Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Hoja del Lunes’

La trobada franquista es va celebrar a l’esplanada de Bellaterra, el diumenge 16 de maig de 1943, participant Vicente García Ribes i la Banda de Música de Falange de Sabadell.

L’alcalde franquista de Sabadell J.M.Marcet, fent el discurs vestit de Falangista|FOTO VALLS

Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell, 26 de març de 1901-4 d’abril de 1963) fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS. Fou alcalde de Sabadell des de final de l’any de 1940 fins al 1960, durant la dictadura franquista, i president de Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell.

Com a empresari estigué vinculat a la indústria tèxtil llanera. Fou inicialment membre de les Joventuts Mauristes i cap local de la Unión Patriótica de Sabadell sota la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de Sabadell el 1924 i, el 1925, membre de la Diputació Provincial de Barcelona. Durant la Segona República fou militant de la Lliga Catalana.

En esclatar la Guerra, Marcet va refugiar-se a la zona franquista, on s’afilià a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. S’enrolà voluntari a l’exèrcit franquista. Participa en la formació de la Primera Centuria de la Falange. Va lluitar al front d’Aragó, vinculat als serveis d’informació militar. Passà després a la Segona Centuria de la Falange catalana, on s’enfrontà al delegat (Trinxet) i al cap territorial de la Falange catalana (Josep Ribas Seva), establerta a Burgos, i acabà empresonat. Posteriorment es feu alferes provisional i ingressà a l’exèrcit regular.

De retorn a Sabadell, fou primer tinent d’alcalde i, el 1940, alcalde accidental. Després d’haver organitzat una rebuda apoteòsica a Franco en la seva visita a Sabadell el 1942 –que va repetir el 1947– esdevingué alcalde amb un consistori on tots els regidors tenien carnet de la FET-JONS. Fou també procurador a Corts espanyoles (1942-1948). En la seva actuació política vetllà pels interessos de la indústria tèxtil llanera, simultaniejant l’alcaldia amb el càrrec de president del Gremi de Fabricants de Sabadell entre 1951 i 1956.

Abans i després de la Guerra Civil espanyola, fou president del Centre d’Esports Sabadell les temporades 1933-1934, 1939-1942, 1951-1952 i 1952-1953. També fou president de l’Aeroclub de la ciutat, el qual fusionà amb el seu homòleg de Barcelona per formar el 1953 l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Aquell mateix any, tingué un paper destacat en el naixement del nou microcotxe català, el Biscúter.

Tornà a ser diputat provincial pel partit judicial de Sabadell entre els anys 1955 i 1956. El governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga acabà destituint-lo de l’alcaldia l’any 1960, tot i que ell sempre presumia de tenir amistat personal amb Franco.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical del transport.

Vicente García Ribes, expresident del sindicat vertical de Transports i Comunicacions, va morir ahir a Barcelona, als 80 anys, informa Europa Press. García Ribes era pare de Juan García Carrés, condemnat en el procés per l’intent de cop del 23 de febrer de 1981. El mort va ser un dels fundadors dels sindicats verticals, i procurador a les Corts de l’anterior règim des de l’any 1941. El gener de 1977, va ser cridat a declarar davant l’Audiència Nacional en relació amb la matança d’Atocha, en què van morir cinc persones, quatre advocats laboralistes. Va ser interrogat per la seva relació amb Francisco Albadalejo, secretari del sindicat provincial del Transport a Madrid, que va resultar condemnat posteriorment, com a inductor i encobridor, a penes que sumen en total 73 anys de presó.

García Ribes va néixer a Port Bou el 1904. Va ser funcionari de l’Agència Internacional de Duanes de Renfe. El 1939, des de les files de Falange, passa a fundar l’Organització Sindical Espanyola, el Sindicat de Ferroviaris i, més tard, el Sindicat de Transports i Comunicacions. Com a procurador, el juny del 1976 va votar contra el projecte de llei d’Associacions Polítiques. Va dimitir com a president del sindicat el 19 d’agost del 1977, hores després de celebrar una entrevista amb el llavors ministre de Treball, Manuel Jiménez de Parga.

El 27 d’abril del 1981 va ser intervingut quirúrgicament a Barcelona, a causa d’una greu afecció de gangrena diabètica a la cama dreta. Durant aquests últims anys va patir tromboflebitis, arteriosclerosi i diabetis.

Font: Wikipèdia, Hoja del Lunes,

Read Full Post »