Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Acàcia de Constantinoble’

Nom comú o vulgar: Acàcia de Constantinoble, Albizia, Arbre de la seda, Para-sol de la Xina, Arbre de Constantinoble, Arbre de les sedes, Acàcia de Pèrsia, Acàcia persa, Acàcia taperera. Família: Leguminosae. Origen: de l’Iran a la Xina, Taiwan.  Àsia subtropical.

Foto nocturna de l’Albizia julibrissin Durazz.Nom científic o llatí

– Distribució: planta molt estesa pel cultiu. Es va introduir a Europa el 1745. També ha estat cultivada als Estats Units i Àfrica tropical. La seva presència és molt habitual a totes les zones costaneres espanyoles.

– Alçada de 8-12m. Diàmetre 6-8m.

– Bellíssim arbre de llargues ramificacions, sovint combades, i fullatge molt elegant, semblant al de les falgueres.

– A la tardor perd el seu delicat fullatge donat per la intensa divisió de les fulles en petites parts independents anomenades folíols, inserits de manera ordenada a banda i banda dels nervis foliars.

– Fulles alternes, disposades en plomalls terminals, bipinnades, amb 7-12 parells de pinnes cadascuna amb 16-40 parells de folíols.

– Floreix a l’estiu i principis de la tardor, a partir del juny (o finals de maig en alguns anys), fins al setembre, l’octubre o fins i tot el novembre. Els fruits maduren la tardor i aquests es mantenen força temps sense caure.

– Flors perfumades, reunides en malls de crestes sedoses de color crema i rosa carmí.

– Molt atractiva en floració, la que al nostre medi es produeix des de finals de primavera fins a començaments de l’estiu.

– Llegums rectes o subfalcades, penjolls, aplanades, castanyes, de 10-20 cm de llarg.

– Hi ha una varietat coneguda com a ‘Rosea’, amb flors d’intens color rosat i que admet ser cultivada en regions menys càlides.

– Produeix una ombra àmplia però lleugera.

– És apreciada en jardineria pel seu agradable fullatge i per les seves flors força vistoses, sent molt cultivada en carrers, places i jardins. Ús: aïllat, en grups i en passeigs i en peus aïllats.

– Humitat: Durant el primer any de vida de l’exemplar cal regar-lo bisetmanalment a l’estiu i setmanalment durant les estacions intermèdies. En anys successius es pot reduir el reg perquè ara ia l’aparell radical pot obtenir del terreny la humitat precisa.

– L’Acacia de Constantinoble requereix un ambient càlid i ple sol.

– Amb el terreny no és gaire exigent, encara que prefereix els de naturalesa alcalina i poc humit.

– Tolera el mar.

– Sense plagues ni malalties destacables.

– Es multiplica per llavors i les varietats per esqueixos.

– Les estaques de tija no arrelen, però es té èxit fent arrelar estaques d’arrel de diversos centímetres de llaurada i de 1.5 cm o més de diàmetre, preses i plantades a començaments de primavera.

– Les llavors, a causa de les cobertes impermeables, requereixen tractament amb aigua bullint 5 segons seguit d’aigua
corrent a temperatura ambient durant 24h. Sembra directa a la tardor o primavera.

Font: infojardin

Read Full Post »