D’origen sud-africà i comportament entremaliat però molt intel·ligent i lleial, el Crestat rodesià també conegut com Rhodesian Ridgeback (el seu nom en Anglès) és un gos que t’enamorarà a primera vista.
Excel·lent com a gos de companyia, company de caça o gos de vigilància gràcies a la seva gran mida, pot ser a més, el teu millor amic. Vols conèixer tots els detalls sobre la raça?
Característiques del Rhodesian Ridgeback
Alçada a la creu: Uns 70cm aprox. en mascles i 60cm aprox. en femelles
Pes corporal: Fins a 40 quilos en mascles i 35 quilos en femelles
Tipus de pèl: Curt i de color vermellós o marró clar
Esperança de vida: 12 anys aprox.
Caràcter: Actiu, lleial, vigilant, intel·ligent, tossut, poderós
Salut: Propens a patir «sinus dermoide» (patologia congènita a la pell)
D’on prové la raça?
Van ser els colons europeus en arribar al Sud d’Àfrica, a l’interior del Cap de Bona Esperança, al segle XVI els que van topar amb un un poble –els Khoikhoi-, que feia servir un gos semidomesticat per protegir el bestiar.
Els agricultors, posteriorment, van millorar la raça per poder utilitzar-lo com a gos de cacera a terres inexplorades d’Àfrica. Necessitaven gossos que poguessin aixecar la caça major a més de protegir les seves granges dels humans rondadors i els animals salvatges durant la nit.
De la mateixa manera, necessitaven un gos que pogués resistir les dificultats que suposava viure a la muntanya africana, capaç de sobreviure als dràstics canvis de temperatura (de la calor del dia a les temperatures gelades de la nit), podent passar vint-i-quatre hores sense aigua.
També necessitaven que tingués els cabells curts per així evitar les paparres de la muntanya. A més, aquell gos també havia de ser un gos de companyia i protecció per a la dona i els fills. Buscaven l’exemplar perfecte.
Ja al segle XIX, els europeus havien importat una gran varietat de gossos a aquesta zona dÀfrica. Per la seva banda, a causa del clima extrem, l’escassetat d’aigua o l’aridesa del terreny, es va observar que no podien fer certes tasques.
Es van adonar que, al contrari que les races que pretenien incloure, els gossos autòctons estaven totalment adaptats i amb prou feines esbufegaven, per la qual cosa els criadors van agafar el desitjable de cada raça i van crear un súper-gos al qual van qualificar de «gos lleó».
Com és el Rhodesian Ridgeback?
Ens trobem davant d’un gos de bona presència, musculós, àgil, fort i actiu, d’aparença simètrica i equilibrada. A primera vista té una bona planta i una forma atlètica, capaç de recórrer grans distàncies amb una velocitat adequada. Té una elegant agilitat i solidesa sense resultar robust.
Per descomptat, i com el mateix nom de la raça indica, així que observem un Crestat Rodesià, el que més ens cridarà l’atenció com a tret distintiu, és la cresta que aquest té a l’esquena.
La cresta està formada pel creixement dels cabells en direcció oposada|al de la resta. Normalment, comença just darrere de les espatlles i baixa fins just abans dels malucs. En el punt on comença la carena hi ha dues corones idèntiques (espirals) directament oposades entre si.
La cresta ha d’estar clarament definida i ser simètrica, estrenyent-se cap al maluc. La longitud de la corona no haurà de ser superior a 1/3 de la longitud total de la cresta o ridge.
Una bona mitjana de l’amplada és de 5 cm. No obstant això, no tots els cadells neixen amb la cresta, ja que poden comptar amb més de dues corones o amb menys, o poden ser asimètriques. També pot ser curt o llarg (si bé això darrer és molt rar de veure) o pot ser irregular.
El seu mantell de cabells és curt, dens, llis i brillant, sense ser llanós o sedós. El color normalment oscil·la des del blat clar al blat vermellós o comú vermell, segons admet l’estàndard de la raça. Està permesa oficialment la presència de blanc al pit i als dits, però no és desitjable un excés de pèl blanc a l’abdomen o sobre els dits.
Morfologia de la raça
L’estàndard de la raça ens indica que els mascles han de mesurar al voltant dels 63 i 70 cm d’alçada de creu i tenir un pes d’entre els 36 i els 41 kg. Per la seva banda, les femelles resulten ser, com a la majoria de les races, una mica més petites. Tenen unes mides d’entre 61 i 66 cm d’alçada i un pes entre 32 i 36,5 kg.
El cap és de bona longitud. Posseeix un crani pla, força ample i ben marcat. El musell resulta ser llarg i potent, amb uns llavis de vores correctament ajustats i unes mandíbules fortes fetes per a la caça de preses pesades.
La seva tòfona tendeix a ser marró o negra, normalment depenent del color del pelatge. Té uns ulls rodons i expressius, d’un color en harmonia constant amb el pelatge.
Quant a les seves orelles, són d’inserció força alta però d’una mida mitjana, les quals acaben en punta arrodonida i resulten estar enganxades al capdavant amb una caiguda molt lleu i de forma natural.
Fixant-nos en el seu cos, aquest es mostra potent ja que les seves potes davanteres són rectes i fortes, amb una correcta ossada i amb uns colzes molt propers al cos, cosa que el converteix en un animal força resistent.
El seu coll no presenta papada i llisca fins a un pit que no és massa ample, fins i tot més aviat ampli i baix. Les costelles es troben moderadament arquejades sota una potent esquena que sosté un llom fort i musculós.
La cua és gruixuda al naixement però disminueix cap a la punta que acaba amb una lleugera curvatura cap amunt
Aquesta morfologia correspon a l’estàndard acceptat i reconegut per la Real Societat Canina d’Espanya (RSCE) incloent-los dins dels gossos tipus sabueso, gossos de rastreig o races semblants.
Temperament del Rhodesian Ridgeback
El Rhodesian Ridgeback és un gos lleial, intel·ligent i independent per la qual cosa resulta ser una mica distant amb les persones estranyes sense arribar a ser agressiu.
Té un temperament tranquil, solemne, dolç i estable, anteposant ignorar abans que desafiar. El seu caràcter és fort i li agrada protegir la família.
Tot i que, sent cadell, ens trobem davant d’un gos de caràcter molt actiu, un cop madur es convertirà en un gos extremadament tranquil. Tan tranquil que, pot fer la impressió de ser un sabueso gran i gandul, encara que normalment presentarà un aspecte una mica amenaçador.
Com que aquest gos es va crear per ser, entre altres coses, un bon protector de famílies, estem davant de gossos extremadament tolerants i excel·lents companys, així que gaudeixen de la companyia d’altres gossos, sempre que no s’ajuntin massa mascles ja que podrien produir-se baralles pel domini.
Aquests gossos poden portar-se bé amb els gats si han crescut junts. Com que les seves arrels són caçadores, no sol congeniar amb altres animals molt petits ja que poden ser observats com una presa.
Es tracta d’un gos pacient, sobretot amb els nens, pels quals sent especial debilitat encara que, per la seva mida i força és recomanable estar alerta quan jugui amb ells per evitar qualsevol accident.
Són excel·lents gossos de guarda i protectors de la família, però han de saber qui està al comandament. És fidel i afectuós amb el seu amo però reservat amb els estranys, encara que rarament borda. Els gossos crestats sempre estan alerta davant qualsevol cosa que surti fora del comú.
Convivència i educació
Com que necessita ser entrenat des de cadell, la seva adquisició no es recomana per a persones sense experiència o primerenques. És important, com en totes les races, que se li ensenyi a socialitzar com més aviat millor doncs així s’evitaran inconvenients en el seu comportament.
El Rhodesian s’ensinistra amb facilitat de manera que la seva domesticació està per sobre de la mitjana. Aquesta raça requereix entrenament basat en reforç positiu (a base de recompenses).
Donades les seves habilitats innates com a guardians, els crestats no s’han d’ensinistrar com a gossos per a protecció. El seu instint protector natural s’ha de sotmetre a un ensinistrament en obediència per controlar-lo.
Com és la seva salut?
Segons l’estàndard, la cresta del Rhodesian és un atribut indispensable, de manera que tradicionalment els criadors han descartat aquells que no complien el requisit.
Un requisit que, per altra banda, pot comportar inconvenients per a la seva salut ja que s’ha demostrat que la mutació que causa la formació de la cresta predisposa el gos a patir una malaltia anomenada «sè dermoide» o «dermoide sinus».
Generalment és un gos sa i atlètic. Però, com totes les races, pot patir altres malalties:
Displàsia de maluc: La selecció genètica és una de les millors solucions per reduir la incidència, però és molt important una bona alimentació i un exercici moderat, que ajudarà a prevenir la displàsia en la seva etapa adulta.
Displàsia de colze: igual que la de maluc, és un trastorn degeneratiu que afecta l’articulació.
Hemofília: és un trastorn hereditari que produeix una mala coagulació de la sang.
Font: Laura Carrascal Gómez
BELLATERRA.CAT 