Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Desconfinament’

Hauran sigut tres mesos i mig d’estat d’alarma. De confinament dur i estricte a l’inici i progressivament més lax.

Bellaterra buida durant la pandèmia del Covid-19|ARXIU BELLATERRA.CAT

D’excepcionalitat, en tot cas, en tots els terrenys de la nostra vida. I de trauma sanitari traduït, en molts casos, en doloroses pèrdues personals. Ara tot això ja s’acaba. Aquesta setmana s’accelera l’entrada a la fase 3 de tot Catalunya i a partir de diumenge que ve, 21 de juny, ja hi haurà llibertat de moviments per a tothom.

Què ens espera a partir d’ara? Com s’ha dit i repetit, aquest final no és un retorn al passat, a la vella normalitat. És l’inici d’una cosa nova sobre la qual planen moltes incerteses. La primera i principal depèn de l’evolució de la malaltia del covid-19 i de la capacitat de la comunitat científica mundial de trobar una vacuna per combatre-la. El perill de rebrot és, segons la majoria d’epidemiòlegs, una possibilitat força probable. Però alhora també hi ha un cert optimisme sobre la capacitat d’aconseguir la vacuna aviat, en aquesta cursa contra rellotge en què estan implicats centres de recerca, estats i indústria farmacèutica. Però mentre no hi hagi èxit en aquest terreny, el virus seguirà amenaçant i condicionant la nostra vida comunitària, que de moment ja ha patit una fortíssima sacsejada.

Ara bé, al marge del combat contra el virus, hi ha una altra feina cabdal: la de superar la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia. La reconstrucció de les nostres societats no pot esperar a la vacuna. És una tasca tan urgent com complexa. En el terreny econòmic, la via està sent la injecció de diner públic, que ja veurem a quina velocitat arriba, com es distribueix i quins efectes reals té. El consens mundial genèric sobre aquesta recepta keynesiana és ampli; una altra cosa és la seva aplicació, la seva concreció. I en el cas específic català, la manera com incidirà en l’evolució del nostre model de riquesa: ¿aconseguirem dependre menys del turisme?, ¿serem capaços d’avançar cap a un sector industrial més tecnològic i més vinculat a la recerca? Hi ha molts altres interrogants oberts. Perquè ara, de cop, els vells problemes han aflorat amb més cruesa.

I el mateix ha passat en altres sectors crucials, com l’educatiu i el cultural. També aquí han aparegut els fantasmes del passat, el llast de les retallades, la falta de consensos, les pors i el cansament. La indústria cultural arribava molt tocada i el món escolar, malgrat els projectes de renovació, s’ha trobat de cara amb una realitat que l’ha superat i dividit, i que ha creat una perillosa fractura en la comunitat escolar entre mestres i pares. Recosir això és igualment urgent. Un tercer camp on caldrà actuar en aquesta reconstrucció postcovid és el mediambiental: la pandèmia ens ha fet més conscients de la crisi climàtica. I encara, a remolc de la crisi econòmica i social que vivim, ha aflorat amb força la qüestió racial i ha agafat més sentit el moviment feminista. És a dir, els reptes són els mateixos que ja teníem, però ara que tot trontolla tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’afrontar-los de debò.

Read Full Post »

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha confirmat que la regió metropolitana de Barcelona passarà a la fase 2 del desconfinament aquest pròxim dilluns, 8 de juny.

Taules a l’espai públic de la Plaça del Pi autoritzades per l’EMD|BELLATERRA. CAT

Això suposa eliminar les franges horàries tret de les reservades a majors de 70 anys, l’ampliació del nombre de persones que poden reunir-se, la visita a familiars en residències o l’obertura de platges i piscines, entre d’altres.

El ministre de Sanitat ha ressaltat el “bon funcionament i l’efectivitat de l’Estat d’Alarma” i ha agraït a la ciutadania “l’esforç i la determinació a l’complir el confinament més estricte d’Europa i un dels més estrictes de el món”. Tot i això, Salvador Illa ha fet una crida a la prudència en aquest tram final de el procés de desescalada, per no donar passos enrere en la lluita contra la Covid-19.

