Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Suïssa’

Diumenge 17 d’abril, va morir a l’edat de 76 anys, Radu Lupu, un dels pianistes més grans de la seva generació.  Nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), nacionalitzat britànic i resident a Lausanne (Suïssa).

“Va completar els seus estudis al Conservatori de Bucarest i perfeccionats al Conservatori Txaikovski de Moscou amb Heinrich Neuhaus”

Radu Lupu al seu últim concert del Palau de la Música Catalana acompanyat d’Horaci Miras

Radu Lupu es va casar dues vegades. La primera esposa, la violoncel·lista “Lisa” Elizabeth Wilson (nascuda el 1947), filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, amb qui es va casar el 1971, amb qui va tindre el fill Daniel, Lisa era filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, la segona, el 1990 amb Delia Bugarin, violinista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne

Els darrers anys de Radu Lupu van estar marcats pels seus persistents problemes de salut, fins que l’any 2019, coincidint amb el seu últim recital al Palau de la Música Catalana, va decidir posar punt i final a la seva carrera.  Va participar moltes vegades a les temporades de l’OBC, sota la direcció del titular Lawrence Foster. Cal recordar que per la seva malaltia d’esquena sempre substituïa la banqueta del piano per una cadira normal.

“Gran amic i amant de la gastronomia, l’avíem rebut a Bellaterra i sempre ens recordava que mai menjava res que voli ni res que nedi

Biografia de Radu Lupu

Radu Lupu (Galați, 30 de novembre de 1945-17 d’abril de 2022) fou un pianista romanès. Va rebre el Premi Charles Cros el 1972 per la seva interpretació del Concert per a piano núm. 3, op. 37, de Beethoven.

Radu Lupu estava fermament establert com un dels músics més importants de la seva generació. Nascut a Romania, va començar les classes de piano amb Lia Busuioceanu als 6 anys. Als 12 va debutar en públic amb un programa complet de música pròpia. Va continuar els seus estudis durant diversos anys amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea abans de guanyar una beca el 1961 al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Galina Eghyazarova, Heinrich Neuhaus i més tard amb Stanislav Neuhaus. Va guanyar el primer premi en tres concursos: el  Van Cliburn de 1966, l’ Enescu International de 1967  i el de Leeds International de 1969.

Radu Lupu va actuar amb totes les grans orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Berlín (amb qui va debutar al Festival de Salzburg el 1978 amb Karajan), la Filharmònica de Viena (amb qui va obrir el Festival de Salzburg el 1986 amb Muti), la Royal Concertgebouw, totes les grans orquestres de Londres i totes les grans orquestres americanes. Als EUA les seves primeres aparicions significatives van ser l’any 1972 amb la Cleveland Orchestra i Barenboim a Nova York, i amb la Chicago Symphony i Giulini. Ha tocat a la majoria dels festivals de música notables i ha estat convidat habitual als festivals de Salzburg i Lucerna.

Radu Lupu amb el bellaterrenc Francesc Pérez a La Taula de Barcelona

Els seus enregistraments per a Decca inclouen els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert núm. 1 de Brahms, els Concerts de Grieg i Schumann, les Sonates completes per a violí i piano de Mozart amb Szymon Goldberg, Debussy i Franck i Sonates per a piano amb Kyung Wha Chung i obres en solitari de Beethoven i Brahms. , Schumann i Schubert. El 1995 va guanyar 2 premis en la categoria “Millor disc instrumental de l’any”: un Grammy per les Sonates de Schubert en la major D664 i si bemoll major D960, i un premi Edison per Kinderszenen, Kreisleriana i Humoresque de Schumann. També ha realitzat dos discos amb Murray Perahia (CBS), dos discos de Schubert Lieder amb Barbara Hendricks (EMI), i un disc de peces a quatre mans de Schubert amb Daniel Barenboim (Teldec).

La temporada 2009/10 compta amb una residència amb la Tonhalle Zurich, que inclou una gira per Alemanya, actuacions a Zuric amb David Zinman i (més tard a la temporada) amb Franz Welser-Most, un concert de cambra amb membres de la Tonhalle Orchestra i un recital en solitari. Altres compromisos inclouen aparicions en concerts amb la London Symphony i la London Philharmonic, la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica estatal de Baviera i la Filharmònica de Munic, i l’Orquestra de París. Inolvidables els seus concerts a Barcelona, Girona, Bilbao, Madrid, Ginebra, Viena, Roma, Florència i Milà.

