Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘UAB’

Sota el lema “Estem construint universitats feministes”, la UAB -coordinat per l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, i amb les facultats i altres entitats, -celebra tot un seguit d’activitats per a commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores. Es duran a terme al llarg dels propers dies: xerrades, debats, exposicions, concursos, entre d’altres.

8-M Universitat Autònoma de Bellaterra

El dimecres, 3 de març, a les 12h, la Facultat de Dret organitza les jornades “Violències invisibles”. Mireia Mata, directora general d’igualtat del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies de la Generalitat exposarà el tema “La igualtat de tracte i no discriminació, la sal contra la violència”. Lucia Ortiz oferirà  la sessió “Violència vicaria: una nova forma de violència masclista?”, que abordarà aquelles conductes violentes que es fan a una persona propera a la persona a qui es vol fer mal, per generar-li un dany. M.Carmen Benítez i Glòria Molina presentaran l’exposició fotogràfica “Violència 0”, organitzada per l’Agrupació Foto-Cine de Cerdanyola-Ripollet (AFOCER). I finalment, es procedirà a la presentació dels treballs de fi de grau d’Estefania Lesmes, Mathilde Daudirac, Gemma Ruiz, Carla Urpina i Robert Cárdenas. La jornada està organitzada per la Comissió d´Igualtat de la Facultat de Dret. Més informació.

El dilluns, 8 de març, l’Escola d’Enginyeria duu a terme les “Jornades Dona i Enginyeria”, a partir de les 15.00h, que comptarà amb les intervencions de diferents dones enginyeres que explicaran i debatran en una taula rodona sobre els seus entorns laborals. Serà online per Teams. Més informació.

El dimarts, 9 de març, d’11h a 15h, a la plaça Cívica, la Fundació Autònoma Solidària (FAS) organitza el Xiringu, un espai per parlar de drogues, sexualitat i salut mental en clau de gènere. Es faran dinàmiques i activitats per a reflexionar.

Aquest dia l’IBB convida a l’Albert Merino, autor del llibre Rincones, recentment publicat per l’Editorial Stonberg,a fer una presentació a les 11h del matí via Teams. Albert Merino (Barcelona, 1972) és llicenciat en Econòmiques i Dret, ha publicat diversos articles divulgatius en revistes especialitzades, a més de diversos relats en publicacions online, tant a Espanya com a Itàlia. El llibre fa un passeig per la vida de quinze dones que han estat injustament oblidades.

El dimecres, 10 de març, a les 12h, tindrà lloc la xerrada “Emprenedoria en femení”, organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa, amb diferents expertes. Serà on-line via Teams. Més informació.

Aquest dia, a la tarda, a les 17.30h, el Minor en Estudis de Gènere, organitza la conferència i debat titulada “Situated Intersectionality as an Epistemology and Methodology” a càrrec de Nira Yuval-Davis, emèrita a la University of East London, que comptarà amb la participació d’expertes de diferents universitats internacionals. Es podrà seguir on-line.

El dijous, 11 de març, a les 12h, tindrà lloc la jornada institucional de Commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores, que enguany fa un reconeixement a la primera promoció del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere Conferència, que rebrà el premi pel seu activisme i implicació amb el moviment feminista. S’hi impartirà la conferència “La importància d’un grau en estudis de gènere”, a càrrec de la Meri Torras, coordinadora del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. L’acte es podrà seguir en directe a través del Canal Youtube de la UAB  (https://www.youtube.com/user/UABBarcelona). Més informació.

El divendres, 12 de març, la doctora Carme Valls pronunciarà la conferència “Dones invisibles per a la medicina”, a les 12h a la Facultat de Medicina, per explicar com en l’àmbit mèdic s’ha invisibilitzat la dona i la seva salut al llarg de la història i encara avui. La xerrada ha estat organitzada per la Facultat de Medicina i l’Institut de Neurociències de la UAB. Més informació.

