Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘politica’

Cal recordar el mega projecte de Cerdanyola de construir uns 6.000 habitatges nous a la zona dels abocados tòxics del Parc Alba.

Quan Cerdanyola va presentar oficialment el projecte a Bellaterra, el veïnat no va fer ni una sola pregunta referent a la zona tòxica del Centre Direccional, tot i tenir-ho al km0.

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors si es va manifestar a la presentació del Pla Urbanístic del Centre Direccional |CEDIDA

ERC de Cerdanyola exigirà que l’Ajuntament exerceixi totes les accions possibles al seu abast per a reclamar els danys patits al medi i exigeixi responsabilitats davant la querella presentada per la Fiscalia en relació a un abocament de materials tòxics al Centre Direcional que el Ministeri Públic considera que suposen un “risc greu” pel medi ambient i la salut de les persones.

El grup municipal d’ERC  demana que el govern de Cerdanyola “no miri cap un altre costat, sinó que actuï de forma clara i precisa en defensa del medi ambient i de la salut de les persones”.

ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola 2019

Des d’Esquerra apunten que cal que l’ajuntament reclami els danys patits al medi i exigeixi responsabilitats davant els fets denunciats per la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona que s’ha querellat contra dues empreses i els seus responsables per l’abocament, de forma il·legal, d’una quantitat important de ferralla en uns terrenys del Centre Direccional. Aquests residus, subratlla ERC,” són tòxics i perillosos i posen en greu risc el medi ambient i la salut de les persones”. La Fiscalia, apunten des d’Esquerra, ha demanat als jutjats de Cerdanyola que obri una investigació penal per depurar responsabilitats.

Els republicans recorden que la Policia Local de Cerdanyola va intervenir en el seu dia arrel d’un avís des de les oficines del Parc de l’Alba de la presència dels abocaments.

El grup d’ERC indica que el govern municipal ha estat degudament informats d’aquesta denúncia des de l’inici, mitjançant els seus representants en el Consorci del Centre Direccional, per la qual cosa els regidors d’Esquerra confien “que s’hagi fet un seguiment del cas” des del servei de Medi Ambient.

Esquerra posa de relleu que la querella presentada per la Fiscalia apunta també a que aquests “abocaments incontrolats i perillosos” també es van fer a l’abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola i des d’ERC recorden “el trist episodi que els anys 90 del segle passat van viure aquestes dues poblacions, quan aquell abocador de l’Anoia i l’abocador de Can Planas de Cerdanyola van rebre, també de forma il·legal, gran quantitat de tones de sals de fosa d’alumini (un residu molt tòxic i perillós, especialment reactiu amb contacte amb l’aigua)”.

El grup d’ERC incideix en les diferències d’actuació en aquell moment des dels dos municipis ja que “si bé en aquella ocasió des de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola es va reclamar una indemnització de 2 milions d’euros a l’empresa concessionària de l’abocador, a Cerdanyola ningú no va demanar ni responsabilitats, ni cap compensació econòmica per aquells abocaments il·legals de més de 118.000 tones de sals de fossa d’alumini”. Així, la portaveu municipal d’Esquerra, Helena Solà, copnclou que “si la història es repeteix, pel que fa als abocaments incontrolats, esperem que no sigui idèntica també la negligent, per passiva, actuació de l’Ajuntament de Cerdanyola”.

Read Full Post »

La suspensió del servei militar obligatori la van acordar Aznar i Pujol signan el pacte del Majestic del 1996

Mariners al CIM de Catagena|CEDIDA

La mili va acabar per un reial decret el 9 de març de 2001 aprovat pel Consell de Ministres. Segons el decret, el procés de professionalització de l’exèrcit requeria una reserva de militars, així com els joves que havien de prestar el servei però en aquell moment havien sol·licitat una pròrroga o no havien estat classificats. Per això, el mateix dia l’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, oferia 1,2 milions de les antigues pessetes als soldats que havien començat el seu servei militar obligatori aquell any a canvi que, de manera voluntària, allarguessin de nou a dotze mesos la permanència a les forces armades.

