Interior anuncia “restriccions severes” contra l’episodi “persistent” de calor extrema i l’alt risc d’incendi
La restricció de l’ús de bufadors, serres radials i similars a menys de 500 metres de zona forestal i a menys de 50 metres de terrenys agrícoles.
Infants jugant al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra
Estem en plena onada calor que anirà més i es preveu llarga, i en risc d’incendi elevat, i per això la Generalitat posarà en marxa mesures per minimitzar els riscos que comporten aquestes situacions.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena compareix per parlar de l’episodi i de les mesures que ha de prendre la ciutadania.
Elena ha anunciat “restriccions severes” i que “no són senzilles” per combatre una onada de calor “persistent”, perquè els models no preveuen quan acabarà.
La Generalitat anuncia l’activació del pla ALFA 3, que comporta restriccions, en 275 municipis de 20 comarques i 9 massissos. A la resta de municipis del país, les mesures seran recomanacions.
Elena ha anunciat restriccions en les activitats d’educació en el lleure a la natura, agrícoles, en obres prop de carreteres i boscos i també en la circulació motoritzada en el medi natural per minimitzar el risc d’incendi ara que estem en plena onada de calor.
Aquestes són les mesures anunciades:
1. La suspensió de totes les activitats d’educació en el lleure de tipus acampada, ruta i ruta esportiva, així com d’aquelles activitats esportives que es desenvolupin en el medi natural i altres que tinguin condicions equivalents. Les activitats s’han de desplaçar a un nucli habitat o població, i si això no és possible, retornar al punt d’origen.
2. La restricció de les activitats vinculades als casals de vacances, colònies i estades esportives i equivalents, a l’entorn immediat de les edificacions on es faci la pernocta.
3. La suspensió de l’activitat agrícola que comporti ús de maquinària en la franja horària entre les 12 i les 18 hores, excepte pel que respecta a la recollida de fruita (inclosos productes hortícoles), la sega de l’alfals i altres herbàcies que es cullen en verd, llaurar els camps de rostoll que resten excloses d’aquesta restricció i el conreu de l’arròs.
4. La suspensió de les obres i intervencions a la xarxa interurbana de carreteres de Catalunya i als seus vorals, inclosa la sega de les cunetes, excepte aquelles que autoritzi expressament el Servei Català de Trànsit.
5. La restricció de l’ús de bufadors, serres radials i similars a menys de 500 metres de zona forestal i a menys de 50 metres de terrenys agrícoles. En el cas que motius de força major requereixin la utilització d’aquestes eines dins de la Generalitat de Catalunya Departament d’Interior 2 zona de restricció, caldrà comunicar prèviament els treballs a la sala central dels agents rurals (935617000) per si és necessari establir mesures de seguretat especifiques.
6. La limitació de la circulació del transport dins del bosc dels productes forestals en horari entre les 12 hores i les 19 hores.
7. La limitació de la circulació motoritzada en el medi natural d’aquests municipis. Aquesta limitació no serà d’aplicació als residents ni activitats que per la seva naturalesa resultin inajornables.
La setmana passada ja es va tancar l’accés a parcs naturals -el del Montgrí, el cap de Creus i el massí de l’Albera, per l’alt risc d’incendi a 20 municipis de l’Empordà.
L’Ajuntament de Cerdanyola va sorprendre fa poc talat una filera de plataners històrics d’ombra que feien barrera acústica a l’estació dels FGC de Bellaterra. L’EMD ho va acceptar sense recolzar la sensibilitat ecològica del veïnat.
S’acceptaria que Barcelona hagués fet el mateix talant uns de La Rambla dient que estaven malats en comptes de protegir-los i deixar-los viure?
Sergi Hernández|Van arribar el 1861, i a la Rambla encara queda algun exemplar de finals del XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu
Avui, Barcelona és plena de plàtans que ofereixen ombra als ciutadans. Però aquests arbres no van arribar a la ciutat fins al 1861. Josep Gordi, autor del llibre ‘Els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals’, n’explica l’origen.
