Bellaterra, 5 de maig de 2025
“Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema”

Biologia
Vespa velutina és un himenòpter de la família Vespidae. Viu a colònies nombroses allotjades en nius fabricats per elles mateixes i generalment situats en altura (arbres o edificacions).
En la fase d’adult tenen una mida que oscil·la entre els 17 i els 35 mm. El cap és negre i la cara de color taronja, el tòrax i la major part de l’abdomen també de color negre, a excepció del quart segment de l’abdomen, que és taronja. La resta de segments de l’abdomen són negres amb una línia taronja molt fina. Les potes són de color negre a la part anterior i de color taronja a la part extrema.
Vespa velutina
La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa. Es pot dir que les primeres són més grans, generalment. No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles. Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit. Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.
A la nostra regió, de moment, l’única possibilitat de confusió és amb el vespa europeu “Vespa crabro”, però presenten diferències morfològiques fàcilment apreciables. Vespa crabro té la meitat posterior de l’abdomen de color groc, les ales vermelloses i les potes marrons.
La diferència entre reines i obreres, de vegades és confusa. Es pot dir que les primeres són més grans, generalment. No obstant això, es poden diferenciar fàcilment mascles de femelles. Aquestes últimes tenen fibló, per la qual cosa el seu abdomen és més punxegut en contraposició als mascles, que el tenen més arrodonit. Els mascles també tenen les antenes més llargues i gruixudes.
Quan la reina surt de la hibernació, construeix un niu embrionari o niu cortina on posa els primers ous.
És la pròpia reina la que surt a caçar aliment. Quan neix la primera progènia d’obreres, aquestes ja construeixen els nius primaris. En aquesta fase la reina continua posant ous, però gairebé no surt del niu perquè les tasques externes les realitzen les obreres.
Els nius estan fabricats a base d’una barreja feta amb cel·lulosa i aigua i solen estar situats en llocs arrecerats de les inclemències del temps (construccions abandonades, etc.).
Font: Avisap, fotos de: Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.