BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 11 d’agost de 2026

“Els supermercats no poden vendre fruites i verdures de menys d’1,5 quilos envasades en plàstic ni utilitzar anelles de plàstic per agrupar llaunes de cervesa o refresc”.

Cristina Oriol Val ✍️ Les primeres mesures del Reglament europeu sobre envasos i residus d’envasos, que va entrar en vigor el febrer del 2025, començaran a aplicar-se demà de forma progressiva fins al 2040. La normativa afectarà el disseny, la fabricació, la comercialització, la reciclabilitat, la reutilització i la gestió dels envasos utilitzats en diferents sectors

Entre les primeres exigències hi ha la limitació de l’ús de substàncies PFAS, conegudes com a “químics eterns”. Aquests compostos s’utilitzen principalment com a barrera contra el greix i la humitat en productes com embolcalls, gots i safates, però persisteixen durant anys tant al medi ambient com a l’organisme.

Els envasos hauran de ser reciclables

Paral·lelament, tots els envasos que es comercialitzin hauran de ser reciclables, encara que els objectius i criteris específics no es començaran a aplicar fins al 2030. El reglament estableix tres categories de reciclabilitat i fixa nous criteris de disseny destinats a facilitar el reciclatge dels envasos. Aquests requisits s’aplicaran de forma progressiva des del 2030 i seran cada cop més exigents, especialment a partir del 2038.

El 2027, els establiments d’hostaleria i restauració que ofereixin menjar o begudes per emportar hauran de permetre que els consumidors utilitzin els seus propis recipients per emplenar-los.

En aquest mateix àmbit, l’hostaleria també haurà d’eliminar els envasos monodosis a partir del 2030, cosa que afectarà formats individuals de salses, sucre, sal, altres condiments o llet. En el cas de l’oli d’oliva, encara hi ha dubtes sobre l’abast concret d’aquesta mesura. Per la seva banda, els hotels no podran oferir per defecte articles de cortesia d’un sol ús, com ara xampú o gel o sabó, llevat que el client ho sol·liciti.

Un dels canvis més visibles per als consumidors arribarà el 2028 amb la implantació d’un sistema harmonitzat d’etiquetatge a tota la Unió Europea, que permetrà identificar la composició dels envasos i facilitar-ne la separació de residus.

No es podran vendre bosses de plàstic molt lleugeres

Posteriorment, el 2029, els estats membres hauran d’implantar el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), com el que Espanya preveia implantar aquest mes de novembre, per a ampolles de plàstic i llaunes metàl·liques amb l’objectiu d’assolir una taxa de recollida almenys del 90%.

Una altra de les mesures que pot afectar més els consumidors arribarà amb la reducció dels envasos d’un sol ús. A partir del 2030, els supermercats no podran vendre fruites i verdures de menys d’1,5 quilos envasades en plàstic ni utilitzar anelles de plàstic per agrupar llaunes de cervesa o refresc. Cap establiment no podrà proporcionar als seus clients bosses de plàstic molt lleugeres, de menys de 15 micres, llevat que siguin compostables certificades o necessàries per motius d’higiene alimentària.

Les bosses de plàstic, de menys de 15 micres, quedaran prohibides.

 Les mesures també afectaran les compres per internet. A partir del 2030, l’espai buit dels embolcalls dels paquets no podrà superar el 50% de la capacitat.

El nou reglament suposarà diversos canvis per a empreses i consumidors que s’aniran aplicant de manera gradual durant els propers anys. L’objectiu és reduir la generació de residus d’envasos, limitar els envasos d’un sol ús i avançar cap a un model d’envasos reutilitzables i reciclables.

Cristina Oriol Val|Periodista

3specializada en temática social: feminismos, migraciones, salud mental. Antes, en el equipo de Redes Sociales. Doble licenciada en Periodismo y Publicidad y RR.PP. por la UAB

Font: La Vanguardia

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de juny de 2025

“L’arma secreta per la qual has de pintar els arbres de blanc a la tardor. Es pot fer amb una sola capa, de calç o amb pintura.  I si és ecològica, millor”.

LLUÍS TORRES ✍️Potser alguna vegada has vist el tronc d’un arbre pintat de blanc i ens t’has preguntat la raó o has deduït que és per evitar que les formigues pugin al tronc.  Doncs en part és així, però pintar els troncs dels arbres de blanc té un altre motiu més enllà que lluitar contra els insectes.  I la raó és protegir-los dels canvis bruscs de temperatura.