Fins el 12 de març la Facultat de Ciències de la Comunicació celebra el 8 de març amb una marató de microrelats de reivindicació, d’esperança, de denúncia i de celebració. Adreçat al PDI, PAS o l’alumnat de la Facultat. Més informació.

El dimecres, 17 de març, a les 13h, tindrà lloc una taula rodona sobre “La salut des d’una perspectiva feminista”, amb Belén Nogueiras, doctora en Estudis Feministes i Psicòloga Clínica, i la Ana Távora, doctora en Medicina, Psicoterapeuta i Psiquiatra Feminista. Ho organitza  la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Psicologia de la UAB i serà via Teams. Més informació.

Prèviament a aquests dies, s’han celebrat altres destacats actes, relacionats amb el 8-M, a altres facultats i centres de la UAB.

Read Full Post »

UAB|Vint figures femenines de les humanitats i les ciències socials seran objecte d’un homenatge per part de la Filosofia i Lletres el proper 22 de febrer en un acte que vol també reivindicar la docència presencial a la universitat.

8 de març Dia Mundial de les Dones Treballadores|BELLATERRA. CAT

Amb l’objectiu de celebrar anticipadament el dia mundial de les dones treballadores, el proper 22 de febrer, la Facultat de Filosofia i Lletres organitza un acte en què es retrà homenatge a les figures femenines silenciades al món de les humanitats, les arts i les ciències socials. Amb aquesta trobada, a més, el centre vol reivindicar la presencialitat de la docència universitària, tot coincidint amb la represa de les classes presencials per part de l’alumnat de primer curs. Tindrà lloc a les 10,15 h, a l’auditori de la Facultat, amb un aforament restringit i mesures de seguretat sanitària.

L’acte, titulat “Camuflades, disfressades, novel·lades. Silenciades”, comptarà amb un acompanyament musical i amb la lectura de textos per part d’estudiants, professorat i membres del personal administratiu que repassaran la vida i l’obra de vint dones relacionades amb les arts, la música, la dansa, la literatura, la geografia i l’antropologia. Es tracta de figures destacades la importància de les quals ha estat fins ara ignorada o situada en segona fila per darrera dels seus companys. La identitat de les figures homenatjades no serà revelada fins a la celebració de l’acte.

L’acte es desenvoluparà amb un compliment absolut de les mesures de seguretat requerides: ventilació, ús de mascaretes, ús de gel hidroalcohòlic i distància de seguretat entre els seients ocupats. Per assistir-hi, és necessari formalitzar prèviament una inscripció.

Més informació: Facultat de Filosofia i Lletres

Read Full Post »

Portada del manuscrit autògraf de “El castigo sin venganza” (Signatura MS q D.174.19). A la dreta, la portada de la nova edició identificada (Signatura BNE: T/55351/29). Crèdits: Esquerra, imatge procedent dels fons de la Boston Public Library (BPL). Dreta, imatge procedent dels fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE).

UAB|Investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona, Valladolid i Salamanca han identificat a la Biblioteca Nacional de España un exemplar únic al món, amb una primera versió del final descartada per l’autor al seu manuscrit autògraf i que podria haver estat la primera impressió que es fes de la gran obra del Fènix de los ingenios.El castigo sin venganza va ser una obra especial per a Lope de Vega. Tenia gairebé setanta anys en culminar-la l’1 d’agost de 1631, quan el començaven ja a desafiar els nous poetes (ell els anomenava “los pájaros nuevos”), entre altres Calderón de la Barca.

A la Biblioteca Pública de Boston es conserva el manuscrit autògraf, que es pot consultar en xarxa. És considerat una inestimable joia de mà del propi Lope, perquè conté moltes ratllades, addicions, correccions i reescriptures, que permeten seguir el seu procés creatiu.

Però el que ara s’ha trobat té també, segons els investigadors, un interès enorme, per tot allò que implica: molt probablement la primera edició de la tragèdia, en una edició individual (no en un volum de 12 obres, les usuals “parts de comèdies”) i desconeguda fins ara.

