Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘UAB’

Quan us desplaceu des de Bellaterra a la UAB a través dels seus dos accesos, sigui la Carretera de la UAB des de la rotonda del Turó de Sant Pau o l’entrada des del Carrer de Can Miró, observareu que la UAB, recorda dins de tots els seus carrers i carreteres la prohibició de circular pel campus universitari a un màxim més de 30 km / h.

Que espera l’EMD de Bellaterra per copiar les bones mides d’una de les millors universitats del món?

Estem parlant d’un campus universitari que amb unes 6.000 persones, entre estudiants i personal, dobla la població del poble de Bellaterra, que ronda els 3.000 habitats. Estem a les portes d’aquest autèntic km0.

Moltes preses s’hauria de donar-se l’EMD per ser eficient al servei del veïnat de Bellaterra, i deixar de costat tantes paraules i marejar la perdiu, per donar el pas urgent de demanar a la Diputació de Barcelona (Titular de la BV-1414), perquè prengui mides urgents per la seguretat i vida dels residents de Bellaterra.

Important no s’ha d’oblidar que el govern municipal de l’EMD -amb el president Ramon Andreu al front-, és el responsable, i té plena competència per limitar a 30 km h. la resta del 99% dels carrers de Bellaterra. Que espera per activar la seguretat i vida del veïnat del poble de Bellaterra?

Read Full Post »

La Plaça Major del Turó de Sant Pau de Bellaterra està situada entre els Carrers 3 i 4 d’aquest barri, i té una extensió aproximada de 1.000 m2, incloent a l’espai un gran deposit d’aigua de boca. Limita al nord amb el Carrer número 1 al sud amb el Carrer Universitat Autònoma de Barcelona.

El Turó de Sant Pau de Bellaterra té els carrers amb plaques numerades que van des de l’1 fins el 13, a l’estil del barri de Manhattan de Nova Jork. Comença tocant la Via Verda del Valles i els limits amb la UAB

A la Plaça Major del Turó de Sant Pau no apareix cap placa, però sí surt al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra |Google Maps

TURÓ DE SANT PAU (BELLATERRA) “Expropiació privada l’any 1968 per fer-ne una funció pública i venuda per especulació privada”

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:
“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Read Full Post »

Projecte experimental d’agricultura urbana a Sabadell

Terrenys del Parc Agrari de Sabadell on es desenvoluparan els projectes pilots (Foto: Ajuntament de Sabadell)

L’ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat, per dur a terme l’experiència pilot d’un projecte per impulsar l’aparició de sistemes alimentaris arreu d’Europa mitjançant la promoció de les iniciatives locals.

Pensar globalment, menjar localment” és el lema impulsor del projecte europeu “Sistemes alimentaris en ciutats europees” (FoodE) en el qual participen l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Ajuntament de Sabadell a través del Parc Agrari de Sabadell, i que permetrà la posada en marxa d’una experiència pilot d’agricultura al centre de Sabadell i a la seva àrea periurbana per produir varietats agrícoles tradicionals i locals, involucrant als agricultors i a la ciutadania en general.

La creixent població mundial, l’augment de la urbanització i l’esgotament dels recursos naturals exerceixen pressió sobre la seguretat alimentària mundial. Tot això, juntament amb els efectes del canvi climàtic, posa en risc el subministrament d’aliments i enfronta a les cadenes alimentàries a grans reptes. En aquest context, els aliments locals, assequibles i saludables produïts de manera sostenible es converteixen en una necessitat. El projecte FoodE vol impulsar l’aparició de sistemes alimentaris arreu d’Europa, promovent les iniciatives locals.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Sabadell i l’ICTA-UAB han constituït la Comunitat FoodE, una plataforma d’intercanvi de coneixement integrada per tots els actors implicats en el sistema alimentari urbà. D’aquesta manera, Ajuntament de Sabadell i altres institucions públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona, ciutadans, petites empreses, cooperatives, ONGs, i escoles i instituts podran proposar activitats d’interès, compartir idees, experiències d’èxit i eines per tal de donar suport a la ciutat i tota l’àrea en la seva transició cap a sistemes alimentaris innovadors i sostenibles.

Els investigadors de l’ICTA-UAB, liderats pel director de centre Xavier Gabarrell, desenvoluparan un marc metodològic a través de l’anàlisi de més de 800 experiències agràries urbanes i periurbanes, i generaran informació d’utilitat per a l’assessorament de tot els projectes pilot. Està previst que es posin en marxa 15 projectes pilot amb socis locals en 12 ciutats o regions europees (Nàpols, Bolonya, Sabadell, Tenerife, Amsterdam, Lansingerland, Berlín, Oslo, Longyearbyen, Romainville, Iasi, Ljubljana) i avaluaran els seus resultats per una possible replicabilitat en altres circumstàncies.

L’Ajuntament de Sabadell, amb l’assessorament de l’ICTA-UAB, desenvoluparà tres accions experimentals, un hort urbà social al centre de la ciutat, una zona de conreus experimentals a la zona de Parc Agrari, i una horta social a Can Bages, a la zona del Riu Ripoll. Aquestes àrees seran utilitzades per implementar una experiència d’agricultura local, tradicional, orgànica i de qualitat mitjançant un sistema de producció net i sostenible. Els productors de Parc Agrari contribuiran a la producció i comercialització dels aliments a través del Mercat Central de Sabadell. També hi intervindran les cooperatives de consumidors de productes orgànics locals existents a la ciutat. El projecte té previst implicar els centres escolars de la ciutat amb programes educatius sobre alimentació.

El projecte FoodE, finançat pel programa marc de la Unió Europea Horitzó 2020, aporta una visió clara de cap a on ha d’avançar Europa a llarg termini. Busca connectar i aprofitar al màxim les iniciatives alimentàries de base de tot Europa que aborden la sostenibilitat dels sistemes alimentaris regionals. Les iniciatives combinaran tecnologies d’avantguarda amb sistemes socials innovadors i models de negocis. Comptaran amb el paper actiu dels ciutadans involucrats en la producció, distribució i consum d’aliments, convertint-se així en prosumidors (productors-consumidors)”.

Dirigit per la Universitat de Bolonya, FoodE reuneix un consorci altament qualificat de 24 organitzacions. Comprèn universitats, instituts de recerca, PIME, ONG, així com consells municipals repartits en 8 països de la UE.

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »

Heu vist l’obra Piano Track a la UAB? És una Instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent de l’MACBA, Procedent de l’Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya

Piano Track (1990) obra de Jordi Benito a l’espai públic de la UAB|BELLATERRA. CAT

Jordi Benito és conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Biografia

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008). Estudià arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià a la pintura amb obres properes a l’arte povera, i desenvolupant accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral. Després passà a realitzar propostes en la línia de l’art conceptual, fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli al carrer Brusi de Barcelona (1972), amb la que va aconseguir cert èxit de crítica. Des de la segona meitat de la dècada del 1980 es va decantar per les instal·lacions (Malson, els llits de la mort, 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries, com les realitzades en col·laboració amb el músic Carles Santos. Després d’un període sense pràcticament cap activitat artística,[a] que s’allargà prop d’una dècada, Benito va tornar al panorama artístic l’any 2003 al Museu de Granollers, amb el projecte Antwort. Va morir el 9 de desembre de 2008 a Barcelona.

El 9 de desembre de 2008, Benito va ser trobat mort al seu estudi.

Gairebé quatre anys més tard, el seu fons documental fou dipositat al Museu de Granollers.

Barcelona Toro Performance

Entre el 13 de juny i el 5 de juliol de 1979, Benito va dur a terme una sèrie d’accions consecutives, en forma de tres actes que ell qualificà de “sessions de treball”, a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En aquests esdeveniments, una parella va practicar el coit i es va sacrificar un bou davant del públic.

« Aquesta acció em va portar a explicar a un comissari de policia que això era art, i no, com ell pretenia, “un delito contra la salud pública por matadero clandestino y de escándalo por pornografía”. Val a dir que el vaig convèncer. En aquella època mai vam demanar permisos per a res, i la Fundació era com un món a banda i autònom. » Francesc Vicens.

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la Barcelona Toro Performance no va ser una representació, sinó que realment era un esdeveniment real, on s’estava realitzant quelcom. A més, el crític va lamentar la falta de públic a l’acte:

« Una Barcelona desmenjada, que creu que ja ho ha vist tot perquè ha vist algun happening en fotografia, no va donar més que molt escassos espectadors. Afortunadament, existeixen videotapes en color que ens permeten la difusió per a aquells que realment tenen interès per les coses. » Alexandre Cirici (L’Hora (núm. 19 de l’1 juliol de 1979)

Read Full Post »

Heu fet a peu la ruta Ho Chi Minh de Bellaterra fins al campus de la UAB? Qui va ser aquest personatge?

Estació de Bellaterra dels FGC|UAB

La ruta Ho Chi Minh és la que es feia servir per anar a peu des de l’estació de FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Bellaterra fins a la UAB. Si no volies seguir aquest camí, els bus t’hi portava.

GALERIA DE FOTOS FETA PER BELLATERRA. CAT

La xarxa de camins està formada per sis rutes que s’endinsen per les tres petites valls formades per les rieres de Can Miró, Can Magrans i Can Domènec, i que constitueixen bona part del nostre campus.

Cadascuna de les rutes que es proposen es poden recórrer en 25-40 min a bon pas.

Les rutes s’encreuen entre elles directament o per camins de connexió, de tal manera que cadascú es pot dissenyar l’itinerari segons la pròpia conveniència.

Informació de les rutes amb distàncies entre punts per tal que cadascú es faci la seva ruta.

QUI VA SER HO CHI MINH?

Ho Chi Minh, nom original Nguyen Sinh Cung, també anomenat Nguyen Tat Thanh o Nguyen Ai Quoc, (nascut el 19 de maig de 1890, Hoang Tru, Vietnam, Indochina francesa, va morir el 2 de setembre de 1969 a Hanoi, Vietnam del Nord), fundador de la Partit Comunista d’Indochina (1930) i el seu successor, el Viet-Minh (1941), i president de 1945 a 1969 de la República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord). Com a líder del moviment nacionalista vietnamita durant gairebé tres dècades, Ho va ser un dels principals impulsors del moviment anti-colonial després de la Segona Guerra Mundial a Àsia i un dels líders comunistes més influents del segle XX.

Read Full Post »

Finalitzar el curs de manera virtual, començar el proper amb la màxima normalitat possible i aconseguir un finançament adient, ja sigui amb pressupostos alternatius per evitar la fallida, són algunes de les propostes de la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segon una entrevista feta a Cerdanyola Info, Margarita Arboix diu que aquesta situació excepcional derivada de la pandèmia de la COVID-19 està afectant, i molt, a moltes institucions i, com no podia ser d’una altra manera, també a la universitat del nostre municipi, l’Autònoma de Barcelona.

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que la universitat té previst finalitzar de manera online aquest curs, excepció feta de possibles situacions que es puguin presentar. En aquests casos, es mirarà que puguin fer els seus exàmens de manera presencial, ja sigui en la segona quinzena de juny o al mes de juliol, això sí, amb totes les mesures de seguretat pertinents. Però, tret d’aquests casos excepcionals, la intenció és que majoritàriament es finalitzi el curs de manera virtual.

En el cas concret d’aquells alumnes que van haver de marxar quan va començar la pandèmia i ara es troben en dificultats per preparar els seus exàmens perquè no es van endur l’ordinador i/o els seus apunts, la rectora diu que qualsevol alumne que tingui problemes, del tipus que sigui, ho ha de fer saber per trobar alternatives. Per exemple, que en alguna de les fases de desconfinament se’ls deixés venir al campus a una hora i un dia concrets a recollir les seves pertinences. És per això que s’ha demanat al Ministeri que permeti o faciliti la vinguda dels alumnes a les seves residències d’estudiant per tancar-les o recollir allò que necessitin. Si són al campus, continua, la situació és més fàcil i per això també s’està fent una mena de certificat que doni fe de la seva adreça de residència habitual i la d’estudiant durant el curs, per tal de facilitar la mobilitat de l’alumne.

