Joan-Ramon Laporte, Doctor Honoris Causa per la UAB, professor de farmacologia, ha generat enrenou per una intervenció al Congrés en què va criticar durament la gestió de la vacunació, Pfizer, l’EMA i l’agència espanyola de medicaments
El professor Joan Ramon Laporte Roselló a la comissió d’investigació al Congrés sobre vacunació
Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) és un farmacòleg barceloní, fill del polític i professor universitari Josep Laporte i Salas. És catedràtic de farmacologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, cap del servei de farmacologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Català de Farmacologia, centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
“El veïnat de Bellaterra podría omplir de Taps solidaris, com el de la Vila Universitària de la UAB, tot una una font d’ingressos per iniciatives socials“
Cor de recollida de Taps Solidaris a la Vila Olímpica de la UAB|FOTO: BELLATERRA CAT
Tirar una ampolla buida al contenidor és una acció d’allò més corrent. Ara, però, cada vegada són més les persones que decideixen afegir un pas al procés: separar els taps dels envasos i donar-los un final solidari més enllà d’acabar a les escombraries. L’objectiu? Participar en iniciatives socials. La manera? Portar els taps als diferents punts de recollida especialitzats com ara escoles, hospitals, bancs de sang, universitats o oficines
A partir d’un gest aparentment tan insignificant, la maquinària comença a girar. Particulars, empreses privades de transport i plantes recicladores es coordinen per un objectiu comú: obtenir diners a través del reciclatge dels taps i donar una segona, tercera o fins i tot cinquena vida al plàstic.
Però, per què ens donen diners pels taps?
El principal component dels taps dels envasos és el polietilè d’alta densitat (HDPE). Es tracta d’un material químic que es fabrica a partir del petroli i que és molt apreciat per la seva resistència. El problema és que no es fabrica a Europa, per tant, les empreses que treballen amb aquest material es veuen obligades a invertir temps i diners en comprar-lo a l’estranger.
Per a reduir costos, doncs, les companyies busquen formes alternatives d’obtenir el polietilè d’alta densitat. Una de les pràctiques que ha tingut més bona acollida en els últims temps ha estat el reciclatge de taps de plàstic, una activitat que té un avantatge doble.
D’una banda, i com a característica principal, obtenir el polietilè dels taps suposa un estalvi de diners important ja que permet a les empreses suprimir les despeses de compra i de transport d’aquest material. A més, agilitza tot el procés perquè no cal esperar que el polietilè arribi de l’estranger. D’altra, és una acció respectuosa amb el medi ambient, doncs, a través de la reutilització, es redueix el consum de petroli i solidària perquè permet tirar endavant iniciatives socials.
Com arriben els taps a la planta recicladora?
En primer lloc, els particulars han de separar els taps dels envasos i dipositar-los als contenidors dels punts de recollida. Aquests van començar a sorgir en espais públics com escoles i hospitals, però actualment també hi ha establiments privats com comerços o oficines que disposen de contenidors solidaris. “La responsabilitat social corporativa de diferents empreses ha impulsat la col·laboració” assegura Viçens Oliver, president de la fundació Grup d’Afectats per l’Escleròsi Múltiple (GAEM), que recentment s’ha afegit del reciclatge de taps amb la finalitat de recaptar diners per a la investigació d’aquesta malaltia.
El següent pas és transportar els taps a la planta recicladora. Aquesta fase es pot dur a terme de forma particular, és a dir, els promotors de les iniciatives solidàries van punt per punt a buscar els taps i els porten a la deixalleria amb el seu vehicle propi. Aquesta opció és la que es veuen obligades a seguir les campanyes més petites i desconegudes, però suposa costos elevats i problemes de logística. L’altra opció és contractar o comptar amb l’ajuda d’una empresa privada de transport que aprofita els viatges de la seva flota de vehicles per a recollir els taps i portar-los a la planta.
Què passa quan han arribat?
Un cop a la planta de reciclatge, els taps de plàstic es dipositen en un gran molí que els tritura en trossets de poc centímetres. A continuació passen per una cinta en la qual unes aspes els trituren encara més i es separen els plàstic per densitats i es netegen. Seguidament, el polietilè, plàstic que s’extreu dels taps, passa per una centrifugadora. Es xucla i es deixa en un dipòsit a l’espera d’entrar a la fase final del procés: la línia de calor. Aquesta línia està formada per unes bateries que fonen el plàstic a una temperatura d’entre 230ºC i 250ºC. Després el material passa per un filtre que en treu les possibles impureses i “en surt en forma de fil de plàstic una mica més gruixut que un espagueti” assegura Gerard Rovira, encarregat de l’Empresa ECOPLAST de Montmeló.
Finalment les tires de plàstic passen per unes petites piscines d’aigua que ajuden a la solidificació. Aleshores el material ja està preparat per passar per la talladora i ser dipositat en uns grans sacs a punt per vendre als clients. El producte final són “unes boletes blanques de la mida d’una llentia”, segons un treballador de la planta recicladora ACTECO d’Alacant.
• Contenidor metàl·lic per al reciclatge de taps de plàstic. • Estructura tubular i malles en acer. • Amb obertura per al seu ompliment i porta lateral per a facilitar el seu buidatge. • Mesures de l’element: 143 x 124 x 50 cm. • Platina d’ancoratge de 50 x 50 cm. • Acabat pintat al forn, colors a triar sobre comanda. • Element de fàcil instal·lació i llarga durabilitat. • Producte patentat, rebutgi imitacions.
El centre recomana als estudiants desconnectar tots els serveis vinculats a l’Autònoma, inclòs el núvol, per evitar que la infecció s’estengui
Campus de la UAB
Un atac informàtic ha afectat durant tot el matí de dilluns els serveis interns de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), deixant-los inhabilitats. Per culpa de l’aturada de tots els serveis d’internet s’han hagut de suspendre totes les classes telemàtiques i només se celebren les presencials. Això ha afectat el servei d’internet de tota la universitat. No funciona el Wifi del campus ni el Campus Virtual, per a alumnes ni per a professorat o altres membres de la UAB. L’anomalia s’ha registrat aquesta passada matinada, i des de llavors els tècnics treballen per determinar l’abast.
També s’han vist completament afectades la pàgina web de la facultat i els serveis de correu electrònic de la UAB. Segons fonts del centre a l’ACN, no ha transcendit l’origen de l’anomalia, i durant aquests matí els responsables de sistemes i del rectorat treballen per detectar-la.
Els tècnics de l’Autònoma han anul·lat l’accés a la xarxa des de les facultats i altres equipaments universitaris per intentar resoldre el problema. El centre informa els usuaris a través dels perfils a les xarxes socials, en què es recomana desconnectar tots els serveis vinculats a la UAB, inclòs el núvol, per evitar que la infecció s’estengui.
A més, es demana que si algun usuari ha rebut un fitxer anomenat http://Readme.READ i que s’ha desat a l’escriptori, així com fitxers amb extensió .uab, s’apaguin els ordinadors i s’avisi al servei informàtic.
“Els tècnics s’han desplaçat fins al centre de càlcul per treballar analitzat l’afectació i s’ha activat el protocol habitual, desconnectant completament els serveis centrals per al campus i del món, fet que significa que no estan operatius els serveis corporatius”, explica en declaracions a l’ACN Jordi Hernàndez, comissionat del Rector per a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Hernàndez detalla que per a l’administració aquesta afectació és de caràcter greu, donar que anul·la la majoria de procediments habituals. “Per al professorat significa que si l’activitat docent necessita un ordinador personal, no es podrà desenvolupar amb normalitat”, apunta, un fet que ha obligat a suspendre les classes telemàtiques i amb ús de suports digitals.
Arran dels fets ocorreguts el migdia del dimecres, 6 d’octubre, en un acte organitzat per un col·lectiu d’estudiants de la UAB, l’Equip de Govern:
– expressa el seu convenciment que el campus universitari ha de ser un exemple de convivència pacífica i d’exercici de llibertat d’expressió, on les idees i reivindicacions democràtiques tinguin cabuda, sempre que es facin amb respecte envers tots els membres de la comunitat i els béns públics.
– rebutja la situació de tensió que s’ha viscut i lamenta la instrumentalització ideològica que es fa del campus universitari per part de determinats partits polítics, que invisibilitza l’activitat acadèmica i investigadora que duu diàriament a terme la Universitat.
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 6 d’octubre de 2021
Orlum Botiga de Fotografia de UAB|FOTO: BELLATERRA.CAT
EQUIP PROFESSIONAL D’ORLUM L’equip d’Orlum fa molts anys que es dedica a la fotografia. Tota una passió!
Des del 2002 han fotografiat a estudiants d’escoles i instituts, i a universitaris de les principals universitats catalanes (UPC, UB, UVIC, UPF i UAB), i ha famílies properes de la UAB.
Orlum, Estudi i botiga professional de Fotografia a la Plaça Cívica de la UAB|FOTO: BELLATERRA.CAT
Ara nou projecte adreçat a les famílies i universitaris oferint tota l’experiència i professionalitat dins el món de la fotografia acadèmica i cívica per captar els inoblidables millors moments.
APROP TEU DE BELLATERRA En el mateix campus de l’UAB, evitant desplaçaments extres, sense despeses innecessàries de temps i diners. Sempre atents als vostres suggeriments i necessitats
Plató professional de la botiga Orlum de la UAB|FITO: BELLATERRA.CAT
PROFESSIONALITAT Tenim especial cura per la il·luminació i cuidem tots els detalls per a obtenir la vostra millor imatge.
RAPIDESA Gràcies a la reserva d’hores programada només trigareu uns pocs minuts en fer-vos les vostres fotos, sense esperes, sense cues.
Fotografies professionals i marcs Orlum|FOTO: BELLATERRA.CAT
ORLUM FOTOGRAFIA I MARCS 93 410 53 72 – 618 16 12 15 orlum@orlum.cat Plaça Cívica, Local 5, Universitat Autònoma de Barcelona http://www.orlum.cat
Límit territorial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Bellaterra, vist des de l’estació dels FGC|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’EMD de Bellaterra es va crear l’any 2010, i el límit natural amb la UAB són les vies dels FGC. El que sorprèn és que un mitjà públic com TV3 sovint segueixi informant “Directe des de Bellaterra”, quan la realitat és des de la UAB (Cerdanyola del Vallès).
Ja des de l’època de les convencions polítiques de cap de setmana que CiU convocava a l’hotel del Campus Universitari de la UAB, les notícies ho situaven com si fos des del mateix poble de Bellaterra, un fet que ajudava força a la promoció de la imatge de Bellaterra -que és la segona EMD més gran de Catalunya, amb uns 3.000 hàbitats i presidida per Ramon Andreu-, després de l’EMD de Valldoreix (amb més de 8.400 habitants), i que presideix Josep Puig Belman.
Oficialment, tant l’EMD de Bellaterra com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) són del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i sovint els mitjans confonen i no informen correctament als ciutadans.
Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés: “Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.
Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.
Vista aèrea del Turó de Sant Pau (Bellaterra) GOOGLE MAPS
Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.
El 10 de setembre de 1999, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya es van inaugurar “Les 4 Columnes de la UAB” (Universitat Autònoma de Barcelona al km0 de Bellaterra) de l’escultor Andreu Alfaro Hernández (València, 1929-2012).
Les quatre columnes d’Andreu Alfaro a la UAB|FOTO: BELLATERRA.CAT
Representa la voluntat del coneixement, la llibertat d’expressió, identitat cultural i la solidaritat. Alçades de 50,60,70 i 81 metres respectivament.
El campus de la UAB compta des de l’any 1999 amb una obra d’art emblemàtica que ja s’ha convertit en un signe d’identitat de la Universitat.
Es tracta de les quatre columnes de granit vermellós que es recargolen i s’estiren alhora, buscant el cel. Són obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro. Les quatre columnes, que fan entre 25 i 40 metres d’alçada, estan envoltades d’un espai de gespa on s’ubiquen blocs de pedra amb inscripcions de totes les universitats que formen part de l’Institut Joan Lluís Vives. Aquesta porta d’entrada de la UAB constitueix un símbol amb vista al futur, assentat en les bases de la durabilitat del que vol representar: la unió entre la comunitat universitària catalana i les relacions inseparables entre la natura, la ciència, l’art i la identitat. “Allà on hi ha una pedra, continua així desprès de mil anys, així la contemplen diverses generacions”, va dir Andreu Alfaro el dia de la inauguració de les Columnes de l’Autònoma que va tenir lloc el dia 10 de setembre de 1999. Aquesta obra monumental va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, el qual va manifestar la simplicitat de l’obra d’Alfaro “que és com fan les coses els grans artistes”. Nombroses personalitats del món acadèmic, de la cultura i de la política van acompanyar el rector Carles Solà i la comunitat universitària aquell 10 de setembre que va canviar la fisonomia del campus.
Els nous recorreguts estaran operatius el 19 de juliol.
A partir del setembre, la UAB tindrà un Espai Saludable i Sostenible a l’avinguda de l’Eix Central que prioritzarà les persones i els transports sostenibles i afavorirà la socialització. A més, es remodelaran les línies de bus de manera que tota la comunitat tindrà una parada a un màxim de cinc minuts a peu.
A partir del proper mes de setembre, la comunitat universitària de la UAB gaudirà del nou Espai Saludable i Sostenible (SiS) de l’avinguda de l’Eix Central. Un espai sense sorolls i fums, de qualitat, amable i segur, on la prioritat seran les persones i les formes de mobilitat més sostenibles i on s’afavorirà la socialització i el desenvolupament d’activitats socials i esportives.
El projecte d’aquest Espai SiS s’emmarca en el Pla Campus Saludable i Sostenible i el Pla de Mobilitat de la UAB i pren com a principis inspiradors l’accessibilitat, la seguretat, la sostenibilitat, l’equitat i la salut. Es prioritzarà l’ús dels espais per part dels vianants, la circulació de bicicletes i patinets, i l’accés de persones usuàries de les diferents zones d’aparcament i de serveis.
Dos subàmbits
El nou Espai SiS tindrà dos subàmbits. D’una banda, a la part central, entre els edificis B i C, l’espai estarà reservat per a vianants, bicicletes, patinets i, quan sigui necessari, vehicles d’emergències i manteniment. Hi haurà jardineres, bancs, taules i espais polivalents dedicats a activitats esportives i culturals.
D’altra banda, al tram de l’eix central entre la rotonda d’accés a l’edifici C i el propi edifici C, i al tram entre entre l’edifici B i la plaça Cívica, als vianants i els transports esmentats abans es sumarà la circulació dels usuaris dels aparcaments dels edificis B i C, les motocicletes, el vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els serveis de correus i transport de mercaderies. De manera ocasional, hi accediran també vehicles autoritzats puntualment per a la realització d’activitats als espais polivalents.
Canvis a les línies de bus
Com a conseqüència a la creació d’aquest Espai SiS, s’ha remodelat les línies d’autobús al campus, tant les interurbanes com les internes, de manera que s’ha optimitzat els recorreguts i la cobertura de les parades per tal que tota la comunitat disposi de parades per arribar o sortir del campus a una distància màxima d’uns cinc minuts a peu.
Així doncs, pel que fa als serveis interurbans, es facilitarà un estalvi de temps generalitzat i s’incrementarà la cobertura territorial amb més parades a l’avinguda Serragalliners i a l’avinguda Can Domènech. Quant als busos interns del campus, de les cinc línies actuals, es passarà a tres. Les actuals L1 i L4 es fusionaran en la nova L1 Renfe-Rectorat-Renfe. I les actuals línies L2 i L5, es fusionaran en la nova L2 Renfe-Vila-Renfe. En tots dos casos, hi haurà el mateix nombre de vehicles i de sortides de l’estació de tren, i s’incrementarà la freqüència de pas a les parades intermèdies. La L3 es mantindrà sense cap canvi.
Per tal que aquest espai estigui disponible a començament de curs, la UAB endegarà una sèrie d’accions durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la circulació a l’Eix Central quedarà restringida a partir del proper 19 de juliol, data en què les línies d’autobús començaran a circular segons els nous recorreguts.
El director d’orquestra Josep Pons|www.joseppons.net
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons -director musical del Gran Teatre del Liceu-, en una cerimònia que tindrà lloc a l’Auditori de la UAB el dimecres, 7 d’abril, a les 12h. L’acte, que serà presencial i amb aforament restringit degut a la pandèmia, es podrà seguir en directe al canal de Youtube de la UAB.
Josep Pons està considerat “un dels directors espanyols més rellevants de la seva generació” i una figura que “s’ha obert a noves maneres de fer escoltar la música, tot introduint visions transversals i projectant-se vers altres gèneres”.
Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Granada, de l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya (2003-2012) i des de 2012 ho és de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons Viladomat, director musical del Gran Teatre del Liceu des de fa nou anys, a petició de la Facultat de Filosofia i Lletres. La distinció se li concedeix “pel seu compromís amb el panorama musical de Catalunya; per la seva contribució en la recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic; pel seu suport als compositors contemporanis i a les noves generacions d’instrumentistes; per la creació de projectes innovadors i d’excel·lència; pel seu esforç per obrir el fet musical als nous públics del segle XXI”.
L’acte d’investidura tindrà lloc el dimecres, 7 d’abril, a les 12h a l’Auditori de la UAB, situat a la Facultat de Filosofia i Lletres. El professor Francesc Cortès, padrí del doctor honoris causa, llegirà el discurs en el qual glossarà els mèrits de Josep Pons. A continuació, el rector de la UAB, Javier Lafuente, li farà el lliurament del diploma i li atorgarà la medalla de doctor honoris causa. Tot seguit, Josep Pons pronunciarà la lliçó magistral titulada «Qui soc. Com soc. Què faig.». A continuació, es projectarà un fragment de l’orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, interpretant “El amor brujo”, de Manuel de Falla. L’acte s’acabarà amb el cant del Gaudeamus Igitur. L’acte comptarà amb un aforament restringit degut a la situació sanitària però es retransmetrà en directe i de forma íntegra pel canal Youtube de la Universitat.
Una llarga i destacada trajectòria professional
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons Viladomat és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Nascut a Puig-reig (Berguedà), va entrar amb nou anys a l’Escolania de Montserrat, on va iniciar la seva formació musical, per passar després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar composició amb Josep Soler i direcció amb Antoni Ros-Marbà.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la mà de Fabià Puigserver, des d’on va difondre un repertori centrat en els compositors del s. XX (Falla, Schönberg), compositors estrictament contemporanis (Benjamin) i compositors catalans (Gerhard, Gols, Casablancas, Amargós, els dos Guinovart, Mompou, Montsalvatge, etc.). Entre els seus enregistraments d’aquesta època destaca l’edició de l’òpera Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz, a partir de l’edició que en va fer Josep Soler. Durant aquest període va continuar en el món de la direcció coral, dirigint la Coral Carmina (1988-1990).
L’any 1993 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premi Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i ha estat guardonat amb la Medalla de Oro de Bellas Artes el 2019. Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapason d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de Paris, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhauss de Leipzig, la Staastskapelle de Dresden, la NHK de Tòquio i la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra a escala internacional.
Compromès amb la cultura del país, Josep Pons s’ha implicat en la recuperació de partitures emblemàtiques, com ara l’òpera La Fattucchiera (1838) de Vicenç Cuyàs, que es va reestrenar al Liceu l’octubre de 2001 i fou editada pel segell discogràfic Columna Música. Abans de ser-ne director musical titular, Pons va estrenar en el Gran Teatre l’òpera de Joan Guinjoan “Gaudí“ (2004) i “Don Quijote en Barcelona” de José Luis Turina (1999). La temporada 2018-2019, va dirigir l’estrena mundial de “L’enigma di Lea” amb llibret de R. Argullol i música de Benet Casablancas.
El padrí, Francesc Cortès
El padrí del doctorand serà el professor Francesc Cortès, catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia.Va fer la tesi doctoral sobre Felip Pedrell i s’ha especialitzat en la música de l’època contemporània, dedicant diferents projectes de recerca a l’estudi i recuperació de repertori líric. Dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu. Ha fet estades a les universitats de Melbourne, Reims i Nàpols II i és l’investigador principal del grup de recerca Música en les Societats Contemporànies.
Vinculació amb la UAB
Pel que fa a la vinculació de Josep Pons amb la UAB -en el marc del Departament d’Art i Musicologia i de la Facultat de Filosofia i Lletres- va participar en l’assessorament dels cursos d’Òpera Oberta organitzats pel Gran Teatre del Liceu, en què han participat estudiants de l’Autònoma, i va pronunciar la lliçó magistral que va inaugurar el curs 2015-2016 a la Facultat de Filosofia i Lletres.
El Consell de Govern de la UAB va aprovar el seu nomenament el 30 d’octubre de 2019, però la situació sanitària va impedir que la cerimònia d’investidura es celebrés l’abril del 2020, tal com estava prevista. Es tracta del primer acte institucional de la UAB es celebrarà amb una assitència limitada de públic en compliment de les restriccions sanitàries.
Josep Pons, director d’orquestra|Fundación Onuart
Biografía Josep Pons Viladomat
Un mestre de l’escola de Puig-reig li va suggerir que podia fer les proves per entrar a l’Escolania de Montserrat, ja que tenia bona veu, i li donaria una educació molt millor que la que li podia oferir les escoles nacionals de l’època. i ell mateix el va preparar per a les proves d’ingrés. Va entrar a l’escolania amb 9 anys, i aquest fet va marcar profundament la seva vida, ja que va rebre una excel·lent formació musical i intel·lectual, i fou un escolà avantatjat musicalment, tocava l’orgue i a dotze anys ja havia decidit dedicar-se a la música. A més, també li va despertar la consciència cívica de país, pel catalanisme que s’hi respirava durant el franquisme. En acabar l’etapa de l’escolania, als 14 anys, va formar part com a pianista de la Polifònica de Puig-reig (que s’acabava de crear, llavors amb el nom de Joventut Sardanista), també va tocar en una orquestra de ball i va començar a fer arranjaments per a intèrprets de la Cançó com Marina Rosell i Raimon. Va continuar els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on cursà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l’intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.
El 1994, va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins al 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d’Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola. Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l’àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.
BELLATERRA.CAT 