A partir de dilluns, un 52% de la població del conjunt d’Espanya, més de 24 milions de persones, s’incorporarà a la fase 3; i un 48%, 23 milions de persones, podrà realitzar les activitats recollides en la fase 2.

Què es pot fer a la fase 2?

Les mesures establertes per a la fase 2 estan detallades en l’ordre de el passat 16 de maig, disponible en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). En la segona fase, la limitació horària per passejar, fer esport i sortir amb infants es limita al respecte de la franja destinada als majors de 70 anys. Es reprenen parcialment les activitats restringides en la fase 1, amb limitacions d’aforament, com ara els restaurants amb servei de taula i les grans superfícies comercials, sense la possibilitat de romandre en zones comunes o recreatives. En l’àmbit cultural, entren en funcionament els cinemes i els teatres, així com els monuments i equipaments culturals, amb el manteniment de mesures de seguretat i d’higiene. Finalment, a la possibilitat d’anar a llocs de culte i assistir a vetlles i enterraments, s’hi suma també la celebració de casaments, amb restriccions pel que fa al nombre de convidats.

TERRITORIS QUE PASSEN A LA FASE 2

Castella i Lleó
Catalunya: regió sanitària de Barcelona amb les regions sanitàries Metropolitana Nord i Metropolitana Sud i Regió sanitària de Lleida.
Comunitat de Madrid

TERRITORIS QUE PASSEN A LA FASE 3

Andalusia
Aragó
Astúries
Illes Balears *
Canàries *
Cantàbria
Castella-la Manxa: Guadalajara i Cuenca.
Catalunya: regions sanitàries de l’Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.
Extemadura
Galícia
La Rioja
Navarra
Melilla
Múrcia
País Basc
* Les Illes de Formentera (Balears) i La Gomera, El Ferro i Graciosa (Canàries) ja van passar a fase 3 el dilluns 1 de juny.

Read Full Post »

Bona part del país entra avui en fase 2. La majoria de la població encara estarà en fase 1, però amb algunes restriccions aixecades –com és el cas de les piscines per a ús esportiu– i amb la probabilitat d’entrar a la fase 2 la setmana que ve, la qual cosa és un valor més psicològic que real, però és un valor.

Entrada al Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El panorama del desconfinament, per tant, es va obrint de mica en mica i la societat en conjunt no és que ho agraeixi, és que té moltes, moltíssimes ganes de poder-ho agrair. No són poques les imatges que han circulat aquest cap de setmana de terrasses amb totes les taules

Bona part del país entra avui en fase 2. La majoria de la població encara estarà en fase 1, però amb algunes restriccions aixecades –com és el cas de les piscines per a ús esportiu– i amb la probabilitat d’entrar a la fase 2 la setmana que ve, la qual cosa és un valor més psicològic que real, però és un valor. El panorama del desconfinament, per tant, es va obrint de mica en mica i la societat en conjunt no és que ho agraeixi, és que té moltes, moltíssimes ganes de poder-ho agrair. No són poques les imatges que han circulat aquest cap de setmana de terrasses amb totes les taules disponibles –ja fos el terç de la fase 1 o el 50% de la fase 2– ben ocupades, imatges de recuperació de l’activitat en zones comercials –això sempre serà desigual– o d’escapades per fer turisme local des d’on i cap a on està permès. En definitiva, que les agendes d’activitat social tornen a omplir-se, i no es pot obviar que això és molt important també des del punt de vista del benestar personal, amb totes les derivades que implica.

A aquest fet s’hi afegeix l’augment de la circulació a les principals vies del país i especialment a Barcelona, circumstància que, si bé té l’aspecte negatiu de l’augment de les emissions i el retorn cap als nivells de contaminació pre-covid, també és un símptoma que l’activitat econòmica es va recuperant.

