El 10 de setembre de 1999, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya es van inaugurar “Les 4 Columnes de la UAB” (Universitat Autònoma de Barcelona al km0 de Bellaterra) de l’escultor Andreu Alfaro Hernández (València, 1929-2012).
Les quatre columnes d’Andreu Alfaro a la UAB|FOTO: BELLATERRA.CAT
Representa la voluntat del coneixement, la llibertat d’expressió, identitat cultural i la solidaritat. Alçades de 50,60,70 i 81 metres respectivament.
El campus de la UAB compta des de l’any 1999 amb una obra d’art emblemàtica que ja s’ha convertit en un signe d’identitat de la Universitat.
Es tracta de les quatre columnes de granit vermellós que es recargolen i s’estiren alhora, buscant el cel. Són obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro. Les quatre columnes, que fan entre 25 i 40 metres d’alçada, estan envoltades d’un espai de gespa on s’ubiquen blocs de pedra amb inscripcions de totes les universitats que formen part de l’Institut Joan Lluís Vives. Aquesta porta d’entrada de la UAB constitueix un símbol amb vista al futur, assentat en les bases de la durabilitat del que vol representar: la unió entre la comunitat universitària catalana i les relacions inseparables entre la natura, la ciència, l’art i la identitat. “Allà on hi ha una pedra, continua així desprès de mil anys, així la contemplen diverses generacions”, va dir Andreu Alfaro el dia de la inauguració de les Columnes de l’Autònoma que va tenir lloc el dia 10 de setembre de 1999. Aquesta obra monumental va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, el qual va manifestar la simplicitat de l’obra d’Alfaro “que és com fan les coses els grans artistes”. Nombroses personalitats del món acadèmic, de la cultura i de la política van acompanyar el rector Carles Solà i la comunitat universitària aquell 10 de setembre que va canviar la fisonomia del campus.
Els nous recorreguts estaran operatius el 19 de juliol.
A partir del setembre, la UAB tindrà un Espai Saludable i Sostenible a l’avinguda de l’Eix Central que prioritzarà les persones i els transports sostenibles i afavorirà la socialització. A més, es remodelaran les línies de bus de manera que tota la comunitat tindrà una parada a un màxim de cinc minuts a peu.
A partir del proper mes de setembre, la comunitat universitària de la UAB gaudirà del nou Espai Saludable i Sostenible (SiS) de l’avinguda de l’Eix Central. Un espai sense sorolls i fums, de qualitat, amable i segur, on la prioritat seran les persones i les formes de mobilitat més sostenibles i on s’afavorirà la socialització i el desenvolupament d’activitats socials i esportives.
El projecte d’aquest Espai SiS s’emmarca en el Pla Campus Saludable i Sostenible i el Pla de Mobilitat de la UAB i pren com a principis inspiradors l’accessibilitat, la seguretat, la sostenibilitat, l’equitat i la salut. Es prioritzarà l’ús dels espais per part dels vianants, la circulació de bicicletes i patinets, i l’accés de persones usuàries de les diferents zones d’aparcament i de serveis.
Dos subàmbits
El nou Espai SiS tindrà dos subàmbits. D’una banda, a la part central, entre els edificis B i C, l’espai estarà reservat per a vianants, bicicletes, patinets i, quan sigui necessari, vehicles d’emergències i manteniment. Hi haurà jardineres, bancs, taules i espais polivalents dedicats a activitats esportives i culturals.
D’altra banda, al tram de l’eix central entre la rotonda d’accés a l’edifici C i el propi edifici C, i al tram entre entre l’edifici B i la plaça Cívica, als vianants i els transports esmentats abans es sumarà la circulació dels usuaris dels aparcaments dels edificis B i C, les motocicletes, el vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els serveis de correus i transport de mercaderies. De manera ocasional, hi accediran també vehicles autoritzats puntualment per a la realització d’activitats als espais polivalents.
Canvis a les línies de bus
Com a conseqüència a la creació d’aquest Espai SiS, s’ha remodelat les línies d’autobús al campus, tant les interurbanes com les internes, de manera que s’ha optimitzat els recorreguts i la cobertura de les parades per tal que tota la comunitat disposi de parades per arribar o sortir del campus a una distància màxima d’uns cinc minuts a peu.
Així doncs, pel que fa als serveis interurbans, es facilitarà un estalvi de temps generalitzat i s’incrementarà la cobertura territorial amb més parades a l’avinguda Serragalliners i a l’avinguda Can Domènech. Quant als busos interns del campus, de les cinc línies actuals, es passarà a tres. Les actuals L1 i L4 es fusionaran en la nova L1 Renfe-Rectorat-Renfe. I les actuals línies L2 i L5, es fusionaran en la nova L2 Renfe-Vila-Renfe. En tots dos casos, hi haurà el mateix nombre de vehicles i de sortides de l’estació de tren, i s’incrementarà la freqüència de pas a les parades intermèdies. La L3 es mantindrà sense cap canvi.
Per tal que aquest espai estigui disponible a començament de curs, la UAB endegarà una sèrie d’accions durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la circulació a l’Eix Central quedarà restringida a partir del proper 19 de juliol, data en què les línies d’autobús començaran a circular segons els nous recorreguts.
El director d’orquestra Josep Pons|www.joseppons.net
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons -director musical del Gran Teatre del Liceu-, en una cerimònia que tindrà lloc a l’Auditori de la UAB el dimecres, 7 d’abril, a les 12h. L’acte, que serà presencial i amb aforament restringit degut a la pandèmia, es podrà seguir en directe al canal de Youtube de la UAB.
Josep Pons està considerat “un dels directors espanyols més rellevants de la seva generació” i una figura que “s’ha obert a noves maneres de fer escoltar la música, tot introduint visions transversals i projectant-se vers altres gèneres”.
Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Granada, de l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya (2003-2012) i des de 2012 ho és de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons Viladomat, director musical del Gran Teatre del Liceu des de fa nou anys, a petició de la Facultat de Filosofia i Lletres. La distinció se li concedeix “pel seu compromís amb el panorama musical de Catalunya; per la seva contribució en la recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic; pel seu suport als compositors contemporanis i a les noves generacions d’instrumentistes; per la creació de projectes innovadors i d’excel·lència; pel seu esforç per obrir el fet musical als nous públics del segle XXI”.
L’acte d’investidura tindrà lloc el dimecres, 7 d’abril, a les 12h a l’Auditori de la UAB, situat a la Facultat de Filosofia i Lletres. El professor Francesc Cortès, padrí del doctor honoris causa, llegirà el discurs en el qual glossarà els mèrits de Josep Pons. A continuació, el rector de la UAB, Javier Lafuente, li farà el lliurament del diploma i li atorgarà la medalla de doctor honoris causa. Tot seguit, Josep Pons pronunciarà la lliçó magistral titulada «Qui soc. Com soc. Què faig.». A continuació, es projectarà un fragment de l’orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, interpretant “El amor brujo”, de Manuel de Falla. L’acte s’acabarà amb el cant del Gaudeamus Igitur. L’acte comptarà amb un aforament restringit degut a la situació sanitària però es retransmetrà en directe i de forma íntegra pel canal Youtube de la Universitat.
Una llarga i destacada trajectòria professional
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons Viladomat és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Nascut a Puig-reig (Berguedà), va entrar amb nou anys a l’Escolania de Montserrat, on va iniciar la seva formació musical, per passar després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar composició amb Josep Soler i direcció amb Antoni Ros-Marbà.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la mà de Fabià Puigserver, des d’on va difondre un repertori centrat en els compositors del s. XX (Falla, Schönberg), compositors estrictament contemporanis (Benjamin) i compositors catalans (Gerhard, Gols, Casablancas, Amargós, els dos Guinovart, Mompou, Montsalvatge, etc.). Entre els seus enregistraments d’aquesta època destaca l’edició de l’òpera Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz, a partir de l’edició que en va fer Josep Soler. Durant aquest període va continuar en el món de la direcció coral, dirigint la Coral Carmina (1988-1990).
L’any 1993 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premi Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i ha estat guardonat amb la Medalla de Oro de Bellas Artes el 2019. Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapason d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de Paris, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhauss de Leipzig, la Staastskapelle de Dresden, la NHK de Tòquio i la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra a escala internacional.
Compromès amb la cultura del país, Josep Pons s’ha implicat en la recuperació de partitures emblemàtiques, com ara l’òpera La Fattucchiera (1838) de Vicenç Cuyàs, que es va reestrenar al Liceu l’octubre de 2001 i fou editada pel segell discogràfic Columna Música. Abans de ser-ne director musical titular, Pons va estrenar en el Gran Teatre l’òpera de Joan Guinjoan “Gaudí“ (2004) i “Don Quijote en Barcelona” de José Luis Turina (1999). La temporada 2018-2019, va dirigir l’estrena mundial de “L’enigma di Lea” amb llibret de R. Argullol i música de Benet Casablancas.
El padrí, Francesc Cortès
El padrí del doctorand serà el professor Francesc Cortès, catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia.Va fer la tesi doctoral sobre Felip Pedrell i s’ha especialitzat en la música de l’època contemporània, dedicant diferents projectes de recerca a l’estudi i recuperació de repertori líric. Dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu. Ha fet estades a les universitats de Melbourne, Reims i Nàpols II i és l’investigador principal del grup de recerca Música en les Societats Contemporànies.
Vinculació amb la UAB
Pel que fa a la vinculació de Josep Pons amb la UAB -en el marc del Departament d’Art i Musicologia i de la Facultat de Filosofia i Lletres- va participar en l’assessorament dels cursos d’Òpera Oberta organitzats pel Gran Teatre del Liceu, en què han participat estudiants de l’Autònoma, i va pronunciar la lliçó magistral que va inaugurar el curs 2015-2016 a la Facultat de Filosofia i Lletres.
El Consell de Govern de la UAB va aprovar el seu nomenament el 30 d’octubre de 2019, però la situació sanitària va impedir que la cerimònia d’investidura es celebrés l’abril del 2020, tal com estava prevista. Es tracta del primer acte institucional de la UAB es celebrarà amb una assitència limitada de públic en compliment de les restriccions sanitàries.
Josep Pons, director d’orquestra|Fundación Onuart
Biografía Josep Pons Viladomat
Un mestre de l’escola de Puig-reig li va suggerir que podia fer les proves per entrar a l’Escolania de Montserrat, ja que tenia bona veu, i li donaria una educació molt millor que la que li podia oferir les escoles nacionals de l’època. i ell mateix el va preparar per a les proves d’ingrés. Va entrar a l’escolania amb 9 anys, i aquest fet va marcar profundament la seva vida, ja que va rebre una excel·lent formació musical i intel·lectual, i fou un escolà avantatjat musicalment, tocava l’orgue i a dotze anys ja havia decidit dedicar-se a la música. A més, també li va despertar la consciència cívica de país, pel catalanisme que s’hi respirava durant el franquisme. En acabar l’etapa de l’escolania, als 14 anys, va formar part com a pianista de la Polifònica de Puig-reig (que s’acabava de crear, llavors amb el nom de Joventut Sardanista), també va tocar en una orquestra de ball i va començar a fer arranjaments per a intèrprets de la Cançó com Marina Rosell i Raimon. Va continuar els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on cursà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l’intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.
El 1994, va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins al 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d’Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola. Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l’àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.
El Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia desenvoluparà una nova campanya de detecció i captura de reines de vespa asiàtica al campus que començarà el 18 de març i s’estendrà fins a finals de maig.
La Unitat de Zoologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE) desenvoluparà, per segon any consecutiu, un estudi pràctic de la plaga de vespa asiàtica al campus de la UAB dins de la docència de l’assignatura de Gestió de Recursos Animals i Plagues (GRAP) del Grau de Biologia Ambiental. Un grup d’estudiants, dirigits pel professorat de l’assignatura, iniciaran una campanya de detecció i captura de reines d’aquesta espècie. L’objectiu és detectar la presencia de les reines i eliminar el major nombre d’individus que podrien donar lloc a nous nius al campus, ajudant així a evitar els riscos que genera la seva presència en àrees habitades i la seva proliferació.
Per això, des del proper dia 18 de març i fins a finals de maig s’instal·laran, per tot el campus, diverses trampes per capturar les reines d’aquestes vespes. Aquestes trampes capturen les reines de la vespa asiàtica i no generen cap risc per a les persones, ja que un cop hi han entrat les vespes no poden sortir-ne. Per poder assolir l’objectiu de la campanya, és molt important que es respectin i no es manipulin les trampes col·locades.
La vespa asiàtica (Vespa velutina) es una espècie exòtica invasora originària d’Àsia que va ser detectada per primera vegada a Europa l’any 2004, a França. Posteriorment, l’any 2012 es va trobar a Galicia, nord de Portugal, País Basc i Navarra, i aquest mateix any es van detectar els primers exemplars a Catalunya (Vall d’Aran i Alt Empordà). Un any després, ja es trobaven nius a la Garrotxa, la Selva i el Ripollès tot iniciant un procés d’expansió per diversos territoris de Catalunya.
La presència d’aquesta espècie invasora al nostre territori produeix importants afectacions a l’apicultura, en depredar sobre l’abella de la mel, però també sobre altres pol·linitzadors de conreus i flora silvestre. Igualment, té efectes sobre la salut pública, creant una percepció d’inseguretat en la població pel risc de les seves picades.
Estudiants tanquen amb contenidors l’accés a la parada Universitat Autònoma dels FGC|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquest migdia ens hem desplaçat al campus de Bellaterra i hem vist barrat el pas als FGC pels Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) dins els actes reivindicatius de la vaga feminista d’aquest 8M.
L’acció de vaga a càrrec del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és per subratllar que “la lluita de classes també es lliura a la universitat i que les dones seran punta de llança mentre segueixin doblement explotades”.
La protesta apunta que cal mobilitzar-se “per una educació feminista i contra el capital, per una educació fora del mercat, per uns protocols realment efectius, per uns plans docents feminitzats que siguin fidels a la història de les dones i contra l’escletxa salarial, la precarietat a la universitat i la feminització de la pobresa”.
Sota el lema “Estem construint universitats feministes”, la UAB -coordinat per l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, i amb les facultats i altres entitats, -celebra tot un seguit d’activitats per a commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores. Es duran a terme al llarg dels propers dies: xerrades, debats, exposicions, concursos, entre d’altres.
8-M Universitat Autònoma de Bellaterra
El dimecres, 3 de març, a les 12h, la Facultat de Dret organitza les jornades “Violències invisibles”. Mireia Mata, directora general d’igualtat del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies de la Generalitat exposarà el tema “La igualtat de tracte i no discriminació, la sal contra la violència”. Lucia Ortiz oferirà la sessió “Violència vicaria: una nova forma de violència masclista?”, que abordarà aquelles conductes violentes que es fan a una persona propera a la persona a qui es vol fer mal, per generar-li un dany. M.Carmen Benítez i Glòria Molina presentaran l’exposició fotogràfica “Violència 0”, organitzada per l’Agrupació Foto-Cine de Cerdanyola-Ripollet (AFOCER). I finalment, es procedirà a la presentació dels treballs de fi de grau d’Estefania Lesmes, Mathilde Daudirac, Gemma Ruiz, Carla Urpina i Robert Cárdenas. La jornada està organitzada per la Comissió d´Igualtat de la Facultat de Dret. Més informació.
El dilluns, 8 de març, l’Escola d’Enginyeria duu a terme les “Jornades Dona i Enginyeria”, a partir de les 15.00h, que comptarà amb les intervencions de diferents dones enginyeres que explicaran i debatran en una taula rodona sobre els seus entorns laborals. Serà online per Teams. Més informació.
El dimarts, 9 de març, d’11h a 15h, a la plaça Cívica, la Fundació Autònoma Solidària (FAS) organitza el Xiringu, un espai per parlar de drogues, sexualitat i salut mental en clau de gènere. Es faran dinàmiques i activitats per a reflexionar.
Aquest dia l’IBB convida a l’Albert Merino, autor del llibre Rincones, recentment publicat per l’Editorial Stonberg,a fer una presentació a les 11h del matí via Teams. Albert Merino (Barcelona, 1972) és llicenciat en Econòmiques i Dret, ha publicat diversos articles divulgatius en revistes especialitzades, a més de diversos relats en publicacions online, tant a Espanya com a Itàlia. El llibre fa un passeig per la vida de quinze dones que han estat injustament oblidades.
El dimecres, 10 de març, a les 12h, tindrà lloc la xerrada “Emprenedoria en femení”, organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa, amb diferents expertes. Serà on-line via Teams. Més informació.
Aquest dia, a la tarda, a les 17.30h, el Minor en Estudis de Gènere, organitza la conferència i debat titulada “Situated Intersectionality as an Epistemology and Methodology” a càrrec de Nira Yuval-Davis, emèrita a la University of East London, que comptarà amb la participació d’expertes de diferents universitats internacionals. Es podrà seguir on-line.
El dijous, 11 de març, a les 12h, tindrà lloc la jornada institucional de Commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores, que enguany fa un reconeixement a la primera promoció del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere Conferència, que rebrà el premi pel seu activisme i implicació amb el moviment feminista. S’hi impartirà la conferència “La importància d’un grau en estudis de gènere”, a càrrec de la Meri Torras, coordinadora del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. L’acte es podrà seguir en directe a través del Canal Youtube de la UAB (https://www.youtube.com/user/UABBarcelona). Més informació.
El divendres, 12 de març, la doctora Carme Valls pronunciarà la conferència “Dones invisibles per a la medicina”, a les 12h a la Facultat de Medicina, per explicar com en l’àmbit mèdic s’ha invisibilitzat la dona i la seva salut al llarg de la història i encara avui. La xerrada ha estat organitzada per la Facultat de Medicina i l’Institut de Neurociències de la UAB. Més informació.
Fins el 12 de març la Facultat de Ciències de la Comunicació celebra el 8 de març amb una marató de microrelats de reivindicació, d’esperança, de denúncia i de celebració. Adreçat al PDI, PAS o l’alumnat de la Facultat. Més informació.
El dimecres, 17 de març, a les 13h, tindrà lloc una taula rodona sobre “La salut des d’una perspectiva feminista”, amb Belén Nogueiras, doctora en Estudis Feministes i Psicòloga Clínica, i la Ana Távora, doctora en Medicina, Psicoterapeuta i Psiquiatra Feminista. Ho organitza la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Psicologia de la UAB i serà via Teams. Més informació.
Prèviament a aquests dies, s’han celebrat altres destacats actes, relacionats amb el 8-M, a altres facultats i centres de la UAB.
UAB|Vint figures femenines de les humanitats i les ciències socials seran objecte d’un homenatge per part de la Filosofia i Lletres el proper 22 de febrer en un acte que vol també reivindicar la docència presencial a la universitat.
8 de març Dia Mundial de les Dones Treballadores|BELLATERRA. CAT
Amb l’objectiu de celebrar anticipadament el dia mundial de les dones treballadores, el proper 22 de febrer, la Facultat de Filosofia i Lletres organitza un acte en què es retrà homenatge a les figures femenines silenciades al món de les humanitats, les arts i les ciències socials. Amb aquesta trobada, a més, el centre vol reivindicar la presencialitat de la docència universitària, tot coincidint amb la represa de les classes presencials per part de l’alumnat de primer curs. Tindrà lloc a les 10,15 h, a l’auditori de la Facultat, amb un aforament restringit i mesures de seguretat sanitària.
L’acte, titulat “Camuflades, disfressades, novel·lades. Silenciades”, comptarà amb un acompanyament musical i amb la lectura de textos per part d’estudiants, professorat i membres del personal administratiu que repassaran la vida i l’obra de vint dones relacionades amb les arts, la música, la dansa, la literatura, la geografia i l’antropologia. Es tracta de figures destacades la importància de les quals ha estat fins ara ignorada o situada en segona fila per darrera dels seus companys. La identitat de les figures homenatjades no serà revelada fins a la celebració de l’acte.
L’acte es desenvoluparà amb un compliment absolut de les mesures de seguretat requerides: ventilació, ús de mascaretes, ús de gel hidroalcohòlic i distància de seguretat entre els seients ocupats. Per assistir-hi, és necessari formalitzar prèviament una inscripció.
Portada del manuscrit autògraf de “El castigo sin venganza” (Signatura MS q D.174.19). A la dreta, la portada de la nova edició identificada (Signatura BNE: T/55351/29). Crèdits: Esquerra, imatge procedent dels fons de la Boston Public Library (BPL). Dreta, imatge procedent dels fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE).
UAB|Investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona, Valladolid i Salamanca han identificat a la Biblioteca Nacional de España un exemplar únic al món, amb una primera versió del final descartada per l’autor al seu manuscrit autògraf i que podria haver estat la primera impressió que es fes de la gran obra del Fènix de los ingenios.El castigo sin venganza va ser una obra especial per a Lope de Vega. Tenia gairebé setanta anys en culminar-la l’1 d’agost de 1631, quan el començaven ja a desafiar els nous poetes (ell els anomenava “los pájaros nuevos”), entre altres Calderón de la Barca.
A la Biblioteca Pública de Boston es conserva el manuscrit autògraf, que es pot consultar en xarxa. És considerat una inestimable joia de mà del propi Lope, perquè conté moltes ratllades, addicions, correccions i reescriptures, que permeten seguir el seu procés creatiu.
Però el que ara s’ha trobat té també, segons els investigadors, un interès enorme, per tot allò que implica: molt probablement la primera edició de la tragèdia, en una edició individual (no en un volum de 12 obres, les usuals “parts de comèdies”) i desconeguda fins ara.
L’edició va ser il·legal, pirata, sense les obligatòries dades d’impremta, la qual cosa havia ocultat la seva importància i dificultat el seu coneixement fins ara. La seva troballa subratlla el gran interès que va despertar el text fins i tot abans que l’obra assolís la seva redacció definitiva.
No casualment, en una operació digna d’un publicista actual, l’impressor va afegir després del títol un lema que deia “Cuando Lope quiere…” i que sembla al·ludir precisament a aquest ambient de rivalitat que enfervoria el públic d’allò que era el gran entreteniment de masses de l’època, el teatre. És la primera edició que fa servir aquest lema. Fins ara només s’havia documentat en una molt més tardana.
La troballa i estudi de l’exemplar ha estat dut a terme pels professors Germán Vega, de la Universidad de Valladolid (UVA), Ramón Valdés, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Alejandro García Reidy, de la Universidad de Salamanca (USAL).
¿L’edició príncep?
Segons els investigadors, l’edició trobada ara va poder ser la primera impressió de l’obra de Lope, el que s’anomena edició príncep (o editio princeps en llatí).
“El text de l’imprès es va originar de manera primerenca, fins i tot abans de les primeres edicions conegudes fins ara, perquè recull el primer títol que va figurar en l’autògraf Un castigo sin venganza, i no “El”, i, d’altra banda, un fet que resulta molt significatiu: la primera versió del final, en què Lope va ratllar alguns versos per reescriure’l i perfeccionar-lo. Aquesta versió, menys impactant, doncs no mostra els cadàvers dels amants protagonistes a escena, i amb intervencions més breus no la recull cap altra edició, ni les que fins ara es creien les primeres, promogudes pel propi Fènix de los ingenios, com la individual de Barcelona en 1634 i la primera en col·lecció, en la Part XXI de Comèdies”, explica Ramón Valdés, director del grup PROLOPE en la UAB.
“És molt possible que aquesta nova edició derivi del que es coneix com un manuscrit de companyia, és a dir, un manuscrit dels que es copiaven en les companyies de teatre per a la posada en escena”, afegeix Valdés.
El negoci il·legal d’impresos teatrals
L’anàlisi rigorosa demostra que l’edició identificada es va estampar a Sevilla, en aquells temps part del Regne de Castella, on des de 1625 no s’autoritzava la impressió de comèdies per la seva qüestionable moralitat.
En van ser moltes, les que durant aquests anys de suspensió de llicències es van imprimir il·legalment a la capital sevillana. El negoci il·legal d’impresos teatrals a Sevilla, sense dades d’impremta, o amb dades falses, va ser denunciat repetidament pels dramaturgs, inclòs el mateix Lope en el pròleg de l’edició que va promoure el 1634 de El castigo sin venganza. Segons el parer dels experts, tal vegada aquesta il·legal sevillana era precisament allò que va empènyer Lope a publicar la seva pròpia edició (a Barcelona, per esquivar la prohibició vigent a Castella).
La impremta de l’edició pirata
Diversos trets del nou imprès localitzat permeten reconèixer la impremta sevillana on va aparèixer: la de l’impressor Gómez de Pastrana.
“El catàleg legal i conegut de Gómez de Pastrana és tan escàs que es diria que insuficient per viure d’ell. Això fa sospitar que imprimia més d’allò que legalment publicava i reconeixia amb el seu peu d’impremta “con licencia en Sevilla, por Pedro Gómez de Pastrana. A la esquina de la Prisión Real’”, explica Germán Vega. “Sabem també que uns anys més tard un inspector va requisar en la seva impremta paquets de comèdies impreses il·legalment i va decretar la seva presó. Bé, com el seu negoci estava al costat de la presó, no haurien de caminar molt els agents judicials per portar-lo al seu destí”, conclou amb sorna el professor val·lisoletà.
La comparació pericial de l’imprès sense dades de Un castigo sin venganza amb altres llibres legals d’aquest impressor (els que sí que porten el seu peu d’impremta) demostra que la tipografia i altres detalls molt peculiars coincideixen.
Sobre com va poder arribar l’obra a l’impressor
Com es va fer Gómez de Pastrana amb una còpia de l’obra és encara un misteri, però va poder ser producte d’una acció il·legal i, per descomptat, sense coneixement del propi Lope.
En l’estudi, els investigadors plantegen dues possibles vies, tot i que subratllen no tenir suficients elements per extreure conclusions definitives sobre aquest tema.
Una d’elles deriva de la companyia de teatre de Manuel Vallejo, important en l’època i posseïdora legalment del manuscrit original de El castigo sin venganza, la qual cosa se sap perquè en el repartiment que figura en la primera pàgina de l’autògraf de Lope estan els noms dels seus actors. En aquest repartiment apareix el nom d’una actriu, María de Ceballos, que feia un personatge amb molt poc paper en l’obra, que al febrer de 1632 ja havia deixat la companyia de Vallejo amb el seu marit -l’actor Diego de Guevara, no inclòs en el repartiment- i havien passat tots dos a la d’un altre director, Pedro de Ortegón, la presència del qual a Sevilla està documentada almenys en 1634 i 1635. Aquest canvi de companyia potser va poder tenir alguna cosa a veure amb la còpia que va arribar a les mans de Gómez de Pastrana, a canvi de la corresponent suma de diners.
“També sabem que una altra companyia, la de Juan Martínez de los Ríos, va representar l’obra amb el seu primer títol, Un castigo sin venganza, a palau davant les seves majestats el 6 de setembre de 1635, pocs dies després de la mort de Lope a la fi d’agost, sens dubte per a retre-li homenatge. Potser aquesta companyia està relacionada d’alguna manera amb aquesta nova edició localitzada”, apunta Alejandro García Reidy sobre la segona possibilitat.
Una troballa casual
Els professors Germán Vega, Ramón Valdés i Alejandro García Reidy van trobar l’imprès per casualitat, ja que en realitat estaven buscant un altre, que estava a Berlín abans de la Segona Guerra Mundial i que encara no han trobat, tot i que s’ha revelat ja amb seguretat menys important, perquè alguns trets textuals i formals demostren que deriva de l’edició localitzada ara.
L’exemplar, únic al món, es troba a la Biblioteca Nacional de España (BNE), en un important fons d’obres individuals teatrals que els investigadors asseguren que oferirà més sorpreses i en què precisament ara estan treballant braç a braç en un projecte investigadors i bibliotecaris. L’edició que ha de dur a terme el grup de recerca PROLOPE (que edita el teatre complet de Lope) i que realitzaran Alejandro García Reidy i Ramón Valdés va desencadenar la cerca, i la troballa la van facilitar, al seu torn, els estudis previs en els anys 90 de Germán Vega, màxim coneixedor des de llavors d’aquest ric fons de comèdies.
L’article de García Reidy, Valdés i Vega ha estat publicat en la revista de recerca Anuario Lope de Vega després de l’avaluació anònima de prestigiosos experts, segons els procediments establerts a nivell científic internacional, que han dictaminat el seu interès.
Edició il·legal “El castigo sin venganza”
El foli de l’autògraf en què es recull la primera versió del final, amb alguns versos ratllats, coincideix amb el final que recull l’edició, a la dreta, donada a conèixer per la recerca de García Reidy, Valdés i Vega. En l’edició es poden veure els versos ratllats en el manuscrit de Lope de Vega. L’autor va afegir després un foli més, en què va perfeccionar el final, fent-lo més patètic, que és el que avui es coneix i representa. Crèdits: Esquerra, imatge procedent dels fons de la Boston Public Library (BPL). Dreta, imatge procedent dels fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE).
Referència de l’article: Alejandro García-Reidy, Ramón Valdés Gázquez y Germán Vega García-Luengos, “Una nueva edición (¿princeps?) de El castigo sin venganza”, Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, XXVII (2021), pp. 270-329.
Piano Track és una instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent del MACBA, procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya.
Objecte habitual en la iconografia de Jordi Benito, el piano es converteix aquesta vegada en un objecte d’art públic. Produït l’any 1990, el 1994 va ser instal·lat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la pineda del Rectorat. Benito situa un piano de cua de ferro sota els pins i al damunt hi diposita dues grans pedres amb forma d’escaire i amb unes incisions geomètriques horitzontals. La lleugeresa del so i la intangibilitat de la música contrasten amb el pes i la contundència matèrica de la pedra.
Tant en el seu vessant de body art i de performance com en les seves instal·lacions i escultures, Jordi Benito ha incorporat el piano en nombroses obres i múltiples formats. De fet, ha estat una icona central en el seu univers creatiu. Ha penjat pianos al sostre, els ha cobert de branques d’arbre, ha realitzat accions en col·laboració amb Carles Santos i ha aplicat fórmules matemàtiques.
Si bé en les seves impactants performances i accions de body art dels anys setanta i vuitanta ja havia incorporat la música –i en especial l’òpera de Wagner–, en el seu treball posterior d’instal·lacions la figura del piano evoca el seu interès per la música.
Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.
Jordi Benito Verdaguer |CEDIDA
És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.
La Universitat Autònoma de Barcelona se sitúa por segundo año consecutivo en la posición 16 del mundo en el ranking GreenMetric, que valora los esfuerzos hacia la sostenibilidad y las políticas de gestión respetuosas con el medio.
La undécima edición del GreenMetric Ranking of World Universities que elabora la Universidad de Indonesia (UI), sitúa por segundo año consecutivo la UAB en la 16ª posición mundial, a pesar del importante incremento de universidades participantes. La clasificación compara los esfuerzos de 912 universidades de todo el mundo (más de 100 universidades más que en la edición anterior) hacia la sostenibilidad ambiental, y valora las políticas de gestión relacionadas con el respeto al medio ambiente.
En cuanto a las universidades españolas, la UAB ocupa la primera posición de las 29 consideradas en la clasificación, seguida de la Universidad de Alcalá y la Universidad Complutense. Por tipología de universidad, la UAB es la cuarta del mundo, de un conjunto de 222 universidades con la misma tipología.
La información del ranking se organiza en seis categorías, con los pesos indicados entre paréntesis: energía y cambio climático (21%), gestión de residuos (18%), transportes (18%), infraestructuras (15%), uso del agua (10%) y formación (18%). El ranking destaca la UAB especialmente en energía y cambio climático (mejora una posición y se sitúa en 7ª posición), gestión de residuos (también mejora una y se sitúa en 32ª posición), formación (posición 82) y gestión del transporte (99ª posición). El conjunto de las valoraciones en estas categorías ha vuelto a situar a la UAB en la posición 16 del mundo.
