Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘politica’

Mireia Ingla (ERC) governa a Sant Cugat del Vallès amb els PSC i la CUP

L’alcaldessa Mireia Ingla i el president de l’EMD de Valldoreix Josep Puig | Sergi Baixas

Crisi institucional entre Sant Cugat i Valldoreix. L’alcaldessa Mireia Ingla ha respost a les afirmacions que va fer el president de l’EMD, Josep Puig, en una entrevista a NacióSantCugat, on el valldoreixenc apuntava que la seva relació amb el regidor de Seguretat, Francesc Carol (ERC) és “completament arcaica” i que no funciona de la manera àgil que correspondria. En aquest sentit, criticava que Carol el tractés com si fos un ciutadà més del barri i no el reconegués com a president de Valldoreix.

Unes afirmacions que, en la mateixa línia, es van repetir ahir durant el ple de Valldoreix, quan es debatia una polèmica moció presentada per les formacions d’esquerres (ERC-PSC-CUP) i on es demanava que Puig delegués la cartera de Seguretat a un altre dels membres del govern de Junts davant la seva “inacció” i “relació millorable” amb Sant Cugat arran l'”actitud agressiva i d’acusacions contínues” del valldoreixenc.about:blank

En sessió plenària, Puig va reiterar que pel regidor “jo no sóc ningú” i atribuïa les problemàtiques de la manca de comunicació a l’altra administració. “Carol ha tingut un mal tracte i poc respecte cap a mi“, exposava en la Junta de Veïns assenyalant que de l’agressivitat de la qual l’acusen, en realitat l’està patint ell per part del republicà. A més, “difereix” que estigui fent una gran feina a Sant Cugat tal com havia afirmat prèviament el vocal d’ERC, Lluc Cahís; i assegura que des de dintre de la Policia Local “estan molt queixosos”.

Aquestes paraules no han estat ben rebudes per l’equip de govern santcugatenc i l’alcaldessa ha decidit moure fitxa –una decisió que s’emmarca pocs dies després que els mateixos partits de la Vila que formen part del tripartit demanéssin la dimissió de Puig-. Ingla considera que arran d’aquestes afirmacions el president Puig ja “no és un interlocutor vàlid per atendre les necessitats de la ciutadania de Valldoreix i liderar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Sant Cugat”, i que “no està a l’alçada del que el veïnat de Valldoreix mereix”. 

La republicana assevera que la relació entre ambdues administracions locals hauria de ser “de confiança i proximitat” i, considera, “fa molt de temps que no és així“. Ingla retreu “molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc rigor i canvis d’opinions“; i per a tot això, exposa, “se’m fa molt difícil mantenir una relació fluida amb ell”. 

Per tots aquests motius, l’alcaldessa aparta simbòlicament a Puig i avisa que a partir d’ara els projectes conjunts que porten plegats l’Ajuntament i l’EMD es faran a través de la resta de membres de l’equip de govern valldoreixenc. Amb qui, assegura, “estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”. 

Resposta d’Ingla a l’entrevista de Puig

“Com a alcaldessa de Sant Cugat, lamento l’actitud i les paraules del president de l’EMD en relació amb el regidor de Seguretat. El contingut d’aquesta entrevista em confirma que el president Puig no és un interlocutor vàlid per atendre les necessitats de la ciutadania de Valldoreix i liderar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Sant Cugat, i que no està a l’alçada del que el veïnat de Valldoreix mereix. 

La relació del president amb l’alcaldessa hauria de ser de confiança i proximitat, i lamento dir que fa molt de temps que no és així. Després de molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc i rigor i canvis d’opinió constants, se’m fa molt difícil mantenir una relació fluïda amb ell.

Evidentment, com a alcaldessa estic al cas dels projectes conjunts que portem les dues administracions, a través de l’equip de govern de Sant Cugat i altres membres del govern valldoreixenc, i estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”.

