Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2022

“La cursa de braus, o correguda de toros és un espectacle comercialitzat de tauromàquia on els homes (anomenat torero) s’enfronten contra un toro a peu o a cavall. Té el seu origen al començament del segle xvii i pot consistir en lluites on al final es mata el toro, en jocs esportius o en jocs burlescs”.

“Perdonin si començo amb una confidència personal: jo, que sóc contrari als bous, entenc de bous. Durant anys, quan em van recollir a Saragossa durant la postguerra, vaig tractar gairebé diàriament amb el senyor Celestino Martín, que era l’empresari de la plaça.  Això em va permetre conèixer els grans de l’època: Jaime Noain, L’Estudiant, Rafaelillo, Nicanor Villalta, em va permetre conèixer també, malgrat tot, el món del toro: les pallisses amb sacs de sorra a l’animal presoner per trencar-lo, els llargs  dejunis substituïts poc abans de la festa per un dinar excessiu perquè el toro se sentís cansat, la tècnica de fer-li trobar la capa diverses voltes a l’arena per esgotar-lo… Si algun lector va a la plaça, li prego observi l’esgotament del  animal i com respira, i això abans de començar.

Vaig veure les puies, les vaig tenir a la mà, les vaig sentir.  Qui pagui per veure com a un ésser viu i noble li claven això hauria de demanar perdó a la seva consciència i demanar perdó a Déu.  Qui és capaç de dir que això no destrossa?  Qui és capaç de dir que això no causa dolor?  Però, és clar, el torero, és a dir, l?artista necessita protegir-se.  La pica trenca al bou els músculs del coll, ia partir de llavors l’animal no pot girar el cap i només aconsegueix envestir de front.  Així el famós sap per on passaran les banyes i acostar-se després com un heroi, tacant-se amb la sang del llom de l’animal a més glòria de la seva valentia i el seu art.

Em vaig adonar, en la meva ingenuïtat de noi (els ingenus veuen la veritat), que el toro era l’únic innocent que hi havia a la plaça, que només buscava una sortida a l’arena del suplici, tant que de vegades, en la seva desesperació,  es llançava a l’estesa.  El vaig veure patir estocades i estocades, perquè gairebé mai se’l mata a la primera, i ha quedat a la meva memòria un pobre toro gemegant al centre de la plaça, amb l’estoc a mig clavar, demanant una pietat inútil.  L’animal estava demanant pietat…!  Això ha quedat a la memòria secreta que tots tenim, la meva memòria del plor.

I en aquesta memòria del plor hi ha l’horror de les banderilles negres.  A un pobre animal manso li van clavar aquestes vares amb explosius que feien saltar a trossos la carn.  I la gent pagava per veure’l.

Qui acudeix a la plaça hauria de fer ús d’aquest sentit de la igualtat que tots tenim i adonar-se que veurà un joc de mort i tortura amb un sol perdedor: l’animal.  El perill del toreig, a més d’immoral com a espectacle, és efectista, i si no ho fos, si a sobre paguéssim per veure morir un home, faltarien mans i lleis per prohibir la festa.

Gent docta em diu: t’equivoques.  Això és una tradició.  Cert.  Però gent docta em recorda: teníem la tradició de cremar vius els heretges a la plaça pública, la d’executar a garrot davant de tota una ciutat, la de l’esclavitud, la de l’educació a pals.  Totes aquestes tradicions les hem anat eliminant amb lleis, cultura i valors humans.  No hi haurà una llei per prohibir aquesta darrera tortura, per la qual a més paguem?

Perdonin aquest vell periodista que encara sap mirar els ulls d’un animal i no ha perdut la memòria del plor.”

Francisco González Ledesma el 2006|Wikipèdia

Francisco González Ledesma (Barcelona, 17 de març de 1927 – Barcelona, 2 de març de 2015) també conegut amb el pseudònim de Silver Kane, fou un advocat, escriptor en llengua castellana i periodista català, especialitzat en novel·la policíaca. Juntament amb Manuel Vázquez Montalbán, és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya. Era el pare del també periodista Enric González.

Font: EL PAÍS;  Francisco González Ledesma, periodista i escriptor, Wikipèdia

Read Full Post »

Castellfollit de la Roca s’alça sobre una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d’alçada i de gairebé un quilòmetre de comprimento, retallat pel riu Fluvià.

Vista aèrea Castellfollit de la Roca|CEDIDA

Els estrets carrerons del poble desemboquen a l’antiga església de Sant Salvador, a l’extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.

Castellfollit de la Roca és una de les portes dentrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El barri vell està situat sobre una cinglera basàltica formada per dues colades de lava superposades. El nostre recorregut comença a la plaça de Catalunya i s’endinsa als carrers de la part vella del poble. Una part d aquesta ruta coincideix amb l antiga via romana Annia. Des de la passarel·la sobre el riu Fluvià es pot contemplar l’espectacular cinglera amb el poble sobre ell.

A Castellfollit de la Roca trobareu senyalització en braille de diferents punts d’interès turístic que conformen l’itinerari circular que permet recórrer els carrers del nucli antic per arribar als miradors de la paret basàltica i visitar l’antiga església.

Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat. El terme comprèn el nucli urbà, un alzinar de 35 ha. i unes 30 ha. de terres de secà.

L’antiga vila, que estava envoltada de murs, va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428.

L’any 1462, durant la Guerra Civil Catalana, va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat. El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el marquès de Mortara.

L’any 1691, els francesos van enderrocar el castell. El 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, prop del poble, a la serra del Toix entre Castellfollit i Oix, va tenir lloc, la batalla del Toix, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas.

http://www.castellfollitdelaroca.cat
Plaça de Sant Roc, 2 · 17856
☎️ 972 294 003 · Fax: 972 294 178 ·
ajuntament@castellfollit.cat

Read Full Post »