Fins i tot les escoles de les zones en fase 2, amb excepcions del tot comprensibles perquè la casuística és àmplia, entre avui i demà comencen a obrir portes als alumnes (ja hi havia gent treballant-hi de fa dies) per gestionar els grups dels cursos que passen de cicle i sobretot totes aquelles necessitats que siguin inajornables, com les de les famílies en situació vulnerable.
I de rerefons, ja de rerefons, anem sabent que les UCI es buiden. Hi ha casos nous, però sobretot perquè es van fent cada cop més testos, i mentre baixi la xifra de malalts crítics, la d’ingressos i, sobretot, la de defuncions, anem raonablement bé.

És molt important que tot això passi i que segueixi passant, cada cop amb més intensitat. Perquè una cervesa no fa estiu, una comanda no aixeca un ERTO i als hospitals se segueixen certificant morts per covid. Perquè hi ha gent que segueix patint. Perquè no hem elogiat i donat suport al personal sanitari, i essencial en general, perquè sí. I perquè volem que el curs escolar comenci al setembre de la millor manera possible i només amb les alteracions que siguin imprescindibles.

I perquè tot això passi i segueixi passant hi ha una part que l’hem d’assumir com a ciutadans individuals, que no la podem donar per cedida a l’administració. Perquè som nosaltres el vehicle de transmissió del virus, no un despatx o un escó, i perquè es poden rendir comptes millor si s’han fet bé les coses.

Convé recordar-ho ara que ens comencem a sentir una mica més lliures. Ara que ja podem omplir més les terrasses o fins i tot entrar als restaurants, ara que ens podem reunir amb amics o família. La clau continua sent la higiene de mans sempre, la distància de seguretat sempre que es pugui, i la mascareta quan no hi hagi distància. Exactament igual que ahir i abans-d’ahir. Això no canvia.

Read Full Post »

El procés de desconfinament es farà llarg. Per a molts -la majoria de ciutadans de les grans àrees urbanes- serà més lent del que es va anunciar.

Bellaterrenca passejant la mascota per la via verda|BELLATERRA. CAT

I després encara vindrà la dita “nova normalitat”, que suposarà restriccions en pro de la seguretat sanitària: aquí caldrà filar molt prim per no perjudicar ni l’economia ni l’educació ni les llibertats bàsiques. En tot cas, d’entrada viurem un estiu diferent, contingut, incert, feixuc. Caldrà estar molt atents per veure si el virus recula amb la calor, cosa que no està gens clara; no hi ha consens científic al respecte. I sigui com sigui, ningú no pot abaixar la guàrdia, ni governs -corrent més del necessari en el desconfinament-, ni ciutadans -relaxant uns hàbits que en molts casos han vingut per quedar-se-. En aquest sentit, s’entén la prudència a l’hora de fer avançar amb lentitud el canvi d’una fase de desconfinament a una altra que estan demostrant els governs de Catalunya i Espanya en funció de cada territori, tot i la seva coneguda divergència al voltant de la recentralització de competències. No s’entén gens, en canvi, la posició del govern de la comunitat autònoma de Madrid, del tot irresponsable, i que ha trencat perillosament el que hauria de ser un consens sanitari bàsic. Sens dubte hi pot haver friccions, perquè ja hem vist que també des del punt de vista científic les opcions per fer front a la pandèmia varien, però no toca convertir els matisos de gestió en elements de bronca política, com està passant a la capital de l’Estat. Perquè des de la realitat factual de les dades d’afectació del covid-19, no hi ha cap mena de dubte que les conurbacions de Barcelona i Madrid han estat els dos principals focus d’afectació i que, per tant, cal extremar les precaucions en tots dos casos. És inaudit i absolutament reprovable, doncs, el que està fent el govern de la presidenta Ayuso.

