Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Suïssa’

Bitllet de 50 CHF escollit el bitllet més bonic del món (Podeu observar la presencia dels 4 idiomes oficials de Suïssa: Alemany. Francès. Italià i Romanche, aquest últim parlat per 40 mil persones)

Read Full Post »

El Muesli el va inventar el metge suís Maximilian Bircher-Benner a principis de segle XX, inspirat en el sopar d’un pastor que va trobar en una de les excursions amb la seva dona per la zona dels Alps, s’ha anat popularitzant com alimentació saludable, i en dietes vegetarianes. És nutritiu, energètic i saciant i un còctel bastant complet de vitamines, minerals, proteïnes i hidrats de carboni, i per normalitzar les modernes dietes desequilibrades, o per a persones amb problemes de restrenyiment.

Galetes Angi de muesli | BELLATERRA GOURMET

INGREDIENTS PER UNES 30 UNITATS:

125 g de mantega suau

1 polsim de sal fina

Vainilla en pols

90 ml xarrop d’auró de Quebec

1 ou ecològic del 0

220 g de muesli

100 g de farina

1/2 sobre de llevat instantani

Galetes Angi de muesli tretes del forn | BELLATERRA GOURMET

PREPARACIÓ:

Temps total : uns 30 mins

Preparació: uns 10 min

Cocció: uns 12 min

Preescalfeu el forn a 180 ° C (Th 6).

Combina un polsim de sal, i mantega estovada i la vainilla.

Incorporeu-hi el xarrop d’auró i després l’ou sencer.

A continuació, es barreja el muesli i la farina amb el llevat.

Organitzar les culleradetes de la barreja sobre una fulla de forn recoberta de paper de cocció.

Coure durant uns 12 minuts.

Després de coure-les, deixeu-les refredar
fora del forn durant uns 10 minuts, i guardar-les dins la vostra llauna preferida.

Bellaterra Gourmet us desitja un bon profit i una bona cuina!

Read Full Post »

Des scientifiques de l’EPFL ont créé un système, basé sur l’intelligence artificielle, capable de déceler le Covid-19 à l’aide de la toux

Auteur: Valérie Geneux

Source: EPFL

Auteur: Valérie Geneux

Enregistrez votre toux sur votre téléphone et il vous dira si vous êtes positifs, ou non, au Covid-19. « Coughvid », tel est le nom du projet original qu’ont lancé cinq scientifiques du Laboratoire de Systèmes Embarqués (ESL) de l’EPFL. Mais comment une application pour smartphone peut-elle déterminer si l’on est atteint du coronavirus ? « Nous sommes partis d’une statistique de l’Organisation mondiale de la Santé. 67,7 % des patients touchés par cette maladie présentent un symptôme de toux sèche. Cela signifie qu’aucun mucus n’est produit, contrairement à la toux grasse typique d’un rhum ou d’une allergie », indique David Atienza, professeur à la Faculté des Sciences et Techniques de l’Ingénieur, directeur du ESL et membre de l’équipe. Encore en phase d’élaboration, « Coughvid » sera disponible dans les prochaines semaines.

Gratuit et anonyme

Après avoir téléchargé l’application, il suffira d’enregistrer sa toux afin de connaître le résultat instantanément. « Nous voulons proposer un dépistage à grande échelle, pratique et fiable. C’est une alternative aux tests classiques », explique le scientifique. Non invasif, gratuit, anonyme et facile d’utilisation, les avantages de ce dispositif sont nombreux. « L’application vise à atteindre un taux de précision de 70 % lorsque suffisamment de données seront collectées et utilisées pour les tests. Toutefois, cela ne dispense pas d’aller chez le médecin. L’application ne se substitue pas aux examens médicaux », affirme David Atienza.

L’intelligence artificielle au service des malades

Les chercheurs recourent à l’intelligence artificielle pour distinguer les toux en fonction du son qu’elles produisent. « Nous n’inventons rien. L’analyse du bruit de la toux a déjà fait ses preuves pour diagnostiquer la coqueluche, l’asthme ou encore la pneumonie », ajoute le professeur.

À l’heure actuelle, l’équipe de scientifiques doit récolter un maximum de matériel afin de permettre au système informatique de classer les sons de toux entre ceux émis par des patients atteints du coronavirus, des sujets sains et ceux souffrant d’autres problèmes respiratoires. « Une fois que l’on possédera suffisamment de données, nous lancerons l’application. Cela peut prendre encore quelques semaines », révèle David Atienza. En attendant, les personnes malades, qui souhaitent contribuer au développement du projet, peuvent enregistrer leur toux sur le site web de « Coughvid » et sur son application mobile.

