Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Salut’

“A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts”


Autorretrat d’Edvard Munch, qui va patir la grip de 1918|WIKIPEDIA

BETEVÉ|La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts.

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Comunicat oficial de Ajuntament de Sabadell durant la pandèmia de la Grip 1918|CEDIDA

Josep Pla recorda en un dels seus escrits el 8 de març de 1918, el dia que va anar a la Universitat de Barcelona per assistir a les classes i es va trobar les portes tancades a causa de la pandèmia més gran que ha assolat el món.

La tardor del 1918, la ciutat es va col·lapsar. La universitat no va ser la única a tancar. Es van haver de suspendre molts esdeveniments públics a causa dels estralls que estava causant la grip. La Casa de la Caritat, encarregada de retirar els cadàvers de la ciutat, no donava a l’abast. No tots van poder rebre tractament, i ni tan sols, l’extrema unció.

Sobre l’inici de l’epidèmia hi ha diferents hipòtesis. Hi ha historiadors que el situen a un campament militar dels EEUU. En aquest cas, l’haurien dut a Europa els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També hi ha qui diu que hauria arribat amb els treballadors del camp del sud de França. El cert és que en aquell moment, tota Europa està en guerra. França, Alemanya o la Gran Bretanya estan molt castigades després de quatre anys d’enfrontaments i els seus governs donen ordres als mitjans de comunicació de no alarmar més la seva població amb notícies sobre la grip. En canvi, a Espanya, els diaris en parlaven obertament. És per això que a tota Europa es va conèixer com la grip espanyola i se’n va situar el seu origen a Madrid.

Es tracta d’una grip estranya. Els infectats passaven de tenir quatre esternuts i unes dècimes de febre, a tenir una pneumònia greu i molt sovint mortal, en només 48 hores.

Els metges no sabien com combatre-la. En aquella època encara no hi havia antibiòtics i només podien administrar quinina per baixar la febre. Per això, és una època on van aparèixer molts productes miraculosos que asseguraven poder acabar amb la malaltia. Però a més de la manca de tractament, les autoritats, al principi, van tenir una postura dubitativa. Van trigar molt a donar les primeres directrius per ordenar la desinfecció i el rec. A més, cal recordar que aquella tardor venia precedida d’un estiu molt sec.

La grip es va presentar en tres onades. La primera va arribar a la primavera de 1918. La segona, a final d’estiu. Però la més intensa i la que més es va patir a Barcelona, va arribar a la tardor del 1918. Atacava especialment la gent jova, en edat de treballar i de reproduir-se.

A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts, encara que és impossible saber les xifres exactes. Només el 9 d’octubre del 1918 es van registrar 900 defuncions. Arreu del món, la xifra de morts estaria al voltant dels 50 milions, però en podrien ser molts més. Tanta mortaldat, va tenir una gran repercussió demogràfica a Catalunya i a tota Europa.

La grip espanyola va marxar tan misteriosament com havia arribat. El nombre de malalts va anar minvant fins que la pandèmia es va donar per acabada.

A començament del segle XXI, una expedició científica a Alaska va exhumar el cadàver d’un home mort de la grip espanyola un segle enrere, congelat al permafrost. D’aquesta manera, van poder aïllar el virus i ara sabem alguna cosa més sobre la pandèmia més mortal de la història.

Malalts cèlebres

Alfons XIII, rei d’Espanya. Encara que nous estudis suggereixen que va tenir angines i la malaltia seria una escarlinata (font diari abc de l’època).

Manuel García Prieto, president del Govern d’Espanya.

Armando Reverón, pintor veneçolà; va aconseguir curar-se mitjançant mètodes particulars.

Edvard Munch, artista noruec que va pintar el seu propi autoretrat malalt.

Guillem II, emperador d’Alemanya.

Lloyd George, primer ministre britànic.

Franklin Delano Roosevelt, assistent de l’secretari de marina i futur president nord-americà.

Woodrow Wilson, president dels Estats Units.

Víctimes Cèlebres

Rodrigues Alves, president del Brasil (m. 16 de gener de 1919)

Guillaume Apollinaire, poeta francès (m. 9 de novembre de 1918)

Louis Botha, primer ministre de la Unió de Sud-àfrica, (m. 27 d’agost de 1919)

Phoebe Hearst, mare de William Randolph Hearst, (m. 13 d’abril de 1919)

Julián Juderías, historiador, assagista i sociòleg espanyol (m. 19 juny 1918)

Tatsuno Kingo, arquitecte japonès (m. 25 març 1919)

Gustav Klimt, pintor austríac (m. 6 febrer 1918)

Harold Lockwood, estrella de cinema mut (m. 19 d’octubre de 1918)

Francisco Marto, sant vident de la verge de Fàtima (m. 4 de abril de 1919)

Jacinta Marto, santa vident de la verge de Fàtima (m. 20 de febrièr de 1920)

Koloman Moser, pintor austríac (m. 18 de octubre de 1918)

Kaita Murayama, pintor japonès (m. 20 febrer 1919)

William Osler, metge canadenc (m. 29 desembre 1919)

Hubert Parry, compositor britànic, (m. 7 de octubre de 1918)

Edmond Rostand, dramaturg francès, conegut per la seva obra Cyrano de Bergerac, (m. 2 de decembre de 1918)

Humbert de Savoia, comte de Salemi, fill d’Amadeu I d’Espanya (m. 20 de juny de 1918)

Egon Schiele, pintor austríac (m. 31 de octubre de 1918). La seva dona Edith, que estava embarassada de sis mesos, havia sucumbit a la malaltia tres dies abans.

Amadeo de Souza-Cardoso, pintor portuguès (m. 25 d’octubre de 1918)

Iàkov Sverdlov, líder d’el partit Bolxevic i oficial de la pre-URSS (m. 16 de març de 1919)

Mark Sykes, polític i diplomàtic britànic (m. 16 febrer 1919)

Charles Tomlinson Griffes, compositor nord-americà (m. 8 de abril de 1920)

Erik de Västmanland, príncep de Suècia i Noruega, duc de Västmanland (m. 20 de setembre de 1918)

Otto Wagner, arquitecte austríac (m. 11 abril 1918)

Max Weber, economista polític i sociòleg alemany (m. 14 juny 1920)

John Francis Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 14 de gener de 1920)

Horace Elgin Dodge, cofundador nord-americana de Dodge Brothers Company (m. 10 de desembre de 1920)

Read Full Post »

Diari de Girona|Diversos estudis avaluen l’eficàcia real d’aquest medicament amb hidroxicloroquina que a Espanya ja controla Sanitat

Carlos Rubió, president executiu de Laboratorios Rubió de Castellbisbal|CEDIDA

Laboratoris Rubió, farmacèutica catalana que fabrica i comercialitza Dolquine, medicament a base d’hidroxicloroquina, que s’està utilitzant en el tractament de la Covid-19, ha anunciat que té capacitat per a triplicar la seva producció per donar resposta a les necessitats del coronavirus.

El laboratori ha informat en un comunicat que s’ha posat a disposició de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) per poder abastir el fàrmac en funció de les seves capacitats productives actuals.

Aquesta agència informa, al seu web, que “l’eficàcia de la cloroquina i hidroxicloroquina s’està avaluant en un bon nombre d’assaigs clínics els resultats no s’han publicat de moment”.

“Es considera, per tant, que el nivell d’evidència encara és baix i basat en les dades preclíniques i de seguretat en altres indicacions”, assenyala l’agència.

Dolquine, el fàrmac que s’està utilitzant en el tractament contra el coronavirus
Diversos estudis avaluen l’eficàcia real d’aquest medicament amb hidroxicloroquina que a Espanya ja controla Sanitat

Laboratoris Rubió, farmacèutica catalana que fabrica i comercialitza Dolquine, medicament a base d’hidroxicloroquina, que s’està utilitzant en el tractament de la Covid-19, ha anunciat que té capacitat per a triplicar la seva producció per donar resposta a les necessitats del coronavirus.

El laboratori ha informat en un comunicat que s’ha posat a disposició de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) per poder abastir el fàrmac en funció de les seves capacitats productives actuals.

Aquesta agència informa, al seu web, que “l’eficàcia de la cloroquina i hidroxicloroquina s’està avaluant en un bon nombre d’assaigs clínics els resultats no s’han publicat de moment”.

“Es considera, per tant, que el nivell d’evidència encara és baix i basat en les dades preclíniques i de seguretat en altres indicacions”, assenyala l’agència.

Tot i això, reconeix que “el seu ús ha generat expectatives de manera que diferents autoritats (Itàlia, França, Xina o Espanya) han inclòs la cloroquina o la hidroxicloroquina com una de les alternatives de tractament en pacients amb infecció per Covid-19”.

Sanitat controla l’estoc

L’Aemps indica que donat l'”estoc limitat” d’aquests medicaments i la demanda creixent en molt diverses situacions relacionades amb la Covid-19, cal controlar les reserves i ordena als titulars que no posin més hidroxicloroquina / cloroquina “al canal fins nou avís”.

El laboratori afirma disposar de producte suficient per assegurar el proveïment als malalts crònics (persones que pateixen artritis reumatoide aguda o crònica i lupus) per als quals el producte està indicat.

Així mateix, assegura tenir capacitat de triplicar la producció “en resposta a les necessitats derivades de l’ús profilàctic de Dolquine en els contagis de coronavirus i en els pacients contagiats en combinació amb altres tractaments”.

La farmacèutica participa en diversos assaigs clínics nacionals i internacionals, entre ells, el que s’està duent a terme a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona) liderat pel doctor Oriol Mitjà.

Participarà també en un projecte europeu dins de la convocatòria H2020 IMI Coronavirus, que actualment es troba en fase de preparació.

Es tracta d’un consorci europeu de què formen part els centres d’Espanya, Itàlia i França i que estarà liderat per la Fundació de Lluita contra la SIDA, assenyala el comunicat.

Laboratoris Rubió va ser fundada el 1968 per SALVADOR I PELAYO RUBIÓ amb l’objectiu de comercialitzar medicaments que en aquella època no eren a casa nostra per ser tractaments de malalties de baixa prevalença als quals ningú prestava atenció. Els dos germans, farmacèutics de professió, van deixar enrere el despatx de farmàcia tradicional per crear una empresa innovadora inspirada en una clara vocació de servei a la societat. Amb una extraordinària capacitat per entendre què necessita el professional de salut per a un millor desenvolupament del seu treball i atenció a l’pacient, els germans Rubió van ser pioners en la comercialització d’un preparat de poliestirè sulfonat càlcic, un nou fàrmac llavors per al tractament de la hiperpotassèmia , que es va convertir en el primer gran èxit de la companyia.

Durant més de 50 anys, l’empresa ha introduït al mercat importants medicaments i productes sanitaris d’alt valor afegit que han suposat una important millora en la supervivència i qualitat de vida de les persones.

LABORATORIOS RUBIÓ
Polígono Industrial Comte de Sert
Carrer Industria 29,
08755 Castellbisbal)
☎️ 937 72 25 09

Read Full Post »

Davant la situació provocada pel Coronavirus, l’Institut Català de la Salut anuncia que el consultori de Les Fontetes de Cerdanyola romandrà tancat fins a nou avís

Read Full Post »

El fet de romandre a casa vostra de Bellaterra durant un llarg període de temps pot alterar els hàbits de vida i crear cert malestar psicològic

👉 Seguir aquests 5 consells de Salut de la Generalitat de Catalunya us pot ajudar a fer l’estada més agradable!

Read Full Post »

“Línea de teléfon específic del 061 pel coronavirus des d’avui és el 900400061”

Rentar-se les mans: aquesta és la principal mesura preventiva per fer front al brot de coronavirus, però no només al coronavirus.

Una persona rentant-se les mans (Pexels)

CCMA|Les mans actuen com a transmissores de microorganismes, com ara virus o bacteris, que poden causar malalties, en tocar persones infectades o superfícies contaminades i després tocar-se la boca, els ulls, el nas, o en menjar aliments contaminats.

La llista de malalties que es poden contagiar a través de les mans és llarga: n’hi ha més de 200, des d’infeccions respiratòries, com la grip o el refredat, a infeccions oculars o malalties digestives, com gastroenteritis o diarrees.

Però és molt important fer-ho bé perquè, tot i ser un gest quotidià, la majoria de nosaltres cometem errors quan ho fem.

Com t’has de rentar les mans?

La llista de malalties que es poden contagiar a través de les mans és llarga: n’hi ha més de 200, des d’infeccions respiratòries, com la grip o el refredat, a infeccions oculars o malalties digestives, com gastroenteritis o diarrees.

Però és molt important fer-ho bé perquè, tot i ser un gest quotidià, la majoria de nosaltres cometem errors quan ho fem.

Aquests són els principals passos que has de seguir per rentar-te les mans correctament:

-Les mans s’han de rentar, com a mínim, durant 40 segons i amb sabó, preferiblement líquid i amb PH neutre.

-Si no tens aigua i sabó, pots fer servir gels desinfectants, però han de ser de base alcohòlica.

-És important que et freguis amb energia i que no et deixis cap racó.

Para atenció a les ungles, les puntes dels dits, els polzes, els laterals i el dors de les mans.

-Eixuga’t amb papers o tovalloles d’un sol ús.

-Fes-los servir també per tancar l’aixeta i obrir la porta.

-Renta’t sense anells, braçalets ni rellotges.

-Les ungles, millor curtes perquè no s’hi acumulin gèrmens a sota.

-A més, les recomanacions de Salut diuen que si ets en un lavabo públic, per tirar l’aigua del vàter i per obrir la porta, cal que agafis un trosset petit de paper: l’estirador de la cisterna i el pom de la porta són llocs on s’acumulen molts gèrmens.

I quan te les has de rentar?

Un error habitual és rentar-se les mans només quan les tenim brutes. Ho hem de fer en moltes altres ocasions, no només ara, pel nou coronavirus, sinó sempre.

Abans de preparar o de menjar qualsevol aliment.

Després de tocar aliments crus.

Abans i després d’anar al lavabo

Després de mocar-se, tossir o esternudar

Cada cop que manipulem escombraries, diners, cartrons, etc.

Quan toquem animals i aliments per a animals

Abans i després de visitar un malalt

Després de jugar a l’aire lliure

Després de tocar baranes d’escales públiques o les barres del transport públic

I sempre que les mans estiguin brutes

És un hàbit que hem d’adquirir des de ben petits. Per aconseguir que els nens i nenes es rentin les mans correctament i durant el temps necessari, podem fer-ne un joc i acompanyar-lo d’una cançó que duri uns 20 segons.

Read Full Post »

Cada vegada més gent consumeix aquest aliment de només 50 calories.

Aprimar i estar sa. Dues promeses que molts es fan a l’inici de l’any i que volen complir quan l’estiu està molt a la vora.

Segons informa Diari de Girona, perdre pes al cap i a la fi és una rutina que requereix dedicació, constància i paciència. Per aconseguir baixar aquests quilos de més és molt important tenir clar què és el que no hem de menjar i saber que l’exercici serà una part fonamental d’aquest procés. Aprimar-se, però no és ni molt menys sinònim de passar fam i menjar el mateix aliment una vegada i una altra . A més, és fonamental tenir en compte que aquesta dinàmica requereix algun sacrifici que a la llarga serà beneficiós pel nostre organisme.

Avui et portem unes postres que està causant sensació a les xarxes socials i que ha fet que molts supermercats hagin d’augmentar el seu “estoc” d’aquesta mena de productes.

Es tracta d’alguna cosa que, a més, compleix amb els requisits d’aquells que estan canviant de vida i no precisament per aprimar-se sinó per a portar una alimentació més sana amb el “real food”: es tracta de la xocolata “negra”, la més pura, la que està menys barrejada.

L’ideal és que tingui una proporció de cacau per sobre del 70%. També n’hi ha del 85%.

Per consumir xocolata no requereix preparació (no et portarà molt temps) i, per sobre de tot, és un aliment que pots combinar amb altres productes naturals i que també tenen poques calories.

Una petita porció d’aquesta xocolata té només 50 calories pel que no sumarà massa a la teva dieta diària.

Recorda que sempre l’important és aprendre a comparar les calories que ingereixes al final del dia amb les que gastes. En aquest sentit a més de menjar millor és important que et moguis més. Amb uns 15.000 passos al dia (que són ni més ni menys que els que recomana l‘Organització Mundial de la Salut per estar en bona forma), hauria de ser suficient.

Read Full Post »

Datos coronavirus.

El Covid-19 tiene una tasa de letalidad del 0,7% fuera de China, y afecta sobre todo a mayores y enfermos La gripe común ha causado más muertes en España el año pasado que el coronavirus en todo el mundo a día de hoy

Desde que estallaron los casos y contagios de coronavirus en Wuhan (China) el pasado mes de diciembre, esta enfermedad se ha convertido en el foco de atención mundial. Ha paralizado a toda una potencia como China, se ha extendido a países de casi todos los continentes, está afectando a eventos mundiales, desde el Mobile World Congress en Barcelona, el carnaval de Venecia o los próximos Juegos Olímpicos de Tokio, y está perjudicando a la economía, las finanzas, el deporte y la movilidad de millones de personas.

¿Qué se sabe del coronavirus?

Ante una información tan abundante y continua sobre contagios, países afectados, cuarentenas, limitaciones a la movilidad, ciudades fantasma y aeropuertos poblados de controles de temperatura, y ahora que afloran los casos en España, es conveniente parar, fijar la atención en los datos existentes sobre la realidad del coronavirus y destacar las siguientes ideas:

1. Muy contagioso, pero no tan letal

A fecha de 27 de febrero, hay más de 2.800 muertos y al menos 82.171 contagios en todo el mundo, la mayoría en China. La enfermedad se ha extendido en casi dos meses a 48 países [ver mapa del coronavirus], lo que demuestra su extraordinaria capacidad de transmisión, pero lo cierto es que no tiene una gran tasa de letalidad, es decir, el coronavirus mata a muy poca gente de la que se contagia.

La Organización Mundial de la Salud (OMS) ha informado de que la tasa de letalidad del coronavirus es de entre el 2 y el 4% en Wuhan, y de alrededor del 0,7% fuera de Wuhan. En China, ha habido más de 2.744 muertes de un total de algo más de 78.497 casos registrados (3,4% del total), según los últimos datos. Dicho de otra manera, en torno al 97% de los infectados por coronavirus se curan sin problemas.

Esto es coherente con el comportamiento de la mayoría de los virus, que son más contagiosos que mortales. De hecho, en China se observa un aumento de los casos, pero menos muertes en proporción respecto a registros anteriores.

2. La mayoría de los fallecidos, muy ancianos o con complicaciones

La mayoría de las personas muertas en China por la neumonía provocada por el coronavirus eran gente muy mayor o que presentaba algunas patologías previas. Al igual que la gripe y que otros patógenos, puede contagiar a personas de todas las edades, pero afecta más a personas con una mayor debilidad en su salud y es más grave cuando coincide con otras enfermedades (como el asma, la diabetes o las cardiopatías).

Así, con datos del pasado 11 de febrero, mientras la letalidad general del coronavirus en China era del 2,3%, en las personas de más de 80 años era del 14,8%, y del 8% en las personas entre 70 y 79 años, mientras que no había fallecido ninguno de los 416 menores de 10 años contagiados, y solo había una tasa superior al 1% de letalidad en las personas que habían cumplido 50 o más años.

En Italia se han registrado más a 453 contagios y 14 víctimas mortales por el coronavirus, todas ellas personas mayores de 60 años y con patologías previas. Los expertos italianos han destacado que el coronavirus es “un nuevo tipo de gripe” con menos mortalidad que la gripe común.