Ni en nom de l’economia ni en nom de res no es pot jugar amb la salut de la gent. Protegir el conjunt demana sacrificis col·lectius i individuals, solidaritat i responsabilitat. De fet, en termes econòmics, hi ha hagut més d’una veu del món empresarial i acadèmic que ha demanat un desescalament lent per evitar una nova aturada. Del que es tracta, doncs, és que un hipotètic rebrot de tardor ens agafi molt més preparats, tant des del punt de vista sanitari com econòmic, social i educatiu i cultural. Tret del camp sanitari, en què s’ha fet molta i molt bona feina, en la resta és evident que encara hi ha un munt d’incògnites per aclarir i de polítiques a fer. Ni l’Europa lenta i dividida ha aprovat encara un pla per a la reconstrucció, ni a nivell espanyol i català les respostes a la crisi econòmica, a l’augment de l’exclusió social i a l’aturada educativa i cultural han estat suficients ni efectives.

Read Full Post »

S’aplicarà a partir de dilluns, 18 de maig, a les regions sanitàries de Barcelona ciutat i les àrees metropolitanes nord i sud

Comerços de la Plaça del Pi de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Per Clara Soteras|BETEVÉ

Les tres regions sanitàries de Barcelona ciutat i les àrees metropolitanes nord i sud passaran a partir de dilluns, 18 de maig, a la fase 0,5 de la desescalada, una fase intermèdia abans de passar completament a la fase 1 de desconfinament a la ciutat, un acord que permet aixecar algunes restriccions.

El Govern espanyol també ha aprovat la proposta de la Generalitat perquè altres regions sanitàries de Catalunya puguin passar a la fase 1.

Què permet la fase 0,5 de desconfinament?

Algunes de les restriccions que s’aixequen en la fase 0,5 per a les àrees metropolitanes nord i sud i Barcelona ciutat permeten anar a un establiment comercial sense cita prèvia o participar en activitats de culte (amb un terç de la capacitat de l’aforament).

La fase 0,5 també permet obrir els centres escolars en fase administrativa, els centres d’innovació i les instal·lacions cientificotècniques. Les biblioteques també poden obrir per oferir servei de préstec de llibres. Pel que fa a la cultura també es preveu l’obertura dels museus de la ciutat, amb un terç de l’aforament.

Es proposa la reactivació progressiva dels serveis socials, amb atenció prioritària a col·lectius més desafavorits.

L’esport professional també té novetats (podria obrir el CAR de Sant Cugat). Es permetenn entrenaments individuals de professionals i federats i entrenament bàsic de lligues professionals. No s’hi inclou l’obertura de gimnasos ni tampoc de les terrasses, com tampoc s’amplien les trobades de més de 10 persones.

A més, es flexibilitzaran les vetlles per les víctimes de coronavirus. Es permetrà que hi assisteixin un màxim de 10 persones.

Read Full Post »

Un dels perills cada cop més evidents del nou món que s’albira a causa de la pandèmia del covid-19 és la temptació de tancament tant col·lectiu (nacionalismes) com individual (egoismes).

Així doncs, a més de crear les condicions objectives per vèncer mèdicament la malaltia, el repte és combatre aquest impuls ideològic de tancament, sempre latent en les societats i els individus. Més enllà de la tragèdia de les morts i de l’empobriment que ens pot caure al damunt, el pitjor efecte del coronavirus seria que ens conduís a una “nova normalitat” en què manés la por, el recel envers l’altre, la falsa sensació que hi ha seguretat en la reclusió. El confinament i el tancament de fronteres només són una solució transitòria: no és l’horitzó al qual hem d’aspirar.

Un món en què guanyi la idea de tancament ens empobriria com a societat i com a persones, ens faria recular econòmicament i humanament. El comerç internacional no en pot sortir perjudicat, no pot retrocedir, perquè històricament ha estat i és un dels grans motors de progrés. Naturalment, la globalització té una cara fosca, però del que es tracta no és d’anar enrere cap a les guerres comercials i els patriotismes econòmics (l’America first de Trump), sinó de regular els mercats amb una multilateralitat pactada, amb acords polítics a gran escala. És l’hora de la política en majúscules, entesa com a negociació i pacte, com a àrbitre en les relacions internacionals.

