Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘UAB’

ELA “Jornada de descoberta i prospecciónde orquídies” organitzada pel GrupoOrquidològic de Catalunya (GOC) i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), en col·laboració amb l’Oficina de Medi Ambient UAB, el 13 de maig, ha permès trobar, per primera vegada al campus, quatre noves espècies: el clavelvioláceo, l’orquídia dels boscos, el Currásamarillo i l’Ophrys fosca.

FOTOS: D’ORQUÍDIES DEL JARDÍ D’ANNA GÜELL DE BELLATERRA

Les quatre noves espècies se sumen a les 8 ja identificades des de 2010 al campus de Bellaterra. El Grup Orquidològic de Catalunya ha destacat la singularitat a Catalunya de trobar tres espècies Serapias concentrades en un mateix espai, al voltant de l’Edifici de Rectorat: Gall parviflora (Serapias parviflora), Gall longipètal (Serapias vomeracea) i Galls o llengua de Frare (Serapias lingua ). La jornada ha servit per actualitzar l’inventari actual d’orquídies de l’Autònoma.

El 2007 es va crear un grup de treball de jardineria format per professors -principalment de l’Àrea de Botànica-, tècnics de la Unitat d’Infraestructures i de Manteniment, de l’Oficina de Medi Ambient i de l’empresa de jardineria contractada per l’Autònoma, amb el objectiu d’incorporar criteris de sostenibilitat en la gestió dels espais enjardinats de la universitat.

A més, des de 2010, aquest grup de jardineria, treballa especialment per a protegir les poblacions d’orquídies que hi ha al campus. “Amb l’objectiu de preservar la diversitat d’espècies del campus i amb l’afegit que aquestes plantes tenen uns dissenys molt atractius i estètics que criden l’atenció de la gent, vetllem perquè les segues respectin tot el cicle reproductiu de les plantes”, diu Anna Florensa, tècnica de l’Oficina de Medi Ambient i membre del grup de treball de jardineria de la UAB.

Com a resultat d’aquesta tasca, des de 2010 s’han observat un total de 12 espècies d’orquídies silvestres al campus de Bellaterra: onze d’elles floreixen a la primavera i una a la tardor:

-Abellera fosca (Ophrys Forestieri)
-Mosques grosses (Himantoglossum robertianum)
-Abellera aranyosa (Ophrys passionis)
-flor d’abella (Ophrys apifera)
-Gall parviflora (Serapias parviflora)
-Gall longipètal (Serapias vomeracea)
-Galls o llengua de Frare (Serapias lingua)
-Clavell violaci (Limodorum abortivum)
-Orquídia els boscos (Epipactis kleinii)
-Curraià groc (Cephalantera damasonium)
-Abellera de mirall (Ophrys speculum) -de la qual hi ha pocs peus i és possible que desaparegui aviat-.
-Spiranthes spiralis, que floreix a finals de setembre.

Des de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB destaquen que aquest any les Ophrys són a tot arreu del Campus, el que s’explica a partir de factors mediambientals -ha estat un any de molta pluja-, així com també per factors humans, gràcies al treball coordinat ia l’adequació de les segues que fan els jardiners.

Aquest any, en època de primavera, s’han trobat la flor d’abella -en llocs com en els talussos de les Facultats de Medicina i de Ciències de la Comunicació-; el gall parviflora -en espais verds que envolten el rectorat-; les abelleres fosques -en voltants de l’Escola de Postgrau-, i el Currás groc, entre els edificis B i C.

Les orquídies silvestres de Catalunya són plantes terrestres amb rizomes o tubercles, que són de gran importància per a la flora autòctona. Les seva inflorescència o disposició de les flors sobre la tija, sol ser en forma d’espiga, i el nombre és canviant segons l’espècie. Requereixen d’espais oberts, i l’època de floració pot variar en funció de factors mediambientals o humans.

El campus de la UAB ocupa una extensió de 260 hectàrees, dels quals un 65% són espais agroforestals i zones enjardinades. Els espais agroforestals són distribuïts en forma de mosaic, típic del paisatge del Vallès Occidental i Oriental.

INFORMACIÓ SOBRE ORQUÍDEES- WEB DE L’OFICINA DE MEDI AMBIENT DE LA UAB:

http://www.uab.cat/web/entorn-natural/orquidies-al-campus-1300693905264.html

Read Full Post »

Foto:Universitat Autònoma Barcelona

Per Alexandre Lavado Campàs (Centelles, 1992)

El m2 de les 267 hectàreas expropiades ho van pagar a 159 Pessetes (0,96€), i actualment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), només té en propietat 263 hectàreas.

Segons publica Ciutadania Pural, els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona.

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim.

Paral·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.

La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.

Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Read Full Post »

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

Turó de Sant Pau (Bellaterra) Desconegut / 26-06-1991 / Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Read Full Post »

Residència Canina Familiar a casa privada de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

La família Júlià Vilaplana, (Vocal de cultura de L’EMD de Bellaterra) i el seu martit en Prudenci Torregrossa (Artista del cant i la guitarra), us ofereixen un servei personalitzar de 24 hores per les vostres estimades mascotes.

A Bellaterra tenim un bon servei d’allotjament familiar per les vostres estimades mascotes, perfecte per si decidiu marxar uns dies de vacances o teniu una urgència d’última hora i no sabeu amb qui deixar aquesta part bàsica i estimada, tant propera de la vostra família. Els preus són força interesant i us poden ajudar molt per decidir-vos a deixar-los aquí al poble de Bellaterra. El servei veterinari és ofert pel també a prop centre oficial de la Universitat Autònoma de Barcelona, a les portes de aquesta internacional i acreditada UAB.

Detall dels pràctics serveis publicitats per la Residència Canina Bellaterra.

Els serveis són dins una cèntrica casa tradicional de Bellaterra, amb un jardí força lluminós i cuida’t, molt a prop de l’entrada des de Sabadell, i a només 5 minuts a peu de l’Estació de Bellaterra, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

CONTACTE

Residència Canina

Júlia Vilaplana i Prudenci Torregrossa

(Allotjament Familiar per a Mascotes)

Obert les 24 hores

Carrer Miquel Servet, 10

08193 (Bellaterra)

☎️ 616 950 999/637853254/

http://www.caninabellaterra.cat

Read Full Post »

LAIA VICENS

Va ser la primera institució de l’Estat a reivindicar la democràcia i la catalanitat en ple franquisme


UAB situada a les portes de Bellaterra

6 de juny del 1968. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) recull la fundació de tres universitats “autònomes” que s’ubicaran als afores de Madrid, Bilbao i Barcelona. Després d’anys de mobilitzacions estudiantils, el govern franquista -amb el nou ministre d’Educació Villar Palasí- pretenia amb aquest gest allunyar les protestes dels centres de les grans ciutats. Però el tret li va sortir per la culata: acabava de sembrar la llavor d’una universitat combativa, rebel i reivindicativa que va acabar sent la primera institució de l’Estat que va defensar públicament la llibertat i la democràcia. La UAB celebra 50 anys aquest 2018.

Aviat es va començar a veure l’esperit renovador de l’Autònoma, que va intentar alliberar-se de les cotilles de la dictadura. No s’hi impartien les tres assignatures obligatòries que el règim imposava per obtenir qualsevol títol – formación del espíritu nacional, religió i educació física, conegudes com les tres maries – i s’hi parlava català amb força normalitat. La UAB començava a ser un maldecap a Madrid. Una bomba de rellotgeria que esclata després de l’assassinat de Carrero Blanco, quan comencen “els tres cursos més conflictius” de la història de les universitats espanyoles, amb vagues constants, ocupacions al rectorat i assemblees multitudinàries. Així ho recullen els historiadors Borja de Riquer i Carme Molinero en el llibre L’Audàcia del coneixement, que commemora els 50 anys de la UAB. El govern espanyol, que havia creat l’Autònoma per diluir les mobilitzacions estudiantils, veu com també lluny del centre és incapaç de controlar els alumnes. I és en aquest punt que la universitat va córrer el risc de desaparèixer, només cinc anys després d’haver-se creat. “El règim va pensar que una de les formes d’acabar amb la sublevació universitària era liquidar les universitats autònomes”, afirma De Riquer a l’ARA.
El clima de tensió i lluita va marcar una generació d’estudiants que van forjar la seva ideologia entre les parets de la universitat. Ho té encara molt present el doctor Bonaventura Clotet, que va estudiar medicina a Sant Pau entre el 1970 i el 76: “Recordo molta presència dels grisos, les assemblees, on vaig conèixer Alfons Comín, els concerts de l’Ovidi Montllor i les vagues”. Hi havia tantes mobilitzacions que els estudiants ja reconeixien els policies de la secreta que els controlaven. “Els posàvem sobrenoms: el Rosset i Ludovico el moro ”, explica Clotet. El seu pas per la universitat no s’explica sense “la lluita política per les llibertats” de Catalunya, però tampoc sense els aprenentatges d’uns professors “molt bons”, que Clotet recorda amb una barreja d’admiració i afecte. “Vam invertir moltes energies a recuperar les llibertats i no ens vam dedicar a estudiar com ens hauria agradat”, admet.

Estudiants a l’estació de Bellaterra| UAB

Potser per la pressió dels estudiants o per un claustre de professors disposat a tot, la UAB va aprovar a principis del 1975 un text històric, conegut com el Manifest de Bellaterra, en què per primer cop en vida de Franco una institució pública de l’Estat es posicionava clarament a favor de les llibertats polítiques. Les classes es van suspendre fins a final de curs i es va decretar un aprovat general de caràcter polític a tots els alumnes.

Connexió de l’estació de Bellaterra amb la Universitat Autònoma de Barcelona | UAB

Aleshores només feia quatre anys que les classes es feien al campus de Bellaterra, ja que l’activitat docent havia començat al monestir de Sant Cugat. Les presses per construir els edificis van provocar que la vida al campus de Bellaterra fos poc confortable. De fet, la directora de cinema Isona Passola, que va estudiar història a la UAB, defineix com a “agredolça” la seva etapa universitària. “Era un espai duríssim, era l’anticampus: unes masses de ciment aïllades i camins de difícil accés”, explica. El camí des de la parada dels Ferrocarrils fins a les facultats era tan complicat que es coneixia com la ruta Ho Chi Minh, en referència al camí bèl·lic de la Guerra del Vietnam. Però tot i els inconvenients logístics, Passola va trobar en la UAB una mena de refugi cultural impagable, pels professors que va tenir -Jordi Nadal, Josep Fontana, Eva Serra…- i pels amics que hi va fer, com Vicenç Altaió o Joan Lluís Bozzo, que encara conserva.


Els Jocs també canvien la UAB

Com va fer Barcelona i el país sencer, l’any 92 la UAB va fer un salt endavant amb la construcció de la vila universitària, uns habitatges que van ocupar provisionalment les forces de seguretat desplaçades a Catalunya per als Jocs, però que després van omplir-se d’estudiants. Com el músic Joan Enric Barceló, alumne de filologia anglesa, que hi va viure dos anys. “Ens llevàvem a les dues del migdia, dinàvem, fèiem esport, sopàvem i estudiàvem fins que sortia el sol. Algun cop havia anat a un examen sense dormir”, explica a l’ARA.
La lluita política, l’expansió i la transformació del campus, l’obertura a Europa i, amb l’arribada del nou mil·lenni i de la crisi, la reducció de recursos públics i les mobilitzacions d’estudiants a favor de l’1-O. Són els capítols de la història d’una universitat rebel, que fa mig segle que marca d’una manera o altra les vides dels treballadors, professors i alumnes que la coneixen i la viuen de prop.

Read Full Post »

Marc Pont, veí i millor profesional jardiner del nostre poble de Bellaterra, ahir al vespre, sobre les 22:30 hores, va veure creuar tres óssos rentadors a la part baixa del Carrer Can Miró de Belllaterra, amb l’Avinguda de les Acàcies de l’Universitat Autònoma.

L’ós rentador és una espècie d’origen nord-americà que fa anys va arribar a Europa com a mascota. N’hi ha que s’han escapat i a Catalunya només han aparegut animals aïllats en algunes comarques. Però si la tendència continua es podria convertir en una espècie invasora molt perjudicial.

Read Full Post »

El Grup Municipal d’Esquerra a Cerdanyola va denunciar el conveni on es comprava el terreny de l’Escoleta a la UAB a preu de terreny edificable, en una operació que pretenia liquidar deutes anteriors. La bona relació amb la UAB ha de ser compatible amb una gestió pública impecable dels recursos dels contribuents.

Helena Solà i Iñigo Enterria d’ERC de Cerdanyola del Vallès|ERC

El jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dóna la raó a Esquera en el recurs interposat pels regidors d’ERC Daniel Mallén i Helena Solà, i anul·la l’acord pres el 17 de desembre de 2014 que aprova el conveni entre l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques.

El conveni anul·lat establia que l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès adquiriria per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra (l’Escoleta), per un import de 2.614.847.55€, i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la Universitat Autònoma per valor de 483.371.02€. ERC sempre ha defensat que Cerdanyola no guanya res d’adquirir la propietat d’un terreny i un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya.

Els regidors d’Esquerra van interposar aquesta demanda judicial perquè es vulneraven els seus drets bàsics d’informació, al no poder consultar en el termini legalment previst els informes d’intervenció i de secretaria, ambdós de caràcter vinculant. La sentència estima plenament els arguments emprats per Daniel Mallén i Helena Solà, i considera acreditat, atesa la prova practicada, que l’obligació de comptar amb aquests informes, complexos, tant jurídicament com econòmica, amb caràcter previ al ple, va influir en el dret dels regidors d’emetre un vot amb garanties.

El Grup Municipal d’Esquerra defensa una gestió pública exigent i transparent dels recursos públics tant com el fet de tenir bones relacions amb la Universitat Autònoma de Barcelona. És lamentable que calgui recórrer a la via judicial per reivindicar els drets democràtics i una bona gestió per evitar el malbaratament d’uns recursos que són de tots i que tant costa obtenir.

La sentència encara no és ferma, atès que les administracions, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona, tenen el termini de 15 dies per interposar recurs d’apel·lació. Per part d’ERC ja s’ha demanat al govern municipal que no presenti recurs contra l’esmentada sentència. Cal recordar que també en el seu dia Compromís per Cerdanyola es va oposar a l’esmentat conveni i va considerar que la manca dels informes també havia menystingut els seus drets com a regidors, si bé no van recórrer judicialment.

Secció Local d’ERC de Cerdanyola

11 de juny de 2018

Read Full Post »

Older Posts »