Les forces armades tenien 74.948 soldats i mariners a finals de 2001, dels quals el 40% procedien del reclutament obligatori. Actualment, la plantilla és del tot professional i l’integren: 17.759 oficials, 28.680 suboficials i 82.875 soldats i mariners, segons l’últim informe que va presentar Chacón divendres passat al Consell de Ministres.

Un dels elements clau en aquesta darrera dècada ha estat la inclusió de la dona a l’exèrcit, que ara representa més del 12% de la plantilla.

Un dels punts que encara provoca polèmica és el reconeixement de les víctimes que van morir fent el servei militar. Les úniques dades que se’n tenen constància són que entre 1986 i 2001 van morir 1.960 joves mentre feien la mili, la majoria en accidents de trànsit.

La insubmissió, moviment antimilitarista de desobediència civil al servei militar, també va triomfar quan el 2002 va forçar una amnistia per a prop de 4.000 insubmisos processats. El darrer reclutament forçós del 2001 va ser la constatació que l’obligatorietat havia estat vençuda: es va calcular que només uns 5.000 reclutats dels 91.000 “sortejats” en el darrer reclutament obligatori efectuat el novembre del 2000 van acabar fent la mili. Els joves obligats a “servir” i que estudiaven o que tenien familiars a càrrec seu podien demanar pròrroga, any rere any, per evitar la incorporació. Aquesta era una solució per evitar el reclutament; l’altra, ser gratificat amb un excedente de contingente o ser declarat mèdicament inútil per al servei.

Proposat pel PP, CiU i ERC, el Congrés va aprovar una proposició no de llei per la qual s’instava el govern que reconegués els espanyols que van fer la mili, indemnitzacions per les víctimes i que durant el temps que van estar prestant el servei comptés com a període de cotització de la vida laboral.

Font: CCMA

Read Full Post »

“L’EMD presidida per Ramón Andreu no compleix amb la seva responsabilitat exclusiva de mantenir les voreres de Bellaterra en condicions dignes per caminar i evitar accidents”

La portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Cerdanyola, Helena Solà, subratlla la necessitat d’un Pla de Xoc de Barris que permeti “d’una vegada per totes” tenir una ciutat per caminar. Solà es mostra molt crítica amb un pressupost municipal que considera que no soluciona els problemes de Cerdanyola i un pla d’inversions insuficient.

Helena Sola i Quim Oltra, portaveus d’ERC a Cerdanyola i Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

En relació al pressupost, Helena Solà indica que ERC va fer una proposta de treball fa mesos que era “molt seriosa perquè som crítics però som realistes, però no va ser acceptada”. La portaveu d’Esquerra insisteix que “més enllà d’arreglar una vorera o asfaltar un carrer, cal un Pla de Xoc de Barris” que analitzi les necessitats de cada barri per tenir d’una vegada per totes una ciutat per caminar.

La portaveu d’ERC és molt crítica amb altres aspectes com la mobilitat. Solà manifesta que el contracte del transport públic està caducat i és obsolet i que “calen noves línies d’autobus, replantejar les actuals amb nous itineraris, horaris i parades”, a més de renovar la flota perquè “hi ha usuaris que s’han queixat perquè ha arribat a caure la porta d’un vehicle estant en marxa”.

Helena Solà insisteix que l’Ajuntament no funciona internament i això perjudica el serveis que presta i per tant a la ciutadania. La portaveu d’Esquerra assegura que hi ha serveis col·lapsats, sense responsable tècnic, no hi ha gerent a l’empresa municipal fa mesos, hi ha una sola persona treballant a Mobilitat, falten 30 agents de la Policia Local i que caldria fer auditories a les empreses que presten serveis i fa 5 anys que no es fan, entre d’altres crítiques.

Solà insisteix també que falten equipaments culturals i esportius i que hi ha dèficits en el manteniment dels que existeixen i per això considera que el Pla d’inversions és insuficient i poc concret i cal que sigui més detallat i rigorós.

Neteja viària i gestió de residus

Pel que fa la pròrroga del contracte de neteja viària i recollida de residus aprovada a l’últim Ple municipal, Solà afirma que ERC hauria votat a favor de la pròrroga si es fessin les auditories i inspeccions de control de l’empresa concessionària ja que assegura que, “tot i que és una obligació per llei, no s’estan fent”, el que qualifica “d’insòlit”.