Font: Sergi Baixas, Nació Sant Cugat

Read Full Post »

Els nou líders independentistes sortint de les presons definitivament, ahir dimecres 23 de juny|CCMA

L’existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l’1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l’independentisme hagi estat contingut a l’hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s’entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d’organismes internacionals com el Consell d’Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d’ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s’hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Perquè els indults són, en essència, un pas que busca treure el conflicte català de les urpes de la justícia per tornar-lo a la política, és a dir, a la taula de negociació. Hi ha una frase de l’informe que justifica l’indult a Raül Romeva especialment significativa en aquest sentit: “El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana provocades per la contraposició d’ideals polítics”. És a dir, el govern espanyol admet que la sentència del Suprem no ajudava a resoldre el conflicte, ans al contrari, el que feia era exacerbar-lo i enquistar-lo, i per això el millor era deixar la seva conseqüència més visible, les penes de presó, sense efecte.

Però com dèiem el PSOE no ha arribat tot sol i de manera ràpida a aquesta conclusió. Ha calgut que en repetides ocasions des de l’1-O es comprovés a les urnes la fortalesa del moviment independentista, que es veiés al carrer la indignació que provocava la sentència, i que des d’Europa es qüestionés la manera de procedir de la justícia espanyola. El súmmum ha hagut de ser veure com el Consell d’Europa posava Espanya al mateix paquet que Turquia en un informe sobre drets humans. ¿Algú pensa que això s’hauria aconseguit sense aquesta feina de diplomàcia informal que tan bé ha sabut fer l’independentisme en el seu conjunt? Algú creu que, sense la certesa que l’independentisme no desapareixeria pel fet d’empresonar una part dels seus líders, Pedro Sánchez s’hauria mogut?

Per tot això resulta incomprensible que una part de l’independentisme insisteixi a recelar dels indults i a posar en dubte la integritat dels presos. El missatge que tots ells van llançar aquest dimecres, a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, demostra que cap ha renunciat a la seva veu ni al seu compromís ni a les seves conviccions. És per això que la dreta espanyola, el poder judicial i en general l’estat profund estan tan indignats. I per això l’independentisme ha de saber que aquesta és una victòria.

Read Full Post »

Inclou el soterrament del cablejat aeri de Bellaterra la moció d’ERC al Ple de Cerdanyola?

Cablejat aeri al camí Antic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Tots els grups donen suport a la moció d’ERC amb l’excepció del grup del govern que s’absté.

Les empreses de serveis no poden disposar de les façanes i l’espai públic de Cerdanyola per fer passar els seus cablejats de qualsevol manera. Cal ser exigent amb la seguretat i treballar amb l’objectiu de soterrar-los i minimitzar-ne l’impacte visual.

Cablejat telefònic penjant als carrers de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

✅Punt 23  – El ple aprova la moció presentada pel grup municipal d’ERC per l’eliminació del cablejat de les façanes dels edificis i el soterrament del cablejat aeri

Punt 23. Votacions
✅Sí 15: ERC (5), Cs (3), Guanyem (3), ECP (3), JxC (1) i PP (1)⚪️Abstenció 9: PSC (9)

Read Full Post »

Jordi Sànchez és secretari general de Junts per Catalunya

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta “Mirant al futur” no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Després de passar-nos setmanes i setmanes parlant dels riscos de tuteles sobre el president de la Generalitat, la mise en scène de Junqueras pot ser llegida com la gran tutela d’aquest sobre el president Aragonès. La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president, però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts.

No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president
Les diferències tàctiques i estratègiques a l’independentisme no són noves. I no em generen especial preocupació si entre tots els actors socials i polítics de l’independentisme entenem que tenim l’obligació de respectar-nos, reconèixer-nos i buscar els acords que ens reforcin en el projecte compartit cap a la independència. Dit això, reconec que em desconcerten els girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme.

Certament, la pressió per sortir de la presó és gran. Sé del que parlo. Però al marge de ser audaç cal també preservar la prudència per protegir allò que políticament explica el que és avui l’independentisme i sobretot la legitimitat del que hem fet per arribar on hem arribat. Només sobre els pilars d’allò que som podrem ampliar la base de la nostra fortalesa i guanyar la independència.

No podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar

Resultats finals 1 octubre a Bellaterra (FOTO:BELLATERRA.CAT)
Participació: 61%
Sí: 1.104
No: 73 vots
En blanc: 27
Nuls: 6

No crec que l’1 d’Octubre fos un error. Posar urnes perquè la ciutadania es pugui expressar no pot ser considerat un error. Una urna mai és un error i difícilment hi haurà millor embat per guanyar la independència que una urna i una papereta. No, no va ser un error i menys encara un acte il·legítim. La tardor del 2017 sabíem, com ho sabem ara, que hi ha una part de la ciutadania catalana que no només no és independentista sinó que no accepta de cap manera que l’opció de la independència es pugui plantejar per ser resolta democràticament. Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar. Sabem que això no passarà mai. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana.

Som majoria els que creiem en el diàleg i l’acord com el pas necessari per a la solució definitiva del conflicte. Sempre hi he cregut i no només ara després de 43 mesos de presó. De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència. Llàstima que alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’Estat, que ja havia començat a empresonar-nos (en Cuixart i jo, el 16 d’octubre), i van empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata, precisament quan més forts érem. Convido a fer autocrítica també sobre aquests comportaments que tantes ferides van deixar en l’independentisme.

L’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques
En tot cas, l’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques. Qualsevol via pacífica i cívica pot servir d’incentiu a l’Estat per establir un diàleg i un acord polític. Difícilment Londres hauria acabat acceptant el referèndum escocès del 2014 si el Parlament d’Escòcia no hagués prèviament arriscat en la decisió d’aprovar la seva celebració desobeint la voluntat del govern britànic.

L’acord de legislatura que sustenta l’actual govern coliderat per ERC i JxCat és clar. Amnistia i autodeterminació com a proposta catalana per encarar el diàleg amb el govern espanyol. I un compromís compartit per redissenyar la millor estratègia de tot l’independentisme per encarar –si el diàleg esdevé estèril– un nou embat democràtic. Sense calendari encara, sense full de ruta precís, però sense renúncies prèvies a cap estratègia cívica i pacífica.

Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat
La societat catalana és madura. Malgrat l’estrès viscut des de la tardor del 2017, no s’ha trencat entre catalans independentistes i no independentistes. Qui digui el contrari menteix o fa el joc a aquells que menteixen. No és conciliació el que necessita la societat catalana, sinó un bon govern i una superació del conflicte. I per això cal claredat i lideratges forts a Madrid i Barcelona que actuïn amb llibertat i sense tuteles.

La decisió de concedir l’indult pertoca en exclusiva al govern espanyol. Si arriba serà una decisió unilateral, com unilaterals van ser els tribunals i la Fiscalia quan van decretar les ordres d’empresonament aviat farà 4 anys. Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat. I al carrer seguiré sent en essència el mateix que vaig ser fins un 16 d’octubre del 2017, quan em van empresonar a Soto del Real. Una persona lliure, compromesa amb el país, els drets i les llibertats de la seva gent i determinat a fer que democràticament i pacífica Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. I mentre això no arriba, faré l’impossible pel retorn dels exiliats i el sobreseïment de tots els processos judicials i administratius que avui amenacen quasi 3.000 persones. I si l’indult no arriba, esperaré pacient i sense odi. Serem allò que vulguem ser. La llibertat sempre arriba.

Font: Ara,

Read Full Post »

Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia del nazisme

Franco amb Marcet alcalde de Sabadell el 1947|CARLOS PÉREZ DE ROZAS/ AHS

El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.

El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.

El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:

“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”

El franquista Marcet present a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.

Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.

L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.

També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.

La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.

Font: CCMA

Read Full Post »

Toni Morral amb el bellaterrenc Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT

ARA|Núria Orriols Guiu i Quim Bertomeu. Un cop formalitzats els primers nomenaments al govern de la Generalitat, de mica en mica es va farcint l’organigrama de l’executiu i les seves delegacions territorials. Tot i que encara no hi ha nomenaments oficials, Esquerra i JxCat ja tenen decidits alguns dels noms que representaran el Govern al territori. En el cas de Junts, segons fonts consultades per l’ARA, Toni Morral, exdiputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, serà el delegat de la Generalitat a Barcelona, mentre que l’exconseller d’Exteriors Bernat Solé serà el representant de l’executiu a Lleida, segons ha avançat El Segre i ha confirmat aquest diari.

