Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘politica’

La recerca d’acords de consens per millorar la situació de la ciutadania i planificar un futur pròsper de Cerdanyola continuaran sent els eixos bàsics de les polítiques de Junts per Cerdanyola que presentava públicament al seu actual regidor, el periodista i especialista en comunicació Joan Sánchez Braut, com a candidat a l’alcaldia de la ciutat.

Jordi Turull i Àngels Guimerà aplaudeixen a Joan Sánchez al final de la seva presentació com a alcaldable a Cerdanyola del Vallès

Joan Sánchez destaca que els principals objectius de Junts en aquest mandat passaven per facilitar l’estabilitat a l’Ajuntament de Cerdanyola superant sectarismes i partidismes que en el mandat anterior van provocar una situació de bloqueig i arribar a acords estratègics per a la millora de Cerdanyola planificant el seu futur.

En aquest sentit, Joan Sánchez indica que el mandat anterior va ser molt poc fèrtil i Junts va apostar no per mantenir el bloqueig existent sinó per “posar oli a la maquinària” municipal buscant acords de consens per a la millora de la ciutat. L’alcaldable de Junts destaca que un altre objectiu de la formació era posar els fonaments de la viabilitat futura de Cerdanyola apostant per promoure el teixit econòmic de la ciutat perquè “la millor política social és la d’una ocupació de qualitat”.

Sánchez, que admet la decepció pels resultats a les passades eleccions municipals en què Junts va assolir un únic regidor, insisteix que l’aposta pel desbloqueig de la política municipal i la dinamització de sectors econòmics i culturals de la ciutat ha estat constant durant tot el mandat i que aquest únic regidor ha estat essencial per donar una estabilitat necessària per no tenir un nou mandat perdut.

Joan Sánchez subratlla que en aquest mandat hi ha hagut una bona entesa tant amb el govern com amb l’oposició i que la formació puigdemontista ha donat suport a aquelles iniciatives que considerava beneficioses per a Cerdanyola i també ha negociat amb el govern propostes pròpies com l’impuls d’un Parc Arqueològic de Cerdanyola que permeti fer un recorregut per la història de la ciutat amb les restes ibèriques de ca n’Oliver, la vila romana de Canaletes, la Cerdanyola moderna de Can Coll, el temps del modernisme i el noucentisme al Museu d’Art i el nexe que falta, i que s’està negociant, l’adquisició de la masia de can Canaletes.

Una altra proposta que Sánchez destaca que serà aviat realitat és l’Oficina de Promoció Econòmica per atraure empreses, comerç i serveis de qualitat i evitar la marxa dels ja existents i que en breu comptarà amb finestreta única, una vella reivindicació del teixit econòmic de Cerdanyola. L’alcaldable de Junts explica que un teixit econòmic viu i productiu és “la benzina d’una ciutat que no pot viure només dels IBI’s de la ciutadania”.

Sánchez explica també que s’han assolit altres avenços que cal consolidar com la taula de desamiantatge o el Pla de millora dels polígons industrials de la ciutat, al temps que s’està en procès de desencallar “questions que eren dramàtiques i la ciutat arrossegava”, però creu que són necessaris projectes engrescadors de ciutat que generin altres canvis per si sols.

El candidat a l’alcaldia de Junts planteja que cal fer alguna actuació a l’avinguda de Catalunya “que no passa pel seu millor moment”, culminar el Pla Estratègic, millorar l’estructura de l’Ajuntament, fer una aposta dedicida pel català i potenciar la marca Cerdanyola, Ciutat del Coneixement. “anant de bracet de la UAB amb qui no podem tractar amb litigis o com si fos una empresa d’Amancio Ortega”. Altres temes passen per la gestió dels residus és una assignatura pendent on Sánchez reclama transparència i treball en equip, els espais d’oci per a joves, les polítiques d’habitatge o la millora de la seguretat amb una Policia Local infradotada.

Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola

Turull i Morral destaquen la capacitat de texisi consensos de Sánchez

La presentació pública del candidat a l’alcaldia de Cerdanyola va comptar amb la presència del secretari general de Junts per Catalunya, un Jordi Turull que destacava la importància de tenir un tarannà dialogant per fer política, especialment local. Turull remarca que Joan Sánchez disposa de la capacitat de diàleg i entesa per propiciar acords i consensos imprescindibles per fer avançar Cerdanyola, una ciutat “polièdrica on cal generar complicitats i no enfrontaments”.

Turull explica que la política municipal ´´es la més agraïda, però també la més exigent, ja que s’està en contacte constant i directe amb la ciutadania i per això cal teixir complicitats i, assegura, aquesta capacitat es té o no, i “en Joan en té”.

