Discorres tu rumantsch? Parles romanx?
–El romanx és una llengua romanç originària del cantó més gran de Suïssa, els Grisons, ubicat a l’extrem sud-est del país.
-Els viatgers que visiten el Cantó dels Grisons poden veure el romanx en els senyals del carrer, o escoltar-lo als restaurants quan són rebuts amb un ‘allegra‘ (benvingut).
A l’últim segle, el nombre de persones que parla romanche ha disminuït en un 50%. Avui dia només unes 60.000 persones parlen aquest idioma.
El romanche (autoglotònim: rumantsch) (també anomenat retorromanche, retorromànic, rètic o grisó) és el nom genèric per a les llengües retorromàniques que es parlen a Suïssa, on gaudeix de reconeixement com a llengua nacional. Com a llengua del grup retorromànic té una gran afinitat amb el ladí dolomita i el friulà, llengües parlades al nord d’Itàlia. El romanche actualment es restringeix a alguns llogarets del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa).
Segons el Cens Federal de Població de l’any 2000, 60.561 habitants de Suïssa parlen aquesta llengua, o el 0,8 % de la població del país. És l’idioma principal de 35.095 persones, cosa que representa el 0,5% de tots els residents. La majoria d’aquests es troben als Grisons i la resta a la diàspora a tot Suïssa. L’ús d’aquest idioma retrocedeix lentament (−15 % durant 10 anys i és parlat per menys de 100 000 persones), i fa témer pel seu futur. Per tal de contrarestar aquesta tendència, la Confederació Suïssa recolza el cantó dels Grisones per a la salvaguarda i la promoció del romanche. L’idioma només s’utilitza als Grisons i dins del cantó, especialment a les regions d’Albula, Surselva, Engadina Bassa / Val Müstair i als ¾ de la regió de Maloja (Engadina). També s’usa a les comunas de Cazis, Ferrera i Andeer a la regió de Viamala ia Domat/Ems, Trin i Felsberg a la regió d’Imboden. Aquests territoris representen al voltant del 40% del territori cantonal.
Històricament el Romanche és el que queda de la completa llatinització que s’esdevingué a la Recia romana, durant els primers segles de l’imperi romà.
Aquest procés va ser tan complet que els confins d’Itàlia van ser portats fins al Danubi per l’emperador Dioclecià a la Itàlia Anonària.
Lentament l’àrea llatinitzada al nord dels Alps es va anar reduint amb els segles successius a l’esfondrament de l’imperi romà, però en l’actual Suïssa encara existeix una nombrosa comunitat neolatina que parla l’idioma romanche: els Ladins del Cantó dels Grisons.
Estandardització
El 1982, es va aconseguir estandarditzar el romanx sota la varietat normativa Romansch Grischun («romanx grisó»), dissenyada pel lingüista suís Heinrich Schmid, que va intentar evitar l’ús d’ortografies d’aparença inusual per a l’acceptació d’aquest nou estàndard. Per tant, en paraules que compten amb el fonema /tɕ/ seguides de les vocals /e/ o /i/, s’empra el dígraf «tg» (tgirar) per representar aquest so en lloc del dígraf «ch». En paraules on el fonema /k/ precedeixi les vocals /a/, /o/ o /u/, s’escriuen amb «ch» («xalanda» en lloc de Calanda). De la mateixa manera, che i chi (a causa d’aquesta norma, anomenada Leza Uffers Kompromiss) es pronuncien [ke] i [ki]. D’altra banda, la