Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Fins a quina hora es pot fer soroll a casa?

Es tracta d’una pregunta que molts ens hem fet aquest any a causa dels múltiples canvis i de les noves normatives establertes arran de la pandèmia generada pel COVID-19 i una pregunta molt recurrent en dies de festa com Nadal o nit de cap d’any.  Tot i això, i malgrat que passem més hores a casa del que és habitual, la legislació sobre la contaminació acústica no ha canviat des de l’any 2003.

La normativa diu que, generalment, està permès fer soroll de dilluns a divendres des de les 8 fins a les 21h.  Encara que alguns municipis han optat per allargar-lo fins a les 22 o les 23h, els caps de setmana tots estan obligats a seguir la mateixa regulació: només es pot fer soroll de 9.30 ha 21 h.  Durant aquest període està permès posar música, tocar instruments, fer mudances, fer obres i fins i tot organitzar festes, sempre que es respecti el nivell permès de decibels.

En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial, des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes  de fins a tres mil euros.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot aquestes nits.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot en aquestes nits també

Infraccions per incompliment de la normativa de soroll a casa

Infracció lleu: representa una multa de fins a 750 euros.  Implica superar fins a quatre decibels el permès, fer mudances en hores no autoritzades, organitzar festes sorolloses o cridar, entre d’altres.

Infracció greu: representa una multa de fins a 1.500 euros.  Implica que el límit s’aproxima als set decibels, i sol incloure les situacions anteriors en què el soroll és més gran.  També s’aplica aquest gravamen si s’obstaculitza la tasca de control de soroll per part de les autoritats.

Infracció molt greu: representa una multa de fins a 3.000 euros.  Implica fer obres en horaris no permesos i superar els límits establerts en més de set decibels.

Passos per resoldre un conflicte veïnal per soroll

A causa de l’estat d’alarma molta gent ha optat per fer festes i reunions a casa, cosa que ha esdevingut un problema per a molts.  I és que des que va començar el confinament les oficines de Direcció de Seguretat Pública Municipal respectives han registrat un augment de les trucades i denúncies als veïns que fan soroll més d’un 60%.

Per pal·liar els efectes d’aquesta situació i intentar evitar conflictes més grans, el Govern recomana seguir els passos següents:

Identificar si els sorolls succeeixen esporàdicament o de manera habitual i rutinària.  En el primer cas, en ser una cosa puntual, s’aconsella no trucar a les forces de l’ordre i, simplement, deixar passar la situació o, a tot estirar, parlar amb el veí en qüestió per donar-lo a conèixer de manera amigable que ens està molestant.

En cas que els sorolls siguin habituals cal seguir el mateix procediment: parlar amb la persona que els està fent per exposar-li els motius de la nostra disconformitat.  Es recomana explicar-li pacíficament com ens perjudica el soroll.

Si no aconseguim arribar a un acord amb el veí o si no atén raons, el següent pas seria contactar amb l’administrador de finques perquè intervingui en l’assumpte i, si cal, prendre mesures legals. Així mateix, es recomana parlar amb la resta de veïns per aconseguir-ne el suport.

En cas que l’administrador no aconsegueixi persuadir el veí sorollós, podrà demanar l’autorització de la comunitat de veïns per prendre mesures legals mitjançant un judici ordinari.  Ho podrà fer en base a l’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), on s’exposen els límits permesos a l’hora de realitzar activitats molestes o insalubres en un habitatge.

Si no s’aconsegueix el resultat desitjat i els sorolls persisteixen, es recomana mesurar-los i procedir a posar una denúncia a la policia.

Mesurar el soroll: decibels permesos
Fins fa relativament poc, hauria resultat impossible fer un mesurament de decibels a casa sense l’equip necessari, però actualment hi ha moltes maneres de fer-la.

Si disposem d’un ordinador amb micròfon podem descarregar-nos algun dels nombrosos programes que hi ha per fer-ho.  Cal tenir en compte que com més millor sigui el dispositiu d’enregistrament més precisos seran els resultats.

