Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2022

Segons l’alt tribunal la llei aprovada pel Parlament el 2017 envaeix competències estatals

Comercial de Bellaterra a la plaça del Pi

La Generalitat diu que l’impacte no serà “determinant” perquè molts establiments no esgoten el tram horari d’obertura
La sentència manté els articles per regular els períodes de rebaixes i el dret al consumidor a ser atès en català
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
En la sentència, que es donarà a conèixer en els propers dies, el ple del Constitucional declara inconstitucionals i nuls vuit articles de la llei de comerç, serveis i fires que el Parlament va aprovar a l’agost del 2017. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada María Luisa Balaguer Callejón, conclouque la majoria d’aquests preceptes “incorren en una efectiva contradicció amb la legislació bàsica estatal” en matèria d’horaris comercials, d’acord amb la reiterada jurisprudència en la matèria. Segons el Tribunal, la llei “envaeix” la competència de l’Estat per dictar el marc legislatiu estatal sobre la qüestió.
En concret, la sentència declara inconstitucionals els articles que redueixen el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal quant al nombre d’hores setmanals d’obertura, així com la restriccions a l’horari i les condicions perquè un municipi sigui considerat turístic a aquests efectes.
També anul·la el TC el termini de prescripció que fixa la llei en el cas de sancions i infraccions i el de caducitat de les declaracions de municipi turístic, que segons la sentència contrarien la normativa bàsica estatal.
Per contra, la sentència considera conformes a la Constitució els articles que regulen els períodes de rebaixes i que obliguen els establiments a estar “en condicions” d’atendre els consumidors tant en castellà com en català.
Reacció de la Generalitat
El Departament d’Empresa ha lamentat aquest divendres que el Tribunal Constitucional hagi confirmat una “nova invasió competencial estatal que impacta en el model comercial català”, encara que ha augurat que l’última sentència de l’Alt Tribunal tindrà un impacte que no serà “determinant”.
D’aquesta manera, la Generalitat s’ha referit a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
La Generalitat admet que la sentència anul·la l’article de la llei catalana referent al nombre d’hores setmanals que un comerç pot obrir, que passa de les 75 a les 90 hores, tal com estableix la normativa estatal.
Amb tot, la Generalitat argumenta que “la immensa majoria dels comerços no esgoten aquest tram horari i, per tant, l’impacte en el paisatge comercial català serà menor”, subratlla.
La Generalitat també admet que la sentència anul·la el límit de 150 m2 lloc als comerços d’alimentació perquè tinguin llibertat horària, que queda ampliat a comerços de fins a 300 m2, si bé “aquest article ja estava suspès des del 2017 i, per tant, ja no era aplicable des de llavors”, aclareix la Generalitat. Amb tot, “la idea del Govern és incorporar a la llei catalana referències explícites a aquestes qüestions”, comenta aquest departament en un comunicat.
En qualsevol cas, la Generalitat ressalta que la sentència manté vigents els articles de la normativa catalana que es refereixen al dret del consumidor a ser atès en català, el règim sancionador associat a això, i també la potestat de recomanació sobre els períodes de rebaixes.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Tillandsia bergeri, planta epífita, és potser l’espècie més popular pel seu fàcil manteniment i la seva originalitat, creix sense cap substrat i només emet unes poques arrels aèries que li serveixen com a subjecció.

La Tillandsia bergeri és originària d’Argentina, on arriba a ser una invasora considerada gairebé una plaga, però a Astúries, Cantàbria, País Basc etc, és comú trobar-la penjada sota els ràfecs de les teulades, en balcons, horris etc, sense que causi cap problema ja que aquí no s’autosembra com al país d’origen.

Descripció:
Són plantes de creixement lent, que necessiten molt poques cures, prefereixen créixer a l’exterior en un lloc assolellat o amb sol tamisat, on rebin aigua de pluja. Podem veure-les en regions de clima suau, formant grans i espesses boles de rosetes que a la primavera s’engalanen amb unes increïbles flors.

Hàbitat:
Habiten en pràcticament qualsevol hàbitat des dels deserts a les selves tropicals passant per les muntanyes, però també aconsegueixen viure a les ciutats on colonitzen no només les branques dels arbres sinó fins i tot les esteses telefòniques i qualsevol lloc on puguin arrelar, ja que en no necessitar terra i no ser plantes paràsites, poden viure autònomament sobre qualsevol suport que les sustenti.

Flors:
Les flors, com es pot apreciar són blaves amb una taca groga al centre i sorgeixen de bràctees rosades al maig.

Fulles:
Les fulles tenen unes estructures anomenades tricomes, pels quals capten la humitat i els nutrients que necessiten per viure, aquests últims procedents de la pols, restes d’insectes i qualsevol cosa que l’aire hi porti.