Morral actualment és membre de la direcció de Junts per Catalunya, especialitzat en l’àrea metropolitana. Provinent d’ICV, va ser un dels fitxatges de l’expresident Carles Puigdemont per a la candidatura del 21 de desembre del 2017 i, com a home de confiança de Jordi Sànchez, va ser qui va pilotar la Crida Nacional per la República fins que es va transformar en fundació per sumar-se al partit de JxCat el juliol passat. A les passades eleccions, però, va decidir no presentar-se a les primàries per optar a la llista del Parlament.

Solé ha exercit de conseller d’Acció d’Exterior durant la legislatura passada, un càrrec en el qual va entrar substituint Alfred Bosch, que va dimitir el març del 2020 pel cas de presumpte assetjament sexual de la seva mà dreta, Carles Garcias, que va destapar l’ARA. Solé, que abans de dedicar-se plenament a la política havia exercit de professor, va ser un dels noms que va estar sobre la taula per ser conseller d’Educació del nou Govern, però finalment l’escollit va ser Josep Gonzàlez-Cambray. Sobre l’exconseller d’Acció Exterior pesa l’amenaça d’una propera inhabilitació, ja que el Tribunal Suprem ha de decidir si confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va inhabilitar un any per haver col·laborat amb l’1-O en la seva etapa d’alcalde d’Agramunt.

En l’acord de govern pactat entre el president, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, els dos partits es van repartir els càrrecs de les delegacions territorials. Van quedar que Junts farà la proposta de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Tarragona i la Catalunya Central; i Esquerra proposarà els delegats per les Terres de l’Ebre, Lleida, el Penedès i Girona. El partit de Carles Puigdemont, més enllà de Morral, també té decidits la resta de nomenaments, que formalitzarà properament el consell executiu: tal com va avançar l’ACN i ha confirmat l’ARA, Teresa Pallarès serà la delegada a Tarragona; Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora, serà la representant de la Generalitat a la Catalunya Central, mentre que Ricard Pérez, coordinador de JxCat a l’Alt Pirineu i Aran, serà proposat com a delegat de l’Alt Pirineu. ERC també té decidit de fa dies qui serà la delegada a Madrid. La responsabilitat recaurà sobre l’exconsellera de Justícia Ester Capella.

La renovació del Govern no arriba als alts càrrecs

D’altra banda, també hi ha pendents nomenaments interns de l’estructura de l’administració que depèn de la Generalitat. Segons les fonts consultades, el fins ara responsable de processos electorals, Ismael Peña López, es perfila com a director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest càrrec, que depèn de la conselleria de Presidència, requeia fins ara en Marta Felip de JxCat, exalcaldessa de Figueres. Amb l’arribada de Laura Vilagrà al departament, però, està previst que sigui cessada.

Peña López va agafar rellevància pública a partir de les eleccions del 14 de febrer, ja que va ser l’encarregat de muntar el dispositiu per votar en plena pandèmia de coronavirus. Es va distingir, més enllà del treball tècnic, per fer una comunicació habitual a Twitter dels progressos de l’engranatge electoral.

Vergés es perfila per a la mesa
Bernat Solé i Ester Capella no van ser els únics consellers d’ERC que no van continuar amb el nou Govern. Tampoc va seguir, entre d’altres, la consellera de Salut durant els temps més durs de la pandèmia, Alba Vergés, que ara mateix s’ha quedat com a diputada rasa al Parlament. Tot i això, segons ha pogut saber l’ARA, el de Vergés és el nom que agafa més força per ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament, que fins ara tenia Anna Caula però que deixarà per convertir-se en la nova secretària general de l’Esport de la Generalitat. Vergés ja té un passat a la mesa. Abans de ser escollida pel càrrec de consellera el maig del 2018 va ser durant uns mesos secretària quarta de l’òrgan director de la cambra. El nomenament de Vergés no serà automàtic. Quan ERC faci públic el nom, s’haurà de sotmetre a votació del ple del Parlament. Malgrat això, no hi hauria d’haver problema perquè els vots de JxCat i la CUP —més els dels republicans— confirmin la designació.

Font: Ara

Read Full Post »

Canal de Youtube “Paraula de Rahola”: La carta d’Oriol Junqueras mata! (publicada avui a La Sexta)

El president d’Esquerra Repúblicana empresonat pel Tribunal Suprem, Oriol Junqueras, ha fet arribar una carta a La Sexta en la que deixa clara l’estratègia del seu partit respecte del govern de Madrid. Una missiva que ha deixat colpida Pilar Rahola, absolutament perplexa.

Oriol Junqueras|FOTO: La Sexta

Comienza a andar una nueva Generalitat republicana. Con el gobierno encabezado por Pere Aragonès, tendremos, después de más de 80 años, un presidente de Esquerra Republicana de Catalunya escogido con normalidad parlamentaria. Con los mismos objetivos que nos han movido siempre: construir un país próspero, justo y plenamente libre para todos y cada uno de los ciudadanos que viven en Catalunya, piensen lo que piensen y vengan de donde vengan. La nueva Generalitat republicana tiene unos retos inmensos, pero afronta las graves crisis que estamos viviendo con voluntad transformadora y estoy convencido de que sabrá liderar la reconstrucción social y económica del país y ganarse la confianza de la ciudadanía manteniéndose siempre al lado de la gente.

Y con el nuevo gobierno se abre una nueva etapa. Más de tres años después del referéndum del 1 de octubre desde ERC hemos hecho una reflexión profunda sobre nuestras fortalezas y debilidades, los errores y los aciertos, para extraer aprendizajes.

Fue evidente que la reacción del Estado fue percibida por gran parte de la sociedad catalana como cada vez menos legítima y alejada de principios democráticos. Pero al mismo tiempo, debemos ser conscientes de que nuestra respuesta tampoco fue entendida como plenamente legítima por una parte de la sociedad, también de la catalana. En este sentido, quiero volver a extender la mano a todos aquellos que se hayan podido sentir excluidos, porque nuestro objetivo debe ser justamente el de construir un futuro que incluya a todos.

Nuestra voluntad es la de siempre. La independencia es la mejor herramienta para ayudar a la gente de este país, pero las estrategias deben adaptarse a las circunstancias para ser ganadoras. La conclusión es que necesitamos ser más; una mayoría incontestable, plural y transversal, que demuestre que gobierna bien y para todos, y que ponga en el centro de la agenda la resolución del conflicto político existente por vías democráticas.

Defendemos la autodeterminación porque queremos que toda la ciudadanía de nuestro país, toda, pueda decidir si desea que Cataluña sea un estado independiente en forma de república o si apuestan por mantenerse dentro del Estado español. Y, legítimamente, nosotros trabajaremos y defenderemos la opción del sí. Tenemos derecho a gobernarnos con las mismas herramientas que cualquier estado. Tres cuartas partes de la ciudadanía de Cataluña defiende que la solución al conflicto político existente se resolverá votando en un referéndum. No podemos negar la realidad, nadie. No podemos actuar como si estos consensos no existieran. Nadie.

No queremos formar parte de un estado donde persisten estructuras que sirven para perseguir a los adversarios políticos, donde hemos de acatar leyes que nos parecen profundamente injustas y arbitrarias, que tipifican como delitos comportamientos que son plenamente democráticos y no deberían ser delictivos. De hecho, tenemos el deber de trabajar incansablemente, por todas las vías democráticas posibles, para cambiar esta situación. Y eso es lo que hemos hecho y haremos.

Y hoy seguimos creyendo que la mejor vía para hacerlo, como siempre hemos defendido, es la vía escocesa. La vía del pacto y el acuerdo, la vía del referéndum acordado. Es la opción que genera más garantías y reconocimiento internacional inmediato. Porque sabemos que otras vías no son viables ni deseables en la medida en que, de hecho, nos alejan del objetivo a alcanzar.

Para convertirnos en un estado es imprescindible construir una gran mayoría en Cataluña, pero también hay que ganarse la legitimidad en todas partes. La partida se juega dentro y fuera. Por ello, nunca renunciaremos al diálogo ni a la negociación. Sería una ingenuidad creer que el diálogo político con el estado dará frutos tangibles de forma inmediata, pero creer que podemos prescindir de él sería una irresponsabilidad carísima. Por mucho que se critique y se ridiculice, la mesa de diálogo y negociación entre gobiernos es un éxito en sí misma porque abre un espacio para la potencial resolución del conflicto.

El diálogo y la negociación son imprescindibles. Los conflictos políticos que se acaban resolviendo lo hacen, tarde o temprano, alrededor de una mesa donde todas las partes exponen libremente sus posiciones. La nuestra, la que representa los grandes consensos del país, es el fin de la represión y la autodeterminación.

Estamos ante un conflicto político y éste sólo se podrá resolver por vías políticas y democráticas. Siempre hemos dicho que hay que volver al ámbito de la política, de donde no se nos debería haber hecho salir nunca. Ahora es el momento de la audacia política, el coraje democrático y la reconciliación social. Porque la conciliación del conjunto de nuestra ciudadanía es fundamento imprescindible del futuro.

Para nosotros, lo hemos explicado muchas veces y lo seguimos defendiendo sin matices, la amnistía es nuestra prioridad para acabar con la persecución judicial. La cuestión no termina ni con los exiliados ni con los presos y presas políticas, sino que hay que hacerla extensiva al resto de las 3.000 personas que sufren causas judiciales.

A pesar de ello, hay gestos que pueden aliviar el conflicto, paliar el dolor de la represión y el sufrimiento de la sociedad catalana, y cualquier gesto en la línea de la desjudicialización del conflicto ayuda a poder recorrer este camino.

Pero para que este nuevo paradigma sea posible es importante que las dos partes muestren su voluntad y predisposición. Nosotros hace tiempo que, a pesar de estar en la cárcel privados de libertad, nos sentamos a la mesa y mantenemos siempre la mano tendida. Es el momento de que el gobierno español demuestre su compromiso con la reconciliación, el diálogo, y la negociación, mirando al futuro.

Font: Pilar Rahola, La Sexta

Read Full Post »

Pilar Rahola i Josep Bou|FAQSTV3

Pilar Rahola reconeix que ahir la van treure de polleguera al programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3  i ho va passar malament. Diu són “Gentola” còmplice amb la repressió!

Aquí el teniu,si ho voleu veure…👇

Font: CCMA, FACS, TV3,

Read Full Post »

ARA EDITORIAL: Als demòcrates

Santiago Abascal, Pablo Casado i Albert Rivera a la plaça de Colón el febrer del 2019
Santiago Abascal, Pablo Casado i Albert Rivera a la plaça de Colón el febrer del 2019 OSCAR DEL POZO / AFP

Els partits polítics van fer un gran esforç durant la Transició per construir una democràcia moderna i avançada en un context, però, en què el règim franquista era molt present en les estructures de l’Estat i en què institucions com l’exèrcit exercien un paper coercitiu molt fort. El resultat va ser una democràcia homologable en molts aspectes a les dels veïns europeus, però amb llacunes, esdeveniments foscos i moments d’involució del pacte constitucional. L’esperit constitucional, que amb ambigüitat i amnèsia semblava que permetia una Espanya plural on la diversitat nacional, cultural i lingüística hi tingués cabuda, ha estat traït repetidament.

Més de 40 anys més tard, moltes d’aquelles llacunes continuen existint, per exemple en el biaix ideològic de l’estament judicial i en la incapacitat de l’Estat per adaptar-se de veritat a la realitat territorial diversa i plural que es va dibuixar en el pacte constitucional. En aquest context, la sentència del TC del 2010 que retallava l’Estatut aprovat pel Parlament, el Congrés, el Senat i en referèndum va marcar un abans i un després per a molts ciutadans a Catalunya. Va suposar l’inici del procés sobiranista, que buscava justament aprofundir en la democràcia donant la veu a la ciutadania a través d’un referèndum. Això no pot representar en cap cas una amenaça a la democràcia, sinó un reforçament del pacte social. ¿O és que l’Estat considera que els catalans no tenen res a dir sobre el marc polític en què volen viure? ¿No té conseqüències l’expressió independentista majoritària en les eleccions?

Sembla que preguntar l’opinió sobre l’arquitectura territorial molesta, perquè tant en el cas del 9-N com en l’1-O l’Estat s’hi va oposar, i en el segon encara va anar més enllà, amb la vergonyosa i indignant repressió als col·legis electorals. La repugnant repressió policial i la utilització de la justícia en substitució de la política van retroalimentar-se amb la competició política interna de l’independentisme, que va sobrevalorar les pròpies forces dins la societat catalana i va posar els greuges i els sentiments genuïns d’injustícia i menyspreu per davant de la racionalitat de la Catalunya entesa com un sol poble i escrupolosament democràtica. L’1-O, la destitució del Govern, l’aplicació del 155 i l’empresonament de líders socials i polítics pacífics han consolidat una escletxa amb l’Estat avui insuperable sense un canvi molt profund. El judici posterior als presos independentistes i les sentències pel delicte de sedició, amb dures i injustificables penes de presó qüestionades a Catalunya però també per ONGs de drets humans i organismes internacionals, són avui dia la falla més gran de la democràcia espanyola, el que li provoca més maldecaps en política exterior i el que més afecta la seva imatge a l’espera d’un pronunciament dels tribunals europeus que pot ser demolidor per a la justícia espanyola.

Avui, el govern de Pedro Sánchez sembla adonar-se, per pragmatisme i potser pel temor als tribunals europeus, que el camí de la venjança no duu enlloc i es disposa a indultar els presos polítics. Les primeres passes per a un canvi de direcció seran difícils, necessitaran un coratge que cal apreciar, però la valentia s’haurà de mantenir amb fermesa si es vol realment ser útil. És una mesura que per si mateixa no resoldrà el conflicte polític, i que és insuficient perquè afecta una part molt petita del total de persones represaliades, però en tot cas és un primer pas per restablir el mínim de confiança mútua que es necessita per encetar un diàleg honest.

Estabilitat parlamentària
Hi ha qui veu en el gest una simple maniobra de Sánchez per assegurar-se la continuïtat a la Moncloa, ja que beneficia els seus socis d’investidura. Pot ser. Però els demòcrates espanyols han de saber que aquests socis “perifèrics”, principalment ERC, però també el PDECat, Junts, el PNB i Bildu, són els que ara mateix garanteixen l’estabilitat i, a més, constitueixen el principal dic de contenció que impedeix l’arribada de l’extrema dreta al poder. En efecte, si hi ha alguna amenaça per a la democràcia espanyola no és l’independentisme (o el secessionisme, com en diuen a Madrid) sinó Vox i, de retruc, el PP, un partit condemnat per corrupció, investigat per obstrucció a la justícia i que fa gala de pactar amb els ultres.

Els ciutadans han de saber que només l’aliança entre les forces progressistes i els partits sobiranistes i/o independentistes pot evitar la involució que suposaria l’aplicació del programa reaccionari de Vox, que viu de promoure l’odi entre territoris i entre persones per raó del seu origen, cultura, gènere o ideologia. Perquè la convivència entre persones i la fraternitat entre pobles només és possible des del reconeixement i el respecte mutu. Si Espanya vol parlar sobre una solució estable amb Catalunya és el moment de fer-ho, sense presos, sense exiliats, sense repressió, reconeixent l’altre i amb el diàleg com a únic instrument. En definitiva, fent política.

Font: Ara

Read Full Post »

14 conselleres i consellers del govern del president Aragonès|CCMA

El govern de Pere Aragonès, amb les seves 14 conselleries, una més que la legislatura passada, ja està tancat. Esquerra i Junts, amb set departaments per a cada formació, han confirmat aquest dilluns els últims noms que faltaven. L’executiu comptarà amb més dones que homes.

El president Aragonès, que ha promès el càrrec ahir dilluns al vespre, signarà els nomenaments aquest dimarts i dimecres ja prendran possessió de les carteres.

El vicepresident del govern serà Jordi Puigneró, que també ocuparà la conselleria de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. És un polític molt pròxim a Carles Puigdemont i serà també l’home fort de Junts per Catalunya dins del govern, després de les renúncies d’Elsa Artadi i Josep Rius.

Aquests són els 14 consellers del govern de Pere Aragonès:

Per part d’ERC

Laura Vilagrà, Presidència. Número dos d’Esquerra a la candidatura per Barcelona i persona de màxima confiança d’Aragonès, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2003 i 2015 va ser alcaldessa de Santpedor i, entre 2006 i 2011 va ser diputada al Parlament. Ha estat una de les negociadores de l’acord de govern per part d’ERC.