Els mòbils tenen aplicacions similars als programes dordinador per realitzar el mesurament de decibels.  Igual que en el cas de lordinador, la precisió dels resultats es basarà en la qualitat del dispositiu receptor.  La precisió dels mòbils sol tenir un marge de fallada d’uns 5 dB aproximadament.

Finalment, podem recórrer al sonòmetre, un dispositiu professional fet per al mesurament sonor.  Evidentment, es tracta de l’aparell més precís i ràpid, però el seu preu elevat fa que molt pocs habitatges comptin amb un.

Per fer-nos una idea aproximada del nivell de contaminació sonora mitjà cal conèixer els barems generals establerts:

-Respiració: 10 decibels
So ambient, converses en veu baixa: 30 decibels

-Trànsit lleuger, converses relaxades: 50 decibels

-Trànsit intens, crits, aspirador: 70 decibels

-Maquinària d’una fàbrica: 90 decibels

Des de Bellaterra.Cat us desitgem molta salut i millor any nou 2022!!

Read Full Post »

En parlar de “Camps de concentració”, la ment d’un mateix dibuixa a l’aire un pensament que es dirigeix cap a Hitler i l’Alemanya Nazi, però el que no ens imaginem és que també van existir aquests camps amb Franco.

En una fosa comuna d’aquest camp de concentració franquista Las Arenas, està enterrat un familiar bellaterrenc

A Andalusia hi va haver 55 centres de reclusió per a unes 100.000 persones, que el règim franquista va fer servir com a mà d’obra forçada.  A Sevilla n’hi va haver dos, El Colector, ubicat al barri d’Heliòpolis, i el de Las Arenas, al poble de l’Algaba.

En aquests camps de treball, no van morir gaires presos, igual que tampoc ho van fer als batallons de treball, ja que l’alimentació va evitar les massives morts.
No eren camps d’extermini, excepte excepcions com el de Las Arenas, on van morir la meitat dels reclusos.

Uns 300 reclusos als que senzillament, els van anar deixant morir de gana, dels quals 144 reclusos moririen entre 1941 i 1943. Un percentatge altíssim si els comparem amb altres “Camps de concentració”.

A Las Arenas, es recollien indigents, captaires, indocumentats o pobres en general, que retiraven dels carrers de Sevilla.

Al municipi Algabeño s’han recollit testimonis de com eren aquells presos esquelètics que treballaven gairebé sense ser alimentats en una finca de treballs forçats.

“A la meva mare li deien que ve Baltasar, que ve Baltasar!”.  Quan retrunyia el nom de l’encarregat del camp de concentració a les orelles sortia corrent cap a casa seva, que es trobava molt a prop de les tàpies de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i el cementiri, ubicat al centre del poble de l’Algaba.

“Per a la meva mare era un tema tabú, però no se li oblidava la imatge d’aquell home que venia amb cossos mig moribunds al carro.  Alguns encara respiraven”, destaca.  Els que encara quedaven drets al camp anaven cada diumenge a missa, a la part final dels bancs per “purificar-los”.

L’any 2013, després de la denúncia per part de grups memorialistes, de la ubicació d’una fossa a l’antic cementiri, l’alcalde Diego Agüera va accedir a la verificació dels testimonis que parlaven d’un enterrament de presos del camp de concentració de Las Arenas  , encara que va destacar que no hi havia registre de “persones enterrades víctimes del franquisme en aquest cementiri”.  El canvi de rumb en les actuacions permetrà que la història d’aquell camp invisible torni a veure la llum, igual que els ossos oblidats de les víctimes.

Les víctimes no eren veïns de l’Algaba en la majoria dels casos”.  Tots van morir a principis dels anys 40, entre 1941 i 1943.

Un informe recent de la plataforma “Tots Els Noms” posa nom i data de defunció a totes les víctimes.

Félix Ruiz Expósito, natural d’Andújar (Jaén), va ser la víctima més jove, ja que va morir als 17 anys el 20 de desembre de 1941. Luis Ríos Solís moriria en aquest camp als 75 anys el 18 de gener de 1942;  era la víctima de més edat.

