Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Fuensanta de Martos’

Avui dilluns, 31 d’octubre, és el Dia de les Víctimes del Franquisme i el Govern d’Espanya fa un homenatge a les víctimes del franquisme que marca la Llei de Memòria Democràtica

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, nascuts a Fuensanta de Martos, i peixeters a Pedro Abad, sense delictes de sang, van ser condemnats pel franquisme|FLPT

La norma, que va entrar en vigor aquest mes, estableix el 31 d’octubre com a dia de record de les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, entre elles les Tretze Roses i les Sensebarret.

El Govern homenatja a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre elles les Tretze Roses i les Barret, amb motiu del dia que la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica estableix per recordar aquest col·lectiu.

Ho fa fet en un acte que s’ha celebrat avui a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional, presidit pel cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, al qual han acompanyat altres membres del Govern, familiars de víctimes i  representants polítics i institucionals i d’associacions vinculades a la Memòria Històrica.

Sánchez a fet entrega d’una vintena de diplomes, que han rebut familiars de les víctimes i representants d’associacions com les Tretze Roses o les Sensebarret.

La Ley de Memoria Democrática, que acaba de entrar en vigor tras la seva aprobación definitiva en el Senado, declara el 31 d’octubre  com día de record y homenatge a totes les víctimas del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, i el 8 de maig como día de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili a consecuència de la Guerra Civil i la dictadura.

Dones antifascista a la presó franquista de Còrdova|CEDIDA

En concret, la llei considera víctima a aquelles persones que hagin patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.

Entre les víctimes, la llei inclou els morts i desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura, però també els exiliats, les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, així com les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.

Font: Pueblo

Read Full Post »

 “Penso que un dels moments més tristos de les nostres vides arriba quan es tanca per sempre la porta de la casa dels avis”

Els nostres avis

 Les trobades amb tots els membres de la família que enalteixen el llinatge quan s’ajunten com si es tractés d’una família reial, portant sempre per bandera els avis, els culpables de tot.

 Les tardes d’alegria amb oncles, cosins, néts, nebots, pares, germans i fins i tot nuvis passatgers que s’enamoren de l’ambient que s’hi respira.

 Ni tan sols cal sortir al carrer, estar a casa dels avis és el que tothom necessitaria per ser feliç.

 Els retrobaments per Nadal que cada any que arriben penses, i si és l’última vegada?  Costa acceptar que això tingui data límit, que algun dia tot estarà cobert de pols i els riures seran un record de temps millors.

 L’any passa mentre esperes aquests moments i sense adonar-nos passem de ser nens obrint regals a seure tots els adults a la mateixa taula, jugant des de les postres de dinar fins a l’aperitiu del sopar, perquè quan s’està en família el temps no passa  i l’aperitiu és sagrat.

 Les cases dels avis sempre estan plenes de cadires, mai se sap si un cosí portarà la núvia, un amic o el veí, perquè aquí tothom és benvingut.

 Saludes la gent que passa per la porta, encara que siguin desconeguts, perquè la gent del carrer dels teus avis és la teva gent, és el teu poble.

 Tancar la casa dels avis és adéu a les cançons amb l’àvia i als consells de l’avi, als diners que et donen d’amagat dels teus pares com si es tractés d’una il·legalitat, a plorar de riure per qualsevol ximpleria ia plorar per la  pena dels que se’n van anar massa aviat.

 Així que si tens l’oportunitat de trucar a la porta d’aquesta casa i que algú t’obri des de dins l’has d’aprofitar cada vegada que puguis, perquè entrar-hi i veure els teus avis asseguts esperant per fer-te un petó és la sensació més meravellosa que puguis sentir  a la vida.

 Si resulta que ara us toca ser avis, mai perdis l’oportunitat d’obrir les portes als teus fills i als teus néts i celebrar amb ells el do de la família, perquè només a la família és on els fills i els néts trobaran l’espai oportú per  viure el misteri de l’amor als més propers i als que t’envolten.

Font: Arjonilla, Fuensanta de Martos, José Enrique VB,

Read Full Post »