“Penso que un dels moments més tristos de les nostres vides arriba quan es tanca per sempre la porta de la casa dels avis”

Les trobades amb tots els membres de la família que enalteixen el llinatge quan s’ajunten com si es tractés d’una família reial, portant sempre per bandera els avis, els culpables de tot.
Les tardes d’alegria amb oncles, cosins, néts, nebots, pares, germans i fins i tot nuvis passatgers que s’enamoren de l’ambient que s’hi respira.
Ni tan sols cal sortir al carrer, estar a casa dels avis és el que tothom necessitaria per ser feliç.
Els retrobaments per Nadal que cada any que arriben penses, i si és l’última vegada? Costa acceptar que això tingui data límit, que algun dia tot estarà cobert de pols i els riures seran un record de temps millors.
L’any passa mentre esperes aquests moments i sense adonar-nos passem de ser nens obrint regals a seure tots els adults a la mateixa taula, jugant des de les postres de dinar fins a l’aperitiu del sopar, perquè quan s’està en família el temps no passa i l’aperitiu és sagrat.
Les cases dels avis sempre estan plenes de cadires, mai se sap si un cosí portarà la núvia, un amic o el veí, perquè aquí tothom és benvingut.
Saludes la gent que passa per la porta, encara que siguin desconeguts, perquè la gent del carrer dels teus avis és la teva gent, és el teu poble.
Tancar la casa dels avis és adéu a les cançons amb l’àvia i als consells de l’avi, als diners que et donen d’amagat dels teus pares com si es tractés d’una il·legalitat, a plorar de riure per qualsevol ximpleria ia plorar per la pena dels que se’n van anar massa aviat.
Així que si tens l’oportunitat de trucar a la porta d’aquesta casa i que algú t’obri des de dins l’has d’aprofitar cada vegada que puguis, perquè entrar-hi i veure els teus avis asseguts esperant per fer-te un petó és la sensació més meravellosa que puguis sentir a la vida.
Si resulta que ara us toca ser avis, mai perdis l’oportunitat d’obrir les portes als teus fills i als teus néts i celebrar amb ells el do de la família, perquè només a la família és on els fills i els néts trobaran l’espai oportú per viure el misteri de l’amor als més propers i als que t’envolten.
Font: Arjonilla, Fuensanta de Martos, José Enrique VB,