Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Suïssa’

Seu de L’EMD Bellaterra|CEDIDA

Suggeriment per a Quim Oltra d’ERC de Bellaterra, i Helena Solà d’ERC Cerdanyola, que a tertúlia veïnal de l’Hostal Sant Pancras van dir que “Bellaterra no és Suissa”, però que en el seus programes electorals acceptarien 2 consultes en 4 anys.

La democràcia i voluntat permanent de les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat han d’estar per sobre dels partits polítics i cal respectar les consultes i votacions populars majoritàries, no anar en contra com s’ha fet amb les pilones, càmeres de trànsit, etc., et.,

Només la candidatura Primàries Sant Cugat presidida per Joan Recasens, proposa aquesta democràtica participació directa i en votacions telemàtiques.

EXEMPLE CANTÓ DE VAUD (LAUSANNE)

Iniciativa popular (articles 78-82): Poden presentar una llei (o proposta de llei) si en 4 mesos es recullen 12.000 signatures. Si aquesta llei implica una revisió total de la constitució cantonal, calen 18.000 signatures.

Referèndum facultatiu (articles 83,84): Si en els 40 dies següents a la publicació d’una llei cantonal, es reuneixen 12.000 signatures, se celebra un referèndum vinculant.
Les condicions dels referèndum i iniciativa popular a nivell comunal (municipal) els defineix cada cantó mitjançant una llei cantonal.

En el cas del Cantó de Vaud, té les següents característiques:

Iniciativa popular general: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Referèndum: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Read Full Post »

Visitar Château-d’Oex i Rougemont (Suïssa) : http://www.bellaterragourmet.wordpress.com

   
Foto: Bellaterra.Cat

Detall de la tomba de l’actor britanic David Niven (1910-1983) a Château-d’Oex (Suïssa)

 Foto: Bellaterra.cat

Detall globo aerostàtic del festival internacional de Château-d’Oex (Suïssa)

   

Foto: Bellaterra.Cat

Detall porta chalet de Château-d’Oex (Suïssa)

 Foto: Bellaterra.Cat

Detall Festival internacional Ballons de Château-Oex (Suïssa)

Read Full Post »

20140218-092807.jpg

Publicat avui a http://www.vilaweb.cat
La polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d’Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l’EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l’actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l’interès per una associació com l’EFTA.
—Què és l’EFTA?
—L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
—Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
—Tres països dels quatre que formen l’EFTA són part de l’Àrea Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.
—Què és l’Àrea Econòmica Europea?
—L’Àrea Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
—Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
—Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic.
—Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
—Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l’acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.
—Les empreses radicades als països de l’EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?
—Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.
—Per què permet aquests privilegis a l’EFTA la Unió Europea?
—No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.
—Com es governa l’EFTA?
—L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
—L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
—Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la legislació que elabora.
—Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.
—Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
—No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l’EFTA.
Notícies relacionades

Cinc situacions en les quals Europa cedeix i s’adapta
26.08.2013
L’Associació Europea de Lliure Comerç veu viable la Catalunya independent

Read Full Post »

20130625-003247.jpg

En Francesc Pérez i l’Angi Ciurezu formen el matrimoni que ara fa 19 anys que dia rere dia aixeca la persiana de La Taula, un restaurant situat a la part alta de la ciutat de Barcelona, i es el que ens ocupa ara en aquesta Trobada. Ell va enfilar el camí de la restauració de molt jove, captivat per l’àmbit dels serveis en general. D’aquesta manera, va treballar a diferents establiments, tots ells d’alt nivell, com l’Hotel La Rotonda, restaurant Finisterre, restaurant Via Veneto, i després va marxar cap a Suïssa. A partir d’aquell moment, de la seva estada al país helvètic, se li van obrir les portes per tornar a capital catalana, i de Maître als mateixos locals on es va formar, també director del Tragaluz i de restauració dels Hotels Melià Barcelona i Barcelona Hilton.

Angi Ciurezu, ve per la seva part de la carrera de Belles Arts i la gestió de l’Hotel Saurat d’Espot (Lleida), i aplica així la seva sensibilitat cultivada a la cuina i la pastisseria, la seva especialitat per passió.
“La idea de muntar el nostre propi local a Barcelona l’any 1994, va venir perquè teniem ganes d’aportar la nostra propia recepta -explica en Francesc-. El que jo volia era deixar de practicar la restauració de grans paraments, baixar a una altra tessitura i anar a buscar un restaurant una mica més casolà, amb un aire més familiar.” Francesc volia un establiment a la seva mesura, que fos un fidel reflex de les seves pròpies idees. Ell mateix explica que, de fet, aquesta és la mena de restauració que s’aplica normalment a la resta d’Europa: ben muntada, professional i, al mateix temps, íntima, familiar i amb un cert toc d’elegància. Angi mateixa, com amant del dolç que és, dedica per exemple bona part de la seva atenció al capitol de les postres: “Ens agrada posar en pràctica, aquí i en la resta de propostes, tot allò que ens agradaria trobar a nosaltres quan anem a un altre restaurant com a clients. Això no obstant, has de tenir una personalitat pròpia, no deixar-te portar al ritme i la textura de la cuina Adriàtica del moment.”
Els propitaris de La Taula també tenen molt clar que s’ha de provocar, des dels establiments gastronòmics, que la gent surti a menjar fora de casa. Ell, en aquest sentit, creu fermament -no pas ara per qüestions de crisi econòmica, ni per directrius governamentals, sinó ja de molt abans- en la línia dels menús tancats: “Des del primer dia que vam entrar en aquesta dinàmica, perquè ens interessa que el client torni, i a mès, ho faci sovint.”
Això ens porta a l’altre element diferencial de La Taula, el que ells han batejat l’any 1994, con a Menú Sorpresa. Es tracte d’una oferta gastronòmica a preu tancat. Aquí l’ingredient base és el factor sorpresa. La fórmula, a més ha donat molts bons resultats, al Francesc i l’Angi, de manera que n’estan molt contents, d’haver-ho posat en pràctica.
Les poques taules d’aquest local de la part alta de Barcelona també gaudeixen d’aquest principi d’honestedat que apliquen els seus propietaris, un principi que en aquest apartat es transforma en un parament excepcional, com La Taula imperial per 25 comensals o els seus petits banquets fins a 40 persones. A La Taula saben molt bé què és el muntatge d’una taula de luxe. Han sabut eliminar tanmateix elements superflus i pompes injustificables.
En èpoques anteriors, més tristes per a molts paladars catalans, no es tenia cap consideració per la nostra cuina. Els propis establiments de luxe del país no la practicaven. La mitja dotzena de locals d’aquesta línia que hi havia a Barcelona estaven elaborant cuina sofisticada francesa, perquè el fricandó o els peus de porc, per posar un parell de clars exemples, no eren receptes gaire ben vistes.
Francesc explica els motius d’aquella política culinaria: “Jo crec que aquest funcionament era un mecanisme que sevia per justificar uns determinats preus. Estem amb el de sempre, es volen disculpar unes tarifes exageradament infradas. A partir de la implantació de la democràcia, a l’Estat espanyol, hi ha hagut una normalitat i s’ha començat a creure en el que es feia aquí. De totes maneres, no tot el que es fa actualment és cuina cent per cent catalana, perquè hi ha una mescla de procedències.”
Sigui com sigui, sembla que les coses es comencen a encaminar, encara que tots estiguem dins el sac de la cuina mediterrània. “Els joves restauradors no han de tenir por de muntar el seu propi negoci”
Conseqüenment, la competència no suposa cap entrebanc pels propuetaris de La Taula: “Pots tenir tants locals com vulguis al teu voltant. Si tu saps què estàs fent no hi ha d’haver cap problema.”
La Taula de l’Angi i d’en Francesc n’és la millor prova. En aquest establiment, la convicció en la propia feina i l’honestedat fan bullir l’olla. Cada matí, quan aquesta parella aixeca la persiana, quan encara no ha començat el brogit dels comensals al menjador, encara es pot palpar un bocí d’aquesta fe en la tebior de les cadires. Ès la tebior de la quotidianitat ininterrompuda de 19 anys de feina i èxit.

20130625-004009.jpg

Restaurants de Catalunya
Àngel Font

Read Full Post »

Persones per Bellaterra li deu un Homenatge al bellaterrenc-suís Jordi Savall i familia. Estem totalment agraïts amb el vostre esforç per la cultura universal des de casa vostra Bellaterra-Catalunya! Gràcies amic i recordeu que sempre ens teniu al vostre costat. “Toutes els matins du monde a Bellaterra” Visca Bellaterra, Suïssa i Catalunya!

Us recomano visitar la web de la discogràfica Alia Vox de Jordi Savall,  amb seu a Bellaterra:

http://www.jordisavall.es/

Read Full Post »

FOTO D’ARIANNA SAVALL DEL CD BELLA TERRA

Gràcies a la bellaterrenca Arianna Savall, el poble de Bellaterra pot gaudir de més  prestigi internacional. Qui no recorda les seves dolçes melodies del CD Bella Terra, com homenatge a la terra que li dona pau i estima familiar! Nascuda a Basilea (Suïssa) el 1972, en el si d’una familia de músics catalans, Arianna Savall va estudiar arpa clàssica amb Magdalena Barrera. Podeu veure la seva biografia complerta a l’enllaç: www.ariannasavall.com

FOTO D’ARXIU D’ARIANNA I PETTER

El tenor noruec Petter Udland Johansen amb Arianna Savall, son els fundadors del grup Hirundo Maris. Tot un viatge de Noruega fins a Bellaterra (Barcelona), que dona la volta a món. Felicitats!

Podeu visitar la web de Petter:  www.petterudland.com

 

Read Full Post »

Foto: bellaterra.cat

És clar que l’estima del Govern de Bellaterra pel rellotge de la Plaça del Pí, de moment, no és profund! L’únic rellotge públic que tenim al nostre poble, i a la plaça més visitada, no vol imitar la perfecció dels que té Suïssa per tot arreu, i en ple funcionament!! Veurem l’hora el més aviat posible? Cosa trencada cosa solucionada, és el que desitjan veure els veïns de Bellaterra. Llàstima de no fer.ho per la Festa Major de Bellaterra, moment de la presentació gran!

Read Full Post »

Older Posts »