Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/10/2022

Segons publica avui Cerdanyola Info i Cerdanyola Ràdio, l’Ajuntament de Cerdanyola presentarà recurs contra la sentència del jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra-Sant Cugat.

L’Ajuntament de Cerdanyola considera que no s’ha donat resposta a les observacions plantejades des del municipi i s’apel·larà la resolució fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

El portaveu del govern, David González, ho ha confirmat en una entrevista a Cerdanyola Ràdio en què ha mostrat el màxim respecte a les resolucions judicials, però també ha destacat que el govern municipal farà ús dels mecanismes legals que li permeten defensar el que creuen que és més just. González creu que la sentència ferma trigarà entre un any i any i mig en resoldre’s i subratlla que en tot cas l’Ajuntament complirà el que digui aquesta resolució judicial final, però remarca que creuen que la darrera sentència no respon totes les observacions plantejades per l’Ajuntament en aquest procés.

El projecte per demanar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny de 2019 que el jutjat contenciós-administratiu 6 de Barcelona considera validades.

L’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar, mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost del mateix any, donar inici a l’expedient i ara serà novament als tribunals on es determini si s’ha d’iniciar o no aquest expedient.

👇Obrint aquest enllaç trobareu l’entrevista de David González avui a Cerdanyola Ràdio

https://cerdanyola.info/actualitat/lajuntament-recorrera-lordre-de-tramitar-lexpedient-de-la-comissio-bellaterra-es-sant

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Avui dilluns, 31 d’octubre, és el Dia de les Víctimes del Franquisme i el Govern d’Espanya fa un homenatge a les víctimes del franquisme que marca la Llei de Memòria Democràtica

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, nascuts a Fuensanta de Martos, i peixeters a Pedro Abad, sense delictes de sang, van ser condemnats pel franquisme|FLPT

La norma, que va entrar en vigor aquest mes, estableix el 31 d’octubre com a dia de record de les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, entre elles les Tretze Roses i les Sensebarret.

El Govern homenatja a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre elles les Tretze Roses i les Barret, amb motiu del dia que la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica estableix per recordar aquest col·lectiu.

Ho fa fet en un acte que s’ha celebrat avui a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional, presidit pel cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, al qual han acompanyat altres membres del Govern, familiars de víctimes i  representants polítics i institucionals i d’associacions vinculades a la Memòria Històrica.

Sánchez a fet entrega d’una vintena de diplomes, que han rebut familiars de les víctimes i representants d’associacions com les Tretze Roses o les Sensebarret.

La Ley de Memoria Democrática, que acaba de entrar en vigor tras la seva aprobación definitiva en el Senado, declara el 31 d’octubre  com día de record y homenatge a totes les víctimas del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, i el 8 de maig como día de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili a consecuència de la Guerra Civil i la dictadura.

Dones antifascista a la presó franquista de Còrdova|CEDIDA

En concret, la llei considera víctima a aquelles persones que hagin patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.

Entre les víctimes, la llei inclou els morts i desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura, però també els exiliats, les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, així com les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.

Font: Pueblo

Read Full Post »

Nació Digital|La urbanització vallesana veu la llum al final d’un llarg procés que permetria la seva annexió a Sant Cugat

La consulta del 9-N a Bellaterra | EMD de Bellaterra

Sergi Baixas|Primer va intentar esdevenir un municipi independent i, davant dels impediments legals, ara la lluita s’ha redirigit a annexionar-se amb Sant Cugat. Això sí, sembla que la majoria de veïns de Bellaterra ho tenen clar: no volen continuar formant part de Cerdanyola.

La petició del divorci entre ambdues administracions vallesanes es remunta a la dècada dels anys 90, quan els veïns d’aquesta urbanització -amb una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) pròpia- van començar a denunciar perjudicis fiscals i mal funcionament dels serveis asseverant que l’Ajuntament de Cerdanyola no invertia ni un 20% dels impostos recollits a la colònia. Unes motivacions que, amb el temps, també han derivat en qüestions més de caràcter logístic.

Amb una Universitat Autònoma i l’AP-7 pel mig, el veïnat al·lega que Cerdanyola els queda massa lluny i incomunicada. Per altra banda, la connexió és força més fluida amb Sant Cugat gràcies a l’assiduïtat dels trens de FGC que passen cada deu minuts. En aquesta línia, un estudi encarregat per l’EMD de Bellaterra revelava que el 60% del veïnat “feia vida” habitual a Sant Cugat -des d’oci a esport o feina- enfront d’un 7% que ho feia a Cerdanyola.

Ja l’any 2015, en el moment àlgid del procés sobiranista, Bellaterra va optar per celebrar una consulta popular amb un 53% de participació on el 94% del veïnat es posicionava pel “sí” a la independència de Cerdanyola. El Parlament de Catalunya, però, va tombar qualsevol anhel en aquesta direcció, tot i que sí que instava a millorar el conveni competencial per mirar de redreçar la situació.

No obstant això, i davant la impossibilitat legislativa, el barri va decidir canviar l’objectiu a partir de les modificacions dels límits territorials. Així, fa només tres anys la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va organitzar una recollida de signatures per reclamar formalment la seva annexió al terme municipal adjacent. Malgrat la significativa participació, que tornava a vorejar el 55% del veïnat, el consistori de Cerdanyola va decidir bloquejar qualsevol mena de passa en aquesta direcció.

O així ha estat fins ara, perquè un Jutjat de Barcelona -a petició de la comissió en qüestió- acaba d’ordenar a l’administració de Cerdanyola admetre a tràmit aquest procés d’avaluació de separació i posterior annexió, reclamant l’opinió a cadascuna de les parts implicades. Un document que, posteriorment, s’haurà d’elevar a la Generalitat que serà l’encarregada de donar el vistiplau, si ho considera oportú, de l’esperat divorci.

Les motivacions

En declaracions a NacióDigital, Chus Cornellana, una de les impulsores de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, celebra esperançada l’última resolució dels tribunals que, confia, permetrà desencallar el procés de segregació i posterior annexió. Cornellana també assevera que, més enllà de les motivacions logístiques, Sant Cugat té més experiència en la gestió de les EMD -avesada ja amb la de Valldoreix- i que, per tant, serà més fàcil que doni respostes a les reivindicacions de la urbanització.

Font: Nació Digital

Read Full Post »