Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Suïssa’

“El romanx, la quarta llengua oficial de Suïssa -que recorda el català i romanès- la parlen unes 60.000 persones, i també està present als bitllets de franc suís”

Els 4 idiomes oficials de Suïssa són presents al bitllets de franc suïssos|CEDIDA

Par Tatiana Tissot

Segons una enquesta de l’Oficina Federal d’Estadística, el 0,5% de la població suïssa indica el romanx com una de les seves llengües principals el 2017, enfront de l’1,1% de 1910. En un segle, la proporció de romanxofons per tant, estava a la meitat! El romanx es manté especialment dinàmic a dues àrees del Grisons: la vall de Surselva i la Baixa Engadina. Els romanxofons tenen l’especificitat de ser tots bilingües, també dominen una altra llengua nacional. Cal remarcar que el Grison és l’únic cantó de Suïssa a tenir tres idiomes oficials: l’alemany, el romanx i l’italià.

Però, d’on prové el romanx? És una llengua llatina, igual que l’italià, el francès, català o romanès. El 15 aC, els romans van conquerir la província de Rhaetia, que incloïa el que ara és Graubünden. El romanx és un llegat de la llengua vernacular dels soldats i dels pobladors, influït per la llengua dels nadius. Fins al segle XV, la majoria de la població dels Grisons el parlava. El 1464, la ciutat de Chur va ser devastada per un incendi. Després va patir un fenomen de germanització sota la influència d’artesans de parla alemanya emprats en la seva reconstrucció. La comunitat romana perdia així el seu centre cultural i lingüístic. Per tant, la competència entre llengües germàniques i llatinoamericanes no és nova a la regió.

Romanx: un estàndard, diversos idiomes

Igual que l’alemany suís, la quarta llengua nacional no és una llengua unificada, però les persones que parlen idiomes diferents, que vénen en diversos dialectes, també s’entenen. Per a la majoria dels lingüistes, el romanx inclou cinc idiomes: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puta i vallader. Aquests idiomes, utilitzats tant oralment com per escrit, donen testimoni d’una tradició literària de quatre segles d’antiguitat i tenen les seves pròpies gramàtiques i diccionaris. Aquesta diversitat s’explica per la fragmentació de les comunitats d’una regió famosa per les seves 150 valls. No ha sorgit cap centre cultural i es considera que els cinc idiomes identificats oficialment són iguals.

Cap al reconeixement com a idioma oficial

Al segle XIX, el cantó de Graubünden va fomentar la germanització del romanx. Un projecte que no agrada als principals grups d’interès: es faran veus en defensa de la seva llengua i es va fundar el 1919 Lia Rumantscha, organització responsable de la defensa i la promoció de la llengua romanx.

Després d’una llarga batalla, el romanx es va convertir en la quarta llengua nacional de Suïssa el 1938. La seva condició d’idioma oficial, garantint en particular que els parlants de romanès poden utilitzar-la en els seus procediments administratius, data de 1996. Tot i això, el seu ús és limitat i els textos oficials no es tradueixen sistemàticament. Tanmateix, l’administració respon en rumantsch grischun quan una persona de parla romàntica li escriu en el seu propi idioma.

Romanx, llengua viva!

El romanx, però, no té visibilitat a nivell nacional. Només s’imparteix en poques universitats, com Fribourg, Ginebra o Zuric. Durant el segle XX, la industrialització del cantó de Grisons i el creixement del turisme van afavorir l’adopció de suïssos-alemanys per part de la població, en detriment de la romanx. Tot i això, encara es parla per unes 60.000 persones i compta amb un mitjà de servei públic, el Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, els programes dels quals són emesos als canals alemanys i disponibles en línia.