Els plàtans, des del 1861
La Rambla de Canaletes és el primer espai públic de Barcelona on es van plantar arbres. Les primeres plantacions estan documentades al segle XVI. La més important, i la que constitueix la primera alineació d’arbres, és a dir, arbres plantats en filera deixant el mateix espai entre cada exemplar, és del 1700. Va ser un encàrrec del Consell de Cent perquè fossin plantats, regats i cuidats tot un conjunt l’àlbars, un arbre de ribera mediterrani. Més endavant es van plantar pollancres, freixes i oms.
El plàtan d’ombra va arribar a la ciutat el 1861. Un diari de l’època va recollir l’arribada d’aquests arbres, procedents de la Devesa de Girona. Avui, a la Rambla, encara queda algun exemplar plantat a finals del segle XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu.
Decisió final: Després de dues setmanes intenses de negociacions i un dia de pròrrogues, la COP26, la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima, va tancar dissabte al vespre a Glasgow, Regne Unit. Els negociadors de prop de 200 països van arribar a un compromís sobre una declaració final.
Alok Sharma, ahir dissabte a Glasgow. El president de la COP26 va expressar amb llàgrimes als ulls “profundament lamentat” pels canvis d’última hora introduïts a la Xina i l’Índia. (PAUL ELLIS / AFP)
Aquest text, que no és un nou tractat internacional, no imposa res als estats sinó que els fa recomanacions i actua sobre el que va ser consensuat a la cimera escocesa. Anomenat el “Pacte Climàtic de Glasgow”, el text va ser adoptat amb un cop de martell del president del Regne Unit de la Conferència Mundial sobre el Clima, Alok Sharma.
Testimoni de la dificultat d’arribar a aquest acord, el president de la COP26 ha dit amb veu commoguda i amb llàgrimes als ulls “lamentar profundament” els canvis d’última hora introduïts en el tema dels combustibles fòssils a petició de la Xina i l’Índia. Ja no parlem d’una “sortida” dels combustibles fòssils sinó de la seva “reducció”. Nova Delhi i Pequín “han canviat una paraula però no poden canviar el senyal que dona aquesta COP: l’era del carbó s’està acabant”, va analitzar Jennifer Morgan, la cap de Greenpeace International.
Dibuix original de Coco|Libération
De fet, el text de la decisió final és considerat “patètic” per alguns, “imperfecte” i “almenys” per altres, “equilibrat” segons la presidència britànica de la COP26. Això havia fet de l’eslògan “mantenir +1,5 °C viu” un dels principals marcadors de l’èxit d’aquesta COP. Un mantra corejat constantment per Londres, en referència a l’Acord de París, que pretén limitar l’augment de la temperatura mitjana del globus respecte al període preindustrial (1850-1900) “molt per sota dels 2 °C”, si és possible 1,5 °C.
La decisió final de la COP26 “reafirma” aquest objectiu tan ambiciós de “limitar l’escalfament a 1,5 °C”, subratllant que “els impactes del canvi climàtic seran molt menors amb un escalfament d’1,5 °C, enfront dels 2 °C”. Reconeix que per aconseguir-ho cal “accelerar l’acció durant aquesta dècada crítica”.
“Cada catalana/à genera a l’any mitja tona de residus”
Un 60% de tota aquesta brossa acaba a la incineradora o a l’abocador. Les dades són inacceptables, sobretot per Europa, que exigeix que el 2035 s’hi aboqui com a màxim un 10%. A l’enllaç de sota podeu veure aquest interesant vídeo del 30 Minuts emès per TV3 👇
El Centre Direccional de Cerdanyola a tocar el km0 de Bellaterra i la UAB que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac denunciat als tribunal per entitats cíviques i alguns partits polítics
Km0 de Bellaterra i la UAB a tocar el Centre Direccional de Cerdanyola
El Vallès Occidental és un dels motors econòmics de Catalunya i com a pol productiu són cada vegada són menys els espais naturals de la comarca. Un dels més polèmics des de fa anys, i que torna a estar en l’ordre del dia, és el polèmic Centre Direccional de Cerdanyola, un macrocomplex residencial, econòmic i comercial que la Generalitat vol construir a tocar del Parc Tecnològic del Vallès, la UAB i Bellaterra.
Recentment, entitats ecologistes i partits polítics de Cerdanyola han sumat esforços per plantar-se davant del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional d’aquesta ciutat i han presentat un altre recurs contenciós administratiu per tombar-lo.
El projecte afecta 470 hectàrees i inclou la construcció de 5.400 habitatges, un complex amb un sostre comercial de 57.000 metres quadrats i 1,5 milions de metres quadrats de sostre per activitats econòmiques, entre el castell de Sant Marçal, l’estació de l’R8 de Rodalies i a tocar dels antics abocadors.
Consideren que la comarca no necessita aquest macrocomplex i menys en un entorn natural com el corredor del Vallès, que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un corredor que els últims mesos també s’ha vist amenaçat per la voluntat de la Generalitat de reobrir l’antic camp de golf de Can Sant Joan -entre Rubí i Sant Cugat- en lloc de convertir la zona boscosa en un gran parc públic, tal com demanen els ajuntaments i entitats locals.
El conflicte a Cerdanyola ve de lluny.
L’any 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el primer PDU a la zona deixant-lo sense efecte gràcies a un primer contenciós presentat l’any 2014. No obstant això, el departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb l’Incasòl, han tirat endavant un nou planejament, aprovat el passat mes de juliol del 2019. Tot i que el document inclou alguns canvis com ara la rebaixa del sostre comercial -una de les principals demandes del petit comerç de Sant Cugat i Cerdanyola- des de les entitats consideren que no són suficients i és per això que han decidit passar de nou, a la reivindicació als tribunals
El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.
Abocador de Can Fatjó dels Aurons aprovat per l’ex alcalde de Cerdanyola Toni Morral (ICV) frenat pel veïnat de Bellaterra i Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.
L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.
Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.
L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.
Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.
En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.
El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental)
La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener.
Plats, coberts, escuradents, palletes i agitadors de begudes, bastonets per a les orelles i altres productes de plàstic d’un sol ús estan prohibits a partir d’aquest dissabte a tota la Unió Europea.
També queda prohibit qualsevol producte que es fabriqui amb plàstic oxodegradable i els cosmètics i detergents que tinguin microplàstics afegits intencionadament. Els plàstics oxodegradables són un material que es degrada en aparença, però en persisteixen petites partícules en suspensió. Aquestes partícules son nocives per la salut i contaminen el medi ambient.
La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener d’enguany.
Una normativa comunitària aprovada l’any 2019 marcava el 3 de juliol del 2021 com a data límit per comercialitzar aquests productes. L’objectiu és limitar dràsticament l’ús de plàstic d’un sol ús a Europa i fomentar la reducció del consum d’aquests productes i la prevenció d’escombraries.
Justament la contaminació per plàstics d’un sol ús s’ha disparat amb la pandèmia del coronavirus, malgrat la conscienciació que s’havia aconseguit anteriorment. Des del març del 2020 els plàstics han estat més visibles als súpers, a les botigues de proximitat i, fins i tot, a les perruqueries.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, només les deixalles d’envasos de plàstic han augmentat un 19 per cent durant la pandèmia, i això sense comptar bosses o film d’embolicar.
El material sanitari, com guants, mascaretes o bates, s’ha multiplicat per quatre i, com que no es reciclen, acaben llençats al medi natural.
Brussel·les marca les directrius sobre l’ús dels productes de plàstic per tenir una aplicació uniforme arreu d’Europa. Ara una gran part es retiren dràsticament de la comercialització i a d’altres es limitarà la distribució.
Els productes de plàstic d’un sol ús que compten amb alternatives assequibles sense plàstic al mercat estan prohibits vendre’ls a partir d’avui. Això inclou varetes de cotó per a les orelles, coberts, plats i palletes, entre altres.
La Generalitat permetrà que els estocs de productes de plàstic d’un sol ús que ja estan en els comerços es puguin vendre fins a exhaurir-ne existències, però a partir d’aquest dissabte el fabricant o importador no en pot fer reposicions.
D’altra banda, certs productes com aparells de pesca, compreses, tampons, envasos de begudes i aliments per al consum immediat o filtres de tabac estaran disponibles, però s’aplicaran mesures per reduir-ne l’ús.
Però, a més, a partir del 2023, els gots de plàstic i les tapes dels cafès per emportar-se, o les capses del menjar per endur-se de les botigues, també s’hauran de pagar. L’objectiu final és impedir-ne i reduir-ne l’ús.
La data límit és el 2030, i l’objectiu, potenciar el reciclatge. Fent obligatòria la recollida selectiva, però també limitant l’ús de plàstics i microplàstics en sectors com la construcció, l’agroalimentació, els béns de consum i el turisme, entre d’altres.
La Comissió també s’ha marcat com a objectiu reduir les deixalles marines de productes de plàstic i promoure la transició cap a una economia circular amb models, productes i materials de negoci innovadors i sostenibles.
El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants
Camí del Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.
El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».
D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.
Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.
La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.
Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.
A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.
També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.
A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.
7 línies estratègies d’actuació als municipis
Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.
La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.
Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.
Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.
La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.
Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.
Els alumnes de l’assignatura Laboratori i virtualitat en l’educació primària del Grau en Ciències de l’Educació, en col·laboració amb els UAB Open Labs, han creat la campanya Pla’t pel canvi perquè al Campus es recicli el plàstic d’origen vegetal.
L’àcid polilàctic o PLA és un plàstic d’origen vegetal que s’utilitza per fabricar envasos d’un sol ús, i és un dels materials més usats per fer impressió 3D. Tot i que és biodegradable en condicions industrials controlades, i que és termoformable, és a dir, que es pot reciclar fonent-lo i després transformant-lo en un altre producte, els sistemes de recollida selectiva actuals no contemplen el seu reaprofitament.
Els UAB Open Labs aposten per un Campus circular, on els residus que es generin puguin ser transformats i reaprofitats. Per això el Disseny Lab, ubicat a l’Escola d’Enginyeria, té una trituradora de plàstic i una extrusora de filament per fondre les peces de rebuig que genera la impressió 3D, i després convertir-les en matèria primera per imprimir de nou.
Els estudiants del Grau en Ciències de l’Educació, amb la col·laboració dels UAB Open Labs, han dissenyat material informatiu i papereres de recollida selectiva de PLA que han repartit pel Campus. En aquests recipients, en cas que s’hi vulgui dipositar altres tipus de plàstics que no siguin PLA, com ABS, TBU o PA, cal posar-los en una bossa tancada i etiquetada amb el nom del plàstic corresponent. També es pot portar els residus de plàstic directament al Disseny Lab.
Els UAB Open Labs animen a compartir a les xarxes socials, etiquetant o mencionant els #UABOpenLabs, les accions que es facin de recollida i reaprofitament de plàstics al Campus.
Ho ha confirmat la Conselleria de Medi Ambient de les Illes després de no capturar-ne cap exemplar des del juliol del 2018
“El veïnat de Bellaterra ha reclamat accions per eliminar-les del poble”
Vespa velutina o asiàtica a Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT
Les illes Balears s’han convertit en el primer territori europeu a erradicar la vespa asiàtica, una espècie exòtica invasora que és un predador molt agressiu de les abelles locals i amenaça l’apicultura i la biodiversitat.
Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, en una roda de premsa aquest dijous. El conseller ha recalcat que es tracta “d’una notícia excepcional per a la biodiversitat de l’arxipèlag” i ha posat en valor el personal tècnic i científic de les Illes, capaç de plantar cara als majors reptes que planteja l’emergència climàtica.
El darrer niu d’aquesta espècie a Mallorca, única illa de l’arxipèlag on s’havia detectat, es va localitzar al juliol del 2018. Des de llavors, no s’ha pogut confirmar la presència d’aquesta espècie invasora a l’illa en cap de les trampes que s’han repartit arreu del territori. En total i des del 2015, quan es van localitzar els primers exemplars a l’illa, s’han trobat i destruït 32 nius i s’han capturat 89 vespes asiàtiques.
La tasca l’han desenvolupat conjuntament els diferents agents de nedi ambient de l’illa, la Universitat de les Illes Balears (UIB), els ajuntaments afectats, les diverses associacions d’apicultors i caçadors i la ciutadania de l’arxipèlag, que ha participat en la localització de nius d’aquesta espècie.
Una espècie procedent de la Xina
La vespa asiàtica (“Vespa velutina nigrithorax”), també coneguda com a vespa velutina, és una espècia invasora que viu originàriament a la Xina, al nord de l’Índia i a Indonèsia.
Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. Es creu que va arribar a través d’un contenidor que venia de la Xina i que va desembarcar al port de Bordeus. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estima que n’hi havia milers de nius. El 2010 se’n va trobar el primer exemplar a Espanya, a la localitat navarresa d’Amaiur, i a partir d’aleshores es va estendre per tot el territori espanyol. S’estima que té una velocitat d’expansió de 100 km/any.
Es diferencien de les vespes vulgars per la seva mida, més grans, d’uns 3 centímetres, i perquè tenen les potes grogues i el final de l’abdomen d’un color ataronjat.
Vespa velutina o asiàtica (ACN/Fuentes B.)
Aquest tipus de vespa instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com a les agrícoles o boscoses. Aquesta diversitat d’espais on pot fer els nius ha permès que s’expandeixi d’una forma ràpida per tot Europa. A Catalunya, ja és present a la majoria de comarques del litoral i del nord-est del territori.
De fet, aquí Catalunya l’espècie està tan implantada que, tot i que hi ha diverses actuacions per preveure quines seran les zones més afectades i per eliminar nius, els experts creuen que serà impossible erradicar-la.
Un problema per a l’apicultura i la biodiversitat
La vespa asiàtica no és especialment agressiva per a les persones però sí per a la resta d’abelles i vespes vulgars.
És per això que afecta seriosament el sector apícola. Les vespes necessiten menjar insectes per poder alimentar les seves larves i les abelles es converteixen en un aliment més.
Un altre sector que també rep les conseqüències de la vespa asiàtica és l’agrícola. La disminució d’abelles fa que disminuexi la pol·linització i, consegüentment, també baixa la producció de fruits.
Una iniciativa ciutadana
El govern de les Illes Balears, que ha aconseguit erradicar la vespa velutina, creu que l’ajuda de la ciutadania ha sigut clau per aconseguir aquesta fita. I és que els veïns de Mallorca van poder participar en la detecció de nius a través d’una aplicació impulsada i desenvolupada des de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Es tracta de l’aplicació Vespapp, en què els usuaris podien senyalitzar on i quan havien trobat algun exemplar de la vespa asiàtica o algun niu.
Niu de vespes asiàtiques (ACN/Jaume Sancho )
Amb aquesta aplicació s’han rebut aproximadament 1.200 avisos i s’ha pogut crear un mapa interactiu per ubicar on se situaven les vespes a l’illa, una eina bàsica perquè el govern pogués situar les trampes per erradicar-les.
El nombre de trampes ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n van instal·lar 67 mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 van ser els anys amb un major trampeig, amb 582 i 576 trampes, respectivament. Finalment, el 2020 n’hi ha hagut 280.
“S’ha erradicat l’espècie però no l’amenaça”
El conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, ha volgut recordar que s’ha “erradicat l’espècie però no l’amenaça” i que aquesta podria introduir-se de nou a l’arxipèlag.
És per això que el govern balear preveu iniciar una nova fase de prevenció i vigilància per evitar que la vespa asiàtica torni a introduir-se a l’illa.
De fet, ja estan estudiant la possibilitat d’establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d’arribada d’espècies invasores a l’arxipèlag.
Reciclar per aconseguir bitllets o patinets elèctrics als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Les màquines que recompensen per reciclar a l’estació de Provença de Barcelona (ACN / Maria Asmarat)
La proposta, que ja s’aplica a diferents països, vol fomentar el reciclatge a canvi d’incentius sostenibles i ambientals per als usuaris
CCMA|Des d’aquest divendres, nou estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comptaran amb uns contenidors de reciclatge especials. Es tracta dels contenidors “Reciclos” en què els usuaris poden llençar llaunes i ampolles de plàstic amb la particularitat que, en aquest cas, en poden obtenir una recompesa. Els incentius que es poden guanyar tenen a veure amb la lluita contra el canvi climàtic i poden ser, per exemple, abonaments de transport públic o patinets elèctrics.
És una iniciativa que han proposat col·lectivament els Ferrocarrils de la Generalitat i l’empresa Ecoembes, que ja ha implementat el mateix sistema a altres municipis catalans, com Sant Boi, Granollers i Igualada, i també al Pla de l’Estany.
El president de FGC, Ricard Font, ha explicat durant la presentació que la voluntat és “posar en marxa estacions 4.0”, que vagin més enllà del transport públic i que fomentin la lluita contra el canvi climàtic.
Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya, ha comentat que “l”objectiu és incentivar el reciclatge de llaunes i ampolles” i contribuir a crear un entorn més saludable.
Com funciona?
Per tal de poder accedir al sistema, cal que els usuaris es descarreguin la “webapp” “Reciclos” al seu dispositiu mòbil. Aleshores, quan dipositin els envasos al contenidor, els apareixerà un QR que han d’escanejar. Per cada objecte reciclat es generaran uns punts que es guardaran a la sessió de l’usuari i que podrà bescanviar per recompenses.
Aquestes recompenses poden ser productes o serveis relacionats amb el transport i la mobilitat, però també donacions de caràcter solidari, a ONGs o al Banc d’Aliments. Per no incentivar el consum d’aquests productes, hi haurà un límit de punts setmanals que es podran obtenir. A més, per aconseguir alguns dels incentius, com els patinets elèctrics, caldrà entrar en un sorteig.
Estació de Bellarerra dels FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT
Des d’aquest divendres, les màquines ja estan instal·lades a les estacions de Provença, Martorell Central, Plaça Espanya, Sarrià, l’Hospitalet Av. Carrilet, Universitat Autònoma, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Can Feu / Gràcia i Vallparadís Universitat. A partir de la setmana que ve també n’hi haurà a Plaça Catalunya, Terrassa Rambla, Almeda, Igualada i Manresa Baixador.
Un sistema que s’aplica a diferents llocs del món
Un sistema similar es va començar a aplicar, l’abril del 2018, a la segona ciutat més gran d’Indonèsia, Surabaya, on es deixa que els usuaris de l’autobús paguin el bitllet amb ampolles. Un bitllet d’autobús de dues hores pot costar 5 ampolles de plàstic.
A Turquia, el país que produeix més residus de plàstic d’Europa, també van decidir aplicar aquest model a finals del 2018 per tal de fomentar el reciclatge de plàstics. En el seu cas, es van instal·lar màquines expenedores a la xarxa de metro d’Istanbul dissenyades per detectar el material que s’està reciclant i recollir envasos i ampolles de plàstic. Com més residus introdueixin els usuaris, més reduït és el preu del bitllet.
Itàlia també ha seguit un model similar als dos anteriors. El juliol del 2019 es van instal·lar aquest tipus de màquines a algunes estacions del metro de Roma. A l’adoptar aquesta mesura, la capital italiana va aconseguir que els usuaris del metro reciclessin una mitjana de 20.000 ampolles de plàstic al dia, segons dades de l’Agència Italiana de Transport (ATAC).
BELLATERRA.CAT 