tot el seu entregat equip per aquesta inolvidable i viva felicitació de Nadal en directe!

Read Full Post »

“L’Enigma Verdaguer” al Fòrum Bellaterra, amb Chus Cornellana, Lluís Maria Güell, Ernest Villegas i Miguel A. RamosL’Enigma Verdaguer de TV3 al Fòrum Tertúlia de Bellaterra

Fòrum Tertúlia Bellaterra d’aquest desembre estará dedicat al món de l’Art, en concret a la vida del Mossèn Cinto Verdaguer portat a TV3.“La presentació veïnal será al Centre Cívic el pròxim dijous 19 de desembre, a les 20 hores, i a l’acabar s’oferirà als asistentes un aperitiu i Cava per un Bon Nadal i Felic 2020″Aquesta tertúlia bellaterrenca de divulgació cultural en plenes festes nadalenques està convocada com és habitual, al Centre Cívic de Bellaterra. “L’enigma Verdaguer” és un telefilm sobre la vida de l’eclesiàstic Cinto Verdaguer, impulsor de la cultura catalana de finals del segle XIX que es va emetre a TV3 aquest any 2019.El director de cinema i televisió, Lluis Maria Güell, i el protagonista que representa en Cinto Verdaguer, és l’actor Ernest Villegas. Exposaran l’experiència profesional sobre la producció de TV3 que recorda una de les figures principals de la Renaixença de catalana de 1874. La sessió de la xerrada mensual estarà presentada per Miquel A. Ramos, i moderat per la Doctora Chus Cornellana.Jacint Verdaguer i Santaló(Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902. Enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.Primers anys a FolguerolesJacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer en encaminar-lo, d’una banda, cap a la carrera sacerdotal, i, de l’altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: “[…] fou la dona que amb la seva llet em féu mamar la poesia”.La fira de Vic per Jacint VerdaguerSembla un camp de roselles
la plaça atapeïda
de mocadors vermells,
de llargues barretines,
i gent i bestiar
encara a doll hi arriben:
brama l’ase aureiut,
salta la mula guita,
bela el tendre anyellet
i el cavallàs renilla,
conta lo mercader,
lo quinquillaire crida,
canta el pobre ceguet,
mes les minyones frissen
que, venuda la fruita,
que a adinerar venien,
amb sos enamorats
feta petar una mica,
baixen los ulls en terra,
veuen que l’ombra minva,
veuen que cada punt
se van tornant més xiques;
alcen los ulls i veuen
que el sol se’n va a migdia,
i han de deixar el galan.
Ne sou de plànyer, nines;
però als que us planyen més
també els puny, ai!, l’espina.

Read Full Post »

“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”

Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.

Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT

Ildefons Cerdà (1815-1876)

D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).

La Barcelona amurallada

L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.

La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona

Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.

Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Segons bibliografía moltes grans ciutats s’orienten urbanísticament segons les constel·lacións . El nostre prestigiós veí Juan Ramon Clascà, enginyer de camins, canals i ports, qui aprofundirà en la historia de Ildefons Cerdà Suñer. La introducció estará a càrrec de Ramon Buxeda, historiador i reconegut egiptòleg, L’acte i la moderacio anira a càrrec de la Doctora Chus Cornellana, creadora i presidenta de Fòrum Bellaterra.

Retrat d’Ildefons Cerdà realitzat per Ramon Martí Alsina a 1878|Ateneu Barcelonès

Ildefons Cerdà i Sunyer, (Centelles, el 23 de desembre de 1815 – Les Caldes de l’Besaya, 21 de agost de 1876) va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític espanyol. Home polifacètic, va escriure la Teoria general de la urbanització, obra pionera de l’especialitat, per la qual se li considera un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona de segle XIX mitjançant el Pla Cerdà, amb el qual va crear l’actual barri de l’Eixample. Cerdà no va ser un triomfador; concentrat meticulosament en el seu treball, va tenir problemes familiars, el seu projecte d’eixample mai va ser ben vist pels estaments locals i va acabar arruïnat, doncs l’Estat espanyol i l’Ajuntament de Barcelona no li pagaven els honoraris que li devien. Hi va haver de passar un segle perquè es reconegués el seu llegat.BIOGRAFIA

Mas Cerdà de la Garga a Centelles, lloc on va néixer i es va criar Ildefons Cerdà|WIKIPEDIAVa néixer al Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, a Centelles, Osona, Barcelona. Va ser el quart fill -tercer dels nois- de sis germans, en el si d’una família amb arrels documentades a la Plana de Vic des 1440. Malgrat la seva ascendència rural, els Cerdà eren gent de món amb interessos lligats a el comerç americà, un fet que sens dubte va estimular l’esperit obert, les inquietuds i la fe en el progrés de el jove Ildefons.Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, es va refugiar durant la Guerra dels Agraviats en 1827. Després de enfrontar-se amb el seu pare per canviar la seva orientació professional, en 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d’arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l’Escola de la Llotja. No va obtenir el títol d’arquitecte i, al setembre de 1835, es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d’enginyer l’any en 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell, filla de l’banquer Josep Bosch Mustich, amb qui va tenir quatre filles: Pepita, Sol, Rosita i Clotilde, que va ser una coneguda instrumentista d’arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, va ser fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa, encara que Cerdà la va reconèixer com a pròpia. Finalment, el 1862 el matrimoni es va separar.Amb la mort prematura del seu pare (1787-1844) i dels seus dos germans, Ramon (1808-1837) i Josep (1806-1848), va heretar un patrimoni important que li va permetre renunciar, en 1849, al seu càrrec oficial en Obres Públiques, reorientar la seva professió, entrar en política i dedicar, com ell mateix va descriure, «la meva fortuna tota sencera, tot el meu crèdit, tot el meu temps, totes les meves comoditats, totes les meves afeccions, i fins a la meva consideració personal en la societat, a la idea urbanitzadora ».En els últims dies de la seva vida, malalt i semiarruinado, ja que el govern li devia els honoraris de molts dels treballs realitzats, es va traslladar a el balneari de les Caldas de Besaya, a Cantàbria, on va morir el 21 d’agost de 1876. El dia 23 d’agost el diari La Impremta va publicar una nota necrològica amb les paraules següents: «el senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a Espanya perjudiquen i solen crear molts enemics …»

Al maig de 1970, i coincidint amb la reimpressió de la seva Teoria general de la urbanització, després de gestions de Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, les seves restes mortals van ser traslladats i enterrats al Cementiri Nou de Montjuïc a Barcelona, realitzant diversos actes de homenatge.

Read Full Post »

Older Posts »