La Via Verda del Vallès és un recorregut que actualment uneix de Sant Cugat, Bellaterra, Sant Quirze i Sabadell a través d’un camí verd. Pot fer-se aquest recorregut en bicicleta o a peu i és especialment adequat per fer-lo amb família i amb canalla.
La Via Verda del Vallès comença (o acaba) a prop de l’estació de FGC de Bellaterra i circula per camins de terra enmig del bosc. En algun moment hi ha pujades i baixades. És un espai tranquil, molt natural on us trobareu amb d’altres ciclistes i també amb persones que hi passegen.
Actualment només hi ha aquest tram obert del que havia de ser un projecte més ambiciós que havia de passar també per Rubí i Cerdanyola i que havia de permetre fer esport i passejades en un entorn allunyat dels nuclis urbans.
Hi ha una proposta perquè aquest recorregut de connectivitat ecològica i paisatgística arribi als 17 quilòmetres des de pràcticament el peu de la Mola fins a les portes del Parc de Collserola. La seva extensió comprendria les planes entre Sabadell i Terrassa, la Serra de Galliners entre Rubí i Sant Quirze i les planes entre Cerdanyola i Sant Cugat.
Sabadell i Terrassa han preservat espais lliures dels seus municipis amb l’aprovació i desplegament del Parc Agrari de Sabadell i l’Anella Verda de Terrassa. La Via Verda del Vallès suposa estendre-ho al conjunt de la comarca. L’atleta Valentí Massana proposava un camí urbanitzat per a facilitar l’entrenament dels esportistes i va endegar una campanya de recollida de signatures per impulsar la seva construcció.
El jutge obliga a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a tramitar l’expedient, tot i que la darrera paraula la tindrà la Generalitat
Vista aèrea de Bellaterra, km 0 de Sant Cugat del Vallès
Albert Solé| L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat encara és possible. Tres anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola haurà de tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi –deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat– a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat, liderada per dos exvocals de l’EMD, Miquel Vázquez i Chus Cornudella.
“No estem units a Cerdanyola, ens cau lluny, no tenim mitjans de transport… estem despenjats físicament i també ideològicament i socialment. En canvi, cada 5 minuts tenim un tren per anar a Sant Cugat”, argumenta Cornudella, vicepresidenta de la Comissió, a Cugat Mèdia. Per constatar aquesta afirmació, l’EMD va fer un estudi i va sortir que el 60% dels bellaterrencs fa més vida a Sant Cugat, i que només un 9% la fa a Cerdanyola.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre els veïns, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un ens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó.
Ara l’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, ha de decidir si presenta recurs d’apel·lació o no. Si no ho fa -o si ho fa i el perd- haurà de tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
Chus Cornudella apunta a les eleccions municipals de 2023 com un punt que pot decantar la balança en aquest cas, en funció dels resultats, tant a Sant Cugat com a Cerdanyola.
BELLATERRA.CAT 