El Pont de Pedret és un pont medieval sobre el riu Llobregat, dins el terme municipal de Cercs, a tres quilòmetres del nucli de Berga. El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.
L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià. La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc car l’any 1286 Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret. (“et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”). Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle xiii, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues. A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle xvii. La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.
Abans d’arribar a l’església de Sant Quirze de Pedret des de Berga, ens hem de d’aturar a l’entrada del pont medieval de Pedret.
Moltes vegades, l’estructura dels ponts ens passa desapercebuda. Passem per la calçada del pont i no es fa visible la seva estructura. En molts casos aquesta ens és indiferent, però en d’altres val la pena deturar-se per admirar-les, sigui per la seva antiguitat, sigui per la magnitud de l’obra d’enginyeria que comporta.
El Pont de Pedret és un d’aquests casos. Com que ens veiem obligats a deixar el cotxe, val la pena dedicar una mica de temps a distanciar-nos del pont, baixar a la llera del riu, i admirar l’esveltesa de la seva forma.
El context històric del Pont de Pedret
La repoblació del Berguedà a partir del segle IX, amb l’impuls donat al procés pel comte Guifré, va comportar una organització del territori que combinava una estructura eclesiàstica i una ordenació civil i militar.
Aquest procés d’ordenació del territori havia de dur associada una dinàmica de recuperació de camins antics i de creació de rutes de comunicació entre els diferents nuclis que anaven apareixent, i entre aquests i els centres del nou poder administratiu i religiós.
Una d’aquestes rutes va ser la que havia d’unir Berga amb el Monestir de Sant Pere de la Portella, seguint la cara sud de la Serra de Picancel, i passant per Sant Quirze de Pedret.
En el traçat es tenia que superar el pas del riu Llobregat que precisava d’un pont, sembla que primer de fusta i posteriorment de pedra, que correspon al Pont de Pedret.
Es tracta d’un pont d’origen medieval, del que en tenim una primera noticia per que la família Avià, aleshores residents a Berga, devien protegir el lloc cap l’any 1286 i Ramon d’Avià deixà en el seu testament 6 diners per l’obra del pont de Pedret. (“et operi pontis de Pedreto. VI. denarios“). Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
Estructura del Pont de Pedret
Es tracta d’un pont de pedra sorrenca d’estil gòtic que cronològicament sembla que es va construir als segles XII-XIII, i la ogiva central al segle XV. Diverses riuades van obligar a la seva reparació als segles XVI i XVII.
És del tipus d’esquena d’ase, més enlairat a la part central, per possibilitar la construcció d’un arc central més ample i elevat que permeti el pas de la major quantitat d’aigua per la seva base.
Fa uns 80 m de llargada i està orientat en sentit est-oest. La cara nord és la d’entrada d’aigües, i la sud de sortida.
Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. Descansa sobre pilars de secció rectangulars que recolzen sobre la roca.
S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té ampit i un paviment de pedra.
Situat en un entorn despoblat.
L’arc més antic que ha perviscut és el petit més oriental de mig punt. Al segle XV es va reconstruir la part central amb un arc apuntat de 14,4 m de llum. Al segle XVI es van bastir els dos arcs de ponent. Al segle XVIII es van fer les reformes que li van donar l’aspecte actual.
L’any 2000 van acabar les darreres obres de restauració i consolidació estructural.
El llit menor del riu, aquell pel qual passa l’aigua en cabals normals, discorre per una gorja relativament estreta i a la que s’accedeix per un pendent força suau. Això feia d’aquest punt un pas natural del riu entre Berga i Pedret. En aquest punt devia situar-se un primitiu pont de fusta.
La facilitat amb la que les riuades devien fer desaparèixer aquests ponts de fusta i l’augment de la població de la zona, amb el conseqüent increment de circulació, devia portar a la necessitat de construir un pont estable de pedra.
L’existència de l’església de Pedret des del segle IX també obligava a que hi hagués un pont per arribar-hi des de Berga.
El paviment de la calçada és de còdols, dividit en diversos trams per una sèrie de franges de pedra disposades en sentit transversal que segueix el model tradicional emprat en els ponts des de l’edat mitjana.
Els ampits actuals corresponen a l’última fase constructiva del pont, tenen 38 cm d’amplada i una alçada a l’interior de 80 cm. Estan construïts de maçoneria i rematats amb grans lloses de pedra sorrenca.
Font: Pont de Pedret (Cercs), Arqueologia i història. Josep Maria Vila Carabasa, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 