Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘UAB’

Un estudi liderat per la UAB revela que l’acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s’està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

Aspecte de la capçalera del Torrent de la coma de l’Embut, en la freqüentada via d’accés al Puigmal, Parc Natural de Les Capçaleres del Ter i del Freser (Girona), juliol de 2018.

La problemàtica d’acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s’està estenent per diverses zones de la serralada. Així ho conclou un estudi preliminar liderat per la UAB, amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques.

Segons els investigadors, “els nostres resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural”.

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. “La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda”, assenyalen.

Exemples de l’aspecte dels precipitats i aigües riques en alumini. Esquerra: riu de Comapedrosa (Andorra), juliol 2018. Dreta: Coma de l’Embut, Núria, setembre de 2018.

Mapa esquemàtic de la regió pirinenca, indicant la distribució de les principals zones en què s’estan produint drenatges àcids naturals: 1, Bal del Chistau; 2, Barrancs de Vallibierna i El Ubago (riu Ésera) i Vall de Llauset; 3, Arriu Unhòla; 4, Riu de Sant Nicolau; 5, Riu Broate; 6, Monteixo; Valls de Comapedrosa; 8, Puigmal-Núria i 9 Bastiments-Ull de Ter.

L’estudi, “Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat” (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Read Full Post »

El sincrotró de llum Alba està situat al Parc de l’Alba, conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès. És una infraestructura científica de tercera generació i la més important de la zona del Mediterrani en la seva especialitat.

El Sincrotró realitza anualment dues visites guiades gratuïtes per els socis dels Amics de la UAB, la segona visita del 2018 va ser el dijous 4 de juliol a les 10 hores.

Podeu entrar en la nostra llista d’espera. Per entrar-hi, podeu trucar el 935811490 o enviar un correu a amics@uab.cat o fer-ne la inscripció al següent enllaç:

Read Full Post »

“Segons publica el mitjà digital Cugat.Cat, els petits projectes busquen fer renéixer el producte que centrava la vida santcugatenca fins ben entrat el segle XX”

Vinyes a Bellaterra, a finals dels anys 60, km0 de Sant Cugat del Vallès|UAB

La tradició vitivinícola de Sant Cugat podria tenir hereus.
Dècades després de l’última explotació productiva de la ciutat, engolida pel creixement urbanístic i l’abandó de les feines del camp, alguns petits projectes plantegen recuperar el cultiu que va ser el sustent econòmic d’una població que vivia lligada a la vinya. Queda, això sí, molta feina per davant perquè aquestes idees cristal·litzin i caldrà suport per part de les administracions, especialment pel què fa a la disponibilitat i qualificació dels terrenys, perquè tot plegat tingui èxit.

Veure la notícia complerta a l’enllaç de sota:

https://www.cugat.cat/noticies/societat/143950/la-vinya-torna-a-arrelar-a-sant_cugat

Read Full Post »

Segons informa avui el diari digital http://www.vilaweb.cat, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha advertit que les finances de la universitat es troben en una situació ‘límit i insostenible’. La UAB tancarà l’exercici del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, malgrat haver seguit ‘escrupolosament una política d’equilibri pressupostari’, ha dit Arboix en una compareixença pública.

La rectora ha carregat contra el model de finançament públic del sistema universitari català, que utilitza el del 2011, i ha recordat que quan es va aplicar va suposar un ajustament de 60 milions d’euros —de 360 a 300 milions anuals— al pressupost de la UAB. Ha reclamat més recursos, per exemple, per al manteniment d’edificis i infraestructures del campus, amb un càlcul aproximat de vuit milions d’euros anuals i no els dos que rep actualment, així com partides per renovar docents. Dels prop de 1.500 professors permanents, hi ha 32 menors de 40 anys, a més de cobrir baixes per jubilació amb personal permanent.

Arboix ha demanat ‘uns pressupostos que es trobin en els nivells de l’OCDE, que estan al voltant del 2 o 2,2%, mentre que el d’aquí està al voltant de l’1,5%’. Ha comparat la inversió pública en les universitats amb la d’altres comunitats autònomes com Andalusia que reserva 1.300 milions d’euros i Madrid 920, quan a Catalunya en són 750.

La rectora, que avui ha presentat aquest diagnòstic en una sessió extraordinària del Claustre, ha instat la Generalitat que adopti ‘les mesures necessàries per dur a terme una millora immediata i sostinguda’ del finançament públic i que s’habilitin els mecanismes econòmics que reverteixin la situació econòmica. Així mateix, ha interpel·lat el parlament perquè ‘arbitri les normes adequades’ perquè el govern compleixi les mesures que permetin a les universitats públiques complir les obligacions que marquen les lleis i que la societat necessita.

Arboix ha subratllat que la situació és extensible a la resta de centres públics de Catalunya i ho ha atribuït al model ‘caduc i ineficient’, i ha recalcat el paper generador i de transferència de coneixement que suposen per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de Catalunya.

Read Full Post »

ELA “Jornada de descoberta i prospecciónde orquídies” organitzada pel GrupoOrquidològic de Catalunya (GOC) i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), en col·laboració amb l’Oficina de Medi Ambient UAB, el 13 de maig, ha permès trobar, per primera vegada al campus, quatre noves espècies: el clavelvioláceo, l’orquídia dels boscos, el Currásamarillo i l’Ophrys fosca.

FOTOS: D’ORQUÍDIES DEL JARDÍ D’ANNA GÜELL DE BELLATERRA

Les quatre noves espècies se sumen a les 8 ja identificades des de 2010 al campus de Bellaterra. El Grup Orquidològic de Catalunya ha destacat la singularitat a Catalunya de trobar tres espècies Serapias concentrades en un mateix espai, al voltant de l’Edifici de Rectorat: Gall parviflora (Serapias parviflora), Gall longipètal (Serapias vomeracea) i Galls o llengua de Frare (Serapias lingua ). La jornada ha servit per actualitzar l’inventari actual d’orquídies de l’Autònoma.

El 2007 es va crear un grup de treball de jardineria format per professors -principalment de l’Àrea de Botànica-, tècnics de la Unitat d’Infraestructures i de Manteniment, de l’Oficina de Medi Ambient i de l’empresa de jardineria contractada per l’Autònoma, amb el objectiu d’incorporar criteris de sostenibilitat en la gestió dels espais enjardinats de la universitat.

A més, des de 2010, aquest grup de jardineria, treballa especialment per a protegir les poblacions d’orquídies que hi ha al campus. “Amb l’objectiu de preservar la diversitat d’espècies del campus i amb l’afegit que aquestes plantes tenen uns dissenys molt atractius i estètics que criden l’atenció de la gent, vetllem perquè les segues respectin tot el cicle reproductiu de les plantes”, diu Anna Florensa, tècnica de l’Oficina de Medi Ambient i membre del grup de treball de jardineria de la UAB.

Com a resultat d’aquesta tasca, des de 2010 s’han observat un total de 12 espècies d’orquídies silvestres al campus de Bellaterra: onze d’elles floreixen a la primavera i una a la tardor:

-Abellera fosca (Ophrys Forestieri)
-Mosques grosses (Himantoglossum robertianum)
-Abellera aranyosa (Ophrys passionis)
-flor d’abella (Ophrys apifera)
-Gall parviflora (Serapias parviflora)
-Gall longipètal (Serapias vomeracea)
-Galls o llengua de Frare (Serapias lingua)
-Clavell violaci (Limodorum abortivum)
-Orquídia els boscos (Epipactis kleinii)
-Curraià groc (Cephalantera damasonium)
-Abellera de mirall (Ophrys speculum) -de la qual hi ha pocs peus i és possible que desaparegui aviat-.
-Spiranthes spiralis, que floreix a finals de setembre.

Des de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB destaquen que aquest any les Ophrys són a tot arreu del Campus, el que s’explica a partir de factors mediambientals -ha estat un any de molta pluja-, així com també per factors humans, gràcies al treball coordinat ia l’adequació de les segues que fan els jardiners.

Aquest any, en època de primavera, s’han trobat la flor d’abella -en llocs com en els talussos de les Facultats de Medicina i de Ciències de la Comunicació-; el gall parviflora -en espais verds que envolten el rectorat-; les abelleres fosques -en voltants de l’Escola de Postgrau-, i el Currás groc, entre els edificis B i C.

Les orquídies silvestres de Catalunya són plantes terrestres amb rizomes o tubercles, que són de gran importància per a la flora autòctona. Les seva inflorescència o disposició de les flors sobre la tija, sol ser en forma d’espiga, i el nombre és canviant segons l’espècie. Requereixen d’espais oberts, i l’època de floració pot variar en funció de factors mediambientals o humans.

El campus de la UAB ocupa una extensió de 260 hectàrees, dels quals un 65% són espais agroforestals i zones enjardinades. Els espais agroforestals són distribuïts en forma de mosaic, típic del paisatge del Vallès Occidental i Oriental.

INFORMACIÓ SOBRE ORQUÍDEES- WEB DE L’OFICINA DE MEDI AMBIENT DE LA UAB:

http://www.uab.cat/web/entorn-natural/orquidies-al-campus-1300693905264.html

Read Full Post »

Foto:Universitat Autònoma Barcelona

Per Alexandre Lavado Campàs (Centelles, 1992)

El m2 de les 267 hectàreas expropiades ho van pagar a 159 Pessetes (0,96€), i actualment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), només té en propietat 263 hectàreas.

Segons publica Ciutadania Pural, els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona.

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim.

Paral·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.

La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.

Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Read Full Post »

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

Turó de Sant Pau (Bellaterra) Desconegut / 26-06-1991 / Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Read Full Post »

Older Posts »