La sortida d’aquesta crisi no hauria de ser un campi qui pugui nacionalista, sinó un nou ordre mundial multilateral. I el mateix que val a escala global també hauria de prevaler per a Europa. Però el moment és delicat perquè les urgències (la crisi sanitària i econòmica) són tan fortes que estan portant a un rebrot dels nacionalismes d’estat. Està prevalent la falsa creença que al covid-19 se’l guanya aïllant territoris. En part sí, esclar, però aquestes victòries parcials no tenen futur. Perquè les societats contemporànies s’han construït a partir de la connectivitat i la globalització. Per això, en els països o àrees que han aconseguit controlar el virus, el primer que es reclama és una obertura a l’exterior que reactivi l’economia i permeti circular a productes i persones. Aquestes demandes també es basen, naturalment, en l’afany humà de llibertat. No podem concebre un món futur de llibertat vigilada. Sense llibertat no hi ha un horitzó que valgui la pena imaginar, tant en termes personals com, de nou, econòmics.

La humanitat ha avançat gràcies a un impuls col·laboratiu forjat a través de l’intercanvi, tant a nivell d’idees com de béns materials. La cultura i el mercat són essencials per a la supervivència col·lectiva. Com també ho és el respecte a la natura, que també és un bé col·lectiu que reclama una acció global i concertada. Al coronavirus només se’l guanyarà des de la cooperació científica i governamental. I el món que surti d’aquest repte només pot ser viable amb un reforçament de la cooperació política i la llibertat econòmica. L’aïllament que proclamen els populismes de diversa índole ens conduirà al desastre sanitari, ecològic i econòmic.

Read Full Post »

Aquest divendres s’ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve.

L’Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l’intent de la comunitat autònoma d’anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita “nova normalitat”–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d’un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d’ara ja ningú no nega que l’epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d’haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S’estan donant instruccions raonables?

Certament, falten dades i credibilitat en la gestió pública de la pandèmia. Però s’ha avançat. Més enllà del ball polític, i d’una coordinació que massa sovint ha sigut impositiva, ara hi ha més sensació i evidències que la situació està sota control que fa unes setmanes. La detecció dels contagiats fent tests de forma general i ràpida és una de les condicions clau en les quals s’ha progressat: lentament i a vegades de forma desconcertant, sí. Seria necessari que ben aviat estigués ja garantit que qualsevol persona amb símptomes pogués ser diagnosticada en un termini màxim de 24 a 48 hores, a través de l’atenció primària. Com més precoç sigui la detecció, millor. Un cop confirmat un positiu, també resulta cabdal el rastreig dels contactes que ha tingut el malalt per frenar la cadena de contagis. En aquest sentit, al diari d’avui expliquem que el departament de Salut té previst incorporar 200 persones per fer aquesta tasca alhora detectivesca i científica amb l’objectiu d’identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l’epidèmia.

Mentre que la corba de morts sembla que remet i l’ocupació de les UCI baixa, la de contagis no ho fa tant. En principi sembla que respon a l’esmentat augment de tests. Però no es pot abaixar la guàrdia, ni des del punt de vista del dispositiu sanitari ni tampoc pel que fa a la resposta ciutadana. Malgrat que les decisions a vegades siguin erràtiques i no siguin sempre lògiques, complir-les és important. La superació d’una epidèmia –de qualsevol epidèmia– no pot ser individual. Només la resposta col·lectiva funciona. I no és només un tema de solidaritat, sinó senzillament mèdic, empíric. És, al capdavall, una qüestió de sentit comú. La protecció i responsabilitat de cada persona ens evita de ser contagiats i de contagiar. El desconfinament, doncs, s’haurà de fer necessàriament sota el signe de la prudència, i haurà d’anar acompanyat d’una política eficaç d’identificació i rastreig de contagis, i naturalment de tractament dels malalts. Només amb tot això garantit podrem avançar en seguretat per vèncer el covid-19.

Read Full Post »

Aquest dimecres el departament de Salut enviarà al ministeri de Sanitat la seva proposta per començar el desconfinament per regions sanitàries.

A més d’adjuntar totes les dades que li demanen, haurà d’argumentar quines zones estan en condicions de passar a la fase 1 a partir de dilluns que ve. Es dona per fet que les regions amb menys incidència de la malaltia (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Girona) passaran el dia 11 a la fase 1, però hi ha dubtes sobre la Catalunya Central (sobretot per la conca d’Òdena), les àrees metropolitanes nord i sud i, singularment, la ciutat de Barcelona.

La Generalitat ha batallat des de l’inici de la crisi per poder aplicar un model de desconfinament propi que s’adapti a la diferent realitat territorial de Catalunya. El model de cogovernança aprovat pel govern espanyol especifica que són els governs autonòmics els que han de fer la proposta de quines àrees han de passar de fase i, tot i que l’executiu de Sánchez es reserva el dret a actuar de forma unilateral, cal esperar que respectarà les peticions que li facin arribar.

Per a la Generalitat tindria poc sentit haver defensat un model propi per després no aplicar cap criteri diferenciat en les diverses regions sanitàries, sobretot perquè l’impacte que hi ha tingut el coronavirus varia molt. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid. Ara, però, ha arribat l’hora que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de plantejar quin és el seu model de desconfinament, i això equival a prendre mesures que poden resultar impopulars, com ara que Barcelona es quedi sense passar a la fase 1 a partir de dilluns. Cal tenir en compte que aquesta decisió, que pot estar justificada des d’un punt de vista de salut, té implicacions econòmiques i socials molt importants. Aquest dimarts les patronals ja han advertit que seria “dramàtic” que Barcelona no pogués passar de fase.

Recordem que a la fase 1 es permet la reobertura de les terrasses amb un 50% del seu aforament, l’obertura de botigues de menys de 400 metres i les reunions socials amb menys de 10 persones. Per això, a l’hora de decantar-se per un ritme de desconfinament asimètric, cal ponderar també l’impacte econòmic i buscar maneres per minimitzar-lo. Fer entendre que en un lloc es podrà reprendre tota aquesta activitat i en una altra àrea veïna no, demana altes dosis de pedagogia, arguments que siguin racionals i lideratge polític.

En aquest cas concret, hauria de ser la màxima autoritat del país, és a dir, el president Quim Torra, qui hauria de liderar les explicacions perquè la població implicada entengui, si és el cas, que ha de fer un sacrifici més gran. Amb l’inici de l’aixecament de les restriccions, l’arribada del bon temps i la inquietant crisi econòmica, hi ha el perill que la ciutadania es relaxi en les mesures de protecció. Si a això hi afegim la falta de tests per saber quina és exactament la penetració de la malaltia entre la població, tenim un còctel perillós. Ara és el moment de governar. I això equival en moltes ocasions a prendre decisions difícils però necessàries, a equilibris de vegades impossibles, i a explicar les decisions amb autoritat tècnica i política.

Read Full Post »

Les terrasses del Bonaparte i Bar del Club Bellaterra són privades i no els hi afecta la normativa de l’Ajuntament de Cerdanyola, però igualment hauran de respectar la separació oficial aprovada BOE”

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha anunciat que les terrasses de bars, cafeteries i restaurants es podran ampliar de manera gratuïta perquè puguin mantenir el nombre de taules que han tingut fins ara, “respectant les mesures de distanciament social previstes en la Fase 1 en l’àmbit de l’hostaleria”.

Terrassa privada del Bar del Club Bellaterra amb 10 taules plegades|BELLATERRA. CAT

Terrassa privada del Bonaparte Pa i Dolç amb 5 taules|CEDIDA

L’anunci de l’alcalde de la ciutat l’ha fet en les seves xarxes socials tot destacant que aquesta mesura “començaria ja a ser una realitat amb l’inici de la Fase 1 i mentre duri l’Estat d’Alarma, respectant sempre el pas ciutadà, les vies de trànsit o l’entrada a habitatges, comerços o pàrquings”.

Carlos Cordón subratlla l’objectiu de mantenir “el sentit comú al màxim”.