L’exdelegat del govern a Barcelona i exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral també participava en l’acte, celebrat al teatre Ateneu, per posar l’accent en la importància de les aliances per tirar endavant polítiques de transformació positiva a l’Ajuntament. Així, Morral posava l’exemple dels seus mandats a l’alcaldia destacant que aquestes aliances entre diferents grups van permetre peatonalitzar carrers cèntrics de la ciutat, la nova carretera de Sant Cugat, els aparcaments soterranis, els dos museus -Història a ca n’Oliver i d’Art a can Domènech- o crear el Sincrotró, entre d’altres. L’exalcalde destaca que Joan Sánchez en aquest mandat “amb poc ha fet molt” ja que és l’únic regidor de junts al Consistori i es preguntava el que podria fer amb un equip potent a l’Ajuntament.

Morral subratlla el coneixement que Joan Sánchez té de la ciutat i les seves necessitats en els diferents àmbits ja que sempre “ha militat de cerdanyolenc” i ha buscat “el batec” de Cerdanyola i manifesta que l’alcaldable de Junts és un referent de Cerdanyola.

L’acte, que va comptar amb la presidenta de Junts per Cerdanyola, Àngels Guimerà, com a mestra de cerimònies, va comptar també amb un homenatge a tres persones que van formar part de la llista de la formació en les passades municipals i que han mort durant aquest mandat: Lorea Cortada, Jordi Miró i Orlando Barrial.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Bellaterra Endavant! neix per reclamar un canvi a l’EMD que deixi enrere promeses incompletes.

Segons informa Cerdanyola Info, un grup de veïns de Bellaterra ha creat un nou partit, Bellaterra Endavant! (BE!) per presentar-se a les eleccions locals amb Josep Maria Riba com a candidat a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) ja que consideren necessari un canvi davant el descontent veïnal existent que aposti per un nou conveni, potenciar la participació de les entitats, redistribuir inversions, tenir més vocació de servei i reduir emissions.

La paraula canvi és clau per aquesta nova formació que l’utilitza com un acrònim de les necessitats de Bellaterra: C d’un conveni que doni més autonomia i competències; A de les associacions que cal sumar a la gestió de l’EMD; N de la natura que cal protegir amb un pla d’acció climàtic que redueixi emissions; V de vocació de servei al veïnat amb una EMD més participativa que administrativa; i I d’inversions que cal augmentar i redistribuir.

El candidat a la presidència de l’EMD de BE! serà Josep Maria Riba, fins la setmana passada, i durant els últims 8 anys, president de la Unió de Veïns de Bellaterra, i Jordi Macarulla, vocal no adscrit al plenari de l’EMD, és el president de l’executiva de la formació, que compta amb Norman Portell com a secretari d’organització i Gemma Moliner, Marc Carballeira i Lorena de la Peña com a vocals. Tots, destaquen a la formació, persones amb experiència de gestió al món de l’empresa i veïns de Bellaterra que volen donar un tom a la situació de l’EMD.

Independència, pilones, punt de salut… promeses incompletes

En aquest sentit, Jordi Macarulla destaca el descontent veïnal davant les “promeses incompletes que no arriben enlloc” del govern de Gent per Bellaterra liderat per Ramon Andreu, mentre Josep Maria Riba explicita alguns d’aquests compromisos: “ara serem independents, no, però guanyem les eleccions; ara posem unes pilones que faran que no hi hagi trànsit, i al cap de quatre dies pilones avall; ara farem un CAP de salut i encara no en tenim…”.

Des de Bellaterra Endavant destaquen que l’augment de les competències i la millora del finançament de l’EMD passen per firmar un nou conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola ja que el que està en vigor és l’inicial, que era de mínims, i 12 anys després és una situació “que no es pot acceptar”. Jordi Macarulla explica que al 2019 es va negociar un conveni que donava més competències i finançament, que es va treballar durant tres anys i que per raons polítiques del govern de Gent per Bellaterra no es va firmar. El president de BE! considera que aquell document estava “molt adaptat2 a les necessitats de Bellaterra, però es va mantenir el conveni original que fa que l’EMD s’hagi “quedat sense cos, no sabem ben bé perquè serveix”.

Annexió a Sant Cugat i relacions amb l’Ajuntament de Cerdanyola

Bellaterra Endavant! dona suport a la segregació d’aquest territori del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat perquè té el suport majoritari del veïnat, tot i considerar improbable que la Generalitat i els dos ajuntaments implicats accedeixin. En tot cas, des de B.E.! Insisteixen que mentre això no passa cal negociar un nou conveni amb l’Ajuntament de Cerdanyola i mantenir bones relacions institucionals que reverteixin en la millora de Bellaterra.

Tant Macarulla com Riba expliquen que en aquests moments Bellaterra forma part del municipi de Cerdanyola i continuarà així durant els pròxims anys, passi el que passi amb l’expedient de segregació, i per tant s’ha de treballar per millorar les infraestructures i serveis que reben els bellaterrencs i per això s’ha de mantenir una bona relació amb l’Ajuntament de Cerdanyola.

Més veïnat i menys administració

D’altra banda, el nou col·lectiu subratlla que la baixa participació ciutadana a través de les entitats en un territori amb una xarxa associativa rica com és Bellaterra és un altre dels elements que provoquen aquesta necessitat de canvi. Josep Maria Riba, que és també el secretari general de la formació en aquesta primera executiva, ressalta que en 8 anys com a president de la Unió de Veïns no s’ha escoltat l’entitat “si no era per la cavalcada o la festa major”. Riba defineix BE! més com una plataforma veïnal que no pas un partit i insisteix que això s’ha de notar en l’EMD que ha de ser més participativa i menys administrativa.

En aquest sentit, Riba creu que l’EMD és una institució on pesa massa l’administració ja que creu que “és inacceptable” dedicar el 35% del pressupost als costos del personal i menys del 20% a l’espai públic. D’altra banda, Bellaterra Endavant! reclama que des de l’EMD es presti un servei a la ciutadania que “vagi més enllà” de les competències estrictes que es controlen ja que es pot fer un acompanyament a la ciutadania en altres necessitats.

Els elements medi ambientals també són prioritaris per a la nova formació en una Bellaterra on la proximitat de la natura és una de les raons habituals per anar-hi a viure. BE! Aposta per la necessitat d’un pla de preservació de la natura i un pla d’acció climàtica per reduir emissions.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

José Mujica, expresident d’Uruguai, ha parlat d’una manera extremadament clara sobre el president rus, Vladímir Putin, i ha llançat un funest auguri sobre el que passarà arran de la guerra a Ucraïna.

José Mujica, a l’entrevista amb la CNN.

En una entrevista a la CNN, Mujica parla sobre la igualtat i els camins per aconseguir-la: “Les explicacions teòriques de Lenin a L’Estat i la Revolució tenien un marge de lògica teòrica aparent. Però no sabíem que la concentració de poder a l’Estat, encara que tingués una intenció molt noble a l’origen, s’acaba degenerant en una dictadura de la burocràcia”.

“La lluita per la igualtat no es pot empassar la llibertat, però ha de continuar-la. Com conjugar llibertat i igualtat? Aquest és el desafiament. Quan parlo d’igualtat parlo d’igualtat d’oportunitat, no mengem el mateix. Jo crec que això està cada dia més pendent”, ha dit.

“Jo fa 50 anys creia en la dictadura del proletariat, però després ja veu com va caure Unió Soviètica, com un pal arnat, sense un gest d’heroisme. Una nació que va fer un sacrifici per la guerra que va ser una cosa grandiosa, que va tenir una revolució que va fer la volta al món i tota la resta, manejat per una punta de buròcrata fred”, ha prosseguit.

Segons la seva opinió, Putin “ha construït ara el capitalisme més corrupte que hi pot haver a dalt de la terra”. “Aquest negoci no camina, hem de perseguir el somni d´una societat més igualitària, però per altres camins, no sacrificant la llibertat”, ha assenyalat.

En aquell moment, els mateixos periodistes de la CNN ha preguntat estranyats: ”La Rússia de Putin el capitalisme més corrupte?”. I Mugica es reafirma: “Deu ser un dels capitalismes més corruptes que hi ha. Tampoc no estic amb l’OTAN, eh. Aquesta guerra que té els EUA amb Rússia que l’està pagant Ucraïna. Aquest avenç de l’OTAN no té cap sentit. Ens portarà una altra vegada a una divisió del món, però és un altre tema”.

Font: CNN, El Huffpost

Read Full Post »

L’Audiència de Barcelona abordarà els pròxims 14 i 15 de juliol el judici contra Carles Escolà, exalcalde de Cerdanyola, acusat de prevaricació i assetjament laboral.

L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà amb els bellaterrencs Chus Cornellana i Jordi Macarulla

Els fets es remunten al 2019 quan la secretària general de l’Ajuntament, Aurora Corral, va interposar una querella criminal contra Carles Escolà arran de la prèvia obertura d’un expedient informatiu contra Corral, habilitada nacional i secretària municipal des de 2011, per part de l’Ajuntament.

Petició de penes i primeres valoracions

La Fiscalia demana un any de presó pel delicte d’assetjament laboral i 12 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel delicte de prevaricació administrativa. Això suposa, indica Fiscalia, la impossibilitat d’obtenir o ostentar el càrrec d’alcalde, regidor o qualsevol altre càrrec que impliqui participació en el govern municipal, autonòmic i estatal.

Carles Escolà afirma sentir-se tranquil en relació a l’obertura de judici el pròxim 14 de juliol ja que considera que “no té ni cap ni peus” que aquest tema no s’hagi tractat en forma de contenciós-administratiu, cosa que considera hauria passat en “qualsevol societat mínimament democràtica” i que demostraria l’objectiu polític del cas. Per la seva banda, la secretària municipal ha declinat fer cap declaració sobre un cas en el que encara no hi ha sentència.