La recuperació dels 144 cossos del camp de concentració de Las Arenas a l’Algaba (Sevilla) iniciarà les seves primeres excavacions a la possible fossa a principis de setembre de 2014. Diego Agüera, alcalde socialista del municipi, ha destacat que el “finançament correrà a  càrrec de la Direcció General de Memòria Històrica de la Junta d’Andalusia, cosa que permetrà explorar la part fitada de l’antic cementiri on hi ha l’enterrament”

Després de la demolició de l’antic cementiri i la senyalització de la suposada fossa de víctimes del camp de concentració, està prevista la construcció d’un parc urbà on s’ubicarà una zona de memòria i homenatge per a aquestes víctimes de la repressió franquista.

Espero i desitjo que aquestes víctimes tinguin una placa o monument on no caiguin mai en l’oblit.

Font: Jesús Campos

Read Full Post »

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

Destaquen les notícies: CS atia la polèmica parlant de terrorisme. El temor amb la vacuna. Acord de 15 M€ per les llengües cooficials, Experts de la UE demanen dures restriccions per frenar l’òmicron.

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »


Hi ha sis milions de persones amb la pauta completa, però l’increment de casos i la nova variant òmicron fan que s’anul·lin sopars d’empresa i que creixi la venda de test d’antígens.

La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA GOURMET

La franja de persones que a Catalunya ja tenen la pauta completa de la vacuna de la covid està a punt de superar els 6 milions. També augmenten les dosis de reforç administrades, que ja superen el milió.

Però estar vacunat no eximeix d’agafar la malaltia i en un context en què els contagis van a l’alça, amb un 9% de proves de covid positives, els experts fa dies que recomanen que no es facin els tradicionals sopars o dinars d’empresa per Nadal.

Els restaurants ja comencen a notar les cancel·lacions, i les reserves que es mantenen són de grups petits. Els restauradors es queixen que, a més d’aquestes anul·lacions, també han perdut els grups als quals havien hagut de dir no abans perquè no tenien espais lliures. Per això demanen a les administracions que hi hagi certa previsió i “fer mesures que evitin fer mal a la restauració”.

Detall de La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA.CAT

Tot i que s’ha refredat la campanya, esperen revifar-la i recuperar la feina perduda amb les trobades familiars per festes.

Problema d’abastiment de test d’antígens

De cara als dinars i sopars els dies de Nadal i Sant Esteve, hi ha gent que, per prevenció, prefereix fer un test d’antígens abans de trobar-se amb el conjunt de la família. De fet, la demanda d’aquest tipus de proves s’ha multiplicat per 10 i va a l’alça, i això ha provocat que algunes farmàcies s’hagin quedat sense estoc.

S’han disparat les vendes dels test d’antígens de la covid abans de Nadal

Però la Federació d’Associació de Farmàcies creu que és qüestió de dies que totes les farmàcies tornin a tenir provisions, perquè el problema no és de producció, sinó de distribució i en uns dies es compensarà l’oferta amb la demanda.

Els motius perquè els clients volen ara comprar tests d’antígens són perquè han tingut contacte amb alguna persona positiva per covid, o per precaució abans d’una trobada amb un grup de persones que no són els de convivència habitual. Se’n faran un, però els experts recomanen que se’n facin més d’un: el primer dos o tres dies abans de la trobada i un segon immediatament abans del dinar o sopar.

Com recorda Julià Blanco, cap del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, “els tests d’antígens no són 100% eficaços”:

“Podem tenir un resultat negatiu, però estar infectats. No existeix el risc zero.”

Amb l’augment de contagis, també han tornat les cues als laboratoris. L’exigència de PCR i testos d’antígens negatius per poder viatjar o accedir a una feina han fet que la demanda s’hagi disparat.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’arquitecta catalana Carme Pinós|FOTO: MIQUEL TRES

La casa d’Ana Agustí i Javier Garau de Bellaterra, -construïda entre 1988 i 1993-  és present a la trajectòria d’arquitectura de Carme Pinós (Barcelona, 1954), que va col·laborar amb Enric Miralles (Barcelona, 1955-2000).

 Casa Ana Agustí & Javier Garau de Bellaterra (1988-1993) de Carme Pinós i Enric Miralles|Foto: Hisao Suzuki

El jurat del Premi Nacional d’Arquitectura 2021, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), ha concedit aquesta distinció a l’arquitecta Carme Pinós.  Es tracta del màxim guardó atorgat a Espanya en el camp de l’arquitectura.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

Aquest premi, que té més de noranta anys d’història, té com a finalitat rendir testimoni d’admiració a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb la seva feina o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l’enriquiment  dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l’arquitectura o l’urbanisme espanyol dins i fora de les fronteres espanyoles.

El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és concedit a proposta d’un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica de la titular del Departament, Raquel Sánchez.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

En proposar el premi a Carme Pinós, el jurat destaca especialment la solidesa de la seva trajectòria, essent alhora prolífica i d’excel·lència, impregnada sempre per una gran potència creadora.  Un procés creatiu que recorre tota l’obra arquitectònica, culminant amb una execució excel·lent del que s’ha projectat.

El jurat emfatitza la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes i fa esment, així mateix, a la seva transversalitat com a professional, promovent el diàleg de l’arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant dins com fora de les nostres fronteres.

Carme Pinós, Campus WU, Viena

La candidatura de l’arquitecta, a proposta de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Fundació Arquia, l’Etsa de València i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), va ser l’escollida pel jurat convocat el passat  30 de novembre.  Posteriorment s’ha posat en coneixement de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui ha donat personalment la notícia a la guardonada i, després, concedirà el premi per Ordre Ministerial.

El jurat ha estat format en aquesta ocasió per Álvaro Siza Vieira, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2019;  Alberto Campo Baeza, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2020;  Luis Fernández-Galiano, a proposta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando;  Mar Loren Méndez, a proposta de la Conferència de Rectors d’Universitats espanyoles;  Sol Madridejos Fernández, a proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya;  Eva Armas Gil, a proposta de la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya;  i María Langarita Sánchez, a proposta de la Direcció General d’Agenda Urbana i Arquitectura.  Així mateix, el secretari del jurat va ser el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaqui Carnicero, i la secretària d’actes va ser Marta Callejón Cristóbal, subdirectora General d’Arquitectura i Edificació.

Carme Pinós y Enric Miralles. Cementiri d’Igualada

Vast rang de projectes

Després d’una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Parc-Cementiri d’Igualada o les instal·lacions olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona, el 1991 va establir el seu propi estudi d’arquitectura, tot abordant un vast rang de projectes que abasten  des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari.  La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut reconeixement al món portant el nom de l’arquitectura catalana a Europa i el continent americà.

Entre els seus projectes de la seva etapa en solitari destaquen la reforma i ampliació de l’Hotel Son Brull a Mallorca, el MPavilion 2018 a Melbourne (Austràlia), el conjunt al centre històric de Barcelona (que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art  Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria);  el Centre Cultural Caixaforum Saragossa, l’Edifici de Departaments al Campus WU de Viena, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), la Passarel·la de vianants a Petrer, el  marítim de Torrevella o l’Escola Llar a Morella.

Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)

Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals es troben el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes 2017-ARVHA, el Premi ArpaFIL 2017 de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.  L’any 2016, Carme Pinós va ser distingida amb la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence, atorgada per la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona en reconeixement a la seva carrera professional, i el mateix any va rebre el 2016 Berkeley-Rupp Prize per la seva contribució  a la promoció de la dona a l’arquitectura i el seu compromís social.

El 2015, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada pel govern Català per la seva aportació a la cultura i defensa dels valors cívics de Catalunya.  El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects, i el 2011, Honorary Member de l’American Institute of Architects.

També destaquen el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional (2008);  el Primer Premi de la IX Biennal Espanyola dArquitectura i Urbanisme (2008);  el Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial dArquitectes de Catalunya (2008).  Així mateix, el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995);  el Premi Ciutat de Barcelona (1992);  i el premi FAD d’Arquitectura – Edificis de nova planta d’ús públic (1991).