Començar el curs amb la màxima normalitat possible

Pel que fa al començament del proper curs, Arboix explica que la voluntat és que tots els alumnes a partir de segon es puguin matricular al mes de juliol o començaments d’agost, de manera que poguessin començar més o menys igual que sempre. Una altra cosa són els alumnes de primer, ja que depenen de la Selectivitat i està per veure si aquesta es farà i com es farà. A més a més, cal tenir en compte que no es podran matricular amb la mateixa normalitat que la resta, ja que si s’examinen el 7-8 de juliol, les notes no estaran disponibles fins a finals del mateix mes, després hi haurà reclamacions, la preinscripció i, per tant, la seva matriculació serà cap al mes de setembre i no començaran el curs fins a finals de setembre o començaments d’octubre.

La rectora de l’Autònoma també posa de manifest que són molts el dubtes que hi ha sobre la taula de com es començarà el proper curs, perquè Salut marca unes línies quant a la distància entre alumnes i el que és evident és que no tots podran assistir-hi i, conseqüentment, s’haurà d’estudiar quins d’ells ho podran fer presencialment i quins per Streaming. Com sempre, tot dependrà del que digui Salut.

Quant als Màsters, la rectora explica que la UAB ha fet l’aposta de que tots aquells que es puguin transformar en online en el primer semestre ho faran d’aquesta manera, ja que tenen molts estrangers i, a partir del segon semestre poder fer tota la presencialitat. Ara bé, amb el Grau esperaran a veure que diu Salut per saber què poden fer.

Un futur econòmic incert

Un altre aspecte que tracta la rectora de l’Autònoma és el de les matriculacions i que ja ha fet saber públicament la seva proposta tant a Generalitat com al Ministeri consistent en una bateria de beques-salari perquè hi haurà molts alumnes que no podran fer el seguiment adient als seus estudis, ja que hauran de treballar i ajudar a les seves famílies. Un aspecte que també li preocupa molt és que, com a conseqüència de tot plegat, aquests alumnes afectats es matricularan de menys crèdits o deixaran els seus estudis per més endavant. Tot plegat, diu, pot provocar que les universitats entrin en dèficit l’any vinent.

Precisament en l’aspecte econòmic, Margarita Arboix creu que el seu futur dependrà de com es gestioni el finançament de les universitats. En aquest sentit, explica que, tot i que el finançament aprovat per la Generalitat es manté, la qual cosa possibilitarà mantenir les plantilles de professorat, també és cert que la baixada de matrícules, sobretot la d’estrangers de fora de la Unió Europea, afectarà al funcionament de la universitat i no es podran fer coses que es feien i, per tant, s’hauran de reinventar. Ja sigui amb pressupostos alternatius per evitar la fallida. Malgrat tot, la rectora diu que encara no s’han plantejat cap tipus de retallada, doncs volen esperar veure com es desenvolupa el començament de curs.

Finalment, la màxima autoritat de la UAB creu que amb aquesta crisi sanitària s’ha demostrat que el país, sobretot els polítics, ha d’entendre d’una vegada per totes que la universitat no és una despesa, sinó una inversió de futur i, per tant, necessita d’una inversió financera que li permeti surar perquè està demostrat que són font de recerca i coneixement.

Read Full Post »

La rectora apunta que l’inici del curs serà esglaonat

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, conversant amb un dels membres del seu equip|ACN

CCMA|La UAB preveu un descens “significatiu” en les matriculacions de cara el curs vinent. En una entrevista, la rectora del centre, Margarita Arboix, ha reconegut que hi haurà una caiguda important en les dels graus, i que en el cas dels postgraus la incidència serà major.

“Les preinscripcions dels postgraus han caigut molt i calculem que tindrem una rebaixa del 50% dels alumnes.”

Pel que fa als doctorats, la tendència serà similar, ja que el 30% dels estudiants que els cursen són estrangers. “La mobilitat per ara no és esperable”, assegura Arboix, que diu que estan valorant fer el primer semestre d’aquests estudis online i recuperar la part presencial al gener.

En qualsevol cas, ha advertit, el curs vinent començarà de forma esglaonada, ja que els estudiants de primer any es matricularan més tard que la resta i no podran iniciar les classes al setembre.

Arboix assegura que està “molt amoïnada” per l’impacte econòmic que el coronavirus tindrà en les matriculacions i l’activitat docent a la UAB.

La rectora reconeix que moltes famílies es trobaran en una situació molt delicada i amb problemes per fer front a les matrícules.

“Molts estudiants tindran dificultats per seguir el curs perquè es veuran obligats a treballar per ajudar a casa.”

La rectora demana al govern que tingui en compte tots aquests factors a l’hora de definir les ajudes que s’oferiran a les famílies i demana més beques, “no només de matrícula, també de salari”.

Recorda que els centres universitaris fa anys que arrosseguen problemes econòmics importants, per la qual cosa indica que aquest 2020 el dèficit serà molt elevat.

“Haurem de fer alguna retallada a menys que els governs no pensin que és important invertir en les universitats”

Pel que fa als actuals estudiants de la UAB, la previsió és que puguin fer els exàmens finals a distància entre el juny i el juliol. “En aquests casos les matriculacions pel proper curs començarien tot just després”, afegeix.

També s’han previst alguns exàmens presencials per als que ha tingut dificultats per poder seguir la formació a través d’internet. “Ens consta que són una petita part que no arriba al 2% del total”, apunta la rectora, que recorda que a la UAB hi estudien 40.000 joves.

Per altra banda, ha detallat que els estudiants d’algunes facultats com Biociències, Veterinària o Comunicació, veuran com algunes assignatures pràctiques s’allarguen fins a la tardor.

“En aquests casos, fins a finals de novembre el curs es donarà per continu, no s’acabarà perquè moltes coses quedaran pendents i s’hauran de fer més endavant.”

Tot i això, ha insistit que cap d’aquests alumnes hauran de pagar de nou aquests crèdits.

Afectacions a les PAU

Arboix també s’ha referit a les PAU i ha posat en dubte que puguin fer-se el proper mes de juliol. Arboix ha explicat que la UAB preveu que el curs comenci de forma esglaonada, ja que els estudiants que estan pendents de fer la selectivitat hauran de matricular-se més tard.

Universitat Pompeu Fabra tancada

“Haurem d’esperar a saber com es resol el tema de les PAU, però jo no ho tinc gens clar”, ha dit la rectora, que ha afegit que “és molt difícil que puguin fer-se en les condicions que marca Sanitat”, ha indicat.

Ha remarcat que els joves que facin aquestes proves estaran sotmesos a una pressió addicional perquè “no és el mateix fer els exàmens amb mascareta i guants o amb les mesures de seguretat que s’estableixin”.

En aquest sentit, ha apuntat que si finalment no es poguessin fer aquests exàmens es podria buscar una fórmula d’accés a la universitat similar a la que es fa servir per a la Formació Professional. Sigui com sigui, es mostra convençuda que el nivell dels estudiants serà l’adequat i que “s’integraran sense problemes”.

Read Full Post »

Read Full Post »

La UAB participa als videos universitaris de compromís amb els ODS

La UAB protagonitza un dels nou vídeos que, al portal http://www.ods.cat, relaten les accions de les universitats per alinear la seva activitat amb els objectius de desenvolupament sostenible. Destaca el compromís amb el medi ambient, la igualtat, la salut i el benestar.

Les institucions d’educació superior membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) han elaborat una sèrie de vídeos, disponible en el web http://www.ods.cat, on expliquen les seves accions en relació amb els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Els vídeos recullen les declaracions de representants de les diferents universitats que detallen els plans de les seves institucions respectives per contribuir a l’Agenda 2030 tot aprofundint en el desenvolupament sostenible des dels seus tres àmbits d’acció: la formació, la recerca i la innovació.

Al vídeo de la UAB, el vicerector de Relacions Institucionals i Cultura, Carlos Sánchez, destaca especialment el compromís de la Universitat amb els objectius relacionats amb el medi ambient, la igualtat, el benestar i la salut. I posa èmfasi en la importància de la participació de la comunitat universitària i la implicació de la resta de la societat.

Per la seva banda, Sara Moreno, vicerectora d’Alumnat i Ocupabilitat, detalla els aspectes de Pla d’Igualtat de la UAB, directament relacionat amb l’ODS número 5: el foment de la cultura d’igualtat i de la perspectiva de gènere, l’equitat en l’accés i la promoció als estudis i al desenvolupament professional, la participació igualitària i la lluita contra l’assetjament.

Finalment, Maria Prats, directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, parla del quinzè aniversari de l’Observatori i detalla algunes de les seves activitats més destacades, com ara les campanyes temàtiques o la implementació del punt lila a la festa major de la UAB.

Read Full Post »

Older Posts »