L’acusació de la Fiscalia i els precedents

L’escrit de l’acusació manifesta que el 15 de maig de 2018 l’aleshores alcalde de Cerdanyola va dictar un seguit de resolucions per a l’obertura d’un expedient informatiu per determinar “els fets susceptibles de motivar la incoació de procediment disciplinari per l’actuació professional” de Corral com a secretària municipal de l’Ajuntament.

La Fiscalia indica que l’expedient informatiu es va tramitar amb “la direcció efectiva” d’Escolà, “conscient de que la seva iniciativa era completament i plenament irregular” i que obeïa “exclusivament al capritxós desig d’expulsar” de l’exercici de les seves funcions a Corral o “incomodar-la de manera tan intensa i desagradable que fos ella mateixa qui demanés el trasllat.

Tot, manifesta l’escrit de l’acusació, “vist el nul recorregut de les denúncies prèvies” davant la Direcció General de l’Administració Local de la Generalitat (DGAL) i amb el ministeri d’Hisenda i Funció Pública. De fet, la Fiscalia defensa que l’obertura d’expedient informatiu per part de l’Ajuntament buscava que la DGAL obrís expedient disciplinari, “amb l’automàtica i immediata adopció de les corresponent mesures cautelars”.

La DGAL va comunicar el 30 de gener de 2019 “que no procedia iniciar un expedient disciplinari” ja que els fets que es posaven en el seu coneixement “no eren constitutius de falta disciplinària greu”, però, no obstant això, l’escrit de la Fiscalia destaca que aquestes actuacions van incidir negativament en la “dignitat, prestigi i honorabilitat” de la Secretària municipal que es va veure exposada “a una campanya pública de desprestigi”.

Al febrer de 2019, l’aleshores govern de Compromís per Cerdanyola oferia una roda de premsa en què anunciava que la secretària general de l’Ajuntament havia interposat una querella criminal contra Carles Escolà. A la conferència informativa, l’alcalde considerava la presentació de la querella com una mostra de la voluntat de Corral d’intervenir en política i desgastar l’alcaldia, cosa que, manifesten, era la raó per la qual s’havia obert l’expedient informatiu.

Segons Escolà, aquest expedient contemplava quatre presumptes situacions en què la secretaria s’havia extralimitat de les seves funcions, provocant perjudicis econòmics a l’administració local. Un exemple hauria estat el cas de la ja desapareguda empresa mixta Cerdanyola Aparca quan un informe de la Secretària municipal va advertir “d’eventuals il·lícits penals que van paralitzar el procés de liquidació de l’empresa i que posteriorment van ser arxivats.

Escolà creu que el cas forma part de la persecució a l’1 d’octubre

Carles Escolà considera que un conflicte entre un alcalde i la secretària municipal per qüestions relacionades amb temes interns de l’Ajuntament hauria de tractar-se en un tribunal contenciós-administratiu i “no té ni cap ni peus que arribi a un tribunal penal”.

L’exalcalde afirma que espera la lliure absolució i insisteix que no hi ha cap tipus d’actuació que pugui ser castigada penalment. Escolà manifesta que el procés es va iniciar amb una querella per prevaricació i a última hora, just abans del judici oral, la Fiscalia s’ha “tret de la màniga” l’acusació d’assetjament laboral.

Carles Escolà considera que és explicatiu de la intenció de la Fiscalia que es consideri la seva conducta com a “més reprovable legalment que la del ciutadà Joan Carles de Borbó”. Tot plegat, insisteix Escolà mostra una clara persecució política perquè la Fiscalia “intenta cobrar-se un deute perquè no els va sortir bé la causa que es van inventar contra mi per l’1 d’octubre” i tot el relacionat amb la celebració del Referèndum per la independència de 2017.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Víctimes del franquisme davant el desafiament de les eleccions andaluses: de l’ascens de la ultradreta com a “surpa” al galimaties de les esquerres com a “esperança”.

La Memòria, davant del “repte” de les eleccions a Andalusia|Juan Miguel Baquero

JUAN MIGUEL BAQUERO|La Memòria Històrica davant una “aturada total” a Andalusia. És l’escenari que enfronten les víctimes del franquisme a les eleccions regionals del 19J, segons col·lectius memorialistes. El primer Govern regional de dretes –PP i Ciutadans amb suport extern de Vox– ja ha frenat les polítiques públiques. I el marc, si estrenyen les femelles, porta a la seva “desaparició”. Ni fosses, ni divulgació. Zero. Un desafiament amb l’ascens de la ultradreta i el galimaties de les esquerres com a teló de fons.

“Han estat a l’aguait però no s’han atrevit a donar-nos la urpada”, resumeix la presidenta de la Nostra Memòria, Paqui Maqueda, sobre la legislatura que expira. “Faran desaparèixer la Memòria, ho tenim clar”, subratlla Silvia González, de la Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica (AGRMH).

