Una molt bona noticia és que Bellaterra tingui una sala d exposicions, com més coses millor..
Chus Cornellana, veïna de Bellaterra
Vull pensar que és un error d concepte, no malintencionat, però aquesta sala és del Centre Civic de Bellaterra, no de l EMD. L’EMD, si alguna vegada es disposa de pressupost té que anar a un altre lloc, aquí està de prestat.
El Centre Civic és una de les poques coses públiques que tenim a Bellaterra i tindria que funcionar com a tal, com succeeix amb el Centre Civic del Turó de Sant Pau, ho gestiona l’EMD pero segueixen sent Centres Civics, com tots els demés.
Un ajuntament mai s’apròpia d’un Centre Cívic, perquè el veïnat no ho permetrien, tampoc ho pot fer una EMD.
Ja he dit al principi que espero sigui un error d’expresió, però com ho he vist d’altres vegades, no voldria que Bellaterra es quedés sense Centre Civic.
Château-d’Œx ofereix una interessant oferta cultural i turística durant tot l’any. Pel que fa a les tradicions vives, el Museu Pays-d’Enhaut té una impressionant col·lecció de retalls de paper de Pays-d’Enhaut, la Maison de l’Etivaz ofereix el descobriment de com s’elabora el famós formatge DOP del mateix nom, mentre que la Maison du ballon recorre la història de l’aventura aeronàutica a la regió. Un rocòdrom, una bolera de 12 carrils i un poliesportiu completen l’oferta de quatre temporades.
A l’hivern, diverses rutes hivernals de senderisme o raquetes de neu conviden a descobrir la natura dels voltants. El domini esquiable dels Monts Chevreuils, tancat des de l’any 2002, és un important centre d’atracció per a l’esquí de muntanya o amb raquetes de neu. El seu restaurant és una destinació popular per a les excursions amb sortida des de Les Moulins o La Lécherette.
Al poble, la pista de gel a l’aire lliure, camp d’entrenament del club de curling local, acull grans i petits, no lluny del cinema Eden. Cal destacar el Rallye du Goût, cada any al febrer, una excursió d’hivern amb raquetes de neu amb estacions de degustació d’autèntics productes de Pays-d’Enhaut. L’esdeveniment insígnia del complex, però, segueix sent el Festival Internacional de globus aerostàtics, que té lloc l’última setmana de gener. S’ofereixen ofertes turístiques per a famílies així com productes que combinen oci, gastronomia, productes de proximitat i allotjament.
P A l’estiu, el turisme de vianants és el rei amb molts itineraris per la muntanya o per la Sarine. La zona al·luvial de Ramaclé, i la seva cascada prop del pont de Turrian, ofereix agradables llocs de pícnic. El restaurant Le Chalet ofereix demostracions d’elaboració de formatges de dimecres a diumenge a les 10.30 h. La piscina, les rutes de BTT i els esports fluvials completen aquesta variada oferta. L’activitat aerostàtica s’hi ofereix en totes les estacions amb vols en globus aerostàtic i l’escola de parapent.
El festival Au Pays des Enfants té lloc durant 10 dies entre finals de juliol i principis d’agost i ofereix un ampli ventall d’activitats i espectacles per a famílies i nens.
James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983), fou un actor de cinema anglès.
James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983)
Primers anys i inicis al cinema
James David Graham Niven va néixer l’1 de març de 1910 a Londres, Anglaterra, fill d’Edward Graham Niven, oficial britànic, i Henriette Julia Degacher. Té dues germanes, Margeret Joyce i Grizel Rosemary, i un germà, Henry. Per no anar contra la tradició familiar, segueix estudis militars al Royal Military College de Sandhurst d’on surt diplomat el 1930, com a segon tinent. Serveix durant dos anys a Malta, on coneix Roy Urquhart. És promogut tinent el 1933 però sap que no és fet per a aquesta carrera. De resultes d’una llarga i avorrida reunió d’informació sobre les metralladores, que el fa fallar una cita galant, respon de manera insolent a l’oficial que preguntava si hi havia preguntes: “Tindria l’hora? He d’agafar un tren.” Arrestat i empresonat per aquest acte d’insubordinació, distreu l’atenció del guardià fent-lo beure i s’escapa per la finestra. Al vaixell que el condueix a Amèrica, envia un telegrama per anunciar la seva dimissió.
Sencilla tomba de David Niven al cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)
S’instal·la a Nova York, on comença una carrera en el negoci de whisky; després, en el rodeo. Exerceix diverses petites feines, totes condemnades al fracàs. Després d’una volta per les Bermudes i per Cuba, s’instal·la a Califòrnia, a Hollywood, a l’estiu del 1934. Quan es presenta per treballar, comprova que cal un “permís de treball”. S’exilia llavors alguns anys a Mèxic, on fa sobretot d’home-canó i neteja; després torna quan se li concedeix el seu visat. Es presenta en una agència de càsting, que el classifica en la categoria “Anglosaxó de tipus n.° 2008”.
Apareix en algunes pel·lícules, en les quals es fixa Samuel Goldwyn. El cèlebre productor li ofereix llavors un contracte de quinze anys amb la MGM. Des de llavors enllaça els papers més importants en pel·lícules cèlebres, com The Charge of the Light Brigade, Bluebeard’s Eighth Wife o Four Men and a Prayer, de John Ford. És davant per davant de grans estrelles, com Laurence Olivier, a Cims borrascosos (1939), o Errol Flynn, de qui es fa amic, a The Dawn Patrol. El seu paper d’atracador cavaller en Raffles fa d’ell un actor reconegut.
Carrera internacional
Torna a Anglaterra quan aquesta declara la guerra el 1939 i serveix en els Comandos, on coneix Peter Ustinov. Roda en pel·lícules destinades a mantenir l’esforç de guerra el 1942 i 1944. Serveix en la campanya de Normandia i desembarca alguns dies després del 6 de juny. Acaba la guerra com a tinent coronel i rep la Legió del Mèrit, la més alta decoració americana atorgada a un estranger.
Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)
El 1946, reprèn el camí dels estudis als Estats Units. És l’estrella amb Ginger Rogers de La primera dama, després d’A vida o mort, el mateix any. S’enfada llavors amb Samuel Goldwyn per raons d’honoraris i és exclòs una mica dels estudis. No roda més que en produccions menors i independents, però rep amb tot el Globus d’Or al millor actor musical o còmic pel seu paper a La lluna és blava, d’Otto Preminger. La seva carrera agafa llavors un nou vol tres anys més tard, amb l’immens èxit internacional de la pel·lícula de Michael Anderson La volta al món en vuitanta dies. Sembla llavors evident, encara avui, que ningú millor que ell no podia interpretar el paper del cavaller Phileas Fogg. Després de Bonjour tristesse, d’Otto Preminger, interpreta, al costat de Rita Hayworth, el paper del Major Pollock a Taules separades. La seva interpretació li val l’Oscar al millor actor i el Globus d’Or al millor actor dramàtic, així com el premi NYFCC al Millor Actor, atorgat pels crítics de cinema de Nova York.
La carrera de David Niven és desigual.
Apareix en un gran nombre de pel·lícules oblidades, presentant poc interès, però apareix tanmateix en pel·lícules notables, com Els canons de Navarone, amb Gregory Peck o Anthony Quinn, el 1961, o 55 dies a Pequín, amb Charlton Heston i Ava Gardner, dos anys més tard. Fa una prova per ser el primer James Bond en el cinema: era la tria de l’autor Ian Fleming, però no la dels productors. La seva flegma britànica, que ha conformat la seva reputació, és utilitzada per Blake Edwards el 1963 a La Pantera Rosa i Casino Royale el 1967. Dos anys més tard, és l’estrella britànica de la pel·lícula franco-italiana The Brain, dirigida per Gérard Oury, amb Jean-Paul Belmondo i Bourvil. Les seves últimes pel·lícules no són les que els cinèfils retindran, a l’excepció de Mort al Nil, del 1978, o Els llops de mar, dos anys més tard. David Niven acaba la seva carrera amb Blake Edwards en les continuacions més o menys encertades de La Pantera Rosa.
Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)
Els últims anys de David Niven
El 1980, David Niven comença a sentir cansament, febleses musculars i problemes de veu. Una entrevista l’any següent alarma la seva família.
Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.
Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)
Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.
Entra amb un nom fals en un hospital, per evitar atreure la premsa i els periodistes, aparentment per un problema digestiu. Molt debilitat, torna al seu xalet de Château-d’Oex, a Suïssa, on el seu estat es continua degradant. Refusant tota hospitalització, mor envoltat de la seva família el 29 de juliol de 1983 als 73 anys.
BELLATERRA.CAT 