Rad © Radiotelevisiun Svizra Rumantscha

Les iniciatives són coordinades per la Lia Rumantscha, finançada en gran part per la Confederació i el cantó de Grisons. S’han ofert lliçons de romanès als emigrants de parla portuguesa per ajudar-los a integrar-se als Grisons i fomentar l’ús d’aquest idioma. La suite Office de Microsoft es va traduir el 2006 per permetre als altaveus romanesos escriure textos amb grafia ortogràfica, basats en rumantsch grischun. També cal destacar que escriptors, cantants o rapers produeixen obres en el seu dialecte. En matèria d’educació, cada municipi de Graubünden és lliure de triar el seu idioma oficial i el de la seva escola. Així, les institucions ofereixen un currículum bilingüe per als estudiants.

Arrels que porten lluny

El destí d’aquest idioma no només es juga a Grisons. Un gran nombre de romanchophones abandonen el seu cantó d’origen per estudis o per motius professionals. Gairebé el 40% d’ells viuen fora del cantó actual. La diàspora s’estableix particularment a Zuric, la ciutat universitària més propera, on s’hi han instal·lat mil romànics.

Chasa Rumantscha © Mattias Nutt / Lia Rumantscha

Sorgeix una pregunta crucial: aquests “emigrants” mantindran la llengua materna o la deixaran de banda en la seva nova vida? Molts estan lligats a la seva cultura i estan sorgint iniciatives, com la creació de vivers romànics a Zuric o l’organització de cursos per a nens per l’associació Quarta Lingua de Zuric i Basilea. Un enfocament que ha de permetre la transmissió a la jove generació i, per tant, la supervivència de la llengua.

Read Full Post »

Curiosament les pensions a Canadà (1.000 Dolars canadencs) i Suïssa (1.400 Francs suïssos) son universals, indiferent si s’ha treballat de ministre o paleta *

Així queden les pensions després de la revaloració de l’0,9%

La màxima a Espanya és de 2.683,3 euros a l’mes i la mínima, amb cònjuge a càrrec, a 843,4 euros

El Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem va voler fer una declaració d’intencions al seu primer Consell de Ministres, celebrat dimarts.

Habitualment dedicat a nomenaments i altres assumptes d’intendència, aquest cop el nou executiu va anunciar una primera mesura econòmica d’impacte: la revaloració de les pensions a l’0,9%.

*Informació aportada por familiars de Bellaterra visquen a Suïssa i Quebec

Read Full Post »

Malakoff de Gruyère és una recepta personal de la bellaterrenca Angi, inspirada en la tradicional del Cantó de Vaud (Suïssa)

Malakoff suís de formatge Gruyère|BELLATERRA GOURMET

Petita història del Malakoff

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855. Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, el Restaurant La Taula de Barcelona, propietat dels bellaterrencs Angi i Francesc, ho va oferir amb molt d’èxit, com una especialitat fixa.

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère

3 cullerades de Maizena

2 ous ecològics

1 gra d’all

1 bitxo tallat fi

Pebre negre de molinet

Nou moscada al gust

1 cullera de Kirsch

1/2 dl de vi blanc sec

Oli de gira-sol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , els alls, el pebre i la nou moscada. Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Prepareu les boles de la preparació del Gruyère en forma de la mida d’una nou i reservar.

Escalfeu l’oli en una fregidora de 180 graus

Fregir els Malakoff fins que ho veieu daurats.

Escórrer amb un paper domèstic i gaudir els Malakoff sense esperar.

Presentació personal del Malakoff de Gruyère suís|BELLATERRA GOURMET

NOTA: A Suïssa s’acompanya d’amanida mixta
i un vi blanc tradicional del Cantó de Vaud. També es pot acompanyar de fruita fresca o una confitura al vostre gust.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Seu de L’EMD Bellaterra|CEDIDA

Suggeriment per a Quim Oltra d’ERC de Bellaterra, i Helena Solà d’ERC Cerdanyola, que a tertúlia veïnal de l’Hostal Sant Pancras van dir que “Bellaterra no és Suissa”, però que en el seus programes electorals acceptarien 2 consultes en 4 anys.

La democràcia i voluntat permanent de les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat han d’estar per sobre dels partits polítics i cal respectar les consultes i votacions populars majoritàries, no anar en contra com s’ha fet amb les pilones, càmeres de trànsit, etc., et.,

Només la candidatura Primàries Sant Cugat presidida per Joan Recasens, proposa aquesta democràtica participació directa i en votacions telemàtiques.

EXEMPLE CANTÓ DE VAUD (LAUSANNE)

Iniciativa popular (articles 78-82): Poden presentar una llei (o proposta de llei) si en 4 mesos es recullen 12.000 signatures. Si aquesta llei implica una revisió total de la constitució cantonal, calen 18.000 signatures.

Referèndum facultatiu (articles 83,84): Si en els 40 dies següents a la publicació d’una llei cantonal, es reuneixen 12.000 signatures, se celebra un referèndum vinculant.
Les condicions dels referèndum i iniciativa popular a nivell comunal (municipal) els defineix cada cantó mitjançant una llei cantonal.

En el cas del Cantó de Vaud, té les següents característiques:

Iniciativa popular general: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Referèndum: Per a municipis de menys de 50.000 electors, requereix el 15% del cens, mentre que es redueix al 10% en comunes de més de 50.000 electors.

Read Full Post »

Visitar Château-d’Oex i Rougemont (Suïssa) : http://www.bellaterragourmet.wordpress.com

   
Foto: Bellaterra.Cat

Detall de la tomba de l’actor britanic David Niven (1910-1983) a Château-d’Oex (Suïssa)

 Foto: Bellaterra.cat

Detall globo aerostàtic del festival internacional de Château-d’Oex (Suïssa)

   

Foto: Bellaterra.Cat

Detall porta chalet de Château-d’Oex (Suïssa)

 Foto: Bellaterra.Cat

Detall Festival internacional Ballons de Château-Oex (Suïssa)

Read Full Post »

20140218-092807.jpg

Publicat avui a http://www.vilaweb.cat
La polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d’Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l’EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l’actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l’interès per una associació com l’EFTA.
—Què és l’EFTA?
—L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
—Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
—Tres països dels quatre que formen l’EFTA són part de l’Àrea Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.
—Què és l’Àrea Econòmica Europea?
—L’Àrea Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
—Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
—Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic.
—Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
—Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l’acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.
—Les empreses radicades als països de l’EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?
—Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.
—Per què permet aquests privilegis a l’EFTA la Unió Europea?
—No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.
—Com es governa l’EFTA?
—L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
—L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
—Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la legislació que elabora.
—Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.
—Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
—No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l’EFTA.
Notícies relacionades

Cinc situacions en les quals Europa cedeix i s’adapta
26.08.2013
L’Associació Europea de Lliure Comerç veu viable la Catalunya independent

Read Full Post »

20130625-003247.jpg

En Francesc Pérez i l’Angi Ciurezu formen el matrimoni que ara fa 19 anys que dia rere dia aixeca la persiana de La Taula, un restaurant situat a la part alta de la ciutat de Barcelona, i es el que ens ocupa ara en aquesta Trobada. Ell va enfilar el camí de la restauració de molt jove, captivat per l’àmbit dels serveis en general. D’aquesta manera, va treballar a diferents establiments, tots ells d’alt nivell, com l’Hotel La Rotonda, restaurant Finisterre, restaurant Via Veneto, i després va marxar cap a Suïssa. A partir d’aquell moment, de la seva estada al país helvètic, se li van obrir les portes per tornar a capital catalana, i de Maître als mateixos locals on es va formar, també director del Tragaluz i de restauració dels Hotels Melià Barcelona i Barcelona Hilton.

Angi Ciurezu, ve per la seva part de la carrera de Belles Arts i la gestió de l’Hotel Saurat d’Espot (Lleida), i aplica així la seva sensibilitat cultivada a la cuina i la pastisseria, la seva especialitat per passió.
“La idea de muntar el nostre propi local a Barcelona l’any 1994, va venir perquè teniem ganes d’aportar la nostra propia recepta -explica en Francesc-. El que jo volia era deixar de practicar la restauració de grans paraments, baixar a una altra tessitura i anar a buscar un restaurant una mica més casolà, amb un aire més familiar.” Francesc volia un establiment a la seva mesura, que fos un fidel reflex de les seves pròpies idees. Ell mateix explica que, de fet, aquesta és la mena de restauració que s’aplica normalment a la resta d’Europa: ben muntada, professional i, al mateix temps, íntima, familiar i amb un cert toc d’elegància. Angi mateixa, com amant del dolç que és, dedica per exemple bona part de la seva atenció al capitol de les postres: “Ens agrada posar en pràctica, aquí i en la resta de propostes, tot allò que ens agradaria trobar a nosaltres quan anem a un altre restaurant com a clients. Això no obstant, has de tenir una personalitat pròpia, no deixar-te portar al ritme i la textura de la cuina Adriàtica del moment.”
Els propitaris de La Taula també tenen molt clar que s’ha de provocar, des dels establiments gastronòmics, que la gent surti a menjar fora de casa. Ell, en aquest sentit, creu fermament -no pas ara per qüestions de crisi econòmica, ni per directrius governamentals, sinó ja de molt abans- en la línia dels menús tancats: “Des del primer dia que vam entrar en aquesta dinàmica, perquè ens interessa que el client torni, i a mès, ho faci sovint.”
Això ens porta a l’altre element diferencial de La Taula, el que ells han batejat l’any 1994, con a Menú Sorpresa. Es tracte d’una oferta gastronòmica a preu tancat. Aquí l’ingredient base és el factor sorpresa. La fórmula, a més ha donat molts bons resultats, al Francesc i l’Angi, de manera que n’estan molt contents, d’haver-ho posat en pràctica.
Les poques taules d’aquest local de la part alta de Barcelona també gaudeixen d’aquest principi d’honestedat que apliquen els seus propietaris, un principi que en aquest apartat es transforma en un parament excepcional, com La Taula imperial per 25 comensals o els seus petits banquets fins a 40 persones. A La Taula saben molt bé què és el muntatge d’una taula de luxe. Han sabut eliminar tanmateix elements superflus i pompes injustificables.
En èpoques anteriors, més tristes per a molts paladars catalans, no es tenia cap consideració per la nostra cuina. Els propis establiments de luxe del país no la practicaven. La mitja dotzena de locals d’aquesta línia que hi havia a Barcelona estaven elaborant cuina sofisticada francesa, perquè el fricandó o els peus de porc, per posar un parell de clars exemples, no eren receptes gaire ben vistes.
Francesc explica els motius d’aquella política culinaria: “Jo crec que aquest funcionament era un mecanisme que sevia per justificar uns determinats preus. Estem amb el de sempre, es volen disculpar unes tarifes exageradament infradas. A partir de la implantació de la democràcia, a l’Estat espanyol, hi ha hagut una normalitat i s’ha començat a creure en el que es feia aquí. De totes maneres, no tot el que es fa actualment és cuina cent per cent catalana, perquè hi ha una mescla de procedències.”
Sigui com sigui, sembla que les coses es comencen a encaminar, encara que tots estiguem dins el sac de la cuina mediterrània. “Els joves restauradors no han de tenir por de muntar el seu propi negoci”
Conseqüenment, la competència no suposa cap entrebanc pels propuetaris de La Taula: “Pots tenir tants locals com vulguis al teu voltant. Si tu saps què estàs fent no hi ha d’haver cap problema.”
La Taula de l’Angi i d’en Francesc n’és la millor prova. En aquest establiment, la convicció en la propia feina i l’honestedat fan bullir l’olla. Cada matí, quan aquesta parella aixeca la persiana, quan encara no ha començat el brogit dels comensals al menjador, encara es pot palpar un bocí d’aquesta fe en la tebior de les cadires. Ès la tebior de la quotidianitat ininterrompuda de 19 anys de feina i èxit.

20130625-004009.jpg

Restaurants de Catalunya
Àngel Font

Read Full Post »

Older Posts »