L’edició va ser il·legal, pirata, sense les obligatòries dades d’impremta, la qual cosa havia ocultat la seva importància i dificultat el seu coneixement fins ara. La seva troballa subratlla el gran interès que va despertar el text fins i tot abans que l’obra assolís la seva redacció definitiva.

No casualment, en una operació digna d’un publicista actual, l’impressor va afegir després del títol un lema que deia “Cuando Lope quiere…” i que sembla al·ludir precisament a aquest ambient de rivalitat que enfervoria el públic d’allò que era el gran entreteniment de masses de l’època, el teatre. És la primera edició que fa servir aquest lema. Fins ara només s’havia documentat en una molt més tardana.

La troballa i estudi de l’exemplar ha estat dut a terme pels professors Germán Vega, de la Universidad de Valladolid (UVA), Ramón Valdés, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Alejandro García Reidy, de la Universidad de Salamanca (USAL).

¿L’edició príncep?

Segons els investigadors, l’edició trobada ara va poder ser la primera impressió de l’obra de Lope, el que s’anomena edició príncep (o editio princeps en llatí).

“El text de l’imprès es va originar de manera primerenca, fins i tot abans de les primeres edicions conegudes fins ara, perquè recull el primer títol que va figurar en l’autògraf Un castigo sin venganza, i no “El”, i, d’altra banda, un fet que resulta molt significatiu: la primera versió del final, en què Lope va ratllar alguns versos per reescriure’l i perfeccionar-lo. Aquesta versió, menys impactant, doncs no mostra els cadàvers dels amants protagonistes a escena, i amb intervencions més breus no la recull cap altra edició, ni les que fins ara es creien les primeres, promogudes pel propi Fènix de los ingenios, com la individual de Barcelona en 1634 i la primera en col·lecció, en la Part XXI de Comèdies”, explica Ramón Valdés, director del grup PROLOPE en la UAB.

“És molt possible que aquesta nova edició derivi del que es coneix com un manuscrit de companyia, és a dir, un manuscrit dels que es copiaven en les companyies de teatre per a la posada en escena”, afegeix Valdés.

El negoci il·legal d’impresos teatrals

L’anàlisi rigorosa demostra que l’edició identificada es va estampar a Sevilla, en aquells temps part del Regne de Castella, on des de 1625 no s’autoritzava la impressió de comèdies per la seva qüestionable moralitat.

En van ser moltes, les que durant aquests anys de suspensió de llicències es van imprimir il·legalment a la capital sevillana. El negoci il·legal d’impresos teatrals a Sevilla, sense dades d’impremta, o amb dades falses, va ser denunciat repetidament pels dramaturgs, inclòs el mateix Lope en el pròleg de l’edició que va promoure el 1634 de El castigo sin venganza. Segons el parer dels experts, tal vegada aquesta il·legal sevillana era precisament allò que va empènyer Lope a publicar la seva pròpia edició (a Barcelona, per esquivar la prohibició vigent a Castella).

La impremta de l’edició pirata

Diversos trets del nou imprès localitzat permeten reconèixer la impremta sevillana on va aparèixer: la de l’impressor Gómez de Pastrana.

“El catàleg legal i conegut de Gómez de Pastrana és tan escàs que es diria que insuficient per viure d’ell. Això fa sospitar que imprimia més d’allò que legalment publicava i reconeixia amb el seu peu d’impremta “con licencia en Sevilla, por Pedro Gómez de Pastrana. A la esquina de la Prisión Real’”, explica Germán Vega. “Sabem també que uns anys més tard un inspector va requisar en la seva impremta paquets de comèdies impreses il·legalment i va decretar la seva presó. Bé, com el seu negoci estava al costat de la presó, no haurien de caminar molt els agents judicials per portar-lo al seu destí”, conclou amb sorna el professor val·lisoletà.

La comparació pericial de l’imprès sense dades de Un castigo sin venganza amb altres llibres legals d’aquest impressor (els que sí que porten el seu peu d’impremta) demostra que la tipografia i altres detalls molt peculiars coincideixen.

Sobre com va poder arribar l’obra a l’impressor

Com es va fer Gómez de Pastrana amb una còpia de l’obra és encara un misteri, però va poder ser producte d’una acció il·legal i, per descomptat, sense coneixement del propi Lope.

En l’estudi, els investigadors plantegen dues possibles vies, tot i que subratllen no tenir suficients elements per extreure conclusions definitives sobre aquest tema.

Una d’elles deriva de la companyia de teatre de Manuel Vallejo, important en l’època i posseïdora legalment del manuscrit original de El castigo sin venganza, la qual cosa se sap perquè en el repartiment que figura en la primera pàgina de l’autògraf de Lope estan els noms dels seus actors. En aquest repartiment apareix el nom d’una actriu, María de Ceballos, que feia un personatge amb molt poc paper en l’obra, que al febrer de 1632 ja havia deixat la companyia de Vallejo amb el seu marit -l’actor Diego de Guevara, no inclòs en el repartiment- i havien passat tots dos a la d’un altre director, Pedro de Ortegón, la presència del qual a Sevilla està documentada almenys en 1634 i 1635. Aquest canvi de companyia potser va poder tenir alguna cosa a veure amb la còpia que va arribar a les mans de Gómez de Pastrana, a canvi de la corresponent suma de diners.

“També sabem que una altra companyia, la de Juan Martínez de los Ríos, va representar l’obra amb el seu primer títol, Un castigo sin venganza, a palau davant les seves majestats el 6 de setembre de 1635, pocs dies després de la mort de Lope a la fi d’agost, sens dubte per a retre-li homenatge. Potser aquesta companyia està relacionada d’alguna manera amb aquesta nova edició localitzada”, apunta Alejandro García Reidy sobre la segona possibilitat.

Una troballa casual

Els professors Germán Vega, Ramón Valdés i Alejandro García Reidy van trobar l’imprès per casualitat, ja que en realitat estaven buscant un altre, que estava a Berlín abans de la Segona Guerra Mundial i que encara no han trobat, tot i que s’ha revelat ja amb seguretat menys important, perquè alguns trets textuals i formals demostren que deriva de l’edició localitzada ara.

L’exemplar, únic al món, es troba a la Biblioteca Nacional de España (BNE), en un important fons d’obres individuals teatrals que els investigadors asseguren que oferirà més sorpreses i en què precisament ara estan treballant braç a braç en un projecte investigadors i bibliotecaris. L’edició que ha de dur a terme el grup de recerca PROLOPE (que edita el teatre complet de Lope) i que realitzaran Alejandro García Reidy i Ramón Valdés va desencadenar la cerca, i la troballa la van facilitar, al seu torn, els estudis previs en els anys 90 de Germán Vega, màxim coneixedor des de llavors d’aquest ric fons de comèdies.

L’article de García Reidy, Valdés i Vega ha estat publicat en la revista de recerca Anuario Lope de Vega després de l’avaluació anònima de prestigiosos experts, segons els procediments establerts a nivell científic internacional, que han dictaminat el seu interès.

Edició il·legal “El castigo sin venganza”

El foli de l’autògraf en què es recull la primera versió del final, amb alguns versos ratllats, coincideix amb el final que recull l’edició, a la dreta, donada a conèixer per la recerca de García Reidy, Valdés i Vega. En l’edició es poden veure els versos ratllats en el manuscrit de Lope de Vega. L’autor va afegir després un foli més, en què va perfeccionar el final, fent-lo més patètic, que és el que avui es coneix i representa. Crèdits: Esquerra, imatge procedent dels fons de la Boston Public Library (BPL). Dreta, imatge procedent dels fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE).

Referència de l’article: Alejandro García-Reidy, Ramón Valdés Gázquez y Germán Vega García-Luengos, “Una nueva edición (¿princeps?) de El castigo sin venganza”, Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, XXVII (2021), pp. 270-329.

Read Full Post »

Piano Track (1990) de Jordi Benito

Error
Aquest vídeo no existeix

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Piano Track és una instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent del MACBA, procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya.

Objecte habitual en la iconografia de Jordi Benito, el piano es converteix aquesta vegada en un objecte d’art públic. Produït l’any 1990, el 1994 va ser instal·lat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la pineda del Rectorat. Benito situa un piano de cua de ferro sota els pins i al damunt hi diposita dues grans pedres amb forma d’escaire i amb unes incisions geomètriques horitzontals. La lleugeresa del so i la intangibilitat de la música contrasten amb el pes i la contundència matèrica de la pedra.

Tant en el seu vessant de body art i de performance com en les seves instal·lacions i escultures, Jordi Benito ha incorporat el piano en nombroses obres i múltiples formats. De fet, ha estat una icona central en el seu univers creatiu. Ha penjat pianos al sostre, els ha cobert de branques d’arbre, ha realitzat accions en col·laboració amb Carles Santos i ha aplicat fórmules matemàtiques.

Si bé en les seves impactants performances i accions de body art dels anys setanta i vuitanta ja havia incorporat la música –i en especial l’òpera de Wagner–, en el seu treball posterior d’instal·lacions la figura del piano evoca el seu interès per la música.

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.

Jordi Benito Verdaguer |CEDIDA

És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

La Universitat Autònoma de Barcelona se sitúa por segundo año consecutivo en la posición 16 del mundo en el ranking GreenMetric, que valora los esfuerzos hacia la sostenibilidad y las políticas de gestión respetuosas con el medio.

La undécima edición del GreenMetric Ranking of World Universities que elabora la Universidad de Indonesia (UI), sitúa por segundo año consecutivo la UAB en la 16ª posición mundial, a pesar del importante incremento de universidades participantes. La clasificación compara los esfuerzos de 912 universidades de todo el mundo (más de 100 universidades más que en la edición anterior) hacia la sostenibilidad ambiental, y valora las políticas de gestión relacionadas con el respeto al medio ambiente.

En cuanto a las universidades españolas, la UAB ocupa la primera posición de las 29 consideradas en la clasificación, seguida de la Universidad de Alcalá y la Universidad Complutense. Por tipología de universidad, la UAB es la cuarta del mundo, de un conjunto de 222 universidades con la misma tipología.

La información del ranking se organiza en seis categorías, con los pesos indicados entre paréntesis: energía y cambio climático (21%), gestión de residuos (18%), transportes (18%), infraestructuras (15%), uso del agua (10%) y formación (18%). El ranking destaca la UAB especialmente en energía y cambio climático (mejora una posición y se sitúa en 7ª posición), gestión de residuos (también mejora una y se sitúa en 32ª posición), formación (posición 82) y gestión del transporte (99ª posición). El conjunto de las valoraciones en estas categorías ha vuelto a situar a la UAB en la posición 16 del mundo.

Read Full Post »

Quan us desplaceu des de Bellaterra a la UAB a través dels seus dos accesos, sigui la Carretera de la UAB des de la rotonda del Turó de Sant Pau o l’entrada des del Carrer de Can Miró, observareu que la UAB, recorda dins de tots els seus carrers i carreteres la prohibició de circular pel campus universitari a un màxim més de 30 km / h.

Que espera l’EMD de Bellaterra per copiar les bones mides d’una de les millors universitats del món?

Estem parlant d’un campus universitari que amb unes 6.000 persones, entre estudiants i personal, dobla la població del poble de Bellaterra, que ronda els 3.000 habitats. Estem a les portes d’aquest autèntic km0.

Moltes preses s’hauria de donar-se l’EMD per ser eficient al servei del veïnat de Bellaterra, i deixar de costat tantes paraules i marejar la perdiu, per donar el pas urgent de demanar a la Diputació de Barcelona (Titular de la BV-1414), perquè prengui mides urgents per la seguretat i vida dels residents de Bellaterra.

Important no s’ha d’oblidar que el govern municipal de l’EMD -amb el president Ramon Andreu al front-, és el responsable, i té plena competència per limitar a 30 km h. la resta del 99% dels carrers de Bellaterra. Que espera per activar la seguretat i vida del veïnat del poble de Bellaterra?

Read Full Post »

La Plaça Major del Turó de Sant Pau de Bellaterra està situada entre els Carrers 3 i 4 d’aquest barri, i té una extensió aproximada de 1.000 m2, incloent a l’espai un gran deposit d’aigua de boca. Limita al nord amb el Carrer número 1 al sud amb el Carrer Universitat Autònoma de Barcelona.

El Turó de Sant Pau de Bellaterra té els carrers amb plaques numerades que van des de l’1 fins el 13, a l’estil del barri de Manhattan de Nova Jork. Comença tocant la Via Verda del Valles i els limits amb la UAB

A la Plaça Major del Turó de Sant Pau no apareix cap placa, però sí surt al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra |Google Maps

TURÓ DE SANT PAU (BELLATERRA) “Expropiació privada l’any 1968 per fer-ne una funció pública i venuda per especulació privada”

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:
“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Read Full Post »

Projecte experimental d’agricultura urbana a Sabadell

Terrenys del Parc Agrari de Sabadell on es desenvoluparan els projectes pilots (Foto: Ajuntament de Sabadell)

L’ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat, per dur a terme l’experiència pilot d’un projecte per impulsar l’aparició de sistemes alimentaris arreu d’Europa mitjançant la promoció de les iniciatives locals.

Pensar globalment, menjar localment” és el lema impulsor del projecte europeu “Sistemes alimentaris en ciutats europees” (FoodE) en el qual participen l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Ajuntament de Sabadell a través del Parc Agrari de Sabadell, i que permetrà la posada en marxa d’una experiència pilot d’agricultura al centre de Sabadell i a la seva àrea periurbana per produir varietats agrícoles tradicionals i locals, involucrant als agricultors i a la ciutadania en general.

La creixent població mundial, l’augment de la urbanització i l’esgotament dels recursos naturals exerceixen pressió sobre la seguretat alimentària mundial. Tot això, juntament amb els efectes del canvi climàtic, posa en risc el subministrament d’aliments i enfronta a les cadenes alimentàries a grans reptes. En aquest context, els aliments locals, assequibles i saludables produïts de manera sostenible es converteixen en una necessitat. El projecte FoodE vol impulsar l’aparició de sistemes alimentaris arreu d’Europa, promovent les iniciatives locals.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Sabadell i l’ICTA-UAB han constituït la Comunitat FoodE, una plataforma d’intercanvi de coneixement integrada per tots els actors implicats en el sistema alimentari urbà. D’aquesta manera, Ajuntament de Sabadell i altres institucions públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona, ciutadans, petites empreses, cooperatives, ONGs, i escoles i instituts podran proposar activitats d’interès, compartir idees, experiències d’èxit i eines per tal de donar suport a la ciutat i tota l’àrea en la seva transició cap a sistemes alimentaris innovadors i sostenibles.

Els investigadors de l’ICTA-UAB, liderats pel director de centre Xavier Gabarrell, desenvoluparan un marc metodològic a través de l’anàlisi de més de 800 experiències agràries urbanes i periurbanes, i generaran informació d’utilitat per a l’assessorament de tot els projectes pilot. Està previst que es posin en marxa 15 projectes pilot amb socis locals en 12 ciutats o regions europees (Nàpols, Bolonya, Sabadell, Tenerife, Amsterdam, Lansingerland, Berlín, Oslo, Longyearbyen, Romainville, Iasi, Ljubljana) i avaluaran els seus resultats per una possible replicabilitat en altres circumstàncies.

L’Ajuntament de Sabadell, amb l’assessorament de l’ICTA-UAB, desenvoluparà tres accions experimentals, un hort urbà social al centre de la ciutat, una zona de conreus experimentals a la zona de Parc Agrari, i una horta social a Can Bages, a la zona del Riu Ripoll. Aquestes àrees seran utilitzades per implementar una experiència d’agricultura local, tradicional, orgànica i de qualitat mitjançant un sistema de producció net i sostenible. Els productors de Parc Agrari contribuiran a la producció i comercialització dels aliments a través del Mercat Central de Sabadell. També hi intervindran les cooperatives de consumidors de productes orgànics locals existents a la ciutat. El projecte té previst implicar els centres escolars de la ciutat amb programes educatius sobre alimentació.

El projecte FoodE, finançat pel programa marc de la Unió Europea Horitzó 2020, aporta una visió clara de cap a on ha d’avançar Europa a llarg termini. Busca connectar i aprofitar al màxim les iniciatives alimentàries de base de tot Europa que aborden la sostenibilitat dels sistemes alimentaris regionals. Les iniciatives combinaran tecnologies d’avantguarda amb sistemes socials innovadors i models de negocis. Comptaran amb el paper actiu dels ciutadans involucrats en la producció, distribució i consum d’aliments, convertint-se així en prosumidors (productors-consumidors)”.

Dirigit per la Universitat de Bolonya, FoodE reuneix un consorci altament qualificat de 24 organitzacions. Comprèn universitats, instituts de recerca, PIME, ONG, així com consells municipals repartits en 8 països de la UE.

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »

Heu vist l’obra Piano Track a la UAB? És una Instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent de l’MACBA, Procedent de l’Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya

Piano Track (1990) obra de Jordi Benito a l’espai públic de la UAB|BELLATERRA. CAT

Jordi Benito és conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Biografia

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008). Estudià arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià a la pintura amb obres properes a l’arte povera, i desenvolupant accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral. Després passà a realitzar propostes en la línia de l’art conceptual, fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli al carrer Brusi de Barcelona (1972), amb la que va aconseguir cert èxit de crítica. Des de la segona meitat de la dècada del 1980 es va decantar per les instal·lacions (Malson, els llits de la mort, 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries, com les realitzades en col·laboració amb el músic Carles Santos. Després d’un període sense pràcticament cap activitat artística,[a] que s’allargà prop d’una dècada, Benito va tornar al panorama artístic l’any 2003 al Museu de Granollers, amb el projecte Antwort. Va morir el 9 de desembre de 2008 a Barcelona.

El 9 de desembre de 2008, Benito va ser trobat mort al seu estudi.

Gairebé quatre anys més tard, el seu fons documental fou dipositat al Museu de Granollers.

Barcelona Toro Performance

Entre el 13 de juny i el 5 de juliol de 1979, Benito va dur a terme una sèrie d’accions consecutives, en forma de tres actes que ell qualificà de “sessions de treball”, a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En aquests esdeveniments, una parella va practicar el coit i es va sacrificar un bou davant del públic.

« Aquesta acció em va portar a explicar a un comissari de policia que això era art, i no, com ell pretenia, “un delito contra la salud pública por matadero clandestino y de escándalo por pornografía”. Val a dir que el vaig convèncer. En aquella època mai vam demanar permisos per a res, i la Fundació era com un món a banda i autònom. » Francesc Vicens.

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la Barcelona Toro Performance no va ser una representació, sinó que realment era un esdeveniment real, on s’estava realitzant quelcom. A més, el crític va lamentar la falta de públic a l’acte:

« Una Barcelona desmenjada, que creu que ja ho ha vist tot perquè ha vist algun happening en fotografia, no va donar més que molt escassos espectadors. Afortunadament, existeixen videotapes en color que ens permeten la difusió per a aquells que realment tenen interès per les coses. » Alexandre Cirici (L’Hora (núm. 19 de l’1 juliol de 1979)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »