Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Desconfinament’

El procés de desconfinament es farà llarg. Per a molts -la majoria de ciutadans de les grans àrees urbanes- serà més lent del que es va anunciar.

Bellaterrenca passejant la mascota per la via verda|BELLATERRA. CAT

I després encara vindrà la dita “nova normalitat”, que suposarà restriccions en pro de la seguretat sanitària: aquí caldrà filar molt prim per no perjudicar ni l’economia ni l’educació ni les llibertats bàsiques. En tot cas, d’entrada viurem un estiu diferent, contingut, incert, feixuc. Caldrà estar molt atents per veure si el virus recula amb la calor, cosa que no està gens clara; no hi ha consens científic al respecte. I sigui com sigui, ningú no pot abaixar la guàrdia, ni governs -corrent més del necessari en el desconfinament-, ni ciutadans -relaxant uns hàbits que en molts casos han vingut per quedar-se-. En aquest sentit, s’entén la prudència a l’hora de fer avançar amb lentitud el canvi d’una fase de desconfinament a una altra que estan demostrant els governs de Catalunya i Espanya en funció de cada territori, tot i la seva coneguda divergència al voltant de la recentralització de competències. No s’entén gens, en canvi, la posició del govern de la comunitat autònoma de Madrid, del tot irresponsable, i que ha trencat perillosament el que hauria de ser un consens sanitari bàsic. Sens dubte hi pot haver friccions, perquè ja hem vist que també des del punt de vista científic les opcions per fer front a la pandèmia varien, però no toca convertir els matisos de gestió en elements de bronca política, com està passant a la capital de l’Estat. Perquè des de la realitat factual de les dades d’afectació del covid-19, no hi ha cap mena de dubte que les conurbacions de Barcelona i Madrid han estat els dos principals focus d’afectació i que, per tant, cal extremar les precaucions en tots dos casos. És inaudit i absolutament reprovable, doncs, el que està fent el govern de la presidenta Ayuso.

Ni en nom de l’economia ni en nom de res no es pot jugar amb la salut de la gent. Protegir el conjunt demana sacrificis col·lectius i individuals, solidaritat i responsabilitat. De fet, en termes econòmics, hi ha hagut més d’una veu del món empresarial i acadèmic que ha demanat un desescalament lent per evitar una nova aturada. Del que es tracta, doncs, és que un hipotètic rebrot de tardor ens agafi molt més preparats, tant des del punt de vista sanitari com econòmic, social i educatiu i cultural. Tret del camp sanitari, en què s’ha fet molta i molt bona feina, en la resta és evident que encara hi ha un munt d’incògnites per aclarir i de polítiques a fer. Ni l’Europa lenta i dividida ha aprovat encara un pla per a la reconstrucció, ni a nivell espanyol i català les respostes a la crisi econòmica, a l’augment de l’exclusió social i a l’aturada educativa i cultural han estat suficients ni efectives.

Read Full Post »

S’aplicarà a partir de dilluns, 18 de maig, a les regions sanitàries de Barcelona ciutat i les àrees metropolitanes nord i sud

Comerços de la Plaça del Pi de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Per Clara Soteras|BETEVÉ

Les tres regions sanitàries de Barcelona ciutat i les àrees metropolitanes nord i sud passaran a partir de dilluns, 18 de maig, a la fase 0,5 de la desescalada, una fase intermèdia abans de passar completament a la fase 1 de desconfinament a la ciutat, un acord que permet aixecar algunes restriccions.

El Govern espanyol també ha aprovat la proposta de la Generalitat perquè altres regions sanitàries de Catalunya puguin passar a la fase 1.

Què permet la fase 0,5 de desconfinament?

Algunes de les restriccions que s’aixequen en la fase 0,5 per a les àrees metropolitanes nord i sud i Barcelona ciutat permeten anar a un establiment comercial sense cita prèvia o participar en activitats de culte (amb un terç de la capacitat de l’aforament).

La fase 0,5 també permet obrir els centres escolars en fase administrativa, els centres d’innovació i les instal·lacions cientificotècniques. Les biblioteques també poden obrir per oferir servei de préstec de llibres. Pel que fa a la cultura també es preveu l’obertura dels museus de la ciutat, amb un terç de l’aforament.

Es proposa la reactivació progressiva dels serveis socials, amb atenció prioritària a col·lectius més desafavorits.

L’esport professional també té novetats (podria obrir el CAR de Sant Cugat). Es permetenn entrenaments individuals de professionals i federats i entrenament bàsic de lligues professionals. No s’hi inclou l’obertura de gimnasos ni tampoc de les terrasses, com tampoc s’amplien les trobades de més de 10 persones.

A més, es flexibilitzaran les vetlles per les víctimes de coronavirus. Es permetrà que hi assisteixin un màxim de 10 persones.

Read Full Post »

Un dels perills cada cop més evidents del nou món que s’albira a causa de la pandèmia del covid-19 és la temptació de tancament tant col·lectiu (nacionalismes) com individual (egoismes).

Així doncs, a més de crear les condicions objectives per vèncer mèdicament la malaltia, el repte és combatre aquest impuls ideològic de tancament, sempre latent en les societats i els individus. Més enllà de la tragèdia de les morts i de l’empobriment que ens pot caure al damunt, el pitjor efecte del coronavirus seria que ens conduís a una “nova normalitat” en què manés la por, el recel envers l’altre, la falsa sensació que hi ha seguretat en la reclusió. El confinament i el tancament de fronteres només són una solució transitòria: no és l’horitzó al qual hem d’aspirar.

Un món en què guanyi la idea de tancament ens empobriria com a societat i com a persones, ens faria recular econòmicament i humanament. El comerç internacional no en pot sortir perjudicat, no pot retrocedir, perquè històricament ha estat i és un dels grans motors de progrés. Naturalment, la globalització té una cara fosca, però del que es tracta no és d’anar enrere cap a les guerres comercials i els patriotismes econòmics (l’America first de Trump), sinó de regular els mercats amb una multilateralitat pactada, amb acords polítics a gran escala. És l’hora de la política en majúscules, entesa com a negociació i pacte, com a àrbitre en les relacions internacionals.

La sortida d’aquesta crisi no hauria de ser un campi qui pugui nacionalista, sinó un nou ordre mundial multilateral. I el mateix que val a escala global també hauria de prevaler per a Europa. Però el moment és delicat perquè les urgències (la crisi sanitària i econòmica) són tan fortes que estan portant a un rebrot dels nacionalismes d’estat. Està prevalent la falsa creença que al covid-19 se’l guanya aïllant territoris. En part sí, esclar, però aquestes victòries parcials no tenen futur. Perquè les societats contemporànies s’han construït a partir de la connectivitat i la globalització. Per això, en els països o àrees que han aconseguit controlar el virus, el primer que es reclama és una obertura a l’exterior que reactivi l’economia i permeti circular a productes i persones. Aquestes demandes també es basen, naturalment, en l’afany humà de llibertat. No podem concebre un món futur de llibertat vigilada. Sense llibertat no hi ha un horitzó que valgui la pena imaginar, tant en termes personals com, de nou, econòmics.

La humanitat ha avançat gràcies a un impuls col·laboratiu forjat a través de l’intercanvi, tant a nivell d’idees com de béns materials. La cultura i el mercat són essencials per a la supervivència col·lectiva. Com també ho és el respecte a la natura, que també és un bé col·lectiu que reclama una acció global i concertada. Al coronavirus només se’l guanyarà des de la cooperació científica i governamental. I el món que surti d’aquest repte només pot ser viable amb un reforçament de la cooperació política i la llibertat econòmica. L’aïllament que proclamen els populismes de diversa índole ens conduirà al desastre sanitari, ecològic i econòmic.

Read Full Post »

Aquest divendres s’ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve.

L’Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l’intent de la comunitat autònoma d’anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita “nova normalitat”–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d’un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d’ara ja ningú no nega que l’epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d’haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S’estan donant instruccions raonables?

Certament, falten dades i credibilitat en la gestió pública de la pandèmia. Però s’ha avançat. Més enllà del ball polític, i d’una coordinació que massa sovint ha sigut impositiva, ara hi ha més sensació i evidències que la situació està sota control que fa unes setmanes. La detecció dels contagiats fent tests de forma general i ràpida és una de les condicions clau en les quals s’ha progressat: lentament i a vegades de forma desconcertant, sí. Seria necessari que ben aviat estigués ja garantit que qualsevol persona amb símptomes pogués ser diagnosticada en un termini màxim de 24 a 48 hores, a través de l’atenció primària. Com més precoç sigui la detecció, millor. Un cop confirmat un positiu, també resulta cabdal el rastreig dels contactes que ha tingut el malalt per frenar la cadena de contagis. En aquest sentit, al diari d’avui expliquem que el departament de Salut té previst incorporar 200 persones per fer aquesta tasca alhora detectivesca i científica amb l’objectiu d’identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l’epidèmia.

