Durant dues hores, els trens han passat més freqüentment entre Barcelona, Terrassa i Sabadell, com s’espera que serà definitivament abans que acabi l’any
Jaume Planagumà | La freqüència de pas dels trens dels FGC de la línia Barcelona-Vallès ja és més a prop de ser com la del metro. Aquest dissabte han posat a prova les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell) amb una prova pilot que ha simulat la freqüència de pas que assoliran els combois abans que acabi l’any. La previsió és que en hores punta hi hagi trens a Sabadell i Terrassa cada cinc minuts i a Sant Cugat, cada 2,5 minuts. En aquest darrer cas, actualment cal esperar un mínim de vuit minuts en els moments de màxima demanda, mentre que en les altres dues línies el temps d’espera és de 12 minuts.
Concretament, en la prova s’ha comprovat el bon funcionament de la senyalització de vies i trens, les infraestructures en general i la puntualitat dels trens. Per fer-ho, han incorporat més combois, com passarà quan es millori la freqüència de trens.
La prova ha durat dues hores La prova ha durat dues hores, des de les 7.30 h fins a les 9.30 h del matí. Durant aquest interval de temps, els trens de les línies S1 i S2 han parat en totes les estacions.
Fins ara, FGC havia anat fent diverses proves puntuals i per trams a la línia, la d’aquest dissabte és, però, la primera que s’ha fet en la totalitat de la línia.
Per conneixement de tot el veïnat de Bellaterra compartim la Llei 244/2007 complerta de la Generalitat de Catalunya que fa possible la segregació de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès.
Article 8: Segregació parcial per agregar-se a un altre municipi
8.1 Es pot dur a terme la segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre en algun dels casos següents:
a) Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana.
b) Quan consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable.
8.2 El municipi al qual es fa l’agregació ha de tenir més potencial demogràfic i econòmic que la part del municipi objecte de la segregació.
8.3 S’exceptua l’aplicació de l’apartat anterior quan es tracti d’una alteració de termes recíproca entre dos o més municipis o hi hagi acord dels municipis afectats.
Document jurídic complert de la Generalitat de Catalunya 👇👇👇
La Comissió Bellaterra-Sant Cugat demana a l’Ajuntament de Cerdanyola “que iniciï immediatament i sense més dilacions el tràmit per iniciar el procés de segregació”.
El jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona ordena a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra és Sant Cugat.
El col·lectiu veïnal reclama que s’iniciï el procés “sense més dilació” perquè la Generalitat prengui una decisió sobre la proposta de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat.
El projecte per demanar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 quan el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, Ramon Andreu, ho anunciava en la sessió del Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de novembre.
Pocs dies després, el projecte es presentava en roda de premsa amb el president de la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, i el responsable de l’estudi jurídic encarregat pel col·lectiu, l’advocat Xavier Figueras. El lletrat destacava aleshores que la iniciativa s’havia d’obrir amb una recollida de firmes veïnals que es presentarien a l’Ajuntament de Cerdanyola. El municipi ,segons Figueras, hauria de tramitar l’expedient de forma obligada i enviar-lo a la Generalitat perquè aquesta determinés si acceptava o no la petició veïnal.
La Comissió Bellaterra-Sant Cugat valora la sentència
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat ha fet públic ara aquesta sentència, amb data 6 d’octubre, que ordena l’Ajuntament l’inici de l’expedient. Davant d’això, la comissió veïnal reclama a l’Ajuntament de Cerdanyola “que iniciï immediatament i sense més dilacions el tràmit per iniciar el procés de segregació”. El col·lectiu subratlla la necessitat de donar “compliment a la legalitat”, tot “respectant la voluntat de la majoria del veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.
Les firmes
La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny de 2019 quan es van lliurar al Registre municipal un total de 1.230 signatures de suport del veïnat de Bellaterra a l’annexió al municipi de Sant Cugat, xifra que havia de superar el 50% del cens electoral de Bellaterra, segons demana la normativa. Aquest era un dels punts de discrepància entre Ajuntament i Comissió que el jutjat resol en favor de la comissió, assegurant que de les 1.230 firmes presentades són vàlides 1.133 i que superen el 50% reclamat, que és, segons la sentencia, de 1.025 firmes.
L’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar, mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost del mateix any, donar inici a l’expedient i la comissió ciutadana va anunciar que aniria al jutjat perquè l’informe jurídic presentat en el seu dia per l’EMD i la comissió subratllava que la instrucció de l’expedient és “un acte obligatori i no queda en mans de l’Administració local el poder decidir” si l’instrueix o no.
Vincles
Des de la Comissió Veïnal sempre han insistit que la proposta d’annexió a Sant Cugat es fonamenta en l’existència de vincles més estrets entre Bellaterra i Sant Cugat que amb Cerdanyola, tot i pertànyer a aquest municipi. En aquest sentit, durant la recollida de firmes, el president del col·lectiu, Miquel Vázquez explicava a aquest mitjà que la petició es fonamenta en motius socials (“desafecció” amb Cerdanyola mentre “es fa més vida a Sant Cugat en temes de consum, oci, transport o escoles”), històrico-identitaris (perquè “volem un reconeixement que no ens ha donat mai l’Ajuntament de Cerdanyola) i econòmics (“ningú se’n recorda de cap inversió municipal que s’hagi fet a Bellaterra”).
Cap dels grups municipals de Cerdanyola, tant l’aleshores govern de Compromís com tots els grups que estaven a l’oposició, van considerar que la proposta fos una alternativa vàlida, titllant-la en ocasions de poc seriosa i de maniobra electoralista davant la proximitat dels comicis locals de maig de 2019.
El vi semidolç de codony Tree Of Life elaborat a Armènia té un color clar, ambre i groguenc, però amb un gust elegant amb una lleugera fragància dolça.
El retrogust és afruitat, amb notes de bouquet de flors silvestres. Recomanem servir-lo a 6 graus de temperatura.
Un vi especial de tardor per gaudir-lo amb els productes de temporada com les castanyes, moniatos, codonyats al forn o els tradicionals panellets de Catalunya
Marcet de blanc (al centre), fent la salutació feixista, davant el monument “a los Caídos”, que estava situat al Racó del Campanar. Arxiu Històric de Sabadell (AHS
BELLATERRA.CAT 