Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘HISTÒRIA DE CATALUNYA | El Sitio de Barcelona 1713-1714’

Catalunya celebra, l’Onze de Setembre, la Diada Nacional en record de la fi de la Guerra de Successió de 1714.

-Es commemora la defensa a ultrança de les llibertats seculars feta per les institucions i el poble de Barcelona.

-Aquesta festa oficial se celebra cada any des de 1980.

El Sitio de Barcelona 1713-1714 |ANC

Relacionat amb aquest fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta com a document del mes l’obra El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico, de Joaquín de la Llave y García. Una monografia publicada a Madrid a principis del segle XX (1903) per la Impremta del Memorial de Ingenieros del Ejéricto i que forma part del fons de la Biblioteca de reserva Max Cahner.

L’autor de l’obra, Joaquín de la Llave García (Barcelona, 1853 – Madrid, 1915), va ser un militar, matemàtic i escriptor, general d’enginyers. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya, i vicepresident de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Està considerat un dels principals científics militars de l’època. És autor d’altres obres rellevants, com ara “Apología en excusación y favor de las fábricas que del Reyno de Nápoles por el Comendador Escrivá” (1879), “Fortificación de Campaña” (1883), “Una nueva hipótesis meteorològica” (1884), “La artillería de sitio francesa” (1884), “Tablas balísticas de las funciones primarias y secundarias” (1901), o “Estudio histórico del Cuerpo de Ingenieros” (1911), entre altres.

En aquest document s’hi descriu el setge de Barcelona, que va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola i que es va produir entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Un combat que va enfrontar els defensors de Barcelona i partidaris de l’arxiduc Carles, amb les tropes de Felip V i els seus aliats francesos, i que va culminar la matinada de l’11 de setembre, quan les tropes borbòniques van llançar l’assalt general. La resistència oferta a Barcelona i altres territoris de la Corona d’Aragó la va aprofitar Felip V per destruir les muralles de les ciutats que es resistiren a l’avanç borbònic i també per imposar una forta repressió que culminaria amb la crema de viles importants, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, l’empresonament i mort de molts ciutadans (es calcula que el total de baixes catalanes va ser al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de 15.000), acabant amb l’establiment definitiu d’un sol estat sota les lleis de la Corona de Castella. Dos anys més tard, el 1716, amb el Decret de Nova Planta es consolida una governació a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès.

L’exemplar dipositat a l’Arxiu Nacional està enquadernat en mitja pell i presenta un bon estat de conservació. Té 268 pàgines, les darreres de les quals contenen cinc petits plànols, amb els títols següents: “Plano general del sitio y contravalación de Barcelona en 1713-1714”, “Plano de los ataques hasta la segunda paral·lela”, “Plano del ataque próximo”, “Batería de cañones” i “Plano de la ciudadela de Barcelona”. A la portada hi ha una anotació manuscrita a llapis, “M-5745”, molt habitual en els llibres patrimonials d’aquest fons bibliogràfic, i que, possiblement, tingui aquest significat: “M” de Max, i el número d’ordre del llibre en la classificació que va anar fent el productor del fons, Max Cahner, de la seva biblioteca personal. Aquestes anotacions es mantenen en les catalogacions dels registres bibliogràfics.

Aquesta obra, que forma part del fons bibliogràfic Max Cahner, constitueix una part complementària del fons documental que conserva l’Arxiu Nacional.

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 1936-Barcelona, 2013), va ser un eminent editor, polític i historiador de la literatura catalana. Es va formar a l’Escola Alemanya. Impulsor de la nova època de la revista “Serra d’Or” i creador d’Edicions 62; va fundar també Curial Edicions Catalanes i va editar les publicacions “Randa”, “Recerques” i “Els Marges”. Va ser també un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Professor de literatura a la Universitat de Barcelona, rector de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i director de la nova etapa de la “Revista de Catalunya”. Va exercir de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya fomentant la creació i reconstrucció d’institucions culturals, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Actualment, el fons bibliogràfic Max Cahner es troba en la fase final de tractament, s’han catalogat més de 46.000 exemplars. Es tracta d’un fons bibliogràfic singular, amb diverses obres patrimonials i on s’hi poden localitzar temàtiques molt diverses. Molts dels exemplars contenen signatures autògrafes dels autors, així com múltiples dedicatòries manuscrites de Mercè Rodoreda, J. V. Foix, Terenci Moix, Joan Fuster o Jaume Ros i Serra, entre moltes altres; un gran nombre de monografies són exemplars numerats.

Totes les referències bibliogràfiques catalogades de l’Arxiu Nacional són consultables a través del catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat i del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

La consulta presencial de El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico es pot realitzar a la Sala de consulta de l’Arxiu Nacional, sempre amb cita prèvia. Podeu consultar la referència bibliogràfica de la publicació en aquest enllaç BEG. Arxiu Nacional de Catalunya

Font: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Read Full Post »