Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Medi Ambient’

El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants

Camí del Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT

Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.

El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».

D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.

Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.

La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.

Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.

A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.

També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.

A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.

7 línies estratègies d’actuació als municipis

Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.

La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.

Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).

Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT

El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.

Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment  de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.

La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.

Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.

Font: Diputació de Barcelona

Read Full Post »

Menys plàstics i més vida|BELLATERRA. CAT

Els alumnes de l’assignatura Laboratori i virtualitat en l’educació primària del Grau en Ciències de l’Educació, en col·laboració amb els UAB Open Labs, han creat la campanya Pla’t pel canvi perquè al Campus es recicli el plàstic d’origen vegetal.

L’àcid polilàctic o PLA és un plàstic d’origen vegetal que s’utilitza per fabricar envasos d’un sol ús, i és un dels materials més usats per fer impressió 3D. Tot i que és biodegradable en condicions industrials controlades, i que és termoformable, és a dir, que es pot reciclar fonent-lo i després transformant-lo en un altre producte, els sistemes de recollida selectiva actuals no contemplen el seu reaprofitament.

Els UAB Open Labs aposten per un Campus circular, on els residus que es generin puguin ser transformats i reaprofitats. Per això el Disseny Lab, ubicat a l’Escola d’Enginyeria, té una trituradora de plàstic i una extrusora de filament per fondre les peces de rebuig que genera la impressió 3D, i després convertir-les en matèria primera per imprimir de nou.

Els estudiants del Grau en Ciències de l’Educació, amb la col·laboració dels UAB Open Labs, han dissenyat material informatiu i papereres de recollida selectiva de PLA que han repartit pel Campus. En aquests recipients, en cas que s’hi vulgui dipositar altres tipus de plàstics que no siguin PLA, com ABS, TBU o PA, cal posar-los en una bossa tancada i etiquetada amb el nom del plàstic corresponent. També es pot portar els residus de plàstic directament al Disseny Lab.

Els UAB Open Labs animen a compartir a les xarxes socials, etiquetant o mencionant els #UABOpenLabs, les accions que es facin de recollida i reaprofitament de plàstics al Campus.

Font: Premsa UAB

Read Full Post »

Ho ha confirmat la Conselleria de Medi Ambient de les Illes després de no capturar-ne cap exemplar des del juliol del 2018

“El veïnat de Bellaterra ha reclamat accions per eliminar-les del poble”

Vespa velutina o asiàtica a Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Les illes Balears s’han convertit en el primer territori europeu a erradicar la vespa asiàtica, una espècie exòtica invasora que és un predador molt agressiu de les abelles locals i amenaça l’apicultura i la biodiversitat.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, en una roda de premsa aquest dijous. El conseller ha recalcat que es tracta “d’una notícia excepcional per a la biodiversitat de l’arxipèlag” i ha posat en valor el personal tècnic i científic de les Illes, capaç de plantar cara als majors reptes que planteja l’emergència climàtica.

El darrer niu d’aquesta espècie a Mallorca, única illa de l’arxipèlag on s’havia detectat, es va localitzar al juliol del 2018. Des de llavors, no s’ha pogut confirmar la presència d’aquesta espècie invasora a l’illa en cap de les trampes que s’han repartit arreu del territori. En total i des del 2015, quan es van localitzar els primers exemplars a l’illa, s’han trobat i destruït 32 nius i s’han capturat 89 vespes asiàtiques.

La tasca l’han desenvolupat conjuntament els diferents agents de nedi ambient de l’illa, la Universitat de les Illes Balears (UIB), els ajuntaments afectats, les diverses associacions d’apicultors i caçadors i la ciutadania de l’arxipèlag, que ha participat en la localització de nius d’aquesta espècie.

Una espècie procedent de la Xina

La vespa asiàtica (“Vespa velutina nigrithorax”), també coneguda com a vespa velutina, és una espècia invasora que viu originàriament a la Xina, al nord de l’Índia i a Indonèsia.

Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. Es creu que va arribar a través d’un contenidor que venia de la Xina i que va desembarcar al port de Bordeus. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estima que n’hi havia milers de nius. El 2010 se’n va trobar el primer exemplar a Espanya, a la localitat navarresa d’Amaiur, i a partir d’aleshores es va estendre per tot el territori espanyol. S’estima que té una velocitat d’expansió de 100 km/any.

Es diferencien de les vespes vulgars per la seva mida, més grans, d’uns 3 centímetres, i perquè tenen les potes grogues i el final de l’abdomen d’un color ataronjat.

Vespa velutina o asiàtica (ACN/Fuentes B.)

Aquest tipus de vespa instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com a les agrícoles o boscoses. Aquesta diversitat d’espais on pot fer els nius ha permès que s’expandeixi d’una forma ràpida per tot Europa. A Catalunya, ja és present a la majoria de comarques del litoral i del nord-est del territori.

De fet, aquí Catalunya l’espècie està tan implantada que, tot i que hi ha diverses actuacions per preveure quines seran les zones més afectades i per eliminar nius, els experts creuen que serà impossible erradicar-la.

Un problema per a l’apicultura i la biodiversitat

La vespa asiàtica no és especialment agressiva per a les persones però sí per a la resta d’abelles i vespes vulgars.

És per això que afecta seriosament el sector apícola. Les vespes necessiten menjar insectes per poder alimentar les seves larves i les abelles es converteixen en un aliment més.

Un altre sector que també rep les conseqüències de la vespa asiàtica és l’agrícola. La disminució d’abelles fa que disminuexi la pol·linització i, consegüentment, també baixa la producció de fruits.

Una iniciativa ciutadana

El govern de les Illes Balears, que ha aconseguit erradicar la vespa velutina, creu que l’ajuda de la ciutadania ha sigut clau per aconseguir aquesta fita. I és que els veïns de Mallorca van poder participar en la detecció de nius a través d’una aplicació impulsada i desenvolupada des de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Es tracta de l’aplicació Vespapp, en què els usuaris podien senyalitzar on i quan havien trobat algun exemplar de la vespa asiàtica o algun niu.

Niu de vespes asiàtiques (ACN/Jaume Sancho )

Amb aquesta aplicació s’han rebut aproximadament 1.200 avisos i s’ha pogut crear un mapa interactiu per ubicar on se situaven les vespes a l’illa, una eina bàsica perquè el govern pogués situar les trampes per erradicar-les.

El nombre de trampes ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n van instal·lar 67 mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 van ser els anys amb un major trampeig, amb 582 i 576 trampes, respectivament. Finalment, el 2020 n’hi ha hagut 280.

“S’ha erradicat l’espècie però no l’amenaça”

El conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, ha volgut recordar que s’ha “erradicat l’espècie però no l’amenaça” i que aquesta podria introduir-se de nou a l’arxipèlag.

És per això que el govern balear preveu iniciar una nova fase de prevenció i vigilància per evitar que la vespa asiàtica torni a introduir-se a l’illa.

De fet, ja estan estudiant la possibilitat d’establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d’arribada d’espècies invasores a l’arxipèlag.

Font: CCMA. Berta Boter Carbonell

Read Full Post »

Reciclar per aconseguir bitllets o patinets elèctrics als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Les màquines que recompensen per reciclar a l’estació de Provença de Barcelona (ACN / Maria Asmarat)

La proposta, que ja s’aplica a diferents països, vol fomentar el reciclatge a canvi d’incentius sostenibles i ambientals per als usuaris

CCMA|Des d’aquest divendres, nou estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comptaran amb uns contenidors de reciclatge especials. Es tracta dels contenidors “Reciclos” en què els usuaris poden llençar llaunes i ampolles de plàstic amb la particularitat que, en aquest cas, en poden obtenir una recompesa. Els incentius que es poden guanyar tenen a veure amb la lluita contra el canvi climàtic i poden ser, per exemple, abonaments de transport públic o patinets elèctrics.

És una iniciativa que han proposat col·lectivament els Ferrocarrils de la Generalitat i l’empresa Ecoembes, que ja ha implementat el mateix sistema a altres municipis catalans, com Sant Boi, Granollers i Igualada, i també al Pla de l’Estany.

El president de FGC, Ricard Font, ha explicat durant la presentació que la voluntat és “posar en marxa estacions 4.0”, que vagin més enllà del transport públic i que fomentin la lluita contra el canvi climàtic.

Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya, ha comentat que “l”objectiu és incentivar el reciclatge de llaunes i ampolles” i contribuir a crear un entorn més saludable.

Com funciona?

Per tal de poder accedir al sistema, cal que els usuaris es descarreguin la “webapp” “Reciclos” al seu dispositiu mòbil. Aleshores, quan dipositin els envasos al contenidor, els apareixerà un QR que han d’escanejar. Per cada objecte reciclat es generaran uns punts que es guardaran a la sessió de l’usuari i que podrà bescanviar per recompenses.

Aquestes recompenses poden ser productes o serveis relacionats amb el transport i la mobilitat, però també donacions de caràcter solidari, a ONGs o al Banc d’Aliments. Per no incentivar el consum d’aquests productes, hi haurà un límit de punts setmanals que es podran obtenir. A més, per aconseguir alguns dels incentius, com els patinets elèctrics, caldrà entrar en un sorteig.

Estació de Bellarerra dels FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

Des d’aquest divendres, les màquines ja estan instal·lades a les estacions de Provença, Martorell Central, Plaça Espanya, Sarrià, l’Hospitalet Av. Carrilet, Universitat Autònoma, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Can Feu / Gràcia i Vallparadís Universitat. A partir de la setmana que ve també n’hi haurà a Plaça Catalunya, Terrassa Rambla, Almeda, Igualada i Manresa Baixador.

Un sistema que s’aplica a diferents llocs del món

Un sistema similar es va començar a aplicar, l’abril del 2018, a la segona ciutat més gran d’Indonèsia, Surabaya, on es deixa que els usuaris de l’autobús paguin el bitllet amb ampolles. Un bitllet d’autobús de dues hores pot costar 5 ampolles de plàstic.

A Turquia, el país que produeix més residus de plàstic d’Europa, també van decidir aplicar aquest model a finals del 2018 per tal de fomentar el reciclatge de plàstics. En el seu cas, es van instal·lar màquines expenedores a la xarxa de metro d’Istanbul dissenyades per detectar el material que s’està reciclant i recollir envasos i ampolles de plàstic. Com més residus introdueixin els usuaris, més reduït és el preu del bitllet.

Itàlia també ha seguit un model similar als dos anteriors. El juliol del 2019 es van instal·lar aquest tipus de màquines a algunes estacions del metro de Roma. A l’adoptar aquesta mesura, la capital italiana va aconseguir que els usuaris del metro reciclessin una mitjana de 20.000 ampolles de plàstic al dia, segons dades de l’Agència Italiana de Transport (ATAC).

Read Full Post »

Més brutícia i senglars: els botellons es traslladen a Collserola pel tancament de bars

El servei de neteja del parc està desbordat i reclama la col·laboració dels ajuntaments dins l’àmbit de la serra

CCMA Rubèn Cabús |Les àrees de lleure i descans del Parc Natural de la Serra de Collserola s’omplen cada cap de setmana de llaunes de cervesa i de refrescos, ampolles de plàstic, gots, envasos d’hamburgueses de restaurants de menjar ràpid i mascaretes.

És el rastre dels botellons, una pràctica que cada cop té més presència al parc i que el tancament de bars i restaurants ha fet créixer encara més. “De botellons a Collserola sempre n’hi ha hagut, però el postconfinament va fer incrementar-los de cop”, explica Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que afegeix que “ara, els joves que ja no poden anar al bar o a la discoteca, venen aquí a beure”.

“No hi ha cap respecte pel medi ambient. Sembla que escampar la brossa per tot arreu formi part del ritual dels botellons.”

Les zones més castigades per aquesta pràctica són les àrees de lleure més accessibles per carretera i les més pròximes a l’entorn urbà, com ara l’àrea de Sant Pere Màrtir i els miradors d’Horta i Montbau, entre d’altres.

Per aquest motiu, operaris del servei de neteja del parc –que té un pressupost de 210.000 euros anuals– netegen aquests espais tres dies a la setmana. “On abans netejàvem en 30 minuts, ara necessitem una hora i mitja. No tenim més diners i això fa que algunes zones quedin més descuidades. No arribem a tot arreu”, afegeix Martí.

Els botellons tenen efectes en el medi natural i també estan afavorint l’increment de porcs senglars a la zona, ja de per si molt important. Entre les deixalles troben restes de menjar i per això molts s’hi acosten cada nit, cosa que incrementa el risc d’accident entre els conductors que transiten per les carreteres que travessen la serra.

Els guardes forestals del parc no poden sancionar

Una de les principals dificultats del parc per lluitar contra els botellons és que els guardes forestals no tenen potestat per sancionar. Només poden fer-ho els policies locals de les nou poblacions que tenen part del seu terme municipal dins l’àmbit de la serra.

Per aquest motiu, des del Parc Natural es demana més col·laboració als ajuntaments i celebren la posada en marxa d’algunes iniciatives concretes, com les restriccions d’accés per a vehicles a Sant Pere Màrtir, dins el terme municipal d’Esplugues de Llobregat. “Molts botellons que abans es feien a parcs i places ara es fan aquí, s’ha traslladat el problema d’un lloc a l’altre. Veurem si el toc de queda ens ajuda…”, afegeix Martí.

En canvi, Collserola no pot implantar restriccions d’accés o d’aforaments, tal com fan altres parcs naturals catalans, ja que la serra està travessada per moltes carreteres locals.

Xifres rècord de visitants

El Parc Natural de la Serra de Collserola preveu acabar aquest any amb la xifra de visitants més alta de la seva història: uns 6 milions. Es tracta d’un milió de visitants més dels registrats l’any passat.

Tot i que el confinament va fer baixar les visites al març i a l’abril, al maig el nombre de visitants es va duplicar (es va passar dels 500.000 visitants de l’any passat als 977.000 d’enguany). Des de llavors, les xifres han estat força més altes del que seria habitual per a l’època.

“Molts d’aquests nous visitants han vingut per quedar-se. El postconfinament els ha permès descobrir que al costat de casa tenen un espai natural d’alt valor”, assegura Martí.

L’entorn de la carretera de les Aigües, La Salut-Mas Lluí, la vall de les Feixes, Can Coll i la vall de Sant Medir són les zones més freqüentades pels visitants.

Read Full Post »

Tensi Torrecilla -vocal de la nostra EMD de Bellaterra-, justifica replantar properament el tronc amb arrels sanes del roure monumental caigut al Camí de la Font de la Bonaigua, amb el convenciment d’un brot futur.

“Segueix pendent la retirada del matalàs situat a molts pocs metres”

Tronc del roure caigut al Parc de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

En els darrers anys Bellaterra ha vist disminuït força el nombre d’arbres a l’espai urbà per les fortes tempestes i la tala generalitzada a diferents terrenys privats per la nova construcció de cases.

La normativa general no ajuda gaire a l’obligació de conservar arbres monumentals com roures o alzines, per molt que estiguin en terrenys privats, i és una llàstima que sovint les noves propietats no valorin construir salvant alguns arbres centenaris. El futur de l’espai verd del nostre poble de Bellaterra romandrà en mans dels nostres fills i nets.

Read Full Post »

Estem prestant cada cop més atenció al que mengem, assegurant-nos de comprovar les caselles adequades en termes de salut, ètica i medi ambient.

Clare O’Dea|SWI

Suïssa està demostrant ser un terreny fèrtil per canviar els hàbits alimentaris, ja sigui mitjançant un substitut de carn feta de proteïnes de pèsol o enciam cultivat sense terra ni pesticides.

Clare O’Dea es va submergir en el món de l’alimentació alternativa.

Sembla pollastre, però no és pollastre|Facebook)

Heu de tastar algunes de les innovacions recents per creure-ho. Per exemple, el substitut del pollastre produït pel jove equip de Planted AG a Zuric, un spin-off del Federal Polytechnic (ETH).

Abans de conèixer els cofundadors Pascal Bieri i Lukas Böni, vaig anar a una cafeteria de Zuric per provar el seu producte. Vaig menjar pollastre elaborat amb plantes en una amanida amb barreja de col, pastanaga, cogombre, edamame i cacauets. Verdict: mirar, sentir i tastar s’assembla al pollastre, fins i tot quan se’ls serveix fred.

Pascal Bieri (esquerra) i Lukas Böni van crear un substitut de carn a partir de quatre ingredients naturals|SWI

Les coses van molt ràpidament per al jove equip plantat. Fa només dos anys, els cosins Pascal Bieri i Lukas Böni s’asseien al voltant d’una taula per dibuixar, en dues pàgines, un resum del seu concepte científic i comercial. Sobretot van voler actuar contra la producció de carn industrial.

Gràcies a les seves respectives experiències, és a dir, al món empresarial de Pascal Bieri i a les ciències agrícoles de Lukas Böni, van decidir crear una substància com a carn amb quatre ingredients naturals: proteïna de pèsol, fibra de pèsol, oli de colza i aigua, tot sense additius. Al cap d’un any, després de col·laborar amb dues persones més – Eric Stirnemann i Christoph Jenny – van fundar Planted AG, una companyia que va rebre 7 milions de francs suïssos (7,30 milions de dòlars) a fons de creació a l’octubre. 2019.

Al maig de 2019, un informe del Barclays Bank preveia que la indústria càrnia alternativa podria valer 140 mil milions de dòlars el 2029, o un 1% del mercat carni. Planted AG té la intenció de participar en aquest canvi.

En un espai situat a la planta baixa de l’edifici de ciències alimentàries ETH, un equip d’empleats produeix diàriament 500 quilograms de pollastre proteïna de pèsol, que s’envien a tota Suïssa. Utilitzen màquines especialment adaptades (extrusores) que han estat utilitzades des de fa temps per a la producció d’aliments, especialment per a la producció de pasta.

El substitut del pollastre es fa mitjançant un procés anomenat extrusió d’alta humitat. Els ingredients col·locats a l’extrusora en forma de tub s’escalfen i es pressuritzen mitjançant dos cargols rotatius, que converteixen la barreja en una pasta. El procés proporciona a les proteïnes vegetals una forma fibrosa i allargada que s’assembla a la de les fibres musculars animals.

El planter subministra un nombre creixent de restaurants, ha començat a vendre el seu pollastre en línia i a través de la gran cadena de supermercats suïssa Coop. La companyia ha superat els límits del seu lloc actual i es prepara per traslladar-se a principis d’estiu a l’antiga fàbrica Maggi (una llegendària marca d’aliments suïssa) a Kempthal, a prop de Zuric, on els seus 22 empleats en tindran més que lloc i on la producció es pot multiplicar per sis o fins i tot per deu.

“Volem ampliar i construir fàbriques de models a tot Europa. També volem millorar el producte i el procés de producció “, afirma Pascal Bieri. Vaig deixar els dos associats asseguts a les escales per a una reunió improvisada. Actualment estan rebent molta atenció als mitjans de comunicació i “ara s’han de centrar en l’essencial”.

Seguint els passos de Planted, que va començar amb una subvenció inicial de 150.000 francs de la Fundació ETH, una nova start-up de Zuric, LemnaPro, va rebre la mateixa subvenció de l’any passat.

Cyrill Hess es centra en la planta amb flors més petita del món, Wolffia|SWI

Cyrill Hess i la seva companya d’investigació Melanie Binggeli també somien i es concentren en les proteïnes. Aquesta vegada, el projecte implica la planta amb flors més petita del món, Wolffia, una planta de la família coneguda habitualment com a ànec.

Cyrill Hess em va mostrar al voltant de l’espai climatitzat on es cultiva Wolffia. Aquesta planta cobreix l’aigua d’una piscina poc profunda amb una catifa de color verd brillant. Si les condicions són correctes, la planta minúscula dobla cada dia.

“Em vaig preguntar per què no en mengem perquè és una font proteica d’alta qualitat, sostenible i de creixement ràpid. Vaig començar a interessar-me pel mercat de proteïnes, a causa de les nostres opcions alimentàries, i que la investigació va prendre la forma d’un cas comercial ”, afirma Cyrill Hess.

Més conegut a Àsia on es menja fresc, Wolffia és un nou menjar al Vell Continent que encara no ha estat reconegut per les autoritats europees o suïsses. Cyrill Hess i l’agrònoma Melanie Binggeli estan intentant obtenir aquesta aprovació mentre esperen trobar les condicions de producció que es podrien reproduir a gran escala per a la nutrició humana. Una possibilitat és transformar la planta en proteïna en pols durant la collita.

No és només l’aliment que mengem, sinó també la forma en què es produeix que requereix interrogar i noves solucions tecnològiques. Aproximadament la meitat dels enciams i herbes venuts a Suïssa es cultiven localment. La resta s’importen, principalment durant els mesos d’hivern.

Una companyia suïssa amb seu a Romandie, CombaGroup, ha desenvolupat un sistema d’hivernacle per a verdures de fulla verda. Les plantes que es poden cultivar durant tot l’any prosperen en un entorn sense sol. En comparació amb l’agricultura convencional, aquest mètode redueix el consum d’aigua i d’espai en un 90%. A més, es pot prescindir de pesticides.

Les arrels s’empolvoregen diverses vegades amb una fina boira enriquida amb nutrients|CombaGrouP

Aquest procés redueix o elimina radicalment la majoria de les càrregues ambientals del sistema de producció d’aliments convencionals, en particular el transport, l’escorrentia agrícola i el malbaratament d’aigua.

La tecnologia utilitzada és l’aeropònica mòbil. Consisteix a suspendre les arrels i ruixar-les regularment, utilitzant un carret mòbil automàtic, una boira fina enriquida amb nutrients.

Situats al poble atemporal de Molondin, amb les seves rajoles vermelles, els 15 empleats de CombaGroup comparteixen el seu lloc de treball amb empreses agrícoles més tradicionals. El conseller delegat Serge Gander, veu el seu sistema com una oportunitat per als productors.

“El volum que es pot produir amb la nostra tècnica és sorprenent. El cultiu tradicional del sòl té un rendiment anual de 30 tones per hectàrea. Amb el nostre sistema, arribem a les 800 tones ”.

La companyia ha posat en marxa els seus primers projectes a França i Suïssa i negocia amb clients de Suècia, Kuwait i Rússia. El seu model de negoci és vendre un sistema de cultiu complet amb un conjunt de serveis.

“Podem conrear verdures en qualsevol lloc i especialment en llocs que es trobin molt soferts, ja sigui per la qualitat del sòl, la contaminació, el clima, l’accés o els problemes geopolítics”.

Read Full Post »

Les persones propietàries de qualsevol tipus de terrenys de Bellaterra, han de netejar els solars i les parcel·les i mantenir-les en condicions òptimes de seguretat, salubritat i ornat públic

Terreny privat al Camí Antic |BELLATERRA. CAT

Es considera que un sòl està net quan es troba desbrossat sense herbes altes que puguin ocasionar incendis i lliure de residus. Així mateix, es permet picar la vegetació i deixar-la en el mateix terreny de forma regular i sense fer munts. En cas que hi hagi restes vegetals i altres residus caldrà transportar-les a plantes de residus autoritzades pel seu tractament.

Segons va recordar el regidor Victor Francos, durant la seva trobada amb el veïnat de Bellaterra, la perillositat per als béns i per a les persones que suposi el mal estat de solars, l’Ajuntament de Cerdanyola haurà d’iniciar procediment d’ordre d’execució, (…) amb la possibilitat d’imposició de multes coercitives que es podran reiterar fins que es compleixi l’obligació de conservació o mitjançant l’execució subsidiària dels treballs per part de l’Ajuntament i a càrrec de la persona propietària.

Procediment de control de l’estat dels solars

L’Ajuntament és responsable del control que els solars privats compleixin els requisits de manteniment i neteja. El procediment que se segueix és el següent:

Qualsevol instància o queixa és objecte d’obrir un expedient administratiu

Denúncia de particular, d’ofici pels serveis tècnics, comunicat interior d’una altra àrea, acta de la policia local, etc.
Es realitza una inspecció del solar i es determina el seu estat. Es valora la superfície de la parcel·la, el tipus de residus, l’estat de conservació, la possible existència de plagues urbanes, i el perill d’incendi o per a les persones. I es fa una proposta d’actuació: Arxiu, requeriment de neteja, actuació immediata quan hi ha perill per a la salut de les persones, i cost estimat d’acord amb l’ordenança Municipal reguladora dels preus públics.

Si és urgent es realitza immediatament una execució forçada passant el cost al propietari.

Si no és urgent es fa un requeriment de neteja al propietari advertint-lo que en cas de no fer-ho es realitzarà l’execució forçosa per part de l’Ajuntament i se li assigna el cost de neteja.
Si passat un temps no es té resposta, es torna a fer una inspecció i segueix els tràmits administratius legals fins a l’execució subsidiària, amb possibilitat d’imposició de multes coercitives.

Read Full Post »

Segons l’OIT, els àmbits laborals en què hi haurà més demanda seran els vinculats amb l’eficiència energètica, la gestió de residus i la lluita contra la contaminació.

Foto: Mostra d’ecodisseny: un hotel d’abelles solitàries|CEDIDA

Per Jordi Garriga Riu

L’economia verda crearà 24 milions de llocs de treball d’aquí al 2030, segons l’informe Perspectives socials i de l’ocupació en el món 2018: sostenibilitat ambiental amb ocupació, de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Segons l’estudi, els àmbits laborals en què hi haurà més demanda seran els vinculats amb l’eficiència energètica, la gestió de residus i la lluita contra la contaminació.

Com explica la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Àngels Fitó, “la relació amb el medi ambient és un aspecte global que interpel·la diferents professionals, en àmbits com la tecnologia, la biologia, el dret, l’economia o les humanitats.” Al seu parer, tota oferta formativa hauria d’incorporar el compromís amb el medi ambient i el seu coneixement com una matèria transversal en totes les etapes del sistema educatiu.”

Clima i salut.

En l’àmbit de la medicina, l’estudi de l’OIT apunta que sorgiran noves professions vinculades a la salut mediambental. Ramon Gomis, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, explica que “el canvi climàtic afecta la nostra salut perquè, per exemple, si la temperatura puja de mitjana dos graus, hi ha més mortalitat entre la gent gran, i també augmenten les infeccions, els quadres de deshidratació i les malalties intestinals són més potents.” Al seu parer, la prevenció de les malalties haurà de tenir en compte les actituds globals que afecten l’equilibri dels nostres ecosistemes.
Una activitat de fort impacte al medi és el turisme, per la petjada dels desplaçaments i l’impacte sobre l’entorn local, tant els espais naturals com els nuclis habitats. Soledad Morales, directora del màster universitari de Turisme Sostenibles i TIC de la UOC, explica que conceptes com sostenibilitat i responsabilitat han guanyat molt protagonisme en la gestió de l’empresa turística.

L’ofici d’ecodissenyador és una altra professió que pren embranzida. UOC i Elisava han posat en marxa el màster de Disseny d’Espais, Realitat Virtual i Augmentada. Per al director de màster, Ricardo Guasch, les tècniques immersives poden permetre, “en temps real i en fase de projecte, millorar les característiques formals i intrínseques dels espais”, pel que fa a l’ecoeficiència, la condició saludable de l’espai, els nous materials, la connectivitat d’Internet de les coses o les tecnologies d’última generació com la Intel·ligència Artificial o la robòtica.

Els llocs de treball relacionats amb l’energia renovable també estan a l’alça. Segons el darrer informe de l’Agència Internacional d’Energia Renovable (IRENA), el 2018 hi havia onze milions de persones treballant en el camp de l’energia renovable a tot el món. L’informe de l’OIT constata que els nous llocs de treball seran creats adoptant pràctiques sostenibles en el sector de l’energia, incloent-hi canvis en la combinació de fonts d’energia, la promoció de l’ús de vehicles elèctrics i la millora de l’eficiència energètica dels edificis. Aquest estudi també constata que sis milions de llocs de treball poden ser creats gràcies a la transició a una economia circular, que inclou activitats com reciclar, reparar, llogar i refabricar, i amb la qual se substitueix el model econòmic tradicional d’”extreure, fabricar, fer servir i rebutjar”.

Read Full Post »

La Taula ecológica d’Albert Pantaleoni Xercavins|BELLATERRA.CAT

El jove bellaterrenc Albert Pantaleoni Xetcavins ha fet aquest vespre una trobada al Club Bellaterra per compartir amb joves i famílies de Bellaterra la seva constant lluita per un millor medi ambient i les profundes netejes del bosc proper del Pla dels Estels, entre Cerdanyola, Sant Cugat i Sant Quirze.

Albert Pantaleoni Xercavins durant la seva conferència al Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Albert ha comunicat que les properes iniciativas les dedicarà a la cura de la natura de la Via Verda del poble de Bellaterra.

La Taula ecológica d’Albert Pantaleoni Xercavins amb productes reciclat del bosc km0 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Compartim el vídeo complert de la seva intervenció i aprofitem en nom del veïnat de Bellaterra per la seva passió i dedicació per un millor món lliure de brossa i plàstics.

Read Full Post »

Older Posts »