Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

El 2019 hi ha 12 festius a tot Catalunya i Barcelona hi suma, a més, el 10 de juny i el 24 de setembre

Per Clara Soteras

El calendari laboral 2019 inclou 12 dies festius a tot Catalunya i els ajuntaments hi sumen dos dies més de festes locals. A Barcelona aquests dos dies festius seran el 10 de juny (dilluns de Pasqua Granada)i el 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè).

Tots els dies festius a Catalunya el 2019

A Catalunya el 2019 hi haurà un total de 12 festius, un menys que el 2018 i el 2017, quan la Generalitat va optar per fixar 15 jornades de festa. El 2019 es retorna a les 14 festes habituals al calendari laboral. Aquest any són: 1 de gener (Cap d’Any), 19 d’abril (Divendres Sant), 22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), 1 de maig (Festa del Treball), 24 de juny (Sant Joan), 15 d’agost (l’Assumpció), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), 1 de novembre (Tots Sants), 6 de desembre (Dia de la Constitució), 25 de desembre (Nadal) i 26 de desembre (Sant Esteve).

Setmana Santa 2019 i tots els ponts

Aquest 2019, malgrat que hi ha alguns dies que serien festius i coincideixen en dissabte o diumenge, com és el cas del 6 de gener (Dia de Reis) , el 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya) i el 8 de desembre (Dia de la Immaculada) permet fer diversos ponts o caps de setmana llargs al llarg de l’any.


El primer és només iniciar l’any. Si podeu lliurar el 31 de desembre del 2018 podreu enllaçar fins a quatre dies de festa consecutius (del 29 de desembre a l’1 de gener). El primer trimestre de l’any es farà llarg. Des de Reis i fins a mitjans d’abril, amb la Setmana Santa, no hi ha cap dia festiu. La Setmana Santa, aquest 2019, tornarà a caure tard, a l’abril i coincidint, gairebé, amb Sant Jordi. Serà del 19 d’abril (Divendres Sant) al 22 d’abril (Dilluns de Pasqua) i l’endemà ja serà Sant Jordi.

La següent opció per allargar el cap de setmana es produeix, tot i que només per als barcelonins, del 8 al 10 de juny, amb un dilluns festiu que permet estirar el cap de setmana. També permetrà fer-ho, i ara sí per a tots els catalans, el cap de setmana del 22 al 24 de juny, amb el dilluns de Sant Joan.


De cara a l’estiu, i si no teniu vacances a l’agost, podeu aprofitar per lliurar el 16 d’agost i fer un pont de quatre dies, del 15 al 18 d’agost. I al mes següent, al setembre, els barcelonins també podran fer pont aprofitant fer festa el 23 de setembre, ja que el 24 és la Mercè i es podrien unir quatre dies consecutius de festa.


El dia 1 de novembre permet tornar a fer el conegut com a cap de setmana llarg, de tres dies, el mateix que es podrà fer al desembre, del 6 al 8. Per acabar, un dels últims ponts que es poden aconseguir el 2019 és a finals d’any. Es podrà fer festa cinc dies seguits, del 25 de desembre al 29 de desembre, si lliureu el divendres 27 de desembre.

http://www.beteve.cat

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET

RAP A L’ALL CREMAT

(Made in Bellaterra)

(Recepta per 4 persones)

6-8 grans d’all, pelats i picats

Oli d’oliva arbequina

1 llesca de pa de pages

800 grams de rap de la costa

1/2 llitre de fumet de peix,

Branqueta de julivert picat

50 grams d’avellanes torrades

Sal i pebre al gust

Sofregin l’all a la paella amb una mica d’oli fins que us agafi un bonic color torrat, però que no es cremi; el traiem de la paella amb una escumadora i el reservem.

En el mateix oli ( Afegint-n’hi un pèl, si us cal), fregirem el pa, que us quedi daurat per tots dos costats; el traiem i reservem.

Enfarinem els trossos de rap i, en el mateix oli d’oliva, els daurem per les dues bandes amb el foc no massa alt; els traiem i reservem.

Posem el fumet de peix a la paella i ho deixem que redueixi, més o menys, a una tercera part.