« HelpfulETH », une solution d’ingénieurs face à l’épidémie
L’application « Coughvid » fait partie de « HelpfulETH », un plus vaste projet alliant les deux écoles polytechniques fédérales : l’EPFL et l’ETH Zürich. « HelpfulETH » propose aux hôpitaux et autres établissements de soins de santé des solutions pour lutter efficacement contre le coronavirus. Qu’ils soient étudiants, doctorants ou encore professeurs, les quelque 100 participants mettent leurs compétences en ingénierie au service des professionnels de la santé. Pour le moment, une douzaine de projets, dont « Coughvid », sont en cours d’élaboration. D’autres pourraient bientôt voir le jour.

Auteur: Valérie Geneux
Source: EPFL

Read Full Post »

“El romanx, la quarta llengua oficial de Suïssa -que recorda el català i romanès- la parlen unes 60.000 persones, i també està present als bitllets de franc suís”

Els 4 idiomes oficials de Suïssa són presents al bitllets de franc suïssos|CEDIDA

Par Tatiana Tissot

Segons una enquesta de l’Oficina Federal d’Estadística, el 0,5% de la població suïssa indica el romanx com una de les seves llengües principals el 2017, enfront de l’1,1% de 1910. En un segle, la proporció de romanxofons per tant, estava a la meitat! El romanx es manté especialment dinàmic a dues àrees del Grisons: la vall de Surselva i la Baixa Engadina. Els romanxofons tenen l’especificitat de ser tots bilingües, també dominen una altra llengua nacional. Cal remarcar que el Grison és l’únic cantó de Suïssa a tenir tres idiomes oficials: l’alemany, el romanx i l’italià.

Però, d’on prové el romanx? És una llengua llatina, igual que l’italià, el francès, català o romanès. El 15 aC, els romans van conquerir la província de Rhaetia, que incloïa el que ara és Graubünden. El romanx és un llegat de la llengua vernacular dels soldats i dels pobladors, influït per la llengua dels nadius. Fins al segle XV, la majoria de la població dels Grisons el parlava. El 1464, la ciutat de Chur va ser devastada per un incendi. Després va patir un fenomen de germanització sota la influència d’artesans de parla alemanya emprats en la seva reconstrucció. La comunitat romana perdia així el seu centre cultural i lingüístic. Per tant, la competència entre llengües germàniques i llatinoamericanes no és nova a la regió.

Romanx: un estàndard, diversos idiomes

Igual que l’alemany suís, la quarta llengua nacional no és una llengua unificada, però les persones que parlen idiomes diferents, que vénen en diversos dialectes, també s’entenen. Per a la majoria dels lingüistes, el romanx inclou cinc idiomes: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puta i vallader. Aquests idiomes, utilitzats tant oralment com per escrit, donen testimoni d’una tradició literària de quatre segles d’antiguitat i tenen les seves pròpies gramàtiques i diccionaris. Aquesta diversitat s’explica per la fragmentació de les comunitats d’una regió famosa per les seves 150 valls. No ha sorgit cap centre cultural i es considera que els cinc idiomes identificats oficialment són iguals.

Cap al reconeixement com a idioma oficial

Al segle XIX, el cantó de Graubünden va fomentar la germanització del romanx. Un projecte que no agrada als principals grups d’interès: es faran veus en defensa de la seva llengua i es va fundar el 1919 Lia Rumantscha, organització responsable de la defensa i la promoció de la llengua romanx.

Després d’una llarga batalla, el romanx es va convertir en la quarta llengua nacional de Suïssa el 1938. La seva condició d’idioma oficial, garantint en particular que els parlants de romanès poden utilitzar-la en els seus procediments administratius, data de 1996. Tot i això, el seu ús és limitat i els textos oficials no es tradueixen sistemàticament. Tanmateix, l’administració respon en rumantsch grischun quan una persona de parla romàntica li escriu en el seu propi idioma.

Romanx, llengua viva!

El romanx, però, no té visibilitat a nivell nacional. Només s’imparteix en poques universitats, com Fribourg, Ginebra o Zuric. Durant el segle XX, la industrialització del cantó de Grisons i el creixement del turisme van afavorir l’adopció de suïssos-alemanys per part de la població, en detriment de la romanx. Tot i això, encara es parla per unes 60.000 persones i compta amb un mitjà de servei públic, el Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, els programes dels quals són emesos als canals alemanys i disponibles en línia.

Rad © Radiotelevisiun Svizra Rumantscha

Les iniciatives són coordinades per la Lia Rumantscha, finançada en gran part per la Confederació i el cantó de Grisons. S’han ofert lliçons de romanès als emigrants de parla portuguesa per ajudar-los a integrar-se als Grisons i fomentar l’ús d’aquest idioma. La suite Office de Microsoft es va traduir el 2006 per permetre als altaveus romanesos escriure textos amb grafia ortogràfica, basats en rumantsch grischun. També cal destacar que escriptors, cantants o rapers produeixen obres en el seu dialecte. En matèria d’educació, cada municipi de Graubünden és lliure de triar el seu idioma oficial i el de la seva escola. Així, les institucions ofereixen un currículum bilingüe per als estudiants.

Arrels que porten lluny

El destí d’aquest idioma no només es juga a Grisons. Un gran nombre de romanchophones abandonen el seu cantó d’origen per estudis o per motius professionals. Gairebé el 40% d’ells viuen fora del cantó actual. La diàspora s’estableix particularment a Zuric, la ciutat universitària més propera, on s’hi han instal·lat mil romànics.

Chasa Rumantscha © Mattias Nutt / Lia Rumantscha

Sorgeix una pregunta crucial: aquests “emigrants” mantindran la llengua materna o la deixaran de banda en la seva nova vida? Molts estan lligats a la seva cultura i estan sorgint iniciatives, com la creació de vivers romànics a Zuric o l’organització de cursos per a nens per l’associació Quarta Lingua de Zuric i Basilea. Un enfocament que ha de permetre la transmissió a la jove generació i, per tant, la supervivència de la llengua.

Read Full Post »

Curiosament les pensions a Canadà (1.000 Dolars canadencs) i Suïssa (1.400 Francs suïssos) son universals, indiferent si s’ha treballat de ministre o paleta *

Així queden les pensions després de la revaloració de l’0,9%

La màxima a Espanya és de 2.683,3 euros a l’mes i la mínima, amb cònjuge a càrrec, a 843,4 euros

El Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem va voler fer una declaració d’intencions al seu primer Consell de Ministres, celebrat dimarts.

Habitualment dedicat a nomenaments i altres assumptes d’intendència, aquest cop el nou executiu va anunciar una primera mesura econòmica d’impacte: la revaloració de les pensions a l’0,9%.

*Informació aportada por familiars de Bellaterra visquen a Suïssa i Quebec

Read Full Post »

Malakoff de Gruyère és una recepta personal de la bellaterrenca Angi, inspirada en la tradicional del Cantó de Vaud (Suïssa)

Malakoff suís de formatge Gruyère|BELLATERRA GOURMET

Petita història del Malakoff

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855. Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, el Restaurant La Taula de Barcelona, propietat dels bellaterrencs Angi i Francesc, ho va oferir amb molt d’èxit, com una especialitat fixa.

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère

3 cullerades de Maizena

2 ous ecològics

1 gra d’all

1 bitxo tallat fi

Pebre negre de molinet

Nou moscada al gust

1 cullera de Kirsch

1/2 dl de vi blanc sec

Oli de gira-sol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , els alls, el pebre i la nou moscada. Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Prepareu les boles de la preparació del Gruyère en forma de la mida d’una nou i reservar.

Escalfeu l’oli en una fregidora de 180 graus

Fregir els Malakoff fins que ho veieu daurats.

Escórrer amb un paper domèstic i gaudir els Malakoff sense esperar.

Presentació personal del Malakoff de Gruyère suís|BELLATERRA GOURMET

NOTA: A Suïssa s’acompanya d’amanida mixta
i un vi blanc tradicional del Cantó de Vaud. També es pot acompanyar de fruita fresca o una confitura al vostre gust.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Seu de L’EMD Bellaterra|CEDIDA

Suggeriment per a Quim Oltra d’ERC de Bellaterra, i Helena Solà d’ERC Cerdanyola, que a tertúlia veïnal de l’Hostal Sant Pancras van dir que “Bellaterra no és Suissa”, però que en el seus programes electorals acceptarien 2 consultes en 4 anys.

La democràcia i voluntat permanent de les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat han d’estar per sobre dels partits polítics i cal respectar les consultes i votacions populars majoritàries, no anar en contra com s’ha fet amb les pilones, càmeres de trànsit, etc., et.,

Només la candidatura Primàries Sant Cugat presidida per Joan Recasens, proposa aquesta democràtica participació directa i en votacions telemàtiques.

EXEMPLE CANTÓ DE VAUD (LAUSANNE)

Iniciativa popular (articles 78-82): Poden presentar una llei (o proposta de llei) si en 4 mesos es recullen 12.000 signatures. Si aquesta llei implica una revisió total de la constitució cantonal, calen 18.000 signatures.

Referèndum facultatiu (articles 83,84): Si en els 40 dies següents a la publicació d’una llei cantonal, es reuneixen 12.000 signatures, se celebra un referèndum vinculant.
Les condicions dels referèndum i iniciativa popular a nivell comunal (municipal) els defineix cada cantó mitjançant una llei cantonal.

En el cas del Cantó de Vaud, té les següents característiques:

Iniciativa popular general: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Referèndum: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Read Full Post »

Older Posts »