Reproducció:
Per obtenir una d’aquestes plantes, només cal desprendre una roseta de la planta original i penjar-la d’un filferro o subjectar-la a algun suport, o tallar-ne una tija i penjar-la amb un filferro i creixerà fins a formar un coixí. Amb el temps formarà una mata esfèrica que anirà fent-se major d’any en any, podent arribar a pesar molt, per la qual cosa l’hem de subjectar bé o el vent i el pes l’enderrocaran, un filferro fort és el millor.

Consells:
Si volem que creixin en condicions òptimes els proporcionarem un reg més o menys diari i polvoritzarem amb adob líquid diluït una quarta part del que s’aconsella per a les plantes d’interior una vegada cada 10 dies.

“Si volem que floreixin, han d’estar en un lloc assolellat o amb sol tamisat i que rebin aigua de pluja”.

Fonts: Ojosdepapel, Eljardinerourbà

Read Full Post »

FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Read Full Post »

A l’altell de Sant Pere, avui Serrano Plato, hi ha la casa pairal de Sirvente de Mieres. De l’antiga casa palau gairebé no en queda res, ja que s’ha segregat en dos edificis independents, que comparteixen el pati porticat.

La portada, de mitjans del segle XVIII, és de pedra sorrenca i s’organitza en dos cossos de semblant composició, que es corresponen amb el va de la porta i del balcó. La seva porta adovellada es troba entre pilatres toscanes amb encoixinat al fust i la creu de Sant Andreu a la part central. El seu frontó partit acull el voladís del balcó, el van del qual: es remata amb l’escut d’armes del llinatge Sirvente: cérvol de plata en camp vermell

Va ser la casa pairal dels Servint de Mieres. Unió de llinatges fruit de l’enllaç matrimonial entre el llicenciat Bartolomé Sirvente, natural de l’illa d’Eivisa, i Isabel de Mieres, llinatge procedent de la vall de Mier, a les muntanyes de Santillana, pares de don Antonio Sirvente de Mieres i avis de don Antonio Sirvente de Cárdenas.

Va ser don Antonio Sirvente de Cárdenas (Andújar, ? / Granada, 1606) una de les figures més destacades de l’Andújar de la segona meitat del segle XVI. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Salamanca, on va ser catedràtic de Cànons. El 1583 va ser nomenat Oidor -jutge- de la Reial Cancelleria de Granada (setze oïdors comptava la Reial Audiència i Cancelleria de Granada). El 1589 va passar a la ciutat de Sevilla on va exercir de Regent de la Reial Audiència d’aquesta ciutat i des de 1597 va ser president de la Reial Cancelleria de Granada. Amant de l’art i gran col·leccionista va obtenir del bisbe de Jaén – Sancho Dávila i Toledo – el patronat de la capella major de l’església parroquial de Santa Maria la Major d’Andújar les despeses de construcció del qual va afrontar així com el seu ornat.

El Palau dels Servei de Mieres va ser rehabilitat per donar-li la seva funció actual d’hotel, corresponent a l’escultor local Manuel López el projecte façana i l’escultura d’Hèrcules que corona la portada principal.

Font: Carlos C. C., Associació d’Amics del Patrimoni d’Andújar

Read Full Post »

Cursa de La Sansi de Bellaterra, 11 setembre 2022

Els atletes Jack Gray (Cambridge and Coleridge Athletics Club) i Laura Esther Ríos (Club Natació Sitges) han estat els guanyadors de la 10a edició de la Cursa de la Diada “La Sansi de Bellaterra” en la distància de 10 quilòmetres. Gray, en la seva primera participació a Bellaterra, ha establert un nou rècord de la prova amb un temps de 31’:36”, dos minuts i trenta-cinc segons menys que la marca vigent.

Vídeo de la prova: https://youtu.be/IIzHU10T5es

En la categoria de 5 quilòmetres, els guanyadors han estat Josep Díaz i Neus Gutiérrez.

L’edició d’aquest any ha estat un homenatge als 30 anys dels jocs olímpics de Barcelona de 92. La Cursa de la Diada de Bellaterra, segueix sent la cursa més multitudinària de les que es fan l’Onze de Setembre i enguany ha tingut gairebé 700 inscrits.

La Cursa de la Diada de Bellaterra ha tornat a comptar amb la participació de l’atleta amb paràlisi cerebral Alex Roca, i també amb el campió del món de 100 quilòmetres, Domingo Catalan, de 74 anys.

El traçat de la Sansi de Bellaterra transcorre pels carrers d’aquest poble del Vallès Occidental i també per l’antic traçat dels ferrocarrils, la Via Verda.

Font: EMD Bellaterra

Read Full Post »

Catalunya celebra, l’Onze de Setembre, la Diada Nacional en record de la fi de la Guerra de Successió de 1714.

-Es commemora la defensa a ultrança de les llibertats seculars feta per les institucions i el poble de Barcelona.

-Aquesta festa oficial se celebra cada any des de 1980.