El color clar evita que el tronc se sobreescalfi i li surtin esquerdes per les quals entrin paràsits.  Aquesta tàctica es dóna a zones on la diferència de temperatures entre el dia i la nit són molt marcades.

Amb què es pinten els troncs:

El mètode més fàcil per pintar el tronc de color blanc i allunyar els insectes és pintar amb calç, però existeix l’opció de fer amb pintura làtex a base d’aigua i l’ideal és barrejar a parts iguals amb aigua perquè l’arbre no pateixi.

Com preparar la barreja per pintar amb calç:

Per pintar el tronc amb calç necessitareu tres tasses de calç apagada i tres tasses d’aigua.  Després cal barrejar bé i abans d’aplicar la calç cal treure les fulles mortes i les branques partides del tronc.

Quins arbres pintar:

La tècnica del pintat de troncs de blanc se sol fer amb arbres joves i en la majoria dels casos són fruiters.  És per això que els troncs pintats de blanc se solen veure més en granges.

El millor moment per aplicar la beurada és a finals de tardor, abans que apareguin les gelades, o bé al començament de l’hivern.  Això ajuda a protegir els arbres de les variacions de temperatura més intenses.

Quant s’ha de pintar de blanc el tronc:

L’ideal és pintar el tronc amb un pinzell i donar una única capa de pintura.  I mai no superar el metre d’alçada.

Font: Huffpost

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de maig de 2025

Quines són les diferents espècies d’abelles? Com s’organitzen socialment? Quines són les seves formes de comunicació? Com s’orienten a l’espai?

Vol d’abelles 📷 France culture

Julie Carcaud , professora a la Universitat de París-Saclay al Laboratori d’Evolució, Genomes, Comportament i Ecologia
Aurore Avargues-Weber , investigadora en etologia cognitiva i especialista en cognició d’abelles al Centre de Recerca en Cognició Animal de Tolosa

✍️ Imagineu una societat de diversos milers d’individus, cadascun confinat a un rol específic, que evoluciona segons la seva edat, responsables de construir el seu hàbitat, alimentar el seu líder, coordinar la recollida d’aliments, la reproducció i la defensa del col·lectiu, tot estant perfectament coordinats en tot moment. I cada individu té un cervell de només un milió de neurones, mentre que els humans en tenim més de 100.000 milions. Si a això hi afegiu el fet que aquestes empreses s’encarreguen de pol·linitzar les plantes amb flors i que també saben comptar, com no us poden fascinar les abelles?

https://youtu.be/lNDBS3k0uRA?si=cF7x3o9vUHp2WsHo

L’abella està rondant.  Aquest és el programa social que tenim per a la propera hora. Benvinguts al mètode científic.

I per desxifrar aquest títol misteriós, i sobretot per explicar-nos com s’organitzen, es comuniquen i viuen aquests fascinants himenòpters, tenim el plaer de donar la benvinguda a Julie Carcaud, professora a la Universitat de París-Saclay al laboratori d’Evolució, Genomes, Comportament, Ecologia, i  a Aurore Avarguès-Weber,  investigadora en etologia cognitiva i especialista en cognició de les abelles al Centre de Recerca en Cognició Animal de Tolosa.

L’informe d’avui

Reunió amb Hélène Legout , enginyera de recerca en tecnologies biològiques del CNRS, al laboratori Ecology Genome Behavior Ecology (EGCE) de l’institut IDEEV de Gif-sur-Yvette. La diversitat genètica de l’abella negra, una espècie endèmica de França, tendeix a homogeneïtzar-se a causa de l’aparellament amb altres subespècies. Com identificar marcadors genètics específics de l’abella negra? Com es desenvolupen les estratègies de conservació per a aquesta espècie?

Per Alexandra Delbot :


EL MÈTODE CIENTÍFIC – Informe:

Font: France Culture, Generalitat de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de maig de 2025

– En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.

– A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies).  Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.

Trampeig de reines fundadores

Les reines supervivents de la hibernació (menys del 5% de les hibernants) sortiran dels seus refugis a mitjans de febrer aproximadament.  Començaran la fabricació dels seus nius embrionaris i efectuaran les primeres posades d’ous.  Fins a l’emergència de la primera progènie seran les reines les encarregades de la captura d’aliment i també de substàncies per a la fabricació del niu.

En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.

Al mercat hi ha diverses trampes comercials per a aquest fi, però tampoc resulta complicada la fabricació casolana a partir d’una ampolla de plàstic modificada.  En aquest darrer cas cal prestar especial atenció a impedir l’entrada a insectes més grans que la Vespa velutina i oferir sortides a insectes més petits que ella en la mesura del possible.

A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies).  Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.

Qualsevol persona interessada pot col·laborar al trampeig acceptant les condicions imposades per l’Administració.  El procediment més pràctic és a través del registre a la web http://www.avisap.es, que a més de permetre la gestió de les trampes, automàticament li concedeix permís per trampejar.

És important respectar els períodes especificats de trampeig de reines (de forma genèrica, de febrer a juny), ja que fora d’ells, aquesta actuació és contraproduent per dues raons: les reines ja no surten del seu niu, i es produeixen captures massives d’insectes beneficiosos.

Actualment es permet un màxim de 10 paranys/km2.  L’aplicació AvisAp impedirà el registre de trampes noves en un municipi si s’ha superat aquest valor màxim.

Neutralització de nius

Els nius embrionaris són construïts per les reines fundadores a la sortida de la seva hibernació, de manera que ja apareixeran a partir de finals de febrer aproximadament.  La seva localització és difícil, tant per la seva mida petita (menys de 10 cm de diàmer) com per la seva ubicació (generalment en racons en edificacions especialment refugiats).

Per eliminar-lo és suficient l’aplicació d’un insecticida en forma d’aerosol quan hi ha la reina al seu interior (a la nit està sempre i durant el dia torna cada 15 minuts aproximadament) i la posterior eliminació.  Una opció interessant és aplicar l’insecticida i mantenir el niu ja que és freqüent la recolonització per una altra reina.  D’aquesta manera es poden eliminar més fundadores. 

Per eliminar aquest tipus de niu no és necessària la presència de personal especialitzat.

Després del naixement de la primera progenie poden optar per augmentar la mida del niu o canviar a un altre emplaçament, formant un niu primari i, quan aquest niu primari té un nombre considerable de vespes (més d’un centenar aproximadament) formen un niu secundari, generalment en un lloc diferent del primari. 

La ubicació d’aquests sol ser sobre arbres o edificacions, però a grans altures, amb la dificultat consegüent per a la seva eliminació.

La tècnica de neutralització més estesa és l’aplicació de biocides a l’interior del niu.  A causa de les altures a què es troben són necessàries artefactes apropiats per a la injecció del producte al seu interior (pèrtigues, drones, etc.).  També s’està fent servir cada cop més la tècnica de projecció d’insecticida a l’interior del niu mitjançant perdigons disparats amb armes d’aire comprimit.  Hi ha biocides que no tenen un efecte rebuig sobre les vespes, de manera que les que estan fora del niu en el moment de l’aplicació, entraran i també resultaran contaminades.

Una altra tècnica més innòcua que l’anterior per al medi ambient és l’ús d’explosius mitjançant els quals es destrueix el niu i tots els exemplars que hi hagi a l’interior (adults i larves).  D’aquesta manera s’assegura l’eliminació de la reina i, per tant, la fi de la colònia.  Hi ha el risc de formació de nous nius satèl·lit per part de les obreres que romanien a l’exterior si n’és un grup molt nombrós.  En aquest cas poden arribar a pondre ous i obtenir nova progenie, però els seus descendents sempre seran mascles, per la qual cosa la colònia es pot donar per eliminada de la mateixa manera.

Al contrari que els nius embrionaris, els primaris o secundaris requereixen personal especialitzat per a la seva exterminació.  A més, aquests equips han de comptar amb les autoritzacions administratives corresponents.

Font: Avisap 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de maig de 2025

“La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones.  Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos.  Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu“

Medi ambient

Vespa velutina provoca greus danys sobre la biodiversitat pel fet que els insectes són la base de la seva alimentació.  La seva dieta proteica utilitzada per a l’alimentació de larves és obtinguda de la caça d’insectes.  Els himenòpters poden arribar a constituir més del 80% de la seva dieta, seguits dels dípters i altres insectes.  Es calcula que un niu gran, al màxim nivell de població, pot consumir fins a un quilo de carn al dia per obtenir proteïna.

Un altre efecte mediambiental advers és la competència directa que exerceix sobre Vespa crabro (avispó europeu), no tant pels emplaçaments, sinó per la seva dieta alimentària.  Atès que Vespa velutina és molt més eficaç a la caça, es creu que pot existir risc de desplaçament del vespó europeu.

Societat

La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones.  Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos.  Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu.  En aquests casos, la seva primera reacció és intentar dissuadir l’intrús a través de la presència d’un petit nombre de vespes, però si la pertorbació del niu continua, poden fer un atac en grup.  Aquesta qüestió és improbable per als nius que es troben a les copes dels arbres, i més freqüent per als que es troben ocults a terra o sobre matoll.

Hi ha certes activitats, especialment agrícoles o forestals, en què caldrà prestar més atenció a la possible presència de nius, per exemple, desbrossaments i tala o poda d’arbres.

És especialment preocupant per a les persones al·lèrgiques al verí dels himenòpters, a qui les seves picades poden provocar seriosos contratemps.

Control

Atesa la capacitat de dispersió de Vespa velutina i la seva alta capacitat dadaptació a les condicions ecològiques de la regió, es considera impossible la seva eradicació.   No obstant això, es pot controlar la seva població i es va dispersar a través d’una lluita integral.

Actualment hi ha en marxa diverses investigacions dirigides a la lluita contra aquesta espècie, algunes especialment esperançadores com pot ser la lluita biològica.

Mentre aquests nous sistemes de lluita no estiguin a disposició, el control es pot centrar en dues vessants diferents: el trampeig de fundadors i la neutralització de nius a les diferents fases.

Font: Avisap, 📷 Ecocolmena

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de maig de 2025

“La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc”.

El vespó asiàtic és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Europa el 2004, concretament a Bordeus (França).  A partir d’aquí comença la ràpida expansió per França, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Itàlia.  A Espanya es va trobar per primera vegada el 2010 a Amaiur (Navarra).  També apareix a Galícia posteriorment, probablement a través d’algun desplaçament fortuït.

Expansió de la velutina al sud d’Europa (tota França i la costa nord i oest de la Península Ibèrica)

El 2014 ja apareixen a Astúries els primers nius secundaris de Vespa velutina.  Va entrar a la regió per l’orient (procedent de l’avanç amb origen a França) i per l’occident (procedent de Galícia i Portugal).  Actualment, hi ha gran nombre de nius a l’extrem occidental ia l’extrem oriental de la regió, però també als municipis més septentrionals de la zona central ja hi ha nombrosos albiraments de nius.

La majoria del territori d’Astúries està sota l’amenaça de la presència d’aquesta espècie invasora.  Zones d’elevada altitud a la serralada poden ser l’excepció, tot i que ja s’han trobat nius a cotes superiors als 1.000 m.

Danys

Apicultura

És l’activitat més directament afectada, ja que les abelles poden arribar a constituir dues terceres parts de la dieta de Vespa velutina (depenent dels llocs).  Això afecta de manera directa la producció de mel, però també indirectament altres produccions agrícoles si tenim en compte l’efecte pol·linitzador de les abelles.

La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de maig de 2025

“Les reines fundadores passen l’hivern en estat de latència en refugis situats a racons protegits (sota escorça d’arbres, esquerdes en edificis o sota terra, etc.”

Cicle biològic

Les reines fundadores passen l’hivern en estat de latència en refugis situats a racons protegits (sota escorça d’arbres, esquerdes en edificis o sota terra, etc.).

A la sortida de la hibernació (a partir de mitjans de febrer aproximadament), cada reina inicia la construcció d’un niu primari en un lloc protegit.  S’alimenten de substàncies ensucrades que aconsegueixen de plantes florides.  En aquest niu primari dipositen els primers ous que donaran lloc a la primera progènia d’obreres.  Són alimentades per la reina mentre dura el seu estadi larvari amb proteïnes procedents de la captura d’insectes, però després de l’emergència d’aquestes obreres, elles seran les encarregades de la captura d’aliment per a les progènies següents, així que la reina tot just sortirà del niu.

Quan la colònia aconsegueix unes cent vespes, formen un niu secundari que en la major part dels casos és reubicat en un altre lloc de major altura (parts altes d’arbres, edificacions, etc.).  Aquest niu és construït per les obreres a base de cel·lulosa i pot assolir dimensions considerables (més d’1 m d’alçada).  En aquesta fase és quan la colònia provoca més danys per predació a causa de l’alta demanda de proteïnes per a l’alimentació de larves i de sucres per a les adultes.

A finals de tardor comença la decadència de la colònia.  Apareix una generació de mascles i de reines que, després d’aparellar-se, aquestes últimes, ja fecundades, abandonen el niu per iniciar la hibernació, després de la qual iniciaran el cicle de nou.

Alimentació

La dieta dels individus adults és a base de sucres que obtenen de les plantes, generalment de flors d’arbres o arbustos (salze, camèlia, heura, etc.) i també de substàncies segregades per les larves (trofalàxia).

Les larves s’alimenten majoritàriament de proteïnes, que són obtingudes pels individus adults mitjançant la caça de diferents tipus d’insectes (abelles, en proporció elevada).  De vegades també poden obtenir aquestes proteïnes de carns mortes o fins i tot peixos

Hàbitats

El factor comú a tots els nius pel que fa a la ubicació és la proximitat a una font de subministrament d’aigua. La majoria dels nius apareixen a menys de 200 metres d’un curs d’aigua.

Temperatura i protecció del vent també tenen influència en lelecció de lestabliment del niu.

Atès que una bona proporció de la dieta la constitueixen les abelles, també és freqüent trobar els seus nius propers a ruscs.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de maig de 2025

“Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema”

Biologia

Vespa velutina és un himenòpter de la família Vespidae.  Viu a colònies nombroses allotjades en nius fabricats per elles mateixes i generalment situats en altura (arbres o edificacions).

En la fase d’adult tenen una mida que oscil·la entre els 17 i els 35 mm.  El cap és negre i la cara de color taronja, el tòrax i la major part de l’abdomen també de color negre, a excepció del quart segment de l’abdomen, que és taronja.  La resta de segments de l’abdomen són negres amb una línia taronja molt fina. Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema.

Vespa velutina

La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa.  Es pot dir que les primeres són més grans, generalment.  No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles.  Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit.  Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.

A la nostra regió, de moment, l’única possibilitat de confusió és amb el vespa europeu “Vespa crabro”, però presenten diferències morfològiques fàcilment apreciables.  Vespa crabro té la meitat posterior de l’abdomen de color groc, les ales vermelloses i les potes marrons.

La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa.  Es pot dir que les primeres són més grans, generalment.  No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles.  Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit.  Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.

Quan la reina surt de la hibernació, construeix un niu embrionari o niu cortina on posa els primers ous. 

És la pròpia reina la que surt a caçar aliment.  Quan neix la primera progènia d’obreres, aquestes ja construeixen els nius primaris.  En aquesta fase la reina continua posant ous, però gairebé no surt del niu perquè les tasques externes les realitzen les obreres. 

Els nius estan fabricats a base d’una barreja feta amb cel·lulosa i aigua i solen estar situats en llocs arrecerats de les inclemències del temps (construccions abandonades, etc.).

Font: Avisap, fotos de: Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de maig de 2025

“Necessitaràs una ampolla de plàstic i un esquer a base de substàncies dolces amb què cridar la seva atenció”.

TIPO 1

1/2 llitre aigua tèbia

200 grams de sucre

5 grams de llevat de forn

1/2 llitre aigua tèbia

200 grams de sucre

5 grams de llevat de forn

Dissoldre els ingredients i esperar entre 4 i 5 dies o que es produeixi la fermentació en un recipient obert

Utilitzar al parany selectiu i canviar la barreja cada 8 o 10 dies

180 ml (1/2 llauna) de cervesa negra

180 ml de suc de nabius

80 ml vermut o de vi blanc (a escollir)

1 gota de detergent

1 cullerada de vinagre

Barrejar tots els ingredients i utilitzar a la trampa selectiva

Introducció

Vespa velutina (avispó asiàtic) és una vespa procedent del sud-est asiàtic, que va penetrar a Europa a través d’un vaixell de mercaderies descarregat a Bordeus (França) el 2004 i s’està expandint per tota Europa occidental causant un fort desequilibri ecològic al continent.

A Espanya, present des del 2010, està considerada com una “espècie exòtica invasora” i, per tant, inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013).

La seva expansió al nostre territori és extremadament ràpida a causa de l’adaptació a la climatologia, l’absència de depredadors i la gran quantitat d’aliment disponible (principalment abelles).

L’impacte de la seva presència té efectes en diversos àmbits: econòmic, pel que fa a la producció de mel, en tractar-se d’un depredador massiu d’abelles;  al mediambiental, en provocar un fort desequilibri biològic per la captura de gran quantitat d’insectes, principalment pol·linitzadors;  i en el de la salut pública, a causa del risc de picades, especialment perilloses per a persones al·lèrgiques al verí.

Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.

Read Full Post »

Bellaterra, 19 d’abril de 2025

– El Parc Natural està més preparat per afrontar l’estiu gràcies a la feina de prevenció passiva i a les pluges abundants de la primavera

– Aquesta temporada d’hivern s’han fet tasques de manteniment en 313 ha de franges forestals i tasques d’aclarida en 185 ha de punts estratègics

– Les franges de protecció i els punts estratègics de gestió per prevenir grans incendis forestals són els espais més rellevants on s’ha intervingut
tradeta

Aquest hivern, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha treballat intensament per reduir al màxim el risc d’incendi de cara a la temporada d’estiu. S’han fet actuacions en 500 hectàrees, conformades per franges de protecció i punts estratègics de gestió. El President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Excm. Sr. Jaume Collboni, i el Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’Hble. Sr. Òscar Ordeig, han presentat aquest dimecres les actuacions forestals realitzades darrerament al Parc Natural de la Serra de Collserola, acompanyats pel director gerent del Consorci, el Sr. Raimon Roda.

La intervenció en les franges de protecció i l’execució de tasques en punts estratègics formen part de l’estratègia de prevenció passiva d’incendis forestals, que es duu a terme entre la tardor i la primavera amb l’objectiu de reduir la càrrega de combustible dels boscos per limitar la intensitat d’un foc potencial i trencar la continuïtat de la massa forestal per tal d’afavorir els espais oberts i la configuració d’un mosaic agroforestal més resilient davant del risc d’incendi.

El conjunt d’actuacions que s’han portat a terme, a banda del blindatge de les franges i els perímetres de protecció, són:

El foment de la silvopastura: Aquest any, els ramats presents al Parc Natural han pasturat en un total de 1.162 hectàrees de terreny. El PEPNat prioritza la pastura com a eina de prevenció d’incendis forestals i de gestió d’hàbitats, perquè contribueix a reduir la biomassa dels boscos i a conservar la biodiversitat associada al paisatge, en forma de mosaic agroforestal.

Treballs de gestió forestal adaptativa:

Amb aquestes intervencions forestals, que pretenen millorar l’estructura i la resiliència dels boscos, també s’afavo eix el creixement d’altres espècies arbòries amb menys presència com l’alzina (Quercus ilex), la surera (Quercus suber) o el roure (Quercus humilis), i d’espècies de matollar com l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arboç (Arbutus unedo) o el marfull (Viburnum tinus), entre d’altres.
Infraestructura de prevenció d’incendis: Les línies d’actuació vinculades a les infraestructures de prevenció i seguretat davant del risc d’incendi són la conservació de la xarxa viària, el manteniment de senyalitzacions i tancaments i el manteniment de basses i hidrants. A banda, s’ha instal·lat nova senyalització en camins que no disposen de cadena.
Adequació de línies elèctriques: La vigilància preventiva de l’entorn de les línies elèctriques i les intervencions de manteniment són responsabilitat de les companyies titulars.

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, a través de l’equip de guardes del Parc, porta a terme la vigilància i el control de les actuacions forestals de manteniment que fan les companyies propietàries.
Prevenció i actuació davant d’abocaments de residus: Es tracta d’una tasca vital perquè són focus de risc que poden afavorir l’inici i la propagació d’incendis.

Estiu amb perspectives òptimes

Totes aquestes actuacions permetran arribar a l’estiu amb molt bones condicions per controlar el risc d’incendi. Les precipitacions abundants de la primavera, juntament amb unes temperatures habituals per a l’època, donen perspectives més optimistes que en els últims quatre estius. Els models estacionals a mitjà i llarg termini apunten que durant l’abril i el maig hi podria continuar havent algunes precipitacions, i que l’estiu es preveu normal en relació amb el règim pluviomètric, de manera que probablement hi haurà pocs dies de pluja. Aquestes projeccions apunten a temperatures superiors a les normals durant el període estival.

En qualsevol cas, el Consorci, com cada any, posarà en marxa el dispositiu de vigilància activa d’incendis, que entrarà en funcionament durant la primera quinzena de juny.

Font: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

Read Full Post »