Joan Ignasi Elena, Interior. Llicenciat en Dret, com a militant del PSC va ser diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Després de deixar el partit, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, durant el judici del procés, va actuar com a portaveu jurídic d’Esquerra.

Roger Torrent, Empresa i Treball. President del Parlament durant la legislatura passada, és diputat des del 2012. En l’últim mandat va simbolitzar el canvi d’estratègia d’Esquerra, passant de la desobediència a una via més pragmàtica, exemplificada amb la suspensió del ple d’investidura de Puigdemont o la retirada de l’escó a Torra. L’any passat es va descobrir que el seu mòbil va ser atacat amb Pegasus, un programa espia israelià que només poden comprar governs i cossos i forces de seguretat. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.

Josep Gonzàlez-Cambray, Educació. El fins ara número 2 de Josep Bargalló assumeix el lideratge de la conselleria d’Educació. Va ser un dels responsables de la gestió de la pandèmia als centres educatius. És llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser un dels detinguts en l'”operació Volhov”, l’octubre passat.

Teresa Jordà, Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma, amb 27 anys ja era regidora d’Esquerra a Ripoll, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Abans de ser nomenada consellera d’Agricultura, va ser diputada al Congrés entre 2011 i 2018.

Tània Verge, Feminismes i Igualtat. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on ha investigat la relació entre el gènere i la política. Va ser membre de la sindicatura electoral de l’1-O, un fet pel qual se la va acusar d’usurpació de funcions i desobediència. Tant Verge com els altres quatre síndics van ser absolts.

Natàlia Garriga, Cultura. Nascuda a Sant Cugat del Vallès i llicenciada en Dret, va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals entre els anys 2007 i 2016. Actualment és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d’Esquerra.

Per part de Junts

Jordi Puigneró, vicepresidència i Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. L’home fort de Junts al govern és l’aposta més política dels noms que ha proposat la formació de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. En l’anterior executiu, Puigneró ja era conseller de Polítiques Digitals, una àrea a la qual ara hi suma Infraestructures i Agenda Urbana.

Josep Maria Argimon, Salut. Metge i epidemiòleg que ha estat la cara de la gestió de la pandèmia del coronavirus des que va ser nomenat secretari de Salut Pública al juliol. Fa dues dècades que ocupa alts càrrecs a la conselleria, on ha dirigit l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i l’Institut Català de la Salut.

Jaume Giró, Economia i Hisenda. Llicenciat en Ciències de la Informació i Administració i Direcció d’Empreses, té una llarga trajectòria en el sector bancari. Entre d’altres càrrecs, va ser director general adjunt de CaixaBank i director general de la Fundació Bancària “la Caixa”. En les últimes eleccions del Barça, anava a la candidatura de Joan Laporta i havia de ser vicepresident econòmic, però va renunciar-hi pocs dies després dels comicis.

Victòria Alsina, Acció Exterior i Transparència. Doctora en Ciències Polítiques i Socials, va ser delegada del govern de la Generalitat als Estats Units. Ha coordinat, juntament amb Genís Roca, el comitè d’experts de la societat civil encarregat de dissenyar la Catalunya post-Covid, les conclusions del qual encara no s’han fet públiques.

Lourdes Ciuró, Justícia. Diputada al Congrés des de 2011, és llicenciada en Dret i advocada de professió. En les eleccions municipals de 2019 va ser la candidata de Junts a l’alcaldia de Sabadell.

Gemma Geis, Recerca i Universitats. És doctora en Dret i professora a la Universitat de Girona. La cap de llista de Junts per Girona és una persona molt propera a Carles Puigdemont, que la va fitxar per a la candidatura de JxCat abans de les eleccions de 2017.

Violant Cervera, Drets Socials. Llicenciada en Filologia Hispànica, va ser diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer amb CiU i després amb Junts pel Sí. Al Parlament va formar part de les comissions de Salut; Benestar, Famílies i Immigració; Igualtat; i Joventut.

Font: CCMA

Read Full Post »

Older Posts »