Aprofitem i fem una picada amb l’all, el pa fregit, el julivert i les avellanes, fins que obtinguem una pasta espesa.

Quan el fumet s’hagi entornat, afegirem la picada i ho deixarem uns 3-4 minuts, perque es barregi bé el suc; després tornarem a posar el rap a la paella, la taparem no del tot, afluixarem el foc i l’hi deixarem fins que ho trobeu al seu punt (si la salsa es redueix massa, sempre podeu afegir més fumet de peix o una mica més d’aigua). Cal rectificar amb sal i pebre al gust.

Si us bé de gust, quan fagi xup-xup, podeu afegir unes patates Monalisa, mal tallades.

NOTA: Recomanem acompanyar amb un Chardonnay o Cava Brut Nature, elaborat amb el mateix raïm, si pot ser envellit en barrica.

BON PROFIT I SALUT!

Read Full Post »

Acte de presentació de la recollida de signatures per l'annexió de Bellaterra a Sant Cugat

Acte de presentació de la recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat | ZOYA NAUMOV
Per Toni Alfaro

La recollida de signatures duta a terme per la comissió de veïns per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat ja ha començat. Concretament ho va fer el passat dissabte 15 de desembre amb un acte informatiu obert al públic a la Sala Gran de l’EMD de Bellaterra, a on es van aplegar una gran quantitat de veïns i veïnes que volien saber més sobre aquest projecte.

Miquel Vàzquez, president de la comissió de veïns, va presidir l’acte juntament amb la vicepresidenta Chus Cornellana, els vocals de la comissió Joan Ramon de Clascà i Joan Borraz, i l’advocat encarregat dels aspectes legals de la comissió, Xavier Figueres. Els ponents van iniciar la xerrada al voltant de les 12h, que va tenir com a objectiu informar a la ciutadania de Bellaterra sobre quines són les raons per les quals és important valorar l’opció de formar part de Sant Cugat.


Raons per l’annexió: administratives, econòmiques i socials

Entre aquestes raons, els ponents van destacar-ne de tipus administratiu -com la facilitat de mobilitat cap a Sant Cugat per carretera i tren i la proximitat dels centres escolars de Sant Cugat o dels centres d’atenció primària-, polític -ja que van argumentar que Valldoreix té més competències a Sant Cugat que no pas Bellaterra a Cerdanyola-, econòmic -com el pagament d’un IBI un 6% inferior o un 50% en cas de família nombrosa- i social -com la possibilitat de tenir un centre mèdic o un model de ciutat més proper al tipus de vida veïnal de Bellaterra-, així com d’hàbits de consum.

També van destacar raons històriques per al deslligament entre Cerdanyola i Bellaterra, i van recordar les mobilitzacions per la independència de Bellaterra dutes a terme els anys 1985, 1992 i, finalment 2015, on des de l’EMD es va organitzar un referèndum que va resultar en una votació favorable a la independència de Bellaterra com a nou municipi, tot i que “l’Ajuntament de Cerdanyola es va negar a donar validesa a aquest resultat”. Des de la taula, els ponents van indicar que, tenint en compte el cas de Medinyà i Sant Julià de Ramis, “una sentència del tribunal constitucional tiraria per terra la independència de Bellaterra tal com van fer amb aquestes dues localitats”, i això va fer enretirar la proposta d’independència per part de l’EMD.

Públic assistent a la presentació de la recollida de signatures per l'annexió a Sant Cugat

Públic assistent a la presentació de la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat | ZOYA NAUMOV

Xavier Figueres, advocat de la comissió de veïns encarregada de la recollida de signatures, va centrar la segona part de l’acte, en la que va explicar el procediment específic de la recollida de signatures, que ja va indicar a la presentació del projecte a la premsa. En concret, va destacar que es tractava d’un procés legal regulat pel Decret 244/2007 de la Generalitat de Catalunya i que depenia específicament de la voluntat dels veïns -que legitimaria l’annexió amb un 51%- i de la decisió de la Generalitat.

El procés, segons va explicar Figueres, consistirà, un cop les signatures estiguin recollides i validades per la secretària de l’EMD, en enviar totes les signatures a l’Ajuntament de Cerdanyola per a fer la instrucció del procés d’annexió. Des que estigui feta la petició, el consistori cerdanyolenc tindrà sis mesos per a enviar aquestainstrucció a la Generalitat de Catalunya i aquesta, al seu torn, tindrà sis mesos més per a respondre a la petició dels veïns de Bellaterra. Tot plegat finalitzaria amb el traspàs d’expedients de competènciesentre els ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat.

Dubtes sobre el procés 

A partir d’aquí es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent. Entre elles, els veïns de Bellaterra van preocupar-se per qui vetllaria per la preparació de la documentació adient per a aquest procés, i els ponents van respondre que “partim d’un bon recull d’informació que es va realitzar per presentar la petició d’independència de Bellaterra el 2015”, i van afegir que alhora “es buscaran especialistes per a treballar en la preparació d’una bona memòria”.

El públic va preguntar també què passaria si la petició d’annexió fos rebutjada per la Generalitat de Catalunya, una qüestió que des dels ponents es va respondre dient que la situació no podria estar pitjor que la que hi ha actualment amb Cerdanyola. Finalment, es va preguntar per les condicions que Bellaterra tindria com a EMD dins de Sant Cugat, una qüestió a la qual els representants de la comissió van respondre que “no es poden iniciar negociacions fins que no es vegi una mobilització ciutadana”, tot i que esperen aconseguir les mateixes que ja té l’EMD de Valldoreix, que també forma part de Sant Cugat.

L’acte va finalitzar amb l’obertura de la taula per l’inici de recollida de signatures davant la secretària de l’EMD, Beatriz Ripoll.

Valoracions de la comissió

Segons ha explicat a Bellaterra Diari Miquel Vàzquez, president de la comissió de veïns, l’acte va ser un èxit de participació, ja que “es va omplir de gom a gom el Centre Cívic i hi va haver moments en què hi havia gent fora de la sala”. Alhora, ha indicat que “la majoria de preguntes eren de temes tècnics, com per exemple sobre qui prendria la decisió després del procés” i que no hi va haver tanta discussió sobre la necessitat d’integrar-se o no a Sant Cugat.

Pel que fa a la quantitat de signatures, Vàzquez ha dit que “encara no hem pogut fer una valoració i encara no tenim un nombre de signatures específic”. A més, ha admès que la del dissabte “va ser una recollida simbòlica i protocol·lària, i molta gent va recollir papers i va dir que hi aniria a votar al llarg del matí”, i ha dit que “la quantitat de signatures no era important” en aquest moment.

Una carpa a la plaça del Pi

Alhora, Vàzquez ha destacat que l’horari per a poder signar serà “els matins de dimarts a divendres a l’edifici de l’EMD de Bellaterra i a les tardes, de 19h a 21h, a una carpa que s’instal·larà a la plaça del Pi i a on hi serà la secretària de l’EMD per a donar fe” de la validesa de les signatures. Unes signatures que no és segur fins quan duraran, ja que “aquest decret -244/2007- no regula el temps de recollida” ha afirmat Vàzquez, tot i que ha explicat que “d’entrada estarem fins a finals de gener, i llavors farem una valoració per si hem de prorrogar la recollida”.

Read Full Post »

Aquest dissabte dia 15 de desembre, a les 12:00 hores del matí, reunió informativa a la sala gran de l’EMD de Bellaterra, Plaça Maragall, 4, 08193 Bellaterra, organitzada per un grup de veïns i veïnes bellaterrenc, per promocionar la recollida de signatures per deixar de format part de Cerdanyola del Vallès i annexionar-se a Sant Cugat del Vallès.

Read Full Post »

Una comissió de veïns de Bellaterra té previst començar el pròxim 15 de desembre una recollida de signatures per demanar que el nucli, actualment vinculat al municipi de Cerdanyola del Vallès, se’n pugui segregar per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. La petició de canvi de terme municipal arriba després que l’entitat municipal descentralitzada (EMD) hagi renunciat definitivament que Bellaterra pugui esdevenir municipi independent arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de finals de 2017 que anul·lava la creació del municipi de Medinyà, al Gironès. El president de l’EMD, Ramon Andreu, defensa que el cas de Medinyà tanca també la porta a la possible independència de Bellaterra.