Mentre que la corba de morts sembla que remet i l’ocupació de les UCI baixa, la de contagis no ho fa tant. En principi sembla que respon a l’esmentat augment de tests. Però no es pot abaixar la guàrdia, ni des del punt de vista del dispositiu sanitari ni tampoc pel que fa a la resposta ciutadana. Malgrat que les decisions a vegades siguin erràtiques i no siguin sempre lògiques, complir-les és important. La superació d’una epidèmia –de qualsevol epidèmia– no pot ser individual. Només la resposta col·lectiva funciona. I no és només un tema de solidaritat, sinó senzillament mèdic, empíric. És, al capdavall, una qüestió de sentit comú. La protecció i responsabilitat de cada persona ens evita de ser contagiats i de contagiar. El desconfinament, doncs, s’haurà de fer necessàriament sota el signe de la prudència, i haurà d’anar acompanyat d’una política eficaç d’identificació i rastreig de contagis, i naturalment de tractament dels malalts. Només amb tot això garantit podrem avançar en seguretat per vèncer el covid-19.

Read Full Post »

Aquest dimecres el departament de Salut enviarà al ministeri de Sanitat la seva proposta per començar el desconfinament per regions sanitàries.

A més d’adjuntar totes les dades que li demanen, haurà d’argumentar quines zones estan en condicions de passar a la fase 1 a partir de dilluns que ve. Es dona per fet que les regions amb menys incidència de la malaltia (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Girona) passaran el dia 11 a la fase 1, però hi ha dubtes sobre la Catalunya Central (sobretot per la conca d’Òdena), les àrees metropolitanes nord i sud i, singularment, la ciutat de Barcelona.

La Generalitat ha batallat des de l’inici de la crisi per poder aplicar un model de desconfinament propi que s’adapti a la diferent realitat territorial de Catalunya. El model de cogovernança aprovat pel govern espanyol especifica que són els governs autonòmics els que han de fer la proposta de quines àrees han de passar de fase i, tot i que l’executiu de Sánchez es reserva el dret a actuar de forma unilateral, cal esperar que respectarà les peticions que li facin arribar.

Per a la Generalitat tindria poc sentit haver defensat un model propi per després no aplicar cap criteri diferenciat en les diverses regions sanitàries, sobretot perquè l’impacte que hi ha tingut el coronavirus varia molt. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid. Ara, però, ha arribat l’hora que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de plantejar quin és el seu model de desconfinament, i això equival a prendre mesures que poden resultar impopulars, com ara que Barcelona es quedi sense passar a la fase 1 a partir de dilluns. Cal tenir en compte que aquesta decisió, que pot estar justificada des d’un punt de vista de salut, té implicacions econòmiques i socials molt importants. Aquest dimarts les patronals ja han advertit que seria “dramàtic” que Barcelona no pogués passar de fase.

Recordem que a la fase 1 es permet la reobertura de les terrasses amb un 50% del seu aforament, l’obertura de botigues de menys de 400 metres i les reunions socials amb menys de 10 persones. Per això, a l’hora de decantar-se per un ritme de desconfinament asimètric, cal ponderar també l’impacte econòmic i buscar maneres per minimitzar-lo. Fer entendre que en un lloc es podrà reprendre tota aquesta activitat i en una altra àrea veïna no, demana altes dosis de pedagogia, arguments que siguin racionals i lideratge polític.

En aquest cas concret, hauria de ser la màxima autoritat del país, és a dir, el president Quim Torra, qui hauria de liderar les explicacions perquè la població implicada entengui, si és el cas, que ha de fer un sacrifici més gran. Amb l’inici de l’aixecament de les restriccions, l’arribada del bon temps i la inquietant crisi econòmica, hi ha el perill que la ciutadania es relaxi en les mesures de protecció. Si a això hi afegim la falta de tests per saber quina és exactament la penetració de la malaltia entre la població, tenim un còctel perillós. Ara és el moment de governar. I això equival en moltes ocasions a prendre decisions difícils però necessàries, a equilibris de vegades impossibles, i a explicar les decisions amb autoritat tècnica i política.

Read Full Post »

Les terrasses del Bonaparte i Bar del Club Bellaterra són privades i no els hi afecta la normativa de l’Ajuntament de Cerdanyola, però igualment hauran de respectar la separació oficial aprovada BOE”

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha anunciat que les terrasses de bars, cafeteries i restaurants es podran ampliar de manera gratuïta perquè puguin mantenir el nombre de taules que han tingut fins ara, “respectant les mesures de distanciament social previstes en la Fase 1 en l’àmbit de l’hostaleria”.

Terrassa privada del Bar del Club Bellaterra amb 10 taules plegades|BELLATERRA. CAT

Terrassa privada del Bonaparte Pa i Dolç amb 5 taules|CEDIDA

L’anunci de l’alcalde de la ciutat l’ha fet en les seves xarxes socials tot destacant que aquesta mesura “començaria ja a ser una realitat amb l’inici de la Fase 1 i mentre duri l’Estat d’Alarma, respectant sempre el pas ciutadà, les vies de trànsit o l’entrada a habitatges, comerços o pàrquings”.

Carlos Cordón subratlla l’objectiu de mantenir “el sentit comú al màxim”.

Altres mesures que es volen prendre són el reforç de la presència de la Policia Local i Protecció Civil als carrers de Cerdanyola, l’ampliació de la neteja viària i el manteniment de parcs, jardins i arbrat, així com la comunicació permanent amb la ciutadania, el comerç i l’hostaleria de Cerdanyola “per procurar anar donant resposta a les seves necessitats de manera àgil i justa”.

Cordón manifesta que el govern municipal ha pres aquesta decisió després de “ conèixer la previsió orientativa per a l’aixecament de les limitacions d’àmbit nacional establertes en l’Estat d’Alarma” i en el marc d’un treball per a un “Pla Municipal que reculli les mesures a dur a terme en les diferents fases de transició cap a la Nova Normalitat”.

Segons indica l’alcalde de la ciutat, aquesta planificació vol donar resposta “de manera ràpida i eficaç” als avenços de desconfinament que es produeixin en cada nova fase de la desescalada

Read Full Post »

El govern espanyol va publicar ahir a la tarda al BOE els detalls de les fases de desconfinament que comencen aquest mateix dilluns, és a dir, sense donar gairebé temps als sectors implicats per preparar-se.

Aquesta és la tònica habitual d’un executiu que, un mes i mig després de la declaració de l’estat d’alarma, encara no és capaç d’actuar amb la diligència esperable en una crisi d’aquesta magnitud. Així, hi ha comerciants que s’han assabentat amb només unes hores d’antelació que necessitaran adquirir mampares de protecció, per exemple, o habilitar espais per fer de vestidors per als treballadors.

Tot i això, aquesta tardança no és el més preocupant. El que a hores d’ara fa dubtar més sobre el procés de desconfinament són els criteris que s’han establert per decidir si una unitat territorial, en el cas de Catalunya les nou regions proposades per la Generalitat, passa d’una fase a l’altra. Resulta que els únics requisits numèrics que s’han posat sobre la taula són la capacitat de tenir entre 37 i 40 llits disponibles en hospitals per a malalts aguts per cada 10.000 habitants i 1,5 o 2 unitats d’UCI.

Resulta molt sorprenent que a la pràctica l’únic criteri vàlid sigui el de la capacitat de resposta del sistema sanitari i no el de la incidència de la malaltia en cada zona o la capacitat de fer tests a la població de manera massiva per aïllar els casos positius. El cas és que el desconfinament s’inicia sense tenir tests suficients ni una fotografia clara de quina és la situació de la malaltia, ja que els resultats de l’estudi serològic que s’està fent no estaran a punt fins a finals de juny.

A més a més, si només es té en compte el nombre de llits s’estarà privilegiant unes zones, les grans ciutats per exemple, per sobre de les rurals, que tenen menys equipaments sanitaris. I a sobre aquestes zones són les que tenen precisament menys incidència de la malaltia i tindria tot el sentit que poguessin desconfinar-se abans.

L’ideal seria tenir un coneixement més exacte de la situació, fins i tot a l’hora de decidir les unitats territorials de referència. Segurament els tests ràpids ens podrien aportar molta més informació, tot i els dubtes sobre la seva eficàcia i el debat existent entre els científics. Però almenys hauríem de poder saber de manera aproximada quin percentatge de la població catalana està infectada i com es reparteix territorialment l’impacte del covid-19. Així, per exemple, un estudi fet a la ciutat de Nova York indica que un 20% dels seus habitants han passat la malaltia. Aquí no en tenim ni idea.

El que sí que acompanya de moment són les xifres. A l’espera dels temuts rebrots, les dades indiquen que l’impacte de la malaltia s’ha reduït molt en les últimes setmanes. És especialment remarcable la millora de la situació a les UCI, on en aquests moments hi ha menys de 600 ingressats amb covid-19, quan n’hi havia arribat a haver 1.500. La corba s’ha doblegat. Ara el que cal és mantenir la pressió per controlar-la al màxim fins que hi hagi vacuna.

Read Full Post »

Older Posts »