3. El coronavirus frente a la gripe

El mejor referente que tenemos para medir la mortalidad del coronavirus es la gripe común. Aunque el virus surgido de China está mostrando una rápida capacidad de transmisión, lo cierto es que frente a los aproxidamente 82.440 afectados en todo el mundo y los casi 2.800 fallecidos, la última campaña de gripe en España causó 525.300 casos y 6.300 muertes (un 1,2%, más que el 0,7% de letalidad del coronavirus fuera de España.

Es decir, en un año, la gripe ha causado más casos y muertes en España que el Covid-19 en todo el mundo, según recuerda la investigadora del CSIC Ester Lázaro, experta en biología molecular.

El coronavirus es completamente distinto a la gripe desde un punto de vista biológico (…) pero en cuanto a la enfermedad es muy similar a la de otros virus respiratorios”, ha explicado la investigadora del Centro Nacional de Biotecnología-CSIC Sonia Zúñiga en Los Desayunos de TVE. “Para la gripe existen vacunas y para este virus, como es nuevo, de momento no, las vacunas aún no existen y los tratamientos antivirales están en fase experimental aún”.

4. Pandemia no significa más peligro, sino más extensión geográfica

El dato anterior también es relevante, para afirmar que el alcance del coronavirus también está en relación con la fortaleza de los sistemas sanitarios y políticos de cada país.

En los últimos días estamos viendo importantes focos de contagio fuera de China, en Japón, Corea del Sur, en Irán y en Italia. El coronavirus ya ha llegado a otros tres países de Oriente Medio: Kuwait, Omán, Israel, Líbano o Baréin. La estrategia de contención intentada en China con las cuarentenas no ha funcionado como se preveía, y por eso la OMS ha afirmado que, aunque no puede llevar a hablar de pandemia, sí “es momento para prepararse para ella”.

Y ahí está la cuestión, es pura semántica: una epidemia es una enfermedad que se propaga por un país durante un tiempo, mientras que una pandemia se extiende a múltiples países.

El director general de la OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha calificado de “muy preocupante” el “repentino” aumento de casos del coronavirus Covid-19 fuera de China, pero ha aclarado que todavía no se puede hablar de pandemia.

“Por el momento, no estamos presenciando la propagación mundial incontenible de este virus, y no estamos presenciando una enfermedad grave o muertes a gran escala”, ha tranquilizado. Otra cuestión es que la OMS esté preocupada por la capacidad de algunos países para acotar la extensión del Covid-19.

5. Las mascarillas no son la panacea: el virus no viaja por el aire

Las mascarillas son cada vez más habituales no solo en las calles de los países afectados, sino también en los aeropuertos, los centros comerciales y otros lugares públicos, incluso en medio del campo y en sitios donde, al no haber gente, el virus no circula, por lo que son completamente inútiles.

El mercadeo de las mascarillas está incrementando el precio de estos productos de una manera disparatada y haciendo que se agoten en las farmacias, lo que además está poniendo en riesgo de desabastecimiento a los hospitales, donde sí es obligatorio entrar con mascarillas. Puestos a tomar medidas higiénicas, lavarse las manos a menudo con jabón o geles desinfectantes y taparse al toser o estornudar es más eficaz.

Ante esta situación, la OMS ha salido al paso para desmentir algunos temores, rumores y bulos. Uno de ellos es que el coronavirus no se propaga a grandes distancias a través del aire.

Se propaga a través de las gotículas que se generan cuando una persona infectada tose o estornuda, o a través de gotículas de saliva o de secreciones de la nariz, pero “estas gotículas son demasiado pesadas para propagarse a grandes distancias”, ha dicho el organismo de Naciones Unidas en un documento, para desmentir también que el virus pueda llegar hasta ocho metros de distancia de una persona que tose o estornuda, ya que se ha puesto que las gotículas respiratorias llegan hasta un metro de distancia.

Del mismo modo, advierte la OMS, las mascarillas no se pueden reutilizar, ya que cuando se ha estado en contacto próximo con una persona infectada por el nuevo coronavirus o por otra infección respiratoria, la parte frontal de la mascarilla utilizada está contaminada.

Read Full Post »

Older Posts »