Altres mesures que es volen prendre són el reforç de la presència de la Policia Local i Protecció Civil als carrers de Cerdanyola, l’ampliació de la neteja viària i el manteniment de parcs, jardins i arbrat, així com la comunicació permanent amb la ciutadania, el comerç i l’hostaleria de Cerdanyola “per procurar anar donant resposta a les seves necessitats de manera àgil i justa”.

Cordón manifesta que el govern municipal ha pres aquesta decisió després de “ conèixer la previsió orientativa per a l’aixecament de les limitacions d’àmbit nacional establertes en l’Estat d’Alarma” i en el marc d’un treball per a un “Pla Municipal que reculli les mesures a dur a terme en les diferents fases de transició cap a la Nova Normalitat”.

Segons indica l’alcalde de la ciutat, aquesta planificació vol donar resposta “de manera ràpida i eficaç” als avenços de desconfinament que es produeixin en cada nova fase de la desescalada

Read Full Post »

El govern espanyol va publicar ahir a la tarda al BOE els detalls de les fases de desconfinament que comencen aquest mateix dilluns, és a dir, sense donar gairebé temps als sectors implicats per preparar-se.

Aquesta és la tònica habitual d’un executiu que, un mes i mig després de la declaració de l’estat d’alarma, encara no és capaç d’actuar amb la diligència esperable en una crisi d’aquesta magnitud. Així, hi ha comerciants que s’han assabentat amb només unes hores d’antelació que necessitaran adquirir mampares de protecció, per exemple, o habilitar espais per fer de vestidors per als treballadors.

Tot i això, aquesta tardança no és el més preocupant. El que a hores d’ara fa dubtar més sobre el procés de desconfinament són els criteris que s’han establert per decidir si una unitat territorial, en el cas de Catalunya les nou regions proposades per la Generalitat, passa d’una fase a l’altra. Resulta que els únics requisits numèrics que s’han posat sobre la taula són la capacitat de tenir entre 37 i 40 llits disponibles en hospitals per a malalts aguts per cada 10.000 habitants i 1,5 o 2 unitats d’UCI.

Resulta molt sorprenent que a la pràctica l’únic criteri vàlid sigui el de la capacitat de resposta del sistema sanitari i no el de la incidència de la malaltia en cada zona o la capacitat de fer tests a la població de manera massiva per aïllar els casos positius. El cas és que el desconfinament s’inicia sense tenir tests suficients ni una fotografia clara de quina és la situació de la malaltia, ja que els resultats de l’estudi serològic que s’està fent no estaran a punt fins a finals de juny.

A més a més, si només es té en compte el nombre de llits s’estarà privilegiant unes zones, les grans ciutats per exemple, per sobre de les rurals, que tenen menys equipaments sanitaris. I a sobre aquestes zones són les que tenen precisament menys incidència de la malaltia i tindria tot el sentit que poguessin desconfinar-se abans.

L’ideal seria tenir un coneixement més exacte de la situació, fins i tot a l’hora de decidir les unitats territorials de referència. Segurament els tests ràpids ens podrien aportar molta més informació, tot i els dubtes sobre la seva eficàcia i el debat existent entre els científics. Però almenys hauríem de poder saber de manera aproximada quin percentatge de la població catalana està infectada i com es reparteix territorialment l’impacte del covid-19. Així, per exemple, un estudi fet a la ciutat de Nova York indica que un 20% dels seus habitants han passat la malaltia. Aquí no en tenim ni idea.

El que sí que acompanya de moment són les xifres. A l’espera dels temuts rebrots, les dades indiquen que l’impacte de la malaltia s’ha reduït molt en les últimes setmanes. És especialment remarcable la millora de la situació a les UCI, on en aquests moments hi ha menys de 600 ingressats amb covid-19, quan n’hi havia arribat a haver 1.500. La corba s’ha doblegat. Ara el que cal és mantenir la pressió per controlar-la al màxim fins que hi hagi vacuna.

Read Full Post »

Older Posts »