L’aposta d’Esquerra és fer un estudi per implantar el model de gestió de residus mes adequat perquè, tot i que el més efectiu sigui la recollida porta a porta, cal analitzar-ho ja que Cerdanyola és una ciutat molt diversa amb barris de cases i de molta densitat d’edificis.

Solà manifesta que la pròrroga del contracte no era necessària perquè la neteja viària i la recollida de residus són serveis obligatoris que s’haurien d’haver prestat igualment sense una pròrroga. Això, apunta, farà que no hi hagi nou contracte per dos anys més i que l’Ajuntament s’exposi a rebre sancions, “que seran dures”, per no complir els paràmetres marcats per la directiva europea de reciclatge ja que actualment es separa el 36% quan s’ha d’arribar a un mínim de 50%.

L’hospital i els aiguats

En relació a altres temes d’actualitat, l’anuncia de la construcció de l’hospital del Vallès Sud és per a Solà una gran notícia que “fa justícia” perquè la nostra comarca té menys llits d’hospital per habitant que d’altres “i no es pot tenir diferències entre territoris i que hi hagi menys llistes d’espera per fer proves diagnòstiques o intervencions si estàs en un altre comarca a si estàs a Cerdanyola”. La portaveu d’Esquerra insisteix que l’hospital “fa molts anys que és necessari”.

Pel que fa als aiguats de divendres, Solà indica que van haver factors naturals importants com l’excés de molta pluja concentrada en poques hores i en temps de tardor amb moltes fulles, però considera que hi ha elements que són competència municipal on el govern no ha fet bona feina. Així, Solà esmenta que dels 5 plans d’emergència que hauria de tenir Cerdanyola només en té 3 i estan caducats, entre ells el de l’Inuncat, i tampoc es té contractada la neteja d’embornals a la via pública, quan a més hi ha veïns que saben quins són els que no funcionen mai.

Nadal

Pel que fa a la proximitat de les festes d’aquesta setmana, Solà fa una crida a la responsabilitat de tota la ciutadania en aquests dies de Nadal i buscant maneres segures i divertides, “encara que sigui amb una videoconferència”, per compartir un Nadal diferent amb la família.

Solà destaca que tothom ha patit alguna pèrdua en un any dolorós en què s’ha entrat en una crisi econòmica i social com fa dècades que no sofríem i demanaria al 2021 poder acabar amb el coronavirus i tornar a la normalitat d’abans de març i gaudir de la companyia i tranquil·litat. Mentrestant, la portaveu d’ERC indica que la prioitat de l’Ajuntament ha de ser vetllar pels col·lectius que han patit la pandèmia des del punt de vista sanitari, social o econòmic.

Font: Cerdanyola info

Read Full Post »

Dos bellaterrencs, Remei Gómez i Jordi Macarulla estàn presents al partit Convergents, liderat pel històric conseller Germà Gordó.

Remei Gómez i Jordi Macarulla, candidats per Convergents a Bellaterra |UVB

Pas endavant de Convergents, Lliga Democràtica i Lliures de cara a la constitució d’una “alternativa electoral de centre ampli”. Les tres formacions, en part sorgides de la implosió de l’antic espai electoral de Convergència i Unió, han pactat un decàleg que serviria de base per a “l’elaboració d’un programa electoral conjunt que possibiliti la construcció de la Catalunya del futur”.

Així ho expliquen en un comunicat en el qual expressen el seu convenciment que, davant la “dolenta situació política, econòmica i social de Catalunya” cal “un nou projecte polític que pugui bastir una alternativa electoral de centre ampli, que inclogui partits catalanistes i sobiranistes” per redreçar la situació.

Les tres formacions conviden la resta de forces polítiques “que comparteixen aquesta diagnosi i aquests objectius” a afegir-se a la iniciativa.

Convergents està liderada per l’històric exconseller de CDC Germà Gordó, qui se sol definir com a “sobiranista pragmàtic”. La Lliga Democràtica, per la seva part, està liderada per la politòloga Àstrid Barrio i l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, i es defineixen com a “catalanistes no independentistes”.

Lliures, que lidera l’històric exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó es considera una formació liberal i catalanista, també contrària a la independència. A les passades eleccions municipals va pactar amb Barcelona pel Canvi, la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia en la qual també va confluir Ciutadans.

Units per Avançar i el PNC

Fins ara, els contactes entre aquestes petites organitzacions no han fructificat en un acord electoral unitari, en part pels personalismes i les diferents sensibilitats en l’estratègia a seguir. Lliures, el grup més actiu, manté contactes amb Units per Avançar, la formació de l’exconseller i exdirigent d’UDC Ramon Espadaler, diputat al Parlament al grup del PSC-Units, i el tinent d’alcalde de Seguretat a l’ajuntament de Barcelona Albert Batlle. Precisament, Batlle s’ha ofert per liderar des d’Units l’articulació d’una alternativa semblant a la que propugnen Convergents, la Lliga i Lliures.

En l’intent de reconstruir l’espai de l’antiga CiU també hi participa el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), fundat per l’excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. El PNC, impulsat per l’anomenat grup de Poblet, té el seu referent en la política que practica el Partit Nacionalista Basc (PNB) i està a favor d’un referèndum d’autodeterminació però rebutja la unilateralitat.

Font: El Nacional, David González

Read Full Post »

El pronòstic de José María Aznar del juliol del 2017 -“ Antes de romperse España, se romperá Cataluña ”- va sonar com el que era: una amenaça.

FOTO DE LA BBC

I efectivament la història posterior a l’1-O ha semblat donar-li la raó. El pols sobiranista va portar la resposta violenta de l’Estat al referèndum, l’inici de la repressió indiscriminada i la intervenció de la Generalitat amb el 155. L’escalfament polític i social es va traslladar al carrer amb el rearmament de l’unionisme. Les grans manifestacions de l’independentisme van tenir la rèplica espanyolista, que va aconseguir omplir el cor de Barcelona d’un clam constitucionalista. Als balcons s’hi va instal·lar la guerra de banderes. La convivència es va enrarir.

Malgrat que la situació política està lluny de cap solució, malgrat que ja fa tres anys que hi ha presos polítics independentistes i exiliats, la realitat social catalana ha tornat a un to convivencial. L’últim esclat d’ira va ser ara fa un any, amb la reacció de l’independentisme al carrer contra la sentència del Procés. Des d’aleshores, sigui per influència de la pandèmia, per un cert esgotament general, per les hores baixes de l’unionisme català -amb el desinflament de Cs- o pel fet que l’independentisme ja no és una amenaça immediata, la tensió ha baixat molts graus. La societat catalana ha tornat a una certa normalitat convivencial; la polarització política i identitària s’ha esmorteït. No hi ha hagut, en tot cas, la fractura que pronosticava, o que desitjava, Aznar.

En canvi, a Espanya s’ha produït un fenomen invers, una creixent polarització en la qual convergeixen molts factors d’inestabilitat, començant pel català, seguint per la crisi institucional de la monarquia i sumant-hi la radicalització d’una dreta que no ha dubtat a fer servir el covid com a arma política. L’enfrontament sempitern de les dues Espanyes torna a treure el cap. De fet, l’últim consens d’estat va ser precisament el que va unir fa tres anys el PP i el PSOE en l’aplicació del 155. Després d’això, a la capital de l’Estat tot han estat trencadisses, un crescendo d’intolerància. Desallotjat Rajoy del poder, el PP de Casado i Ayuso ha adoptat un desfermat populisme il·liberal a l’estil Trump per amagar l’ombra allargada de la corrupció que empaita el partit i per neutralitzar el protagonisme i creixement de la ultradreta de Vox, que precisament aquest dimecres encapçalarà una moció de censura al Congrés contra Pedro Sánchez. La demonització ideològica de la coalició d’esquerres (PSOE-Podem), el bloqueig de la reforma d’institucions clau com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la fàcil instrumentalització d’una alta judicatura ultraconservadora, l’incendi permanent contra el més mínim intent de buscar una sortida dialogada amb l’independentisme i la increïble invenció, a compte de la gravíssima crisi sanitària, d’un nacionalisme madrileny concebut com a essència de l’espanyolisme són les eines d’enfrontament massiu que ha adoptat el PP i que estan crispant la política i la societat espanyoles fins a extrems inaudits.