Els concerts als EUA inclouran actuacions amb la Chicago Symphony i dues cites al Carnegie Hall de Nova York; un recital i un concert amb la Simfònica de Cincinnati. L’any 2006 el Sr. Lupu va rebre 2 premis: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i, per segona vegada, el premi Abbiati (conferit per l’Associació de la Crítica Italiana). Abans l’havia guanyat el 1989.

Font: Decca

Read Full Post »

Château-d’Œx ofereix una interessant oferta cultural i turística durant tot l’any.  Pel que fa a les tradicions vives, el Museu Pays-d’Enhaut té una impressionant col·lecció de retalls de paper de Pays-d’Enhaut, la Maison de l’Etivaz ofereix el descobriment de com s’elabora el famós formatge DOP del mateix nom, mentre que la Maison du ballon recorre la història de l’aventura aeronàutica a la regió.  Un rocòdrom, una bolera de 12 carrils i un poliesportiu completen l’oferta de quatre temporades. 

A l’hivern, diverses rutes hivernals de senderisme o raquetes de neu conviden a descobrir la natura dels voltants.  El domini esquiable dels Monts Chevreuils, tancat des de l’any 2002, és un important centre d’atracció per a l’esquí de muntanya o amb raquetes de neu.  El seu restaurant és una destinació popular per a les excursions amb sortida des de Les Moulins o La Lécherette. 

Al poble, la pista de gel a l’aire lliure, camp d’entrenament del club de curling local, acull grans i petits, no lluny del cinema Eden.  Cal destacar el Rallye du Goût, cada any al febrer, una excursió d’hivern amb raquetes de neu amb estacions de degustació d’autèntics productes de Pays-d’Enhaut.  L’esdeveniment insígnia del complex, però, segueix sent el Festival Internacional de globus aerostàtics, que té lloc l’última setmana de gener.  S’ofereixen ofertes turístiques per a famílies així com productes que combinen oci, gastronomia, productes de proximitat i allotjament. 

P A l’estiu, el turisme de vianants és el rei amb molts itineraris per la muntanya o per la Sarine.  La zona al·luvial de Ramaclé, i la seva cascada prop del pont de Turrian, ofereix agradables llocs de pícnic.  El restaurant Le Chalet ofereix demostracions d’elaboració de formatges de dimecres a diumenge a les 10.30 h.  La piscina, les rutes de BTT i els esports fluvials completen aquesta variada oferta.  L’activitat aerostàtica s’hi ofereix en totes les estacions amb vols en globus aerostàtic i l’escola de parapent. 

El festival Au Pays des Enfants té lloc durant 10 dies entre finals de juliol i principis d’agost i ofereix un ampli ventall d’activitats i espectacles per a famílies i nens.

James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983), fou un actor de cinema anglès.

James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983)

Primers anys i inicis al cinema

James David Graham Niven va néixer l’1 de març de 1910 a Londres, Anglaterra, fill d’Edward Graham Niven, oficial britànic, i Henriette Julia Degacher. Té dues germanes, Margeret Joyce i Grizel Rosemary, i un germà, Henry. Per no anar contra la tradició familiar, segueix estudis militars al Royal Military College de Sandhurst d’on surt diplomat el 1930, com a segon tinent. Serveix durant dos anys a Malta, on coneix Roy Urquhart. És promogut tinent el 1933 però sap que no és fet per a aquesta carrera. De resultes d’una llarga i avorrida reunió d’informació sobre les metralladores, que el fa fallar una cita galant, respon de manera insolent a l’oficial que preguntava si hi havia preguntes: “Tindria l’hora? He d’agafar un tren.” Arrestat i empresonat per aquest acte d’insubordinació, distreu l’atenció del guardià fent-lo beure i s’escapa per la finestra. Al vaixell que el condueix a Amèrica, envia un telegrama per anunciar la seva dimissió.

Sencilla tomba de David Niven al cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

S’instal·la a Nova York, on comença una carrera en el negoci de whisky; després, en el rodeo. Exerceix diverses petites feines, totes condemnades al fracàs. Després d’una volta per les Bermudes i per Cuba, s’instal·la a Califòrnia, a Hollywood, a l’estiu del 1934. Quan es presenta per treballar, comprova que cal un “permís de treball”. S’exilia llavors alguns anys a Mèxic, on fa sobretot d’home-canó i neteja; després torna quan se li concedeix el seu visat. Es presenta en una agència de càsting, que el classifica en la categoria “Anglosaxó de tipus n.° 2008”.

Apareix en algunes pel·lícules, en les quals es fixa Samuel Goldwyn. El cèlebre productor li ofereix llavors un contracte de quinze anys amb la MGM. Des de llavors enllaça els papers més importants en pel·lícules cèlebres, com The Charge of the Light Brigade, Bluebeard’s Eighth Wife o Four Men and a Prayer, de John Ford. És davant per davant de grans estrelles, com Laurence Olivier, a Cims borrascosos (1939), o Errol Flynn, de qui es fa amic, a The Dawn Patrol. El seu paper d’atracador cavaller en Raffles fa d’ell un actor reconegut.

Carrera internacional

Torna a Anglaterra quan aquesta declara la guerra el 1939 i serveix en els Comandos, on coneix Peter Ustinov. Roda en pel·lícules destinades a mantenir l’esforç de guerra el 1942 i 1944. Serveix en la campanya de Normandia i desembarca alguns dies després del 6 de juny. Acaba la guerra com a tinent coronel i rep la Legió del Mèrit, la més alta decoració americana atorgada a un estranger.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

El 1946, reprèn el camí dels estudis als Estats Units. És l’estrella amb Ginger Rogers de La primera dama, després d’A vida o mort, el mateix any. S’enfada llavors amb Samuel Goldwyn per raons d’honoraris i és exclòs una mica dels estudis. No roda més que en produccions menors i independents, però rep amb tot el Globus d’Or al millor actor musical o còmic pel seu paper a La lluna és blava, d’Otto Preminger. La seva carrera agafa llavors un nou vol tres anys més tard, amb l’immens èxit internacional de la pel·lícula de Michael Anderson La volta al món en vuitanta dies. Sembla llavors evident, encara avui, que ningú millor que ell no podia interpretar el paper del cavaller Phileas Fogg. Després de Bonjour tristesse, d’Otto Preminger, interpreta, al costat de Rita Hayworth, el paper del Major Pollock a Taules separades. La seva interpretació li val l’Oscar al millor actor i el Globus d’Or al millor actor dramàtic, així com el premi NYFCC al Millor Actor, atorgat pels crítics de cinema de Nova York.

La carrera de David Niven és desigual.

Apareix en un gran nombre de pel·lícules oblidades, presentant poc interès, però apareix tanmateix en pel·lícules notables, com Els canons de Navarone, amb Gregory Peck o Anthony Quinn, el 1961, o 55 dies a Pequín, amb Charlton Heston i Ava Gardner, dos anys més tard. Fa una prova per ser el primer James Bond en el cinema: era la tria de l’autor Ian Fleming, però no la dels productors. La seva flegma britànica, que ha conformat la seva reputació, és utilitzada per Blake Edwards el 1963 a La Pantera Rosa i Casino Royale el 1967. Dos anys més tard, és l’estrella britànica de la pel·lícula franco-italiana The Brain, dirigida per Gérard Oury, amb Jean-Paul Belmondo i Bourvil. Les seves últimes pel·lícules no són les que els cinèfils retindran, a l’excepció de Mort al Nil, del 1978, o Els llops de mar, dos anys més tard. David Niven acaba la seva carrera amb Blake Edwards en les continuacions més o menys encertades de La Pantera Rosa.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

Els últims anys de David Niven

El 1980, David Niven comença a sentir cansament, febleses musculars i problemes de veu. Una entrevista l’any següent alarma la seva família.

Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.

Entra amb un nom fals en un hospital, per evitar atreure la premsa i els periodistes, aparentment per un problema digestiu. Molt debilitat, torna al seu xalet de Château-d’Oex, a Suïssa, on el seu estat es continua degradant. Refusant tota hospitalització, mor envoltat de la seva família el 29 de juliol de 1983 als 73 anys.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Estem prestant cada cop més atenció al que mengem, assegurant-nos de comprovar les caselles adequades en termes de salut, ètica i medi ambient.

Clare O’Dea|SWI

Suïssa està demostrant ser un terreny fèrtil per canviar els hàbits alimentaris, ja sigui mitjançant un substitut de carn feta de proteïnes de pèsol o enciam cultivat sense terra ni pesticides.

Clare O’Dea es va submergir en el món de l’alimentació alternativa.

Sembla pollastre, però no és pollastre|Facebook)

Heu de tastar algunes de les innovacions recents per creure-ho. Per exemple, el substitut del pollastre produït pel jove equip de Planted AG a Zuric, un spin-off del Federal Polytechnic (ETH).

Abans de conèixer els cofundadors Pascal Bieri i Lukas Böni, vaig anar a una cafeteria de Zuric per provar el seu producte. Vaig menjar pollastre elaborat amb plantes en una amanida amb barreja de col, pastanaga, cogombre, edamame i cacauets. Verdict: mirar, sentir i tastar s’assembla al pollastre, fins i tot quan se’ls serveix fred.

Pascal Bieri (esquerra) i Lukas Böni van crear un substitut de carn a partir de quatre ingredients naturals|SWI

Les coses van molt ràpidament per al jove equip plantat. Fa només dos anys, els cosins Pascal Bieri i Lukas Böni s’asseien al voltant d’una taula per dibuixar, en dues pàgines, un resum del seu concepte científic i comercial. Sobretot van voler actuar contra la producció de carn industrial.

Gràcies a les seves respectives experiències, és a dir, al món empresarial de Pascal Bieri i a les ciències agrícoles de Lukas Böni, van decidir crear una substància com a carn amb quatre ingredients naturals: proteïna de pèsol, fibra de pèsol, oli de colza i aigua, tot sense additius. Al cap d’un any, després de col·laborar amb dues persones més – Eric Stirnemann i Christoph Jenny – van fundar Planted AG, una companyia que va rebre 7 milions de francs suïssos (7,30 milions de dòlars) a fons de creació a l’octubre. 2019.

Al maig de 2019, un informe del Barclays Bank preveia que la indústria càrnia alternativa podria valer 140 mil milions de dòlars el 2029, o un 1% del mercat carni. Planted AG té la intenció de participar en aquest canvi.

En un espai situat a la planta baixa de l’edifici de ciències alimentàries ETH, un equip d’empleats produeix diàriament 500 quilograms de pollastre proteïna de pèsol, que s’envien a tota Suïssa. Utilitzen màquines especialment adaptades (extrusores) que han estat utilitzades des de fa temps per a la producció d’aliments, especialment per a la producció de pasta.

El substitut del pollastre es fa mitjançant un procés anomenat extrusió d’alta humitat. Els ingredients col·locats a l’extrusora en forma de tub s’escalfen i es pressuritzen mitjançant dos cargols rotatius, que converteixen la barreja en una pasta. El procés proporciona a les proteïnes vegetals una forma fibrosa i allargada que s’assembla a la de les fibres musculars animals.

El planter subministra un nombre creixent de restaurants, ha començat a vendre el seu pollastre en línia i a través de la gran cadena de supermercats suïssa Coop. La companyia ha superat els límits del seu lloc actual i es prepara per traslladar-se a principis d’estiu a l’antiga fàbrica Maggi (una llegendària marca d’aliments suïssa) a Kempthal, a prop de Zuric, on els seus 22 empleats en tindran més que lloc i on la producció es pot multiplicar per sis o fins i tot per deu.

“Volem ampliar i construir fàbriques de models a tot Europa. També volem millorar el producte i el procés de producció “, afirma Pascal Bieri. Vaig deixar els dos associats asseguts a les escales per a una reunió improvisada. Actualment estan rebent molta atenció als mitjans de comunicació i “ara s’han de centrar en l’essencial”.

Seguint els passos de Planted, que va començar amb una subvenció inicial de 150.000 francs de la Fundació ETH, una nova start-up de Zuric, LemnaPro, va rebre la mateixa subvenció de l’any passat.

Cyrill Hess es centra en la planta amb flors més petita del món, Wolffia|SWI

Cyrill Hess i la seva companya d’investigació Melanie Binggeli també somien i es concentren en les proteïnes. Aquesta vegada, el projecte implica la planta amb flors més petita del món, Wolffia, una planta de la família coneguda habitualment com a ànec.

Cyrill Hess em va mostrar al voltant de l’espai climatitzat on es cultiva Wolffia. Aquesta planta cobreix l’aigua d’una piscina poc profunda amb una catifa de color verd brillant. Si les condicions són correctes, la planta minúscula dobla cada dia.

“Em vaig preguntar per què no en mengem perquè és una font proteica d’alta qualitat, sostenible i de creixement ràpid. Vaig començar a interessar-me pel mercat de proteïnes, a causa de les nostres opcions alimentàries, i que la investigació va prendre la forma d’un cas comercial ”, afirma Cyrill Hess.

Més conegut a Àsia on es menja fresc, Wolffia és un nou menjar al Vell Continent que encara no ha estat reconegut per les autoritats europees o suïsses. Cyrill Hess i l’agrònoma Melanie Binggeli estan intentant obtenir aquesta aprovació mentre esperen trobar les condicions de producció que es podrien reproduir a gran escala per a la nutrició humana. Una possibilitat és transformar la planta en proteïna en pols durant la collita.

No és només l’aliment que mengem, sinó també la forma en què es produeix que requereix interrogar i noves solucions tecnològiques. Aproximadament la meitat dels enciams i herbes venuts a Suïssa es cultiven localment. La resta s’importen, principalment durant els mesos d’hivern.

Una companyia suïssa amb seu a Romandie, CombaGroup, ha desenvolupat un sistema d’hivernacle per a verdures de fulla verda. Les plantes que es poden cultivar durant tot l’any prosperen en un entorn sense sol. En comparació amb l’agricultura convencional, aquest mètode redueix el consum d’aigua i d’espai en un 90%. A més, es pot prescindir de pesticides.

Les arrels s’empolvoregen diverses vegades amb una fina boira enriquida amb nutrients|CombaGrouP

Aquest procés redueix o elimina radicalment la majoria de les càrregues ambientals del sistema de producció d’aliments convencionals, en particular el transport, l’escorrentia agrícola i el malbaratament d’aigua.

La tecnologia utilitzada és l’aeropònica mòbil. Consisteix a suspendre les arrels i ruixar-les regularment, utilitzant un carret mòbil automàtic, una boira fina enriquida amb nutrients.

Situats al poble atemporal de Molondin, amb les seves rajoles vermelles, els 15 empleats de CombaGroup comparteixen el seu lloc de treball amb empreses agrícoles més tradicionals. El conseller delegat Serge Gander, veu el seu sistema com una oportunitat per als productors.

“El volum que es pot produir amb la nostra tècnica és sorprenent. El cultiu tradicional del sòl té un rendiment anual de 30 tones per hectàrea. Amb el nostre sistema, arribem a les 800 tones ”.

La companyia ha posat en marxa els seus primers projectes a França i Suïssa i negocia amb clients de Suècia, Kuwait i Rússia. El seu model de negoci és vendre un sistema de cultiu complet amb un conjunt de serveis.

“Podem conrear verdures en qualsevol lloc i especialment en llocs que es trobin molt soferts, ja sigui per la qualitat del sòl, la contaminació, el clima, l’accés o els problemes geopolítics”.

Read Full Post »

Bitllet de 50 CHF escollit el bitllet més bonic del món (Podeu observar la presencia dels 4 idiomes oficials de Suïssa: Alemany. Francès. Italià i Romanche, aquest últim parlat per 40 mil persones)

Read Full Post »

El Muesli el va inventar el metge suís Maximilian Bircher-Benner a principis de segle XX, inspirat en el sopar d’un pastor que va trobar en una de les excursions amb la seva dona per la zona dels Alps, s’ha anat popularitzant com alimentació saludable, i en dietes vegetarianes. És nutritiu, energètic i saciant i un còctel bastant complet de vitamines, minerals, proteïnes i hidrats de carboni, i per normalitzar les modernes dietes desequilibrades, o per a persones amb problemes de restrenyiment.

Galetes Angi de muesli | BELLATERRA GOURMET

INGREDIENTS PER UNES 30 UNITATS:

125 g de mantega suau

1 polsim de sal fina

Vainilla en pols

90 ml xarrop d’auró de Quebec

1 ou ecològic del 0

220 g de muesli

100 g de farina

1/2 sobre de llevat instantani

Galetes Angi de muesli tretes del forn | BELLATERRA GOURMET

PREPARACIÓ:

Temps total : uns 30 mins

Preparació: uns 10 min

Cocció: uns 12 min

Preescalfeu el forn a 180 ° C (Th 6).

Combina un polsim de sal, i mantega estovada i la vainilla.

Incorporeu-hi el xarrop d’auró i després l’ou sencer.

A continuació, es barreja el muesli i la farina amb el llevat.

Organitzar les culleradetes de la barreja sobre una fulla de forn recoberta de paper de cocció.

Coure durant uns 12 minuts.

Després de coure-les, deixeu-les refredar
fora del forn durant uns 10 minuts, i guardar-les dins la vostra llauna preferida.

Bellaterra Gourmet us desitja un bon profit i una bona cuina!

Read Full Post »

Des scientifiques de l’EPFL ont créé un système, basé sur l’intelligence artificielle, capable de déceler le Covid-19 à l’aide de la toux

Auteur: Valérie Geneux

Source: EPFL

Auteur: Valérie Geneux

Enregistrez votre toux sur votre téléphone et il vous dira si vous êtes positifs, ou non, au Covid-19. « Coughvid », tel est le nom du projet original qu’ont lancé cinq scientifiques du Laboratoire de Systèmes Embarqués (ESL) de l’EPFL. Mais comment une application pour smartphone peut-elle déterminer si l’on est atteint du coronavirus ? « Nous sommes partis d’une statistique de l’Organisation mondiale de la Santé. 67,7 % des patients touchés par cette maladie présentent un symptôme de toux sèche. Cela signifie qu’aucun mucus n’est produit, contrairement à la toux grasse typique d’un rhum ou d’une allergie », indique David Atienza, professeur à la Faculté des Sciences et Techniques de l’Ingénieur, directeur du ESL et membre de l’équipe. Encore en phase d’élaboration, « Coughvid » sera disponible dans les prochaines semaines.

Gratuit et anonyme

Après avoir téléchargé l’application, il suffira d’enregistrer sa toux afin de connaître le résultat instantanément. « Nous voulons proposer un dépistage à grande échelle, pratique et fiable. C’est une alternative aux tests classiques », explique le scientifique. Non invasif, gratuit, anonyme et facile d’utilisation, les avantages de ce dispositif sont nombreux. « L’application vise à atteindre un taux de précision de 70 % lorsque suffisamment de données seront collectées et utilisées pour les tests. Toutefois, cela ne dispense pas d’aller chez le médecin. L’application ne se substitue pas aux examens médicaux », affirme David Atienza.

L’intelligence artificielle au service des malades

Les chercheurs recourent à l’intelligence artificielle pour distinguer les toux en fonction du son qu’elles produisent. « Nous n’inventons rien. L’analyse du bruit de la toux a déjà fait ses preuves pour diagnostiquer la coqueluche, l’asthme ou encore la pneumonie », ajoute le professeur.

À l’heure actuelle, l’équipe de scientifiques doit récolter un maximum de matériel afin de permettre au système informatique de classer les sons de toux entre ceux émis par des patients atteints du coronavirus, des sujets sains et ceux souffrant d’autres problèmes respiratoires. « Une fois que l’on possédera suffisamment de données, nous lancerons l’application. Cela peut prendre encore quelques semaines », révèle David Atienza. En attendant, les personnes malades, qui souhaitent contribuer au développement du projet, peuvent enregistrer leur toux sur le site web de « Coughvid » et sur son application mobile.

« HelpfulETH », une solution d’ingénieurs face à l’épidémie
L’application « Coughvid » fait partie de « HelpfulETH », un plus vaste projet alliant les deux écoles polytechniques fédérales : l’EPFL et l’ETH Zürich. « HelpfulETH » propose aux hôpitaux et autres établissements de soins de santé des solutions pour lutter efficacement contre le coronavirus. Qu’ils soient étudiants, doctorants ou encore professeurs, les quelque 100 participants mettent leurs compétences en ingénierie au service des professionnels de la santé. Pour le moment, une douzaine de projets, dont « Coughvid », sont en cours d’élaboration. D’autres pourraient bientôt voir le jour.

Auteur: Valérie Geneux
Source: EPFL

Read Full Post »

“El romanx, la quarta llengua oficial de Suïssa -que recorda el català i romanès- la parlen unes 60.000 persones, i també està present als bitllets de franc suís”

Els 4 idiomes oficials de Suïssa són presents al bitllets de franc suïssos|CEDIDA

Par Tatiana Tissot

Segons una enquesta de l’Oficina Federal d’Estadística, el 0,5% de la població suïssa indica el romanx com una de les seves llengües principals el 2017, enfront de l’1,1% de 1910. En un segle, la proporció de romanxofons per tant, estava a la meitat! El romanx es manté especialment dinàmic a dues àrees del Grisons: la vall de Surselva i la Baixa Engadina. Els romanxofons tenen l’especificitat de ser tots bilingües, també dominen una altra llengua nacional. Cal remarcar que el Grison és l’únic cantó de Suïssa a tenir tres idiomes oficials: l’alemany, el romanx i l’italià.

Però, d’on prové el romanx? És una llengua llatina, igual que l’italià, el francès, català o romanès. El 15 aC, els romans van conquerir la província de Rhaetia, que incloïa el que ara és Graubünden. El romanx és un llegat de la llengua vernacular dels soldats i dels pobladors, influït per la llengua dels nadius. Fins al segle XV, la majoria de la població dels Grisons el parlava. El 1464, la ciutat de Chur va ser devastada per un incendi. Després va patir un fenomen de germanització sota la influència d’artesans de parla alemanya emprats en la seva reconstrucció. La comunitat romana perdia així el seu centre cultural i lingüístic. Per tant, la competència entre llengües germàniques i llatinoamericanes no és nova a la regió.

Romanx: un estàndard, diversos idiomes

Igual que l’alemany suís, la quarta llengua nacional no és una llengua unificada, però les persones que parlen idiomes diferents, que vénen en diversos dialectes, també s’entenen. Per a la majoria dels lingüistes, el romanx inclou cinc idiomes: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puta i vallader. Aquests idiomes, utilitzats tant oralment com per escrit, donen testimoni d’una tradició literària de quatre segles d’antiguitat i tenen les seves pròpies gramàtiques i diccionaris. Aquesta diversitat s’explica per la fragmentació de les comunitats d’una regió famosa per les seves 150 valls. No ha sorgit cap centre cultural i es considera que els cinc idiomes identificats oficialment són iguals.

Cap al reconeixement com a idioma oficial

Al segle XIX, el cantó de Graubünden va fomentar la germanització del romanx. Un projecte que no agrada als principals grups d’interès: es faran veus en defensa de la seva llengua i es va fundar el 1919 Lia Rumantscha, organització responsable de la defensa i la promoció de la llengua romanx.

Després d’una llarga batalla, el romanx es va convertir en la quarta llengua nacional de Suïssa el 1938. La seva condició d’idioma oficial, garantint en particular que els parlants de romanès poden utilitzar-la en els seus procediments administratius, data de 1996. Tot i això, el seu ús és limitat i els textos oficials no es tradueixen sistemàticament. Tanmateix, l’administració respon en rumantsch grischun quan una persona de parla romàntica li escriu en el seu propi idioma.

Romanx, llengua viva!

El romanx, però, no té visibilitat a nivell nacional. Només s’imparteix en poques universitats, com Fribourg, Ginebra o Zuric. Durant el segle XX, la industrialització del cantó de Grisons i el creixement del turisme van afavorir l’adopció de suïssos-alemanys per part de la població, en detriment de la romanx. Tot i això, encara es parla per unes 60.000 persones i compta amb un mitjà de servei públic, el Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, els programes dels quals són emesos als canals alemanys i disponibles en línia.

Rad © Radiotelevisiun Svizra Rumantscha

Les iniciatives són coordinades per la Lia Rumantscha, finançada en gran part per la Confederació i el cantó de Grisons. S’han ofert lliçons de romanès als emigrants de parla portuguesa per ajudar-los a integrar-se als Grisons i fomentar l’ús d’aquest idioma. La suite Office de Microsoft es va traduir el 2006 per permetre als altaveus romanesos escriure textos amb grafia ortogràfica, basats en rumantsch grischun. També cal destacar que escriptors, cantants o rapers produeixen obres en el seu dialecte. En matèria d’educació, cada municipi de Graubünden és lliure de triar el seu idioma oficial i el de la seva escola. Així, les institucions ofereixen un currículum bilingüe per als estudiants.

Arrels que porten lluny

El destí d’aquest idioma no només es juga a Grisons. Un gran nombre de romanchophones abandonen el seu cantó d’origen per estudis o per motius professionals. Gairebé el 40% d’ells viuen fora del cantó actual. La diàspora s’estableix particularment a Zuric, la ciutat universitària més propera, on s’hi han instal·lat mil romànics.

Chasa Rumantscha © Mattias Nutt / Lia Rumantscha

Sorgeix una pregunta crucial: aquests “emigrants” mantindran la llengua materna o la deixaran de banda en la seva nova vida? Molts estan lligats a la seva cultura i estan sorgint iniciatives, com la creació de vivers romànics a Zuric o l’organització de cursos per a nens per l’associació Quarta Lingua de Zuric i Basilea. Un enfocament que ha de permetre la transmissió a la jove generació i, per tant, la supervivència de la llengua.

Read Full Post »

Curiosament les pensions a Canadà (1.000 Dolars canadencs) i Suïssa (1.400 Francs suïssos) son universals, indiferent si s’ha treballat de ministre o paleta *

Així queden les pensions després de la revaloració de l’0,9%

La màxima a Espanya és de 2.683,3 euros a l’mes i la mínima, amb cònjuge a càrrec, a 843,4 euros

El Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem va voler fer una declaració d’intencions al seu primer Consell de Ministres, celebrat dimarts.

Habitualment dedicat a nomenaments i altres assumptes d’intendència, aquest cop el nou executiu va anunciar una primera mesura econòmica d’impacte: la revaloració de les pensions a l’0,9%.

*Informació aportada por familiars de Bellaterra visquen a Suïssa i Quebec

Read Full Post »

Malakoff de Gruyère és una recepta personal de la bellaterrenca Angi, inspirada en la tradicional del Cantó de Vaud (Suïssa)

Malakoff suís de formatge Gruyère|BELLATERRA GOURMET

Petita història del Malakoff

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855. Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, el Restaurant La Taula de Barcelona, propietat dels bellaterrencs Angi i Francesc, ho va oferir amb molt d’èxit, com una especialitat fixa.

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère

3 cullerades de Maizena

2 ous ecològics

1 gra d’all

1 bitxo tallat fi

Pebre negre de molinet

Nou moscada al gust

1 cullera de Kirsch

1/2 dl de vi blanc sec

Oli de gira-sol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , els alls, el pebre i la nou moscada. Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Prepareu les boles de la preparació del Gruyère en forma de la mida d’una nou i reservar.

Escalfeu l’oli en una fregidora de 180 graus

Fregir els Malakoff fins que ho veieu daurats.

Escórrer amb un paper domèstic i gaudir els Malakoff sense esperar.

Presentació personal del Malakoff de Gruyère suís|BELLATERRA GOURMET

NOTA: A Suïssa s’acompanya d’amanida mixta
i un vi blanc tradicional del Cantó de Vaud. També es pot acompanyar de fruita fresca o una confitura al vostre gust.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Seu de L’EMD Bellaterra|CEDIDA

Suggeriment per a Quim Oltra d’ERC de Bellaterra, i Helena Solà d’ERC Cerdanyola, que a tertúlia veïnal de l’Hostal Sant Pancras van dir que “Bellaterra no és Suissa”, però que en el seus programes electorals acceptarien 2 consultes en 4 anys.

La democràcia i voluntat permanent de les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat han d’estar per sobre dels partits polítics i cal respectar les consultes i votacions populars majoritàries, no anar en contra com s’ha fet amb les pilones, càmeres de trànsit, etc., et.,

Només la candidatura Primàries Sant Cugat presidida per Joan Recasens, proposa aquesta democràtica participació directa i en votacions telemàtiques.

EXEMPLE CANTÓ DE VAUD (LAUSANNE)

Iniciativa popular (articles 78-82): Poden presentar una llei (o proposta de llei) si en 4 mesos es recullen 12.000 signatures. Si aquesta llei implica una revisió total de la constitució cantonal, calen 18.000 signatures.

Referèndum facultatiu (articles 83,84): Si en els 40 dies següents a la publicació d’una llei cantonal, es reuneixen 12.000 signatures, se celebra un referèndum vinculant.
Les condicions dels referèndum i iniciativa popular a nivell comunal (municipal) els defineix cada cantó mitjançant una llei cantonal.

En el cas del Cantó de Vaud, té les següents característiques:

Iniciativa popular general: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Referèndum: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Read Full Post »

Older Posts »