El Govern presidit per Juan Manuel Moreno (PP) va treure les tisores contra la Memòria des del primer minut. Va anunciar la desaparició de la Llei de Memòria per bescanviar el text per una normativa de Concordia. Tot i que el propòsit va quedar al calaix, amb intents discontinus, l’Executiu sí que va paralitzar el I Pla Andalús de Memòria Democràtica 2018-2022 que dissenyava una actuació integral en la matèria.

A partir d’aquí, l’administració regional retalla els recursos destinats a la recerca de fosses comunes, subvencions a projectes de recerca i divulgació, homenatge a les víctimes i reconeixement de Llocs de Memòria, inclusió de la matèria a les aules… i una tisorada, al al desenvolupament de la vigent legislació memorialista.

Líder en repressió franquista

Per actualitzar el marc, la Junta d’Andalusia va fer desaparèixer la direcció general de Memòria Democràtica i va crear un comissionat per a la Concòrdia que dirigeix Francisco Javier Arroyo —un antic alt càrrec dels mandats de Mariano Rajoy— i depèn de la conselleria de Cultura i Patrimoni Històric que encapçala la popular Patricia del Pou. Una degradació institucional des de la qual l’Executiu andalús ha bregat amb la causa memorialista.

“L’entrada de les dretes s’ha notat en primer lloc amb l’eliminació de la direcció general, que és un retrocés immens, i hi ha una mena de negociat de la Concòrdia que és com res”, entén l’exdirector de Memòria de la Junta i portaveu de l’Assemblea Andalusa Memorialista, Lluis Naranjo. D’aquí al “zero euros” i la “gairebé desaparició de les polítiques memorialistes”, diu.

Víctimes del franquisme al sud del país| Juan Miguel Baquero

“Les intencions ja han quedat clares en aquesta legislatura a Andalusia, on Vox ha estat fora del Govern però amb PP i Ciutadans han creat una parada i abandonament definitiu” a les víctimes del franquisme, opina el portaveu de la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica, Antonio Manuel Mateos.

I no és una qüestió fútil a la regió líder en repressió franquista. Andalusia és la zona més castigada per la violència colpista. Les xifres oficials certifiquen que un terç de les desaparicions forçades de tot el país estan en sòl andalús amb almenys 708 tombes il·legals i 45.566 persones assassinades, segons el Mapa de Foses

Uns números que superen el terrorisme d’Estat de les dictadures de l’Argentina i Xile juntes. I que sumen el treball esclau, la violència contra les dones, els nadons robats o l’espoliació als derrotats, entre altres aspectes de la repressió polièdrica.

El “repte” de l’aturada total

“La Memòria es juga una parada total, com ja ha passat. Aquesta gent vol fer desaparèixer la Memòria i convertir-la en una cosa que no té res a veure”, assegura la vocal de Famílies i Investigació de l’Associació Granadina. “És un canvi ideològic brutal i un canvi en l’impuls que ha donat el Govern d’Espanya i el que va donar anys enrere la Junta amb governs de PSOE i IU”, precisa Silvia González.

La consolidació del Partit Popular a les enquestes electorals i el descens en intenció de vot de Ciutadans suma l’ascens de Vox per dibuixar una escena poc favorable per a les víctimes del feixisme espanyol. Almenys a priori. Un guió que intenten torçar les esquerres sumides en un galimaties que oscil·la des d’un PSOE ranquejant en els sondejos al registre accidentat de la coalició Per Andalusia i el concurs d’opcions com Adelante Andalucía o Andaluces Levantaos.

Treballs arqueològics a Alcalá del Río (Sevilla) Juan Miguel Baquero

El 19J “suposa tot un repte”, en paraules de Paqui Maqueda. El possible “desembarcament de la ultradreta” al proper Executiu andalús significarà, a nivell institucional, “derogar la mateixa Llei de Memòria Democràtica”. I “als carrers”, l'”auge dels discursos d’odi” suposarà “un perill, també físic, perquè aquesta gent no raona, només envesteix, i ens temem un perfil de violència i enfrontament”, auguren des de Nuestra Memòria.

Si el que diuen les enquestes és un Govern majoritàriament de dretes, no auguro un bon futur a la Memòria Històrica a Andalusia. Dependrà de la configuració del Parlament i del Govern. De si hi ha la dreta i, sobretot, amb quina presència hi ha la ultradreta”, sostenen des de la Coordinadora Andalusa per la Memòria. L’actual mandat ja ha deixat “preavisos” de Vox i “l’única diferència és que ho faran amb menys complex , perquè també amb el Govern del PP i Ciutadans hi ha un abandó evident a les víctimes del franquisme”, segons Antonio Manuel Mateos.

“La Memòria es juga a les eleccions seguir la tendència dels últims anys, menysprear el moviment memorialista, treure subvencions i impedir que s’investigui, paralització dels Llocs de Memòria, exposicions, participació a les aules… zero euros, res per explicar la veritat del que va passar, que és un dret de la ciutadania, no només de les víctimes”, esgota l’Assemblea Andalusa Memorialista. “Si torneu a governar la dreta, i més amb Vox, arrasaran amb tot, sobretot amb les fosses comunes”, explica Luis Naranjo.

Sacrificar la Memòria

Sabem que si Vox entra en un Govern del PP, una de les primeres sacrificades serà la Memòria. Hi haurà una desaparició, no de les famílies i associacions, que continuarem lluitant”, reflexiona Silvia González. “S’ha notat una ombra amenaçadora. Ha estat un guait, han estat aguaitant-nos, però no s’han atrevit a donar-nos la urpada. L?exemple més gran és que la llei no l?han derogat», manifesta Paqui Maqueda.

Els darrers anys “s’han alentit moltíssim els treballs i s’ha canviat el llenguatge, intentant que aquest tema transcendeixi el mínim possible i que fos com una qüestió humanitària quan és un problema polític i social enorme en aquest país”, continuen des de l’AGRMH. “Fins i tot aquesta visió paternalista cap a les víctimes”, coincideix La nostra Memòria. “Quan hem anat a parlar amb representants del PP ho veuen des de la compassió, no des del discurs enclavat als Drets Humans, a les greus violacions, la impunitat i la responsabilitat de l’Estat”, apunten.

A terra andalús hi ha un terç dels desapareguts de tot Espanya|Juan Miguel Baquero

“Han tancat la porta d’accés a l’administració pública a famílies que tenen víctimes a les fosses comunes”, incideix la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica. PP i Ciutadans “han anat minvant les assignacions pressupostàries i l’execució que aquestes han tingut, deixant unes xifres irrisòries, i han tallat el pressupost previst al pla quadriennal que havia d’acabar aquest any”, segons Mateos. Una “volta d’esquena a les víctimes” que serà “més clara si la ultradreta accedeix al Govern andalús”.

“I les exhumacions ‘humanitàries’, sense jutges i una política adequada, trencant tots els paràmetres internacionals… el tema de les fosses és sagnant perquè està en un marc tècnic arqueològic i nega la veritat a les víctimes”, critica Naranjo. Tot pot anar a pitjor, adverteix. “Fonamentalment al relat, hi ha una volta a un discurs clarament franquista, ni tan sols equidistant, amb una línia en ascens que és el negacionisme del genocidi franquista i el revisionisme que la República va ser tan culpable o més” que els colpistes.

“El que volen és fer una relectura de la guerra civil i de les seves conseqüències, i no volen que hi hagi proves i surti a la llum tot el que es va fer”, afirma González. L'”única esperança són les activitats que potencia el Govern central des de la secretaria d’Estat de Memòria, que serà l’únic suport”, suggereix. I el “temor”, que el “discurs d’odi” contra la Memòria arribi a l'”enfrontament” als carrers, diu Maqueda, “per la manera que la ultradreta té d’assenyalar, ja ho van fer amb els nostres familiars i sabem on són” .

Font: Pueblo

Read Full Post »

Mireia Ingla (ERC) governa a Sant Cugat del Vallès amb els PSC i la CUP

L’alcaldessa Mireia Ingla i el president de l’EMD de Valldoreix Josep Puig | Sergi Baixas

Crisi institucional entre Sant Cugat i Valldoreix. L’alcaldessa Mireia Ingla ha respost a les afirmacions que va fer el president de l’EMD, Josep Puig, en una entrevista a NacióSantCugat, on el valldoreixenc apuntava que la seva relació amb el regidor de Seguretat, Francesc Carol (ERC) és “completament arcaica” i que no funciona de la manera àgil que correspondria. En aquest sentit, criticava que Carol el tractés com si fos un ciutadà més del barri i no el reconegués com a president de Valldoreix.

Unes afirmacions que, en la mateixa línia, es van repetir ahir durant el ple de Valldoreix, quan es debatia una polèmica moció presentada per les formacions d’esquerres (ERC-PSC-CUP) i on es demanava que Puig delegués la cartera de Seguretat a un altre dels membres del govern de Junts davant la seva “inacció” i “relació millorable” amb Sant Cugat arran l'”actitud agressiva i d’acusacions contínues” del valldoreixenc.about:blank

En sessió plenària, Puig va reiterar que pel regidor “jo no sóc ningú” i atribuïa les problemàtiques de la manca de comunicació a l’altra administració. “Carol ha tingut un mal tracte i poc respecte cap a mi“, exposava en la Junta de Veïns assenyalant que de l’agressivitat de la qual l’acusen, en realitat l’està patint ell per part del republicà. A més, “difereix” que estigui fent una gran feina a Sant Cugat tal com havia afirmat prèviament el vocal d’ERC, Lluc Cahís; i assegura que des de dintre de la Policia Local “estan molt queixosos”.

Aquestes paraules no han estat ben rebudes per l’equip de govern santcugatenc i l’alcaldessa ha decidit moure fitxa –una decisió que s’emmarca pocs dies després que els mateixos partits de la Vila que formen part del tripartit demanéssin la dimissió de Puig-. Ingla considera que arran d’aquestes afirmacions el president Puig ja “no és un interlocutor vàlid per atendre les necessitats de la ciutadania de Valldoreix i liderar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Sant Cugat”, i que “no està a l’alçada del que el veïnat de Valldoreix mereix”. 

La republicana assevera que la relació entre ambdues administracions locals hauria de ser “de confiança i proximitat” i, considera, “fa molt de temps que no és així“. Ingla retreu “molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc rigor i canvis d’opinions“; i per a tot això, exposa, “se’m fa molt difícil mantenir una relació fluida amb ell”. 

Per tots aquests motius, l’alcaldessa aparta simbòlicament a Puig i avisa que a partir d’ara els projectes conjunts que porten plegats l’Ajuntament i l’EMD es faran a través de la resta de membres de l’equip de govern valldoreixenc. Amb qui, assegura, “estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”. 

Resposta d’Ingla a l’entrevista de Puig

“Com a alcaldessa de Sant Cugat, lamento l’actitud i les paraules del president de l’EMD en relació amb el regidor de Seguretat. El contingut d’aquesta entrevista em confirma que el president Puig no és un interlocutor vàlid per atendre les necessitats de la ciutadania de Valldoreix i liderar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Sant Cugat, i que no està a l’alçada del que el veïnat de Valldoreix mereix. 

La relació del president amb l’alcaldessa hauria de ser de confiança i proximitat, i lamento dir que fa molt de temps que no és així. Després de molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc i rigor i canvis d’opinió constants, se’m fa molt difícil mantenir una relació fluïda amb ell.

Evidentment, com a alcaldessa estic al cas dels projectes conjunts que portem les dues administracions, a través de l’equip de govern de Sant Cugat i altres membres del govern valldoreixenc, i estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”.

Font: Sergi Baixas, Nació Sant Cugat

Read Full Post »

Els nou líders independentistes sortint de les presons definitivament, ahir dimecres 23 de juny|CCMA

L’existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l’1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l’independentisme hagi estat contingut a l’hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s’entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d’organismes internacionals com el Consell d’Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d’ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s’hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Perquè els indults són, en essència, un pas que busca treure el conflicte català de les urpes de la justícia per tornar-lo a la política, és a dir, a la taula de negociació. Hi ha una frase de l’informe que justifica l’indult a Raül Romeva especialment significativa en aquest sentit: “El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana provocades per la contraposició d’ideals polítics”. És a dir, el govern espanyol admet que la sentència del Suprem no ajudava a resoldre el conflicte, ans al contrari, el que feia era exacerbar-lo i enquistar-lo, i per això el millor era deixar la seva conseqüència més visible, les penes de presó, sense efecte.

Però com dèiem el PSOE no ha arribat tot sol i de manera ràpida a aquesta conclusió. Ha calgut que en repetides ocasions des de l’1-O es comprovés a les urnes la fortalesa del moviment independentista, que es veiés al carrer la indignació que provocava la sentència, i que des d’Europa es qüestionés la manera de procedir de la justícia espanyola. El súmmum ha hagut de ser veure com el Consell d’Europa posava Espanya al mateix paquet que Turquia en un informe sobre drets humans. ¿Algú pensa que això s’hauria aconseguit sense aquesta feina de diplomàcia informal que tan bé ha sabut fer l’independentisme en el seu conjunt? Algú creu que, sense la certesa que l’independentisme no desapareixeria pel fet d’empresonar una part dels seus líders, Pedro Sánchez s’hauria mogut?

Per tot això resulta incomprensible que una part de l’independentisme insisteixi a recelar dels indults i a posar en dubte la integritat dels presos. El missatge que tots ells van llançar aquest dimecres, a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, demostra que cap ha renunciat a la seva veu ni al seu compromís ni a les seves conviccions. És per això que la dreta espanyola, el poder judicial i en general l’estat profund estan tan indignats. I per això l’independentisme ha de saber que aquesta és una victòria.

Read Full Post »

Inclou el soterrament del cablejat aeri de Bellaterra la moció d’ERC al Ple de Cerdanyola?

Cablejat aeri al camí Antic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Tots els grups donen suport a la moció d’ERC amb l’excepció del grup del govern que s’absté.

Les empreses de serveis no poden disposar de les façanes i l’espai públic de Cerdanyola per fer passar els seus cablejats de qualsevol manera. Cal ser exigent amb la seguretat i treballar amb l’objectiu de soterrar-los i minimitzar-ne l’impacte visual.

Cablejat telefònic penjant als carrers de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

✅Punt 23  – El ple aprova la moció presentada pel grup municipal d’ERC per l’eliminació del cablejat de les façanes dels edificis i el soterrament del cablejat aeri

Punt 23. Votacions
✅Sí 15: ERC (5), Cs (3), Guanyem (3), ECP (3), JxC (1) i PP (1)⚪️Abstenció 9: PSC (9)

Read Full Post »

Jordi Sànchez és secretari general de Junts per Catalunya

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta “Mirant al futur” no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Després de passar-nos setmanes i setmanes parlant dels riscos de tuteles sobre el president de la Generalitat, la mise en scène de Junqueras pot ser llegida com la gran tutela d’aquest sobre el president Aragonès. La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president, però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts.

No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president
Les diferències tàctiques i estratègiques a l’independentisme no són noves. I no em generen especial preocupació si entre tots els actors socials i polítics de l’independentisme entenem que tenim l’obligació de respectar-nos, reconèixer-nos i buscar els acords que ens reforcin en el projecte compartit cap a la independència. Dit això, reconec que em desconcerten els girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme.

Certament, la pressió per sortir de la presó és gran. Sé del que parlo. Però al marge de ser audaç cal també preservar la prudència per protegir allò que políticament explica el que és avui l’independentisme i sobretot la legitimitat del que hem fet per arribar on hem arribat. Només sobre els pilars d’allò que som podrem ampliar la base de la nostra fortalesa i guanyar la independència.

No podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar

Resultats finals 1 octubre a Bellaterra (FOTO:BELLATERRA.CAT)
Participació: 61%
Sí: 1.104
No: 73 vots
En blanc: 27
Nuls: 6

No crec que l’1 d’Octubre fos un error. Posar urnes perquè la ciutadania es pugui expressar no pot ser considerat un error. Una urna mai és un error i difícilment hi haurà millor embat per guanyar la independència que una urna i una papereta. No, no va ser un error i menys encara un acte il·legítim. La tardor del 2017 sabíem, com ho sabem ara, que hi ha una part de la ciutadania catalana que no només no és independentista sinó que no accepta de cap manera que l’opció de la independència es pugui plantejar per ser resolta democràticament. Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar. Sabem que això no passarà mai. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana.

Som majoria els que creiem en el diàleg i l’acord com el pas necessari per a la solució definitiva del conflicte. Sempre hi he cregut i no només ara després de 43 mesos de presó. De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència. Llàstima que alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’Estat, que ja havia començat a empresonar-nos (en Cuixart i jo, el 16 d’octubre), i van empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata, precisament quan més forts érem. Convido a fer autocrítica també sobre aquests comportaments que tantes ferides van deixar en l’independentisme.

L’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques
En tot cas, l’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques. Qualsevol via pacífica i cívica pot servir d’incentiu a l’Estat per establir un diàleg i un acord polític. Difícilment Londres hauria acabat acceptant el referèndum escocès del 2014 si el Parlament d’Escòcia no hagués prèviament arriscat en la decisió d’aprovar la seva celebració desobeint la voluntat del govern britànic.

L’acord de legislatura que sustenta l’actual govern coliderat per ERC i JxCat és clar. Amnistia i autodeterminació com a proposta catalana per encarar el diàleg amb el govern espanyol. I un compromís compartit per redissenyar la millor estratègia de tot l’independentisme per encarar –si el diàleg esdevé estèril– un nou embat democràtic. Sense calendari encara, sense full de ruta precís, però sense renúncies prèvies a cap estratègia cívica i pacífica.

Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat
La societat catalana és madura. Malgrat l’estrès viscut des de la tardor del 2017, no s’ha trencat entre catalans independentistes i no independentistes. Qui digui el contrari menteix o fa el joc a aquells que menteixen. No és conciliació el que necessita la societat catalana, sinó un bon govern i una superació del conflicte. I per això cal claredat i lideratges forts a Madrid i Barcelona que actuïn amb llibertat i sense tuteles.

La decisió de concedir l’indult pertoca en exclusiva al govern espanyol. Si arriba serà una decisió unilateral, com unilaterals van ser els tribunals i la Fiscalia quan van decretar les ordres d’empresonament aviat farà 4 anys. Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat. I al carrer seguiré sent en essència el mateix que vaig ser fins un 16 d’octubre del 2017, quan em van empresonar a Soto del Real. Una persona lliure, compromesa amb el país, els drets i les llibertats de la seva gent i determinat a fer que democràticament i pacífica Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. I mentre això no arriba, faré l’impossible pel retorn dels exiliats i el sobreseïment de tots els processos judicials i administratius que avui amenacen quasi 3.000 persones. I si l’indult no arriba, esperaré pacient i sense odi. Serem allò que vulguem ser. La llibertat sempre arriba.

Font: Ara,

Read Full Post »

Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia del nazisme

Franco amb Marcet alcalde de Sabadell el 1947|CARLOS PÉREZ DE ROZAS/ AHS

El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.

El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.

El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:

“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”

El franquista Marcet present a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.

Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.

L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.

També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.

La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.

Font: CCMA

Read Full Post »

Older Posts »