Read Full Post »

Els presidents Mas, Puigdemont i Torra compareixen junts a Perpinyà per denunciar la repressió de l’Estat contra l’independentisme

Insten a “forçar” la implicació internacional ampliant la majoria a les urnes

“Una imatge val més que mil paraules”, deia Mas, que, amb els també represaliats Puigdemont i Torra, es va fotografiar al Castellet de Perpinyà D.B. / EFE.

EL PUNT AVUI|ÒSCAR PALAU
“És la política, estúpids!” Tot adap­tant la cèlebre frase de l’expre­si­dent nord-ame­ricà Bill Clin­ton sobre l’eco­no­mia per mirar de fer bai­xar l’inter­lo­cu­tor a la rea­li­tat, el 129è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas; el 130è, Car­les Puig­de­mont, i el 131è i últim fins ara, Quim Torra, van com­parèixer junts ahir a Per­pinyà per denun­ciar la repressió, exem­pli­fi­cada en ells matei­xos, a què l’Estat està sot­me­tent el movi­ment inde­pen­den­tista, i exi­gir-li d’una vegada una solució a l’altura de la demanda política plan­te­jada des de Cata­lu­nya. “¿És nor­mal que a la UE del segle XXI els tres dar­rers pre­si­dents d’un ter­ri­tori hagin estat repre­sa­li­ats per haver defen­sat idees i haver exe­cu­tat acci­ons no vio­len­tes?”, resu­mia Mas, que recor­dava que aquesta Espa­nya és “incom­pa­ti­ble” amb l’Europa dels drets humans i els valors democràtics. “Se’ns ha apli­cat una justícia de part, plena d’irre­gu­la­ri­tats i malin­ten­ci­o­nada, adreçada con­tra la mino­ria naci­o­nal cata­lana dins de l’Estat espa­nyol”, subrat­lla la solemne decla­ració lle­gida i sig­nada per tots tres, que insis­tien així en un con­cepte, el del res­pecte a les mino­ries, reco­llit tant en el Trac­tat de la UE com en la seva Carta dels Drets Fona­men­tals. “Els últims anys se’ns ha fet més evi­dent que mai que la causa dels cata­lans con­ti­nua sent una lluita pels drets civils”, subrat­llava Torra, que denun­ci­ava la “deriva auto­ritària” que ha dut a “tocar” la mateixa lli­ber­tat d’expressió. “Tots tres mili­tem en el mateix par­tit, el dels pre­si­dents repre­sa­li­ats per l’Estat, i no som els únics: hi ha molts pre­ce­dents”, etzi­bava Puig­de­mont per remar­car la ins­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l’acte quan els van pre­gun­tar per les diferències polítiques que fan que esti­guin en dife­rents espais. “Avui no cau­rem en l’error que seria de misèria si un es troba més còmode aquí o allà”, con­cloïa Mas.