En el fons, però, l’objectiu de Bellaterra continua sent el mateix: poder desvincular-se de Cerdanyola. Andreu assegura que la “desconnexió” és “molt gran” i que, en canvi, hi ha una “connexió enorme” amb Sant Cugat. A més de la manca d’un sentiment de pertinença, Andreu veu el campus de la UAB i l’autopista AP-7 com una barrera amb Cerdanyola, mentre que la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat que connecta les estacions de Bellaterra i Sant Cugat en pocs minuts “és una evidència més” de la relació entre els dos nuclis.

La recollida de signatures que ara comença, però, no la promou la mateixa EMD, sinó que és una comissió de veïns la que liderarà el nou procés de segregació de Cerdanyola. Es basen en una llei de 2007 sobre els límits territorials del municipis, que estableix que amb el 50% de signatures del cens es pot engegar el procés administratiu. “Aquest no és un procés polític, és un procés administratiu que l’ajuntament està obligat a respectar si s’arriba al 50% de les signatures”, remarca Andreu. El president de l’EMD, a més, defensa que no hi ha motius tècnics ni econòmics per oposar-se al canvi de terme municipal si els veïns ho reclamen perquè el nucli “recapta més del que rep”.

Read Full Post »

Demà dia 30 de novembre obre les portes l’hipermercat català Bon Preu/Esclat de Sant Cugat del Vallès, és situat a la zona dels súpers alemanys Aldi i Lidl.

Últims treball per l’inauguració de oficial d’avui i demà pels clients|BELLATERRA GOURMET

Aquesta tarda ha fet l’inauguració oficial l’alcaldessa Carmela Fortuny i altres autoritats oficials de Sant Cugat del Vallès, km 0 de Bellaterra.

Bon Preu/ Esclat ha fet la més gran inversió del grup, amb més de quinze milions d’euros|BELLATERRA GOURMET

El grup Bon Preu Esclat ha fet una inversió de més de quinze milions d’euros i fins ara, és la més gran de totes les seves instalacions de Catalunya. Ha creat uns cent llocs de treball i aportarà una bona quantitat de productes de km 0 i un gran assortit de biològics.

La benzinera Bon Preu/Esclat, amb el millor preu de la zona, obrirà molt aviat|BELLATERRA GOURMET

Read Full Post »

Per Andreu Barnils

Marcela Topor (1976) és periodista, filòloga anglesa, filòloga francesa i esposa del president Carles Puigdemont. Ara que fa un any de l’exili, VilaWeb ha pogut entrevistar-la a Girona, ciutat on viu, en una de les poques entrevistes que ha concedit. La senyora Topor és, en el fons, una gran desconeguda del públic català. En aquesta entrevista ens parla de la seva infantesa a Romania, de l’exigència i brillantor dels seus estudis i de la seva feina actual de presentadora de televisió. Però sobretot explica sense concessions com ha viscut l’exili. La part més fosca i la part més esperançadora, també. Passejar amb ella enmig de les festes de Sant Narcís és tot un espectacle: absolutament tothom s’hi fixa, absolutament ningú no l’atura. La famosíssima contenció gironina. Finalment, trobem una sala discreta en un restaurant i Marcela Topor s’explica. De Romania al primer d’octubre, passant pel nou govern del PSOE.

Sou filla de Vaslui.
—Jo em considero de Iași. És on vaig fer la carrera. És la capital de Moldàvia, província del nord-est de Romania. I em considero d’allà perquè hi vaig viure des de l’edat de divuit anys i és on vaig fer les amistats que encara em duren. Vaig viure-hi una època molt intensa. És la ciutat del meu cor.

Grans notes. Gran estudiant.
—No m’ho havia demanat mai ningú. Sí que és cert que era bon estudiant.

Filologia anglesa?
—I francesa. De sempre m’han agradat molt els idiomes. Passava el temps llegint, de petita. És la cosa que m’agrada més de fer. Tinc dos oncles a la família que són mariners. Imagineu-vos el règim comunista: abans del 1989 era molt difícil d’entrar al país i sortir-ne. Era un règim supertancat . Doncs ells viatjaven. I ens explicaven com era el món. Era com un conte. Vull dir que l’anglès i el francès ja els parlaven ells. No sóc pas la primera de la família de parlar idiomes.

Vau anar a una bona universitat, he vist.
—La Universitat Alexandru Ioan Cuza. La més antiga del país, i amb molt de prestigi. El nivell acadèmic a Romania és molt alt. En aquesta Universitat només hi havia una plaça per a cada cinc candidats. És qüestió d’estudiar. Si no, no passes. Jo vaig acabar el batxillerat, o la selectivitat, amb un 9,11 sobre 10. A francès, hi vaig entrar amb un 9,45 sobre 10. He passat molt de temps a la biblioteca, diguem-ne. Sense sortir gaire. Un idioma és constància, i ara practico més l’anglès que no el francès. Abans no. Abans parlava el francès com el romanès, gairebé. I mira, ara a Bèlgica el practico.

A 23 anys arribeu a Girona. El vostre primer viatge fora de Romania?
—No. No era el primer viatge. Havia estat a França, Polònia, els Estats Units i més llocs, amb una companyia de teatre que fèiem teatre en francès. I una segona companyia, la Ludic. La carrera, la vaig compaginar amb el teatre. A la Ludic era molt difícil d’entrar-hi. Hi havia actors professionals i amateurs. Un grandíssim nivell. El millor dentista de la ciutat, per exemple, s’apuntava al teatre. Doncs era un actor com una catedral. Molts dels meus companys d’aleshores han triomfat. Un és presentador de televisió. L’altre és Corneliu Porumboiu, director de cinema que ha guanyat premis a Canes. També hi ha Cristina Flutur, millor actriu a Canes pel primer film que feia. El primer! Eren gent molt vàlida, molt intel·ligent. Quan arribem a Girona fèiem una obra de Ionescu. Jo feia de Reina Maria. La bona. L’altra era la dolenta. [Riu.]

Primers anys a Girona?
—No van ser fàcils. Em passava el dia estudiant. Vaig obtenir el nivell C de català en nou mesos. No treballava, no tenia colla. I sabia que la llengua m’obriria la porta de la feina. Sóc una persona que necessita fer coses. I treballar.

Treballeu de directora del Catalonia Today. I ara cada divendres presenteu ‘Weekly Mag’ (video). Un magazín fet en anglès directament. El dirigiu i el presenteu. Una entrevista que us hagi marcat?
—Hi ha passat tanta gent! No us ho sabria dir. L’altre dia va venir en Mainat. Un crac. Parla de tot i podries fer un programa de deu hores i encara tindria coses interessants a dir.

Us hi veieu, com ell, arribant a cent quaranta anys?
—Sabeu què passa, que últimament no faig plans a llarg termini.

Ha!
—Per mi el darrer any és com si n’haguessin passat cinc o deu. Tot és molt relatiu. També el temps.

Com el va viure, el primer d’octubre, Marcela Topor?
—Pot semblar un tòpic però va ser un abans i un després. No havia sentit mai aquesta sensació tan forta. Vas cap a votar i et diuen: no pots baixar perquè hi ha furgonetes de la Guàrdia Civil que han trencat vidres del pavelló i la gent està molt espantada. I cap a Sarrià de Ter. Perseguits per un helicòpter. Anar amb cotxe i veure un helicòpter a pocs metres del teu cap és una cosa indescriptible. Gairebé no trobes ni les paraules per a explicar-ho. Jo vaig veure caure la dictadura comunista quan tenia catorze anys. El 1989, quan a Ceausescu li va passar el que li va passar. Nadal. Terrífic. I en Carles, quan va morir Franco, tenia més o menys la mateixa edat que jo quan va morir Ceausescu. Per mi començava una nova etapa amb la caiguda de Berlín. I això ho tenim en comú. I marca molt.

L’1-O us recorda això?
Quan vaig veure aquell helicòpter i les imatges de la gent, i el pànic a la cara, i les porres de la policia destrossant… Com et quedes? Petrificat. Congelat. Primer no reacciones. Jo havia viscut en una dictadura, però no havia tingut mai por. La por la vaig tenir aleshores. Quan jo era petita no havia rebut de manera directa. Patia com tot el país, però no de manera personal. I aquí, sí. És molt dur.

També éreu sota el pont.
—Sense aquest pont no sé on seríem ara! Imagina’t que no hi ha aquest pont. Tens un helicòpter que t’empaita amb l’objectiu claríssim de no deixar-te votar. En aquell moment és quan dius: jo em pensava que vivíem en un país lliure. I en democràcia. I veus que no. No és veritat. Vivim una ficció. Una realitat que ens havíem cregut. Una realitat falsa. On hem estat vivint tot aquest temps? Com pot ser que passi això, i d’aquesta manera? Vaig tenir una decepció molt gran. Molt. Es van trencar molts esquemes, aquell dia.

—De l’1-O al 27-O, i cap a l’exili.
—Exili? Avui encara em costa. És una paraula molt difícil d’assimilar. Per mi l’exili tenia connotacions molt negatives, molt fortes, de repressió. A l’Europa del segle XXI costa de parlar de l’exili. L’exili és molt difícil. L’exili és també com una presó. Són lliures ells, allà dalt? No. No són lliures. A l’exili no són lliures perquè hi són obligats. No hi han anat de vacances. Han fugit de la injustícia. I tenen els telèfons punxats, has de buscar maneres de comunicar-te, les persecucions amb cotxes. Això no és llibertat. Però hi ha una cosa bona, a l’exili.

Quina?
—Que es pot treballar. Sense l’exili no seríem aquí. Serien tots tancats i oblidats. Ells ho voldrien. Però l’exili els ha trencat els esquemes, en aquest sentit. Políticament l’exili els ha fet molt de mal, i a nosaltres molt de bé. Nosaltres ens pensàvem que el món sabia moltes coses de Catalunya. I no. És amb l’exili que es descobreix. Aquesta també és una part bona. I en tercer lloc ha destapat la situació d’Espanya. Molta gent posa en dubte, ara, que Espanya sigui una democràcia. Quina mena d’estat és? Hi ha llibertat d’expressió? Per què s’ha d’exiliar en Valtònyc? O l’Adri? Han deixat les seves famílies. Ho han deixat tot. Que els espera aquí? Presó? Són criminals, són corruptes? Tenim gent innocent que porta un any en presó preventiva. Per tant, ara el món sap la situació política. No sé si ha estat més dur que no em pensava, això de l’exili, perquè no em pensava res. Jo no m’imaginava que el meu home acabaria a l’exili. Vam tenir poc temps per a decidir i evidentment li vaig dir: ‘Prefereixo mil vegades que sigui a l’exili que no a la presó. I tant. Però en cap cas no hi ha manual i guia practica per a les famílies amb gent a l’exili. És molt dur. Les primeres setmanes gairebé no podia articular ni una paraula. No podia. Físicament. Estava trencada. De mica en mica treus les forces d’on sigui i vas endavant. Només tens una opció: continuar. Som sempre més forts que no ens pensem. Les forces les acabes trobant. No continuar vol dir rendir-te i enfonsar-te. I això no és cap opció. I et diré un altre tòpic: allò que no et mata et fa més fort.

Per exemple, visitar una presó. Neumünster.
—Reconec que estava bastant nerviosa. Em feia molt de respecte. Havia parlat amb els familiars dels presos d’aquí i tenia una imatge bastant terrífica. No gaire positiva. I vaig sortir d’allà alleugerida perquè hi vaig veure humanitat. I això per mi va ser molt important. Em van semblar persones d’un tracte correcte i humà. I això em va tranquil·litzar. Per sort aquí, vaig pensar, no van a humiliar ni a fer-te sentir malament. I ja es va veure després. Jo el vaig anar a veure un dimecres, i l’endemà rebo una trucada seva. Com que una nena no havia arribat em diu: ‘D’aquí a vint minuts et truco.’ Doncs qui em truca és en Jami i no pas ell. ‘Què passa? Que ha passat res?’ ‘El deixen sortir!’ T’ho juro: va ser brutal. Déu existeix! I em va trucar tan content. Aquell dia vam celebrar-ho, sí. Mira, en aquest món hi ha justícia. Perquè quan veus com fan les coses aquí, perds l’esperança.

Cap a Waterloo. Us hi veieu?
—N’hem parlat moltes vegades. Si tinguéssim nenes petites potser faríem un pensament. Però ara les nenes són en una edat molt important de la seva escolarització. Per nosaltres, tot això, és provisional. Treballem cada dia com si demà fos el darrer dia de l’exili. Perquè volem que torni. L’objectiu és aquest: que torni, no que nosaltres hi pugem i hi fem vida. L’objectiu és tornar, no anar-se’n. Jo visc amb l’esperança que l’exili sigui ben curt. Ara, si hagués vist que ho necessito, o les nenes, ho hauria fet. Perquè no vull amagar que al principi va ser tan dur que no sabia si podria sortir-me’n. Perquè és molt bèstia i indescriptible. I les primeres setmanes el xoc emocional és… A mi m’ha anat bé treballar. No tinc temps de preocupar-me ni d’escalfar-me el cap. M’estimo més continuar. Com us deia, allò que no et mata, et fa més fort. I jo no he tingut una vida de color de rosa.

Allà dalt hi he vist polítics desemparats, i alguns altres molt més adaptats a viure fora.
—La fortalesa que té en Carles la té molt poca gent. Molt poca. Fixeu-vos que abans de ser alcalde em preguntava: i d’on treu la força? És incansable. Quan era alcalde li deien: ‘Però tu et multipliques o què?’ I com a president igual. Sempre ho dóna tot. I a la vegada ell és bastant auster. Molta gent queda enlluernada del poder. I el necessiten. I ell, no. No té afany de poder ni de protagonisme. Ni s’emborratxa de poder. Aquest és un gran element: la seva austeritat i la fortalesa del caràcter. Jo també reconec que sóc una mica així. Vivint al seu costat vius el poder. Ets en el poder. Però a mi no m’ha seduït mai el poder. El poder no em diu res. No em fascina. No m’emociona ni em fa perdre el cap.

Un clàssic: ‘Puigdemont seria feliç llegint llibres a Girona.’
—Seria feliç amb la seva família. A casa. A Girona. Fent la feina d’alcalde de Girona es trobava en un moment molt dolç. Un moment personal i polític. Havia guanyat el segon mandat. I això que quan va començar a lluitar contra el PSC a Girona, li van dir: ‘Ets boig? No ets ningú i vols guanyar?’ Hi ha molta gent que viu en la zona de confort. I els canvis fan por. Però a en Carles li agraden els canvis i els reptes. Ell va deixar la seva zona de confort a Girona, quan estava perfecte. La ciutat era preciosa. S’ho havia guanyat. Que més necessitava? I ho deixa tot per anar-se’n a fer de president. Hauria pogut dir que no.

No sé si hauria pogut dir que no.
—Sempre pots dir que no. Ell havia lluitat molt de temps per aconseguir allò que tenia, i quan et pots relaxar tres anys va i… Com diu la frase? No vols brou? Dues tasses!

A Marcela Topor li interessa la política?
—Sí. La política ens afecta. T’ha d’interessar. Jo no em dedicaré mai a la política. Però m’interessa. M’afecta. És part de la nostra vida. I no pots ser un ignorant. S’ha de tenir interès una mica per tot.

I com el veieu, políticament, el moment actual?
—Jo no parlo en nom del Carles. Que quedi clar. Jo parlo per mi. Jo sóc optimista. Ho hem de desdramatitzar bastant. No ens hem de fer la víctima. No serveix de res. El futur el tenim a les nostres mans. Tot això ho ha començat la gent. I depèn de la gent. I la gent té la força. Sense la gent això no va enlloc. Estic molt contenta perquè veig que un any després la gent continua mobilitzada. I la gent no ha oblidat. La cosa pitjor seria que la gent se n’oblidés. I no ha estat així. Crec que com a poble hem demostrat una força increïble. La tenim. I és allà. Hem de recordar que tenim aquesta força. El futur el tenim a les mans. Sé que ens en sortirem. Quan? Com? No ho sé.

Controlar el territori no ho veig fàcil.
—No ho és. Però hem començat una cosa, i el pitjor seria que ens n’oblidéssim. Ara no podem fer-nos enrere. Només podem anar endavant i amb convicció. Sempre hem estat pacífics, no violents, i lluitem per la llibertat. Votar és un dret bàsic. En quin món vivim? Volem que els nostres fills visquin sense llibertat d’expressió? Jo no vull que les meves filles visquin amb aquesta por. Jo vaig viure això fins a catorze anys. Teníem por de parlar. El teu veí et podia delatar. No se sabia qui podia ser de la Securitate. Hi havia gent pertot arreu. Doncs ara les meves filles tenen pànic quan veuen una furgoneta de la Guàrdia Civil. Un dia anava conduint i darrere nostre va aparèixer un cotxe de la Guàrdia Civil. Pànic a les cares de les meves filles. Pànic. No les havia vistes mai amb tanta por. És normal, això? No. Ens hem de fer moltes preguntes. Aquesta situació és insostenible. No s’hi pot viure, així. No vull viure en un país com aquest. Hem de lluitar per la llibertat. Com si visquessin a no sé quin segle. Però a veure, què hi fa en Valtònyc a Brussel·les si hi ha llibertat d’expressió?

Amb el vostre nivell d’anglès i francès podríeu fer una ronda europea de denúncia política.
—No sóc política. Però amb l’ACDC fem coses. Fem dinars, sopars grocs. Em van convidar a anar a Ginebra, a la seu de l’ONU. No podia anar-hi. I hi va anar la filla d’en Forn. I si m’ho proposen i puc ajudar en alguna cosa, evidentment. Cap problema. I feliç de poder ajudar, des de l’ACDC, que és un espai on em sento còmoda. L’associació fa un paper molt important. Aquesta cosa que ens ha sortit: lluitar per la llibertat, la democràcia i els drets civils. És una realitat que no ens agradaria que existís, però existeix. Si volem canviar coses, hem de canviar-les nosaltres. Si no fas res, desapareixes del mapa.

Com el veieu, el nou govern del PSOE?
—Si hem d’esperar que l’ajuda ens vingui de Madrid… Hem vist que tampoc no ha canviat. El canvi de govern, de moment, no ha canviat res. Formes diferents, però els fets són els mateixos. Parlen amb un altre to. Però a mi dóna’m fets. Si no, no val res. Perquè ara em dius amb bona cara que tu, tu i tu continueu a la presó. I això no em serveix. Que em somriguis, no em serveix. Potser l’altre ho deia cridant i insultant. Aquests no insulten ni criden. Però diuen la mateixa cosa.

Voldríeu afegir-hi res més?
—Vull grair l’ajuda i la solidaritat de la gent, que ha estat brutal. Perquè si una cosa bona té l’exili és que saps qui és qui. Quan ets a dalt de tot, tothom somriu i fa bona cara. I quan estàs malament veus com de cop desapareixen algunes persones. Poques. I que els que queden són els que valen. Més els que tornen a aparèixer. Les sorpreses. Hi ha gent que quan eres a baix de tot et van allargar la mà i et van treure del pou. Això no té preu. En un any d’exili he trobat molta valentia i també covardia. Mai no agrairé prou a la gent que ajuda. Jami, per exemple. Penso que no se’n parla prou. I la gent no sap prou què ha arribat a fer per un amic. I pel país. Quan no en tenia cap necessitat. Ell sempre hi ha estat. Quan vaig arribar a Catalunya, ell i la Dolors són els primers que en Carles em va presentar. El Jami té la vitalitat de tres persones de vint anys. Estic al·lucinada que sigui tan dinàmic  i actiu. Una energia inacabable. Una persona molt important per a nosaltres. Vull agrair-li el que fa. No solament per mi. Per tots plegats i pel futur dels nostres fills. Perquè o ens en sortim o acabarem tots a l’exili.

http://www.vilaweb.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »