Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘UAB’

LAIA VICENS

Va ser la primera institució de l’Estat a reivindicar la democràcia i la catalanitat en ple franquisme


UAB situada a les portes de Bellaterra

6 de juny del 1968. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) recull la fundació de tres universitats “autònomes” que s’ubicaran als afores de Madrid, Bilbao i Barcelona. Després d’anys de mobilitzacions estudiantils, el govern franquista -amb el nou ministre d’Educació Villar Palasí- pretenia amb aquest gest allunyar les protestes dels centres de les grans ciutats. Però el tret li va sortir per la culata: acabava de sembrar la llavor d’una universitat combativa, rebel i reivindicativa que va acabar sent la primera institució de l’Estat que va defensar públicament la llibertat i la democràcia. La UAB celebra 50 anys aquest 2018.

Aviat es va començar a veure l’esperit renovador de l’Autònoma, que va intentar alliberar-se de les cotilles de la dictadura. No s’hi impartien les tres assignatures obligatòries que el règim imposava per obtenir qualsevol títol – formación del espíritu nacional, religió i educació física, conegudes com les tres maries – i s’hi parlava català amb força normalitat. La UAB començava a ser un maldecap a Madrid. Una bomba de rellotgeria que esclata després de l’assassinat de Carrero Blanco, quan comencen “els tres cursos més conflictius” de la història de les universitats espanyoles, amb vagues constants, ocupacions al rectorat i assemblees multitudinàries. Així ho recullen els historiadors Borja de Riquer i Carme Molinero en el llibre L’Audàcia del coneixement, que commemora els 50 anys de la UAB. El govern espanyol, que havia creat l’Autònoma per diluir les mobilitzacions estudiantils, veu com també lluny del centre és incapaç de controlar els alumnes. I és en aquest punt que la universitat va córrer el risc de desaparèixer, només cinc anys després d’haver-se creat. “El règim va pensar que una de les formes d’acabar amb la sublevació universitària era liquidar les universitats autònomes”, afirma De Riquer a l’ARA.
El clima de tensió i lluita va marcar una generació d’estudiants que van forjar la seva ideologia entre les parets de la universitat. Ho té encara molt present el doctor Bonaventura Clotet, que va estudiar medicina a Sant Pau entre el 1970 i el 76: “Recordo molta presència dels grisos, les assemblees, on vaig conèixer Alfons Comín, els concerts de l’Ovidi Montllor i les vagues”. Hi havia tantes mobilitzacions que els estudiants ja reconeixien els policies de la secreta que els controlaven. “Els posàvem sobrenoms: el Rosset i Ludovico el moro ”, explica Clotet. El seu pas per la universitat no s’explica sense “la lluita política per les llibertats” de Catalunya, però tampoc sense els aprenentatges d’uns professors “molt bons”, que Clotet recorda amb una barreja d’admiració i afecte. “Vam invertir moltes energies a recuperar les llibertats i no ens vam dedicar a estudiar com ens hauria agradat”, admet.

Estudiants a l’estació de Bellaterra| UAB

Potser per la pressió dels estudiants o per un claustre de professors disposat a tot, la UAB va aprovar a principis del 1975 un text històric, conegut com el Manifest de Bellaterra, en què per primer cop en vida de Franco una institució pública de l’Estat es posicionava clarament a favor de les llibertats polítiques. Les classes es van suspendre fins a final de curs i es va decretar un aprovat general de caràcter polític a tots els alumnes.

Connexió de l’estació de Bellaterra amb la Universitat Autònoma de Barcelona | UAB

Aleshores només feia quatre anys que les classes es feien al campus de Bellaterra, ja que l’activitat docent havia començat al monestir de Sant Cugat. Les presses per construir els edificis van provocar que la vida al campus de Bellaterra fos poc confortable. De fet, la directora de cinema Isona Passola, que va estudiar història a la UAB, defineix com a “agredolça” la seva etapa universitària. “Era un espai duríssim, era l’anticampus: unes masses de ciment aïllades i camins de difícil accés”, explica. El camí des de la parada dels Ferrocarrils fins a les facultats era tan complicat que es coneixia com la ruta Ho Chi Minh, en referència al camí bèl·lic de la Guerra del Vietnam. Però tot i els inconvenients logístics, Passola va trobar en la UAB una mena de refugi cultural impagable, pels professors que va tenir -Jordi Nadal, Josep Fontana, Eva Serra…- i pels amics que hi va fer, com Vicenç Altaió o Joan Lluís Bozzo, que encara conserva.


Els Jocs també canvien la UAB

Com va fer Barcelona i el país sencer, l’any 92 la UAB va fer un salt endavant amb la construcció de la vila universitària, uns habitatges que van ocupar provisionalment les forces de seguretat desplaçades a Catalunya per als Jocs, però que després van omplir-se d’estudiants. Com el músic Joan Enric Barceló, alumne de filologia anglesa, que hi va viure dos anys. “Ens llevàvem a les dues del migdia, dinàvem, fèiem esport, sopàvem i estudiàvem fins que sortia el sol. Algun cop havia anat a un examen sense dormir”, explica a l’ARA.
La lluita política, l’expansió i la transformació del campus, l’obertura a Europa i, amb l’arribada del nou mil·lenni i de la crisi, la reducció de recursos públics i les mobilitzacions d’estudiants a favor de l’1-O. Són els capítols de la història d’una universitat rebel, que fa mig segle que marca d’una manera o altra les vides dels treballadors, professors i alumnes que la coneixen i la viuen de prop.

Read Full Post »

Marc Pont, veí i millor profesional jardiner del nostre poble de Bellaterra, ahir al vespre, sobre les 22:30 hores, va veure creuar tres óssos rentadors a la part baixa del Carrer Can Miró de Belllaterra, amb l’Avinguda de les Acàcies de l’Universitat Autònoma.

L’ós rentador és una espècie d’origen nord-americà que fa anys va arribar a Europa com a mascota. N’hi ha que s’han escapat i a Catalunya només han aparegut animals aïllats en algunes comarques. Però si la tendència continua es podria convertir en una espècie invasora molt perjudicial.

Read Full Post »

El Grup Municipal d’Esquerra a Cerdanyola va denunciar el conveni on es comprava el terreny de l’Escoleta a la UAB a preu de terreny edificable, en una operació que pretenia liquidar deutes anteriors. La bona relació amb la UAB ha de ser compatible amb una gestió pública impecable dels recursos dels contribuents.

Helena Solà i Iñigo Enterria d’ERC de Cerdanyola del Vallès|ERC

El jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dóna la raó a Esquera en el recurs interposat pels regidors d’ERC Daniel Mallén i Helena Solà, i anul·la l’acord pres el 17 de desembre de 2014 que aprova el conveni entre l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques.

El conveni anul·lat establia que l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès adquiriria per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra (l’Escoleta), per un import de 2.614.847.55€, i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la Universitat Autònoma per valor de 483.371.02€. ERC sempre ha defensat que Cerdanyola no guanya res d’adquirir la propietat d’un terreny i un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya.

Els regidors d’Esquerra van interposar aquesta demanda judicial perquè es vulneraven els seus drets bàsics d’informació, al no poder consultar en el termini legalment previst els informes d’intervenció i de secretaria, ambdós de caràcter vinculant. La sentència estima plenament els arguments emprats per Daniel Mallén i Helena Solà, i considera acreditat, atesa la prova practicada, que l’obligació de comptar amb aquests informes, complexos, tant jurídicament com econòmica, amb caràcter previ al ple, va influir en el dret dels regidors d’emetre un vot amb garanties.

El Grup Municipal d’Esquerra defensa una gestió pública exigent i transparent dels recursos públics tant com el fet de tenir bones relacions amb la Universitat Autònoma de Barcelona. És lamentable que calgui recórrer a la via judicial per reivindicar els drets democràtics i una bona gestió per evitar el malbaratament d’uns recursos que són de tots i que tant costa obtenir.

La sentència encara no és ferma, atès que les administracions, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona, tenen el termini de 15 dies per interposar recurs d’apel·lació. Per part d’ERC ja s’ha demanat al govern municipal que no presenti recurs contra l’esmentada sentència. Cal recordar que també en el seu dia Compromís per Cerdanyola es va oposar a l’esmentat conveni i va considerar que la manca dels informes també havia menystingut els seus drets com a regidors, si bé no van recórrer judicialment.

Secció Local d’ERC de Cerdanyola

11 de juny de 2018

Read Full Post »

Bellaterra vota al Institut Pere Calders dins el campus universitari UAB

IMG_3640.PNG

IMG_3622.JPG

IMG_3629.JPG

IMG_3620.JPG

Read Full Post »

IMG_3593.JPG
Els veïns amb DNI amb una adreça a Bellaterra, tenen assignat el Institut Pere Calders, a l’entrada de la UAB, des del Turó de Sant Pau. També ho podeu consultar a la web: http://www.participa2014.cat/on-puc-votar.html

Read Full Post »

20120429-121559.jpg

La nostra veïna Mònica Terribas vota a Bellaterra (Foto: Bellaterra.Cat)

La bellaterrenca Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 16 de gener de 1968) és una periodista catalana. Des del 2008 i fins el 2012 fou directora de Televisió de Catalunya.
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (més…)

Read Full Post »

20120310-174221.jpg

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural i professora d’Anàlisi Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona, participarà el dijous 29 de març, a les 20:00 hores, a la xerrada sobre Catalunya Estat Europeu. Acte organitzat per Bellaterra Decideix, al Centre Cívic de Bellaterra, Plaça Maragall, 4, 08193 Bellaterra (Vallès Occidental)

Read Full Post »

Older Posts »