La potent imatge dels tres últims pre­si­dents de Cata­lu­nya, tots ells esco­llits a les urnes i tots ells des­tituïts o inha­bi­li­tats pels apa­rells de l’Estat, pre­te­nia denun­ciar la per­se­cució política soferta, i apel·lava en el fons a la consciència euro­pea. “Aquest con­flicte exi­geix diàleg, nego­ci­ació i medi­ació inter­na­ci­o­nal”, con­clou el seu mani­fest. “Tots els con­flic­tes del món que s’han resolt han tin­gut una medi­ació inter­na­ci­o­nal, no ens n’hem de situar al marge”, cons­ta­tava, en aquest sen­tit, Puig­de­mont, que recla­mava “insistència, per­sistència i paciència” per asso­lir-la. I és que tots tres ja ente­nen que això no serà cap “regal, sinó una con­questa” que els cata­lans s’hau­ran de gua­nyar, segons Mas. Com? Amb peda­go­gia, amb rao­na­ments, amb denúncies com la d’ahir, però, sobre­tot, apro­fi­tant les elec­ci­ons. “Si la majo­ria és cada vegada més àmplia, la medi­ació inter­na­ci­o­nal serà cada vegada més pro­pera”, sen­ten­ci­ava. “No veig cap altra sor­tida que for­cem aquesta medi­ació inter­na­ci­o­nal amb la força dels nos­tres vots”, refer­mava Torra. Si en les pro­pe­res elec­ci­ons se supera el 50%, Mas insis­tia que vol­dria dir que “el terra del sí seria més gran en un referèndum pur”, ja que els comuns no han vol­gut ser mai comp­tats en un o altre bàndol, i “no tots vota­rien que no”. Pel seu cantó, Puig­de­mont insis­tia que si s’ha par­lat tant d’aquest llin­dar, sovint des de l’uni­o­nisme, és que se li dona “valor polític”, i, per tant, si ara se supera, no es pot fer el mateix que amb el 47,5%. “Hi hem de donar una res­posta igual d’acu­rada i col·lec­tiva”, reblava.

Escèptics amb el diàleg

És clar que perquè hi hagi un mediador hi ha d’haver una negociació, i tots tres es van mostrar molt escèptics que l’Estat espanyol hi vulgui entrar de debò, ni amb la taula constituïda al febrer, que no s’ha tornat a reunir. “Hem pogut constatar que aquesta taula apareixia i desapareixia a conveniència”, etzibava Torra, que exigia una negociació “real” i lamentava que no ha vist encara un “ordre del dia” en què figurin l’autodeterminació i un projecte de llei d’amnistia. “El diàleg com a concepte el compartim tots, no la tertúlia i l’intercanvi d’opinions”, evidenciava Puigdemont, tot i que el seu predecessor també advertia que no ha de ser el sobiranisme el que arriï la bandera del diàleg. Mas, de fet, lamentava que en visites com la d’ahir a Catalunya, Felip VI mai hagi tingut interès a conèixer l’opinió dels seus presidents. “Aquesta és la demostració que, de voluntat de diàleg real a les altes instàncies de l’Estat, no n’hi ha”, sentenciava, mentre recordava que el conflicte “va molt més enllà” d’un govern. Els presidents, per cert, van negar que volguessin “contraprogramar” la visita reial, ja que la data d’ahir ja l’havien fixat abans que es conegués l’arribada del Borbó a Barcelona, tot i no fer-la pública fins més tard.

¿És intel·ligent que l’única resposta de l’Estat espanyol al repte democràtic català sigui la brigada judicial?
No es pot permetre aquesta Espanya si volem construir una bona Europa. Amb aquesta Espanya, no
Artur Mas
129è president de la generalitat
No respectar les decisions de la voluntat popular és una negació directa del dret a existir com a catalans
Segur que no hi haurà mediació internacional si no la demanem o alguna de les parts hi renuncia
Carles Puigdemont
130è president de la generalitat
Som l’exemple que no és possible per a un independentista esperar justícia neutral i imparcial dins de l’Estat espanyol
Fins que l’Estat no tingui el risc de perdre una cosa substancial, és difícil que pugui fructificar la mediació
Quim Torra
131è president de la generalitat-

Read Full Post »

Álvaro Hernández dimiteix com a president del PP i es dona de baixa del partit.

A les últimes municipals per la presidència de l’EMD de Bellaterra, el PP va treure 49 vots

Álvaro Hernandez en blau |CEDIDA

Segons informa http://www.cerdanyola.info Álvaro Hernández ha presentat la seva dimissió com a president de l’agrupació del Partit Popular (PP) de Cerdanyola i s’ha donat de baixa com afiliat de la formació. Hernández estava cridat a ser el successor de Manuel Buenaño com a principal dirigent popular a la ciutat i al seu grup municipal.

El portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Cerdanyola, Manuel Buenaño, ha anunciat aquesta dimissió que Álvaro Hernández hauria presentat al president provincial del PP, Óscar Ramírez, el passat dijous. Davant d’aquesta situació, fonts populars informen que la Junta Directiva provincial nomenarà una Junta Gestora en les pròximes setmanes, i mentrestant exercirà les funcions de President Francisco Corredisses, com a secretària general actuarà Anabel Plans i Manuel Buenaño actuarà com a portaveu del partit i també del grup municipal.

Es dona la circumstància que Álvaro Hernández va ocupar el segon lloc a la candidatura del PP a les passades eleccions municipals i s’esperava que substituïs a Buenaño al Consistori de la ciutat un cop es produeixi la seva renúncia al càrrec -Buenaño ja ha manifestat que no estarà tot el mandat com a regidor- i com a principal cara visible del PP a la ciutat. Aquesta dimissió deixa ara la incògnita sobre aquesta successió de Buenaño com a líder del PP a Cerdanyola.

Read Full Post »

El govern de Pedro Sánchez ha volgut assumir tot el protagonisme en la gestió de la crisi del coronavirus, passant per sobre de la mateixa estructura autonòmica de l’Estat, sense diàleg ni amb l’oposició ni amb els agents socials, i això té conseqüències.

El pla de desescalada presentat dimarts ha provocat una onada de desconcert en els sectors afectats i una pluja de crítiques de les autonomies.

El problema no és tant el pla en si, que els experts, incloent-hi Oriol Mitjà, consideren raonable en gran mesura, sinó la manera com s’ha decidit i comunicat. S’han de tenir molt presents les dificultats del moment i la complexitat de les decisions que s’han de prendre, però justament per això era necessari que el govern espanyol desplegués una gran operació de diàleg i negociació real amb les administracions implicades i també amb els sectors econòmics afectats. Un grup d’experts, per molts bons que siguin, no pot abraçar totes les variables en joc.

El que no pot ser és que es brandin els Pactes de la Moncloa i es pressioni l’oposició perquè s’assegui en una taula i després s’actuï amb una mena de despotisme il·lustrat revisitat. La democràcia és concertació i capacitat de posar en comú esforços i conciliar interessos contraposats. El mateix pla que es va presentar, o un de molt semblant, que hagués estat pactat amb les autonomies, que respectés les competències de cada administració, que tingués en compte la idiosincràsia de cada territori, hauria sigut molt més efectiu, perquè tot això li hauria donat un grau de concreció i d’eficiència molt més alt.

Per això aquest dimecres regnava un ambient de desconcert i confusió, amb dubtes raonables sobre l’aplicabilitat d’algunes de les restriccions i amb la sensació que les decisions es prenen en un despatx de la Moncloa sense escoltar ningú. El capítol de les províncies, lluny de ser anecdòtic, és perfectament representatiu, perquè Madrid està descobrint ara que com que no responen a cap lògica sanitària, hi ha molts territoris, no només Catalunya, que les han obviat en la seva organització interna. Galícia i el País Valencià, governats durant molts anys pel PP, també han demanat que la desescalada s’organitzi per regions sanitàries, i no per aquesta unitat decimonònica que és la província.

Sánchez encara és a temps de rectificar i canviar d’actitud. Potser ho farà forçat per les circumstàncies, ja que cada cop ho tindrà més difícil per aprovar els successius estats d’alarma que necessita fins a finals de juny. El que s’ha d’entendre és que una crisi d’aquestes característiques no es pot abordar sense diàleg, sense parlar amb els que tenen coneixement directe de la situació, sense estar obert a aplicar receptes diferents en funció de les diferents realitats. Tot el que siguin plantilles predeterminades, com la del mapa provincial, està condemnat a estavellar-se contra la realitat.

Read Full Post »

La formació taronja proposa que aquesta comissió tingui representació de tots els grups municipals i pugui supervisar l’actuació de l’Ajuntament en relació a les reclamacions plantejades per la ciutadania.

Gorka Samaniego, portaveu Ciutadans de Cerdanyola|CEDIDA

Ciutadans defensa que la Comissió de Suggeriments i Reclamacions hauria de donar comptes al Ple de l’Ajuntament “de les queixes presentades i de les deficiències observades en el funcionament dels diversos serveis municipals mitjançant un informe mensual”, que inclouria també aquelles reclamacions que no hagin estat contestades per l’Ajuntament.

Gorka Samaniego, regidor a l’Ajuntament, manifesta que l’objectiu de la proposa és “millorar la participació ciutadana, enfortir els drets dels veïns i usuaris, i que s’analitzin correctament els seus suggeriments i queixes”. Samaniego afegeix que “la comissió també podrà realitzar informes extraordinaris en casos que es considerin urgents o greus”. Els serveis municipals haurien d’estar obligats a col·laborar amb aquesta comissió si així se’ls requereix.

Aquesta comissió només és obligatòria en els municipis amb més de 250.000 habitants o en les capitals de província encara que tinguin menor població, però el regidor creu que sense aquest organisme “es perd la fiscalització d’aquestes reclamacions dels veïns, que moltes vegades queden sense resposta”. A més, Samaniego indica que hi ha ciutats catalanes que no tenen compleixen els requisits abans esmentats que han acordat la creació de la comissió, entre elles, Sant Cugat, Calafell o La Garriga.

Gorka Samaniego insisteix que una administració local transparent, oberta i pròxima a la ciutadania “ha de dotar-se de mitjans suficients per a poder autoavaluar-se i millorar el servei que presta” al seu veïnat.

Read Full Post »

Molt curiós que cap mitjà de Cerdanyola hagi publicat la positiva trobada de l’alcalde Carlos Cordon i regidors amb el veïnat de Bellaterra, i el bon resum de propostes presentades per la veïna Laura Ruiz. Això no dona vots allí?

Joan Sanchez, portaveu Junts x Cerdanyola|CEDIDA

La creació d’una taula de treball sobre la implantació dels Consells de Barri i l’obertura d’un recull d’idees per a aprofitament d’ús alternatius dels quioscos en desús que hi ha a la via pública seran els objectius de dues mocions presentades per Junts per Cerdanyola (JuntsxC) al Ple de l’Ajuntament d’aquest 27 de febrer.

Junts considera que els Consells de Barri han d’ésser `òrgans de participació de la ciutadania des de la proximitat amb l’objectiu “d’implicar al veïnat, associacions i entitats en la millora del funcionament del barri i de la seva gestió”. Junts aposta perquè l’Ajuntament exigeixi el compliment dels protocols participatius i estatutaris interns que han de regular tots el consells amb transparència democràtica per tal que els Consells de Barri “siguin representatius com a la veu del barri i un interlocutor vàlid davant la administració municipal”.

Junts proposa al Consistori la creació d’una taula de treball que defineixi el funcionament bàsic i els requisits que han de complir aquests organismes que tindrien caràcter consultiu.

D’altra banda, Junts planteja que l’Ajuntament posi en marxa un procés de recollida d’idees sobre les possibilitats d’aprofitament dels quioscs de la ciutat “actualment sense ús o d’uns altres als quals pogués interessar el canvi”. L’objectiu seria “reconduir l’activitat d’aquest tipus de mobiliari urbà, comprometent-se a impulsar les que resultin més beneficioses per a l’interès de qui en té la concessió, per a la ciutadania en general i per al paisatge urbà”. La formació indica que cal considerar les possibles incidències en “l’ús del carrer que les diferents solucions poguessin ocasionar”.

Junts per Cerdanyola surt al pas així del “tancament progressiu de quioscs de premsa implantats en la via pública” que afecta moltes ciutats del país davant la crisi provocada “per l’auge de la premsa digital”. La formació apunta que, davant d’aquesta situació, s’ha de començar a plantejar la possibilitat de dotar de nous usos a aquests elements urbans: “reubicacions que puguin afavorir la seva activitat, reconversió en punt d’intercanvi de llibres, punts wifi i de recàrrega per a mòbils i altres dispositius, punt d’informació municipal i d’activitats entre les entitats socials, minideixalleries, punts d’activitat econòmica alternativa i circular, punts de recollida d’aliments o productes de quilòmetre zero” serien algunes de les alternatives possibles plantejades per Junts.

Read Full Post »

Older Posts »