El Sitio de Barcelona 1713-1714 |ANC

Relacionat amb aquest fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta com a document del mes l’obra El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico, de Joaquín de la Llave y García. Una monografia publicada a Madrid a principis del segle XX (1903) per la Impremta del Memorial de Ingenieros del Ejéricto i que forma part del fons de la Biblioteca de reserva Max Cahner.

L’autor de l’obra, Joaquín de la Llave García (Barcelona, 1853 – Madrid, 1915), va ser un militar, matemàtic i escriptor, general d’enginyers. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya, i vicepresident de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Està considerat un dels principals científics militars de l’època. És autor d’altres obres rellevants, com ara “Apología en excusación y favor de las fábricas que del Reyno de Nápoles por el Comendador Escrivá” (1879), “Fortificación de Campaña” (1883), “Una nueva hipótesis meteorològica” (1884), “La artillería de sitio francesa” (1884), “Tablas balísticas de las funciones primarias y secundarias” (1901), o “Estudio histórico del Cuerpo de Ingenieros” (1911), entre altres.

En aquest document s’hi descriu el setge de Barcelona, que va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola i que es va produir entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Un combat que va enfrontar els defensors de Barcelona i partidaris de l’arxiduc Carles, amb les tropes de Felip V i els seus aliats francesos, i que va culminar la matinada de l’11 de setembre, quan les tropes borbòniques van llançar l’assalt general. La resistència oferta a Barcelona i altres territoris de la Corona d’Aragó la va aprofitar Felip V per destruir les muralles de les ciutats que es resistiren a l’avanç borbònic i també per imposar una forta repressió que culminaria amb la crema de viles importants, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, l’empresonament i mort de molts ciutadans (es calcula que el total de baixes catalanes va ser al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de 15.000), acabant amb l’establiment definitiu d’un sol estat sota les lleis de la Corona de Castella. Dos anys més tard, el 1716, amb el Decret de Nova Planta es consolida una governació a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès.

L’exemplar dipositat a l’Arxiu Nacional està enquadernat en mitja pell i presenta un bon estat de conservació. Té 268 pàgines, les darreres de les quals contenen cinc petits plànols, amb els títols següents: “Plano general del sitio y contravalación de Barcelona en 1713-1714”, “Plano de los ataques hasta la segunda paral·lela”, “Plano del ataque próximo”, “Batería de cañones” i “Plano de la ciudadela de Barcelona”. A la portada hi ha una anotació manuscrita a llapis, “M-5745”, molt habitual en els llibres patrimonials d’aquest fons bibliogràfic, i que, possiblement, tingui aquest significat: “M” de Max, i el número d’ordre del llibre en la classificació que va anar fent el productor del fons, Max Cahner, de la seva biblioteca personal. Aquestes anotacions es mantenen en les catalogacions dels registres bibliogràfics.

Aquesta obra, que forma part del fons bibliogràfic Max Cahner, constitueix una part complementària del fons documental que conserva l’Arxiu Nacional.

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 1936-Barcelona, 2013), va ser un eminent editor, polític i historiador de la literatura catalana. Es va formar a l’Escola Alemanya. Impulsor de la nova època de la revista “Serra d’Or” i creador d’Edicions 62; va fundar també Curial Edicions Catalanes i va editar les publicacions “Randa”, “Recerques” i “Els Marges”. Va ser també un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Professor de literatura a la Universitat de Barcelona, rector de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i director de la nova etapa de la “Revista de Catalunya”. Va exercir de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya fomentant la creació i reconstrucció d’institucions culturals, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Actualment, el fons bibliogràfic Max Cahner es troba en la fase final de tractament, s’han catalogat més de 46.000 exemplars. Es tracta d’un fons bibliogràfic singular, amb diverses obres patrimonials i on s’hi poden localitzar temàtiques molt diverses. Molts dels exemplars contenen signatures autògrafes dels autors, així com múltiples dedicatòries manuscrites de Mercè Rodoreda, J. V. Foix, Terenci Moix, Joan Fuster o Jaume Ros i Serra, entre moltes altres; un gran nombre de monografies són exemplars numerats.

Totes les referències bibliogràfiques catalogades de l’Arxiu Nacional són consultables a través del catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat i del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

La consulta presencial de El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico es pot realitzar a la Sala de consulta de l’Arxiu Nacional, sempre amb cita prèvia. Podeu consultar la referència bibliogràfica de la publicació en aquest enllaç BEG. Arxiu Nacional de Catalunya

Font: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Read Full Post »

Font: Bellaterra TV

Read Full Post »

El Dia Gráfico, diumenge, 10 de maig de 1931: “La missa de l’Aplec se celebra a Sant Felip Neri de Gràcia (Barcelona) per no existir encara església a Bellaterra”

Font: El Dia Gráfico

Read Full Post »

“No compris cap solar per a el teu xalet, que no vegis Bellaterra”

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »