La Diputació manté els 50 km hora a la seva BV-1414, tot i la manca de voreres i proteccions a molts trams de la carretera que travessa el poble de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà”, això és el que interessa al veïnat, i no el mareig d’un munt de paraules i projectes no realitzables a càrrec de la Presidència de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010.
Jordi Sans Castellví (administrador únic del Tot Bellaterra) i Ramon Andreu Atik (President de l’EMD), fundadors del partit polític Gent per Bellaterra|CEDIDA
Després d’11 anys del partit polític Gent per Bellaterra al poder de la nostra EMD, -amb un programa electoral que projectava governar al costat del veïnat-, la realitat i els fets demostren la manca de moltes reparacions de l’espai públic i zones verdes, unes competències que té al 100%. Aquesta primavera no s’ha replantat cap dels més de 74 arbres que Bellaterra.Cat ve denunciant amb fotos i vídeos, que es troben talats a moltes voreres cèntriques.
Campanya cívica de l’Associació Bellaterra BV-1414 per reduïr la velocitat a 30 km hora|BELLATERRA.CAT
L’entitat Associació Bellaterra BV-1414 no es veu recoltzada per l’EMD amb la seva llarga campanya cívica per reduïr definitivament a 30 km hora la velocitat de les 6 avingudes que travessen el nostre poble, com són Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell. S’espera que la UVBpresidida per Josep M Riba pugui gestionar aquestes reivindicacions veïnals davant l’Ajuntament de Cerdanyola.
Foto: Trànsit Gencat
Reial Decret 970/2020, de 10 de novembre, pel qual es modifiquen el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre i el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, en matèria de mesures urbanes de trànsit.
«Article 50. Límits de velocitat en vies urbanes i travessies.
1. El límit genèric de velocitat en vies urbanes serà de:
a) 20 km / h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera.
b) 30 km / h en vies d’un únic carril per sentit de circulació.
c) 50 km / h en vies de dues o més carrils per sentit de circulació.
A aquests efectes, els carrils reservats per a la circulació de determinats usuaris o ús exclusiu de transport públic no seran comptabilitzats.
2. Les velocitats genèriques establertes podran ser rebaixades prèvia senyalització específica, per l’autoritat municipal.
3. Excepcionalment, l’autoritat municipal podrà augmentar la velocitat en vies d’un únic carril per sentit fins a una velocitat màxima de 50 km / h, prèvia senyalització específica.
4. A les vies urbanes a què fa referència l’apartat 1 c) i en travessies, els vehicles que transportin mercaderies perilloses de circular com a màxim a 40 km / h.
5. El límit genèric de velocitat en travessies és de 50 km / h per a tot tipus de vehicles. Aquest límit podrà ser rebaixat per acord de l’autoritat municipal amb el titular de la via, prèvia senyalització específica.
6. El límit genèric de velocitat en autopistes i autovies que transcorren dins de poblat serà de 80 km / h, no obstant podrà ser ampliats per acord de l’autoritat municipal i el titular de la via, prèvia senyalització específica, sense ultrapassar en cap cas els límits genèrics establerts per a aquestes vies fora de poblat.
7. Les autoritats municipals i titulars de la via podran adoptar les mesures necessàries per aconseguir el calmat de el trànsit i facilitar la percepció dels límits de velocitat establerts.
8. Les infraccions a les normes d’aquest precepte tenen la consideració de greus tal com preveu l’article 76. a), llevat que tinguin la consideració de molt greus, de conformitat amb el que disposa l’article 77.a), tots dos de l’ text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. »
El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants
Camí del Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.
El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».
D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.
Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.
La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.
Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.
A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.
També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.
A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.
7 línies estratègies d’actuació als municipis
Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.
La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.
Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT
El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.
Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.
La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.
Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.
“Passejant per l’avinguda dels 7 noms de Bellaterra (BV-1414) observem que la majoria d’acacies tenen moltes branques seques i que han crescut sense cap cura profesional de jardineria”
Acàcies a la BV-1414 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
“La Diputació de Barcelona, titular de la BV-1414 de Bellaterra, hauria de fer una intervenció general per salvar aquest munt d’acacies en perill de mort”
Poda: a finals d’hivern. S’ha de treure les branques seques, malaltes o dèbils, i retallar totes aquelles que hagin crescut en excés. La copa de l’arbre ha de ser arrodonida o aparasolada.
Quines són les característiques de l’arbre de acàcia?
Quan tens un terreny i vols aconseguir crear un jardí amb plantes de ràpid creixement que donin molt bona ombra, és molt interessant optar per plantar algun arbre d’acàcia. Si les condicions són adequades, pot créixer a un ritme de mig metre any, ia més no cal regar molt sovint doncs resisteix la sequera.
Si us agrada saber més sobre ell, us diré quines són les característiques de l’arbre de acàcia perquè pugueu identificar-lo cada vegada que vagi a un viver o visiteu un jardí. D’aquesta manera, podrà obtenir idees sobre com dissenyar el vostre amb aquest preciós arbre.
Acàcies a l’Avinguda del Film de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Origen i característiques de l’arbre d’acàcia
L’Acàcia és un gènere d’arbres i arbustos que pertanyen a la família botànica Fabaceae, subfamília Mimosoideae. Hi ha unes 1400 espècies acceptades, encara que hi ha més de 3000 descrites a tot el món. És, amb diferència, un dels que més s’ha estès. Pot trobar-se en les regions tropicals i subtropicals de tot el planeta, sobretot d’Àfrica i Austràlia. En el cas d’Espanya, són molt populars l’Acacia dealbata, trobant fins i tot assilvestrada en alguns punts, i la Acàcia saligna.
La seva altura depèn de l’espècie, però solen créixer de 5 als 10 metres. Vegem en detall quines són les seves parts:
Les fulles poden ser perennes o caduques, depenent de el clima que hi hagi a la zona. Així, aquelles espècies que viuen en llocs on en algun moment de l’any no plou ia més fa molta calor, deixaran caure les fulles per poder sobreviure, com és el cas de l’A tortilis per exemple; en canvi, les que visquin en llocs on puguin disposar d’aigua i no tinguin problemes ni amb la calor ni el fred, s’aniran produint de noves al llarg de la temporada de creixement.
Si parlem de la mida, en la gran majoria d’espècies són petites, de no més de deu centímetres de longitud, però hi ha alguna, com la Acàcia saligna, que les produeix de fins a 20cm de longitud. Poden ser lanceolades o bé paripinnadas, és a dir, estar compostes per molt petits folíols. Els colors varien, podent ser verd clar a verd fosc.
Acàcies a la carretera de Bellaterra | BELLATERRA. CAT
Brollen de branques espinoses o inermes.
Les flors s’agrupen en inflorescències racemosas. Cadascuna d’elles sembla un pompó en miniatura, d’uns 2-3cm de diàmetre, de color groc. Són hermafrodites majoritàriament, però n’hi ha que són unisexuals.
Les llavors es troben en un fruit sec que pot ser aplanat o subcilíndrico. Es troben en gran nombre (mínim 10) i germinen amb força rapidesa. De fet, tan sols has de sotmetre-les a l’xoc tèrmic, és a dir, introduir-les un segon en aigua bullint i 24 hores en aigua a temperatura ambient, i després sembrar-les en planter amb torba negra barrejada amb perlita, i en qüestió d’una setmana començaran a germinar.
Branques i tronc
La fusta d’aquest arbre és bastant dura. El tronc, tot i que creix molt ràpid (algunes espècies són capaces de créixer a un ritme de 70cm per any), a l’mantenir-se ben ancorat a terra és un dels més forts i resistents de tots els arbres de ràpid creixement. És, per tant, una planta molt recomanable per tenir en jardins on bufa el vent amb regularitat.
Així mateix, les branques a l’cap d’uns pocs anys es mantenen flexibles però no són de les que es trenquen amb facilitat. De fet, la fusta s’utilitza per construir mobles de tot tipus: taules, cadires, tamborets …
Arrels
El sistema radicular de les acàcies és molt fort. A l’viure en zones on la pluviometria és, sovint, escassa, les seves arrels no només són capaços de penetrar bé a terra sinó que a més s’estenen. Per aquest motiu, no es deu plantar res a prop d’elles. Com a mínim, hem de deixar una distància de 3 metres entre l’arbre i qualsevol altra planta que necessiti abonaments regulars, i d’uns 7 metres de qualsevol construcció i canonades.
Principals espècies d’Acàcia Us mostrem les tres principals espècies d’aquest increïble gènere:
Acàcia baileyana
Es tracta d’un arbust o arbret perennifoli originari d’Austràlia que aconsegueix una altura d’entre els 3 i els 10 metres conegut com mimosa o mimosa comuna. Les seves fulles són bipinnades, de color cendra de color gris verdós o blavós. És una de les primeres a florir, ja que ho fa a mitjans d’hivern. Resisteix fins als -10ºC.
acàcia dealbata
Es tracta d’un arbre perennifoli originari d’Austràlia i Tasmània que aconsegueix una altura d’entre els 10 i els 12 metres. Les seves fulles són bipinnades i estan formades per fins a 40 parells de folíols amb el feix glabre i el revers tomentós. Floreix des de mitjans d’hivern fins a començaments de primavera. Resisteix fins als -10ºC.
Acacia longifolia
Es tracta d’una de les espècies més altes: pot créixer fins als 11 metres. La hi coneix com Acàcia trinervis, Aroma doble, Mimosa daurada, Golden Wattle, Sallow Wattle i Sydney Golden Wattle, i és originària d’Austràlia. Les seves fulles són perennes i llargues, de fins a 20cm de longitud, de color verd fosc. Floreix a la primavera i resisteix fins als -8ºC.
“Aquesta és una bona notícia per Bellaterra, perquè aquest semàfor demanat per l’EMD, ajudarà a pacificar una mica més la carretera BV-1414, que milers de cotxes la travessan pel migdel poble”.
Lloc on la Diputació instal·larà el semàfor a la BV-1414 |GOOGLE
Després que el l’EMD ho sol·licités a la Diputació de Barcelona, aquesta iniciarà la setmana vinent les obres d’implantació del nou semàfor a la carretera de Bellaterra, a l’alçada del pas de vianats tocant l’escola de primaria La Llar d’en Pitus. Aquesta és una via molt concorreguda en hores punta per milers de cotxes foranis, per anar entre Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
El govern municipal de Bellaterra que des de 2010 presideix en Ramon Andreu,va demanar a la Diputació de Barcelona el traspàs de la BV-1414 per una forta pacificació i convertir-la en una avinguda del poble, però legalment s’havia de fer a través de Cerdanyola, i l’ex alcalde Carles Escolàho va negar demanant un informe a la guardia urbana de l’Ajuntament.
L’Associacio Bellaterra BV-1414 fa temps que va omplint la carretera de cartells demanant reduir la velocitat, tot recordant que están creuant un poble i demanant silenci per poguer descansar.
“El que no s’ha fet mai és recollir signatures perquè Cerdanyola escolti la veu majoritària del veïnat de Bellaterra i es faci realitat els traspàs de la carretera a l’EMD de Bellaterra”.
Detalls instal·lació del nou semàfor a la BV-1414 per seu pas pel centre de Bellaterra|CEDIDA
Aquesta instal·lació del nou semàfor té un pressupost d’adjudicació de 24.827,80 i un termini d’execució de dos mesos, i es realitza en un tram de carretera de doble sentit de circulació i un carril per sentit, amb vorera als dos marges. El pas de vianants està situat en un revolt tancat davant La Llar d’infants d’en Pitus que pateix quan s’ha de creuar el pas de vianants poc visible. Apart de ralentizar el trànsit, ajudarà es pugui accedir amb més seguretat cap el Restaurant Marcs i el Camí dels Enamorats i fins a l’estació dels FGC Bellaterra situada a la Plaça del Pi.
Actualment el pas està senyalitzat horitzontalment i verticalment i el límit de velocitat de la via en aquest tram és de 30 km/h, amb senyals de presència de nens i e limitació de velocitat.
El nou semàfor comptarà amb un polsador al pas de vianants, que es reforçarà amb preavisos en els dos sentits de circulació.
Recent Junta de Veïnes i Veïns de l’EMD|BELLATERRA. CAT
El president de Bellaterra, Ramon Andreu, juntament amb el vocal de mobilitat i espai públic, Guillem Nadal, van defensar públicament devant la Junta de Veïnes i Veins del dijous 14 de novembre, una important proposta de futur que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament de Cerdanyola i la Diputació de Barcelona (aquesta última és la titular de la carretera BV-1414). Quim Oltra (ERC) i Jordi Macarulla (Convergents), es van abstenir en la votació d’aquest històric projecte per Bellaterra.
Projecte de la zona peatonal del centre de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Una vegada més, com es va fer amb la Consulta per formar Municipi Propi (Sí del 94%), Annexió a Sant Cugat (60% del cens de Bellaterra), instalació de Pilones de Seguretat i Càmeres de trànsit, et., et., l’EMD actua i governa escoltan la majoria de les veïnes i veïns de Bellaterra, tal com fa Suïssa des de fa més de 300 anys.
L’EMD de Bellaterra, rebent la subvenció PUOSC de la Generalitat, farà realitat la creació de l’espai peatonal i de convivència del centre de Bellaterra, però el que és força important, pacificara la carrereta BV-1414, tan desitjat per la lluitadora Associació 1414, i tot els residents del nostre poble.
Detall de la desviació de la BV-1414 pels carrers de nom franquista Lluís d’Àbalo i Josep Maria Marcet|BELLATERRA. CAT
Amb aquesta important actuació també es reduiràn les emissió reals de CO2.
L’actual semàfor del centre es desplaçarà a una nova ubicació propera per frenar encara més el transit en hores puntes, dels milers de cotxes que passen per Bellaterra i aixi evitar l ‘AP7 i B30.
Difícilment es pot anar en contra d’aquesta justa proposta de reforma, ja que s’instal·larà un parc infantil protegit, nou allumenat led a l’alçada de les persones i no de carretera, nous parterres amb vegetació al costat de l’estació, i com no, nou mobiliari aportat per la Diputació, com bancs de fusta i papereres.
Detall de l’històric projecte central de Bellaterra, per convertirlo en peatonal|BELLATERRA. CAT
Els aparcaments actuals es desplaçaran a altres punts de la Avinguda Josep Maria Marcet (esperem també s’aprofiti per canviar d’aquest nom franquista), en forma de bateria, previa ampliació de l’espai actual.
La primera prioritat del govern municipal de l’EMD per l’any 2020 será la pacificació i desviament de la BV-1414 pel Carrer Lluís d’Àbalo (Esperem s’aprofiti per canviar aquest nom franquista ). L’any 2021 es dedicarà plenament a les obres de tot l’espai peatonal de la plaça.
La gran aposta de futur és afavorir i utilitzar el transport públic dels Ferrocarrils de la Generalitat, tan important per Bellaterra, més ara que la frecuencia pasará a ser de 5 minuts, gairebé com si estiguesim a la propia capital de Catalunya.
Aquest projecte intervé en actuacions de millora de la xara de recollida d’aigües pluvials al centre de Bellaterra, aixi es reduïra el risc d’inundacions periodiques que pateix el centre.
Ramon Andreu Atik, president de l’EMD i Bea Ripol, secretaria de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
LLUIS TORRES
Ramon Andreu Atik, president de l’EMD ha convocat la Junta de Veïnes i Veïns de Bellaterra Extraordinaria i Urgentper demà dijous, dia 14 de novembre, a les 21:15 hores, a la Sala Gran de l’EMD de la Plaça Joan Maragall.
Aquí sota teniu la convocatòria del Ple Extaordinari Urgent👇
Es tracta d’una decisió molt important pel nostre poble de Bellaterra, ja que s’aprovarà unes obres per millorar l’actual Plaça de l’Estació, un espai neuràlgic per casa nostra.
L’execució peatonal de la futura Plaça Jordi Savall i la pacificació de la carretera BV-1414 están previstes des de que Ramon Andreu va guanyar les primeres eleccions a l’EMD, l’estiu de l’any 2010.
Aquestes obres están subvencionades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, dedicades especialment per a poblacions de fins a 5.000 habitants.
Zona céntrica de Bellaterra on es farà realitat el projecte urbanístic peatonal de l’EMD|GOOGLE MAPS
Aquesta actuació será aprovada pel Ple deBellaterra de demà dijous, i es presentarà sense falta, aquest mateix divendres, una vegada ja ha estat també aprovada i supervisades per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Diputació de Barcelona.
A preguntes de Bellaterra. Cat, el president Ramon Andreu ha assegurat que aquest gran espai peatonal no farà perdre el número d’aparcaments actuals, que pasarán molt a prop, a ser en forma de batería, com les disponibles a la zona de la Rambla del Celler de Sant Cugat.
Esperem a demà al vespre per saber quelcom més concret sobre aquesta gran actuació, que amb seguretat marcarà el nou espai del centre del nostre poble de Bellaterra.
En marxa el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2020-2024
El Pla, aprovat per l’executiu el passat 21 de maig, està dotat amb 250 milions d’euros
“L’objectiu és impulsar accions que afavoreixen la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori”.
El Govern ha aprovat les bases reguladores de la convocatòria de les línies de subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) corresponent als anys 2020-2024. L’objectiu del Pla és impulsar accions que afavoreixen la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori.
La nova convocatòria del PUOSC per al període 2020-2024, aprovada pel Govern el passat 21 de maig, està dotada amb 250 milions d’euros destinats a cobrir les necessitats inversores del món local.
Aquest Pla és el principal instrument de cooperació econòmica per portar a terme obres i serveis de competència municipal.
Aquest PUOSC s’estructura en dues línies de subvenció. 160 milions es destinen a un programa general d’inversions i els altres 90 milions serviran per finançar projectes de municipis i nuclis de població de fins a 5.000 habitants.
L’EMD de Bellaterra va demanar a la Diputació de Barcelona el traspàs de la BV-1414, per pacificar-la i evitar que diàriament passin pel poble més de 8,500 cotxes, la majoria per evitar el trànsit per l’AP7 i B30. Finalment, Carles Escolà, el pitjor batlle que hem tingut mai, va evitar pronunciar-se directament, i va demanar un informe a la Guardia Urbana, perquè aquesta ho fes negativament.
La BV-1414 ahir amb ocasió de La Sansi, al seu pas per la curva del Parc de la Bonaigua, km 3 de Bellaterra. [Vídeo] BELLATERRA.CAT
Pacífica activitat la d’ahir a Bellaterra amb motiu de les curses de 5 i 10 km de La Sansi. En el vídeo es pot sentir el marxar dels participants, tot un plaer sense cotxes ni contaminació. Esperem que l’Associació BV-1414 dediqui els seus esforços en demanar el traspàs per una millor Bellaterra, tal com la seva positiva campanya demanant silenci i reducció de velocitat, amb els positius cartells al llarg de tota la carreterra, des de l’entrada fins a la sortida del nostre poble.
BELLATERRA.CAT 