Segons publica avui Cerdanyola Info i Cerdanyola Ràdio, l’Ajuntament de Cerdanyola presentarà recurs contra la sentència del jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.
L’Ajuntament de Cerdanyola considera que no s’ha donat resposta a les observacions plantejades des del municipi i s’apel·larà la resolució fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
El portaveu del govern, David González, ho ha confirmat en una entrevista a Cerdanyola Ràdio en què ha mostrat el màxim respecte a les resolucions judicials, però també ha destacat que el govern municipal farà ús dels mecanismes legals que li permeten defensar el que creuen que és més just. González creu que la sentència ferma trigarà entre un any i any i mig en resoldre’s i subratlla que en tot cas l’Ajuntament complirà el que digui aquesta resolució judicial final, però remarca que creuen que la darrera sentència no respon totes les observacions plantejades per l’Ajuntament en aquest procés.
El projecte per demanar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny de 2019 que el jutjat contenciós-administratiu 6 de Barcelona considera validades.
L’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar, mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost del mateix any, donar inici a l’expedient i ara serà novament als tribunals on es determini si s’ha d’iniciar o no aquest expedient.
👇Obrint aquest enllaç trobareu l’entrevista de David González avui a Cerdanyola Ràdio
Avui dilluns, 31 d’octubre, és el Dia de les Víctimes del Franquisme i el Govern d’Espanya fa un homenatge a les víctimes del franquisme que marca la Llei de Memòria Democràtica
Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, nascuts a Fuensanta de Martos, i peixeters a Pedro Abad, sense delictes de sang, van ser condemnats pel franquisme|FLPT
La norma, que va entrar en vigor aquest mes, estableix el 31 d’octubre com a dia de record de les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, entre elles les Tretze Roses i les Sensebarret.
El Govern homenatja a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre elles les Tretze Roses i les Barret, amb motiu del dia que la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica estableix per recordar aquest col·lectiu.
Ho fa fet en un acte que s’ha celebrat avui a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional, presidit pel cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, al qual han acompanyat altres membres del Govern, familiars de víctimes i representants polítics i institucionals i d’associacions vinculades a la Memòria Històrica.
Sánchez a fet entrega d’una vintena de diplomes, que han rebut familiars de les víctimes i representants d’associacions com les Tretze Roses o les Sensebarret.
La Ley de Memoria Democrática, que acaba de entrar en vigor tras la seva aprobación definitiva en el Senado, declara el 31 d’octubre com día de record y homenatge a totes les víctimas del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, i el 8 de maig como día de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili a consecuència de la Guerra Civil i la dictadura.
Dones antifascista a la presó franquista de Còrdova|CEDIDA
En concret, la llei considera víctima a aquelles persones que hagin patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Entre les víctimes, la llei inclou els morts i desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura, però també els exiliats, les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, així com les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.
Nació Digital|La urbanització vallesana veu la llum al final d’un llarg procés que permetria la seva annexió a Sant Cugat
La consulta del 9-N a Bellaterra | EMD de Bellaterra
Sergi Baixas|Primer va intentar esdevenir un municipi independent i, davant dels impediments legals, ara la lluita s’ha redirigit a annexionar-se amb Sant Cugat. Això sí, sembla que la majoria de veïns de Bellaterra ho tenen clar: no volen continuar formant part de Cerdanyola.
La petició del divorci entre ambdues administracions vallesanes es remunta a la dècada dels anys 90, quan els veïns d’aquesta urbanització -amb una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) pròpia- van començar a denunciar perjudicis fiscals i mal funcionament dels serveis asseverant que l’Ajuntament de Cerdanyola no invertia ni un 20% dels impostos recollits a la colònia. Unes motivacions que, amb el temps, també han derivat en qüestions més de caràcter logístic.
Amb una Universitat Autònoma i l’AP-7 pel mig, el veïnat al·lega que Cerdanyola els queda massa lluny i incomunicada. Per altra banda, la connexió és força més fluida amb Sant Cugat gràcies a l’assiduïtat dels trens de FGC que passen cada deu minuts. En aquesta línia, un estudi encarregat per l’EMD de Bellaterra revelava que el 60% del veïnat “feia vida” habitual a Sant Cugat -des d’oci a esport o feina- enfront d’un 7% que ho feia a Cerdanyola.
Ja l’any 2015, en el moment àlgid del procés sobiranista, Bellaterra va optar per celebrar una consulta popular amb un 53% de participació on el 94% del veïnat es posicionava pel “sí” a la independència de Cerdanyola. El Parlament de Catalunya, però, va tombar qualsevol anhel en aquesta direcció, tot i que sí que instava a millorar el conveni competencial per mirar de redreçar la situació.
No obstant això, i davant la impossibilitat legislativa, el barri va decidir canviar l’objectiu a partir de les modificacions dels límits territorials. Així, fa només tres anys la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va organitzar una recollida de signatures per reclamar formalment la seva annexió al terme municipal adjacent. Malgrat la significativa participació, que tornava a vorejar el 55% del veïnat, el consistori de Cerdanyola va decidir bloquejar qualsevol mena de passa en aquesta direcció.
O així ha estat fins ara, perquè un Jutjat de Barcelona -a petició de la comissió en qüestió- acaba d’ordenar a l’administració de Cerdanyola admetre a tràmit aquest procés d’avaluació de separació i posterior annexió, reclamant l’opinió a cadascuna de les parts implicades. Un document que, posteriorment, s’haurà d’elevar a la Generalitat que serà l’encarregada de donar el vistiplau, si ho considera oportú, de l’esperat divorci.
Les motivacions
En declaracions a NacióDigital, Chus Cornellana, una de les impulsores de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, celebra esperançada l’última resolució dels tribunals que, confia, permetrà desencallar el procés de segregació i posterior annexió. Cornellana també assevera que, més enllà de les motivacions logístiques, Sant Cugat té més experiència en la gestió de les EMD -avesada ja amb la de Valldoreix- i que, per tant, serà més fàcil que doni respostes a les reivindicacions de la urbanització.
Vestir-se d’algun personatge ajuda els més petits a despertar-ne la imaginació i a ser més creatius i empàtics. És una festa on també cal respectar els seus gustos, i que es pot aprofitar perquè coneguin per què se celebra el Dia de Tots Sants.
La psicóloga infantil Silvia Álava Sordo| PABLO BLÁZQUEZ DOMÍNGUEZ
Bruixes. Aranyes. Fantasmes. Carbasses. Halloween és a tocar i molts nens i nenes viuen amb emoció aquesta festa, perquè es disfressaran i al col·legi serà un dia diferent. Però coneixen el veritable significat d’aquesta celebració importada dels Estats Units i que ha agafat cada cop més força en els darrers anys? Què ha passat amb el nostre Dia de Tots Sants? Silvia Álava Sordo, psicòloga infantil i autora de llibres com Per què no sóc feliç? Viu i gaudeix sense complicar-te la vida o L?art d?educar jugant, és de l?opinió que s?està perdent la finalitat d?aquest dia: que avis, pares i fills convisquin amb la nostàlgia i la mort.
Efectivament, Halloween és una celebració que no és nostra, sinó importada, i que ha deixat de banda el nostre Dia de Tots Sants, en què anem als cementiris, portem flors i encenem espelmes pels nostres éssers estimats. I crec que som molt hipòcrites, perquè celebrem aquest dia i ens disfressem, però no parlem de la mort amb els nens”. Àlava fa referència al fet que molts pares i mares no fan partícips els seus fills de tot el ritual que comporta l’1 de novembre a Espanya. “Sembla una broma, però no passa només aquell dia. Hi ha progenitors que són incapaços de bregar amb la mort, que contínuament allunyen els seus fills dels hospitals, dels tanatoris i, fins i tot, de la malaltia. I això està malament perquè la mort és part de la vida, i aquest dia pot ser una bona oportunitat per recordar aquells que ja no hi són”, afegeix.
“Hem importat tota aquesta parafernàlia de la disfressa de Halloween, disfresses de zombis, de bruixes, d’esquelets, però després se’ns ha oblidat tota la part més emocional”, incideix. Per a ella, aquesta part emocional és parlar de la mort amb els nens: “Que entenguin que morir forma part de la vida. Tot i que és cert que fins als sis anys els menors no entenen la idea del no retorn, que si mors ja no tornes”, diu l’experta en referència a l’edat en què el desenvolupament cerebral comença a entendre que vivim i morim.
Àlava creu que és una bona idea explicar-los que, a més de la il·lusió de disfressar-se a Halloween perquè s’ho passaran fenomenal, existeix l’1 de novembre, un dia en què a Espanya ens recordem de les persones que ja no estan amb nosaltres : “Potser és un bon moment, per exemple, per recordar aquest àvia que va morir aquest any, veient tots junts les seves fotos i explicant-hi històries sobre la seva vida, però no des de la tristesa, sinó des de la nostàlgia. Transmetent-li que, òbviament, ho trobem a faltar, però estem agraïts del temps que hem passat amb ell”. En definitiva, diu, “importar una festa estrangera és genial, però no perdem la nostra”.
Halloween ha arribat per quedar-se, quina disfressa trio?
Però la festa de Halloween és clar que ha arribat per quedar-se. Segons s’acosta el 31 d’octubre, data de la seva celebració (encara que els col·legis ja han començat a celebrar-ho aquests dies), els nens cada cop estan més emocionats que arribi el dia per convertir-se en vampir, bruixa o mòmia. Quant a les disfresses que haurien de triar, Álava Sordo és contundent a assenyalar que no es facin servir màscares, sobretot si els nens són petits: “No és només perquè no se’ls veu la cara, sinó també perquè els pot aclaparar i fer que respirin malament”. A més, hi ha menors als que els fa por anar de vampirs, bruixes o esquelets: “El millor en aquestes situacions és explicar què és Halloween, la part més lúdica de la Nit dels Morts, com són les vestimentes, les carbasses o el truc o tracte —anar de casa a casa demanant llaminadures—, i preguntar-los si ho entenen i com volen participar. Potser volen anar disfressats d’una altra cosa. I també està bé”.
Durant aquests dies sovint també es dóna el debat entre pares i mares de si és millor o pitjor comprar una disfressa o fer-ho a casa. “Al meu entendre, és millor fer-ho”, assegura convençuda Àlava. Però no fa referència que els pares i les mares estiguin cosint a les nits, sinó a fer-ho involucrant els nens, generant un moment de creativitat en família: “Podem agafar simplement cartolines, gomes, les coses que tenim per casa, i anar-hi construint-lo a poc a poc tots plegats”. La psicòloga vol deixar clar que no es tracta de guanyar un concurs, i que l’objectiu és fer una cosa divertida, encara que no quedi tan espectacular com una superdisfressa comprada. “A més, amb aquest tipus d´activitats s´aprèn a treballar en equip, i el menor se sentirà molt més implicat”.
Això sí, Àlava incideix que a les classes hi ha d’haver consens a l’hora d’escollir entre una disfressa comprada o una de feta: “Òbviament, potser a l’aula hi ha algun nen o nena que la seva família no pugui comprar-la. Conèixer la situació individual de cada menor és essencial perquè el docent pugui lloar així l’esforç i la creativitat del nen i la seva família. I, sobretot, no es tracta de qui té la millor o la pitjor disfressa, és un moment de cohesió del grup, per passar-ho bé, un dia en què fem coses diferents”.
Normalment, i sobretot en Educació Infantil, hi ha una tendència que els professors escullin el tema de la disfressa perquè tots els nens vagin iguals: tots bruixes, tots carbasses, tots aranyes, etcètera. En opinió d’Àlava, és important que els docents tinguin en compte els gustos dels seus alumnes i que escullin disfresses que puguin entendre: “Una bona idea seria que tots vagin d’animals, de professions que són fàcils de representar i, en aquest cas , de Halloween, doncs de mòmies o bruixes. Què és el que un nen no entendrà? Doncs que es decideixi que tots vagin, per exemple, de la dècada dels vuitanta o d’una pel·lícula de terror concreta”. A més, els professors haurien de ser comprensius que un nen acudeixi a classe amb alguna cosa diferent, encara que no estigués previst: “No passa res. Ens divertim igual”.
“Hi ha nens a qui els encanta disfressar-se, però n’hi ha d’altres que no”, prossegueix la també escriptora. “I en aquestes situacions cal respectar la seva opinió, cal entendre que no ho vulgui fer”. En conclusió: no cal obligar-ho ni convèncer-ho perquè ho faci, malgrat la pressió que pugui exercir sobre ell que la resta de la classe sí que ho faci. Àlava afegeix que, en aquests casos, el millor és explicar bé al menor el que es trobarà quan arribi a l’escola el dia que toqui disfressar-se: “Cal avisar-lo que tots aniran caracteritzats menys ell, i que potser tingui que respondre preguntes dels seus companys o de la comunitat escolar. Cal advertir-lo també que potser se senti una mica estrany en ser l’únic que va diferent”. La psicòloga suggereix que se li pot proposar comprar o fer una disfressa junts els dies anteriors per si canvia d’opinió o, fins i tot, ficar-la a la motxilla per si de cas: “Amb el seu permís, és clar. Cal informar-lo”.
Els beneficis de disfressar-se
“Els pares i mares han de saber que disfressar-se va més enllà que el nostre fill es vesteixi del seu personatge favorit a Carnavales o Halloween. Quan un nen ho fa, està interpretant un rol, juga. I no em refereixo només als vestits que es compren a les botigues; el menor ho fa a qualsevol època de l’any, sense excuses i amb qualsevol cosa. Podeu utilitzar paper, draps, teles o la roba de la mare o el pare. Tot s’hi val”. I els beneficis són molts.
Segons explica l’experta, aquest tipus de joc simbòlic —activitat espontània en què els petits utilitzen la seva capacitat mental per recrear un escenari com a entreteniment— fomenta la creativitat, la imaginació i l’empatia: “De vegades, no és fàcil entendre els sentiments de els altres, i les disfresses poden ajudar els nens a entendre situacions que no els són conegudes; els ajuden a crear i viure diferents personatges i, a més, ho fan passant-s’ho bé”.
Què fer si el teu fill té por de Halloween?
Halloween és també una data que pot espantar molts nens, sobretot als més petits, als quals pot no agradar-los una festa que es relaciona amb bruixes, fantasmes, monstres i dolents. La psicopedagoga Sonia López Iglesias resumeix el que es pot fer en aquests casos amb aquestes cinc pautes:
No cal obligar els nens a disfressar-se o a estar en contacte amb persones disfressades si no ho desitgen.
El primer que caldria fer és explicar-los en què consisteix la festa, d’on prové i assegurar-nos que entenen que tot el que hi passa no és real (per exemple, que una persona morta no pot ressuscitar).
Es poden fer servir contes que tractin la diferència entre la realitat i la ficció i sobre com afrontar la por.
No se’ls ha de ridiculitzar si mostren por; han de sentir que es valida la seva emoció i l’acompanyem amb calma i respecte.
Podem proposar-los que ens disfressem plegats perquè sigui molt més divertit, o fer alguna recepta de cuina relacionada amb el tema.
Una sentència obliga l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar el tràmit perquè la Generalitat accepti o rebutgi el canvi de municipi de l’EMD
Seu de l’EMD de Bellaterra | EMD de Bellaterra
Jordi Pascual Mollá|El passat 6 d’octubre una sentència desbloquejava els tràmits iniciats per la comissió veïnal per impulsar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat. La resolució deixava clar que els veïns sí que havien recollit les signatures de més d’un 50% del cens afectat per la proposta de segregació i annexió, obligant així l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar la tramitació, que suposarà portar l’afer al Departament de Territori, encarregat de resoldre la proposta prèvia consulta als ajuntaments afectats.
La sentència no significa necessàriament que Bellaterra s’annexioni a Sant Cugat però sí que es dona una oportunitat al tràmit després que la presentació de les signatures per part de la comissió veïnal topés amb un decret d’alcaldia d’agost del 2019 –principis d’aquest mandat i, per tant, amb Carlos Cordón (PSC) com a alcalde– en què es desestimava el tràmit per, es recollia, no haver tingut prou suports. Ara la sentència deixa clar que les 1.133 signatures verificades pel propi Ajuntament de Cerdanyola sí que representen més d’un 50% del cens.
“L’Ajuntament pot presentar al·legacions a la sentència però, si ho fa, no tindran recorregut perquè la resolució és clara”, defensa Chus Cornellana, membre de la comissió veïnal, “els nostres impostos representen molt de pes per a l’Ajuntament de Cerdanyola i per això s’hi oposa però també per això l’annexió pot ser interessant per a Sant Cugat”. Reconeix que el silenci que fins el moment ha mostrat el consistori santcugatenc es deu segurament a l’intent de no entrar en conflicte amb l’ajuntament d’un municipi limítrof.
La comissió ciutadana ha comptat amb el suport de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra des del principi del recorregut. El president actual, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), explica que tot i que l’EMD ha fet suport a la petició veïnal, actualment no pot fer més passos en favor de la comissió ja que l’impuls de la iniciativa havia de ser veïnal.
Andreu, a més, assegura que han mantingut converses amb els governs dels dos ajuntaments i que amb la sentència queda clar que no se sustenta l’argument cerdanyolenc pel qual es considerava que no s’havia arribat a un número mínim de signatures per haver incorporat una zona que no forma part de l’EMD: “El nostre posicionament es pot malinterpretar. No és que ens agradi més Sant Cugat. És que els bellaterrencs no trepitgen Cerdanyola i formem part de la comunitat santcugatenca. És adaptar l’administració a la realitat”. Per ara cap representant polític dels governs cerdanyolenc i santcugatenc ha respost a la petició d’aquest mitjà per tenir la seva veu sobre aquest afer.
La història de l’annexió
Per entendre els motius de la comissió veïnal en quant a l’annexió a Sant Cugat cal remuntar-se al 2015, quan l’EMD va impulsar una consulta per preguntar la ciutadania si volia que Bellaterra esdevingués un municipi independent. La participació va arribar al 53,57% i un 94% va votar a favor del sí però la petició no va tenir recorregut al Parlament de Catalunya davant la impossibilitat de crear nous municipis, tot i el suport explícit de l’EMD com a promotora de la consulta.
És a partir d’aquest moment que es van començar els tràmits per demanar l’annexió a Sant Cugat. Cal tenir en compte que, tal com van publicar en exclusiva Bellaterra Diari i elCugatenc el 2019, ja al 2013 l’EMD va encarregar un estudi sobre la possible annexió que, entre d’altres, va servir per tenir un argumentari al respecte. Un dels arguments més polèmics era que l’annexió beneficiaria CiU i l’alcaldessa santcugatenca del moment, Mercè Conesa. Tot i això, també es recollien altres motius socioeconòmics i d’identificació amb Sant Cugat.
Si bé, el procés actual es remunta al 2018. En fem un repàs històric:
Els telèfons d’alguns espanyols vibraran durant uns segons i rebran un xiulet i un missatge explicatiu
En què consisteix i per a què serveix ES-Alert, l’aplicació que envia xiulets d’emergència al mòbil
El Ministeri de l’Interior envia alertes als mòbils d’alguns espanyols des de dilluns 24 d’octubre per assajar un protocol d’avís ràpid d’emergències o catàstrofes imminents. Es tracta del sistema ES-Alert, també conegut com a ‘112 invers’, que enviarà un xiulet als números escollits.
Juntament amb el xiulet, els telèfons vibraran i rebran un missatge explicant que es tracta d’una prova del sistema d’alertes de protecció civil a través de les xarxes de telefonia mòbil i assenyalant que no cal fer res especial.
Els missatges seran enviats pels centres de resposta a emergències, en coordinació amb el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació Emergències del Ministeri de lInterior. Interior realitzarà aquests tests a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències i fins al 16 de novembre.
Calendari de proves a les comunitats autònomes
L’assaig ha previst un calendari de proves a les diferents comunitats autònomes. Les primeres a rebre als mòbils el xiulet seran Cantàbria, Andalusia i Astúries, que podran llegir l’alerta d’Interior dilluns 24 d’octubre.
Tres dies després, el 27 d’octubre, serà el torn d’Extremadura, el País Valencià i Galícia, mentre que dimecres 2 de novembre podrien llegir el missatge els veïns de Múrcia, Balears, Madrid, Aragó, Navarra i Catalunya.
El 10 de novembre és el dia marcat al calendari per fer arribar l’alerta a País Basc, Castella i Lleó, Canàries i Ceuta. Finalment, dimecres 16 de novembre tocarà a les comunitats de Castella-la Manxa, La Rioja i Melilla.
Una de les mesures del pla de recuperació
El desplegament del sistema d’alertes Es-Alert és una de les mesures del Pla per a la Connectivitat i les Infraestructures digitals i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
El protocol va ser desplegat el passat 21 de juny, i és fruit de la col·laboració entre els Ministeris de l’Interior i d’Afers Econòmics i Transformació Digital, havent estat finançat amb fons de recuperació i resiliència.
La tecnologia ES-Alert, que s’integra a la Xarxa d’Alerta Nacional, permet a les autoritats de Protecció Civil enviar missatges d’alerta generalitzats i immediats als telèfons mòbils localitzats en una àrea afectada per una emergència o una catàstrofe.
Aquesta tecnologia, que es posa a disposició de les autoritats de protecció civil d’àmbit estatal i autonòmic, suma una nova eina d’alertes a la població a què ja compta el sistema nacional de protecció civil.
Recordant al nostre estimat veí Josep Mateu Morenilla (Sabadell, 30 març 1930-28 febrer 2022), parella de Carme Vives, pares de l’actor Sergi Mateu
Josep Mateu Morenilla|Foto: Josep Busoms
El bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, que ens va deixar el 28 de febrer de 2022, va ser un dels socis de la Càmara Club de Sabadell, que l’any 1945, un grup d’aficionats a la fotografia, que es reunien al desaparegut i històric Cafè Español de l’avinguda 11 de setembre (Avenida del Ejército Español en altres èpoques), al davant de l’Hotel Urpi, van decidir fundar un club de fotografia. El que en principi era un club d’amics i amants de la fotografia es va acabar convertint en associació l’any 1949, en l’actual Càmera Club Sabadell.
Entrevista al bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, gran amant de la fotografia, pel sabadellenc Josep Busoms 👇
BELLATERRA.CAT 