Durant tots aquests anys, Carme Pinós ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, i és professora convidada, entre altres llocs, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais et Paris-Val de Seine  ;  Harvard University Graduate School of Design;  Columbia University a Nova York o l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

La seva obra està present en destacades col·leccions museístiques, entre les quals hi ha les col·leccions permanents del Centre Pompidou de París o del MOMA novaiorquès.  El 2018 el seu treball va ser exposat a la Biennale Architettura di Venezia i el febrer del 2021 la Fundació ICO de Madrid va inaugurar l’Exposició monogràfica Carme Pinós – Escenaris per a la vida que recollia 88 projectes destacats de la seva trajectòria professional.  El 28 d’octubre del 2021 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Carme Pinós – Context i conceptes en el marc de la 2021 Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi Mugak, que estarà oberta al públic fins al 27 de febrer del 2022.

Font: CIC, Wikipèdia

Read Full Post »

Les notícies destacades són: Llum verda al cotxe elèctric de Volkswagen. Vacunació dels nens amb cita als CAP. Rebaixa de

l’IRPF.

Read Full Post »

Seguint la nostra ruta nadalenca, a només 15 km de Bellaterra, hem passejat i visitat l’estimada Terrassa, pròspera vila del Vallès Occidental, d’uns 221.000 habitants, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.

Ajuntament de Terrassa, Nadal al Raval de Montserrat|FOTO: BELLATERRA.CAT

Terrassa és puntera en l’economia del coneixement, no tan sols per la seva localització i les xarxes de comunicació (reals i virtuals) de les que disposa, sinó especialment pel valor afegit i diferencial que suposa tenir un conjunt plural i divers de centres universitaris.

Seu de la UPC-ESEIAAT de Terrassa|CEDIDA

L’oferta universitària de Terrassa també ofereix especialitats sanitàries. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa o l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia.

Seu de la UPC (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual), el centre més gran de la UPC i un referent en enginyeria industrial, aeroespacial i de sistemes audiovisuals. Molts bellaterrencs van estudiar aquí, entre ell en David Alexandre Pérez, que des de l’any 2010 és Doctor Enginyer Manager a Airbus Alemanya.

Seu de l’ESCAC de Terrassa| CEDIDA

Seu de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), aquesta escola universitària ha estat seleccionada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter o Premier i ha aconseguit més de 500 premis internacionals amb pel·lícules realitzades pels seus estudiants i graduats. Alguns dels seus alumnes van ser Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Kike Maíllo, Mar Coll, Roser Aguilar, Oriol Tarragó o el bellaterrenc Guy Pérez.

Mercat de la Independència de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d’un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s’han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s’hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d’on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d’Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d’un important jaciment al Parc de Vallparadís.

Pessebre a la Plaça Vella de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

S’ubica també el Campus Universitari de Salut, amb l’Hospital Universitari. En aquest espai, es fomenta la gestió del coneixement i s’aposta per una formació de qualitat per als futurs professionals de la salut. A més, es realitzen projectes d’investigació biomèdica i social.

Hospital de Terrassa|CST

Durant l’edat mitjana, la vila de Terrassa, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau, i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L’any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s’establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.

Escultura de Joan Serres Homenatge de Terrassa a Josep M. Cernuda Martínez, fundador de Congeladors La Sirena|FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l’antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se’n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Vitrina nadalenca de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d’aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l’edifici de l’Ajuntament (1902), l’Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

Tardor a la Rambla de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s’annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l’any 1900. Sabadell se n’annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n’Oriac…) i Rubí una altra (Castellnou).

Placa al punt de Terrassa on l’any 1976 va celebrar-se la primera manifestació autoritzada de tot l’Estat, després del dictador Franco|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa (La parròquia de la Santa Creu de Bellaterra/1930) pertany al bisbat de Terrassa) com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d’un bisbat. A mitjan segle v, l’any 450, ja hi havia el bisbat d’Ègara, on se celebrà l’any 614 el Concili d’Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l’antic bisbat d’Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Bisbat de Sant Pere de Terrassa

Font: Wikipèdia,

Read Full Post »

“Amèlia Riera (1928-2019), amiga de Bellaterra, comparteix exposició a La Virreina de Barcelona l’any 2022”

Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019)a l’entrada de casa seva a la Plaça de Catalunya de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

La nova temporada d’exposicions de La Virreina també descobrirà la faceta menys coneguda de fotògraf d’Antoni Miralda
Per a Marguerite Duras, la creació artística no era un món de sabers definitius i tancats sinó canviants i canviables. A ella li dedicarà La Virreina Centre de la Imatge una de les grans exposicions de l’any que ve, però la seva idea de la cultura en permanent construcció i amb claus de lectura per a cada temps travessarà tota la programació de la institució de la Rambla, que inclou altres propostes ambicioses dedicades a Antoni Miralda, Amèlia Riera i Pedro Costa.

A Duras (1914-1996), La Virreina vol abordar-la des de tots els angles de la seva producció, literària, dramatúrgica i cinematogràfica, tot i que és aquesta darrera la que es privilegiarà a l’espai expositiu del palau i en un cinefòrum en què es convidaran creadors actuals que se senten en deute amb la seva visió del món. Pel director de La Virreina, Valentín Roma, Duras serà un pretext per abordar “la relació conflictiva entre imatge i paraula”. “S’acostuma a dir que tenim massa imatges articulant el que és real, però potser el que hi ha és massa discursos”, sosté.

L’exposició du un títol molt esperit Duras, Fora de camp, i s’obrirà el 4 de març juntament amb dos projectes més que també se situen en arestes de coneixement poc convencionals: Imatges buides, d’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964), a qui Roma defineix com un artista que “espiga imatges desestimades per la realitat i per la història de l’art”, i La torre de David, en què Ángela Bonadies i Juan José Olavarría relaten en un còmic fet amb retalls fotogràfics la història dels últims 30 anys de Veneçuela a partir de la construcció fallida d’un gratacel cridat a ser la mare dels ous del poder financer de Caracas però que va acabar sent refugi de famílies sense llar.

El cicle expositiu primaveral de La Virreina es completarà amb una quarta sorpresa: el treball fotogràfic d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942), molt menys conegut que els seus periples performàtics, sobretot amb el menjar. Miralda va començar la seva trajectòria als anys seixanta com a fotògraf de moda de Vogue. “Va ser un dels primers a treure els models de l’estudi i a fotografiar-los al carrer en situacions imprevisibles”, remarca Roma.
El centre artístic de la Rambla revalida el seu compromís amb l’art català, i defugint etiquetes que emboiren les coses, com la que distingeix els artistes locals dels internacionals. El que és local és el context en què treballa un artista, no la categoria de la seva obra, diu Roma, que tampoc entra en les jerarquies entre generacions.

Autoportret d”Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) CEDIT

A La Virreina hi ha espai per a Vilapuig i per a Miralda, i per a Èlia Llach (Barcelona, 1976) i per a Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019). Ambdues conviuran a l’estiu. Llach, amb una instal·lació de dibuixos coreogràfics, i Riera, amb una revisió que ja tocava fer a la seva carrera, fins ara marcada per les interpretacions “pintoresquistes” d’un surrealisme fet per una dona artista que va anar al seu aire mentre la glòria se la van emportar altres (homes). Riera, “heterodoxa de l’heterodòxia”, en paraules de Roma, va ser molt més que una nota discordant i entranyable de l’art català que va sorgir de la penombra de la postguerra.

A la tardor, l’escena local estarà representada per Art Larson, nascut a San Diego el 1962 però un dels nostres des de fa una pila d’anys. Presentarà El pixapins, un projecte en què el riure esdevé un antídot contra els discursos moralitzants. Estarà de sort perquè compartirà cartell amb el cineasta portuguès Pedro Costa (1959), a qui La Virreina fa temps que perseguia per fer una exposició retrospectiva i introspectiva.

D’aquí a un any també estarà oberta la proposta La ciutat en disputa, una mirada a les iniciatives d’habitatge social al sud d’Europa entre els anys quaranta i setanta, posant la lupa en l’arquitectura que surt de la seva zona de confort quan les crisis econòmiques exigeixen tenir més inventiva. I encara una última cita: Biennal 2064, un exercici fantasiós del que podria ser un gran esdeveniment artístic de volada global d’aquí a 40 anys.

La Taula 1994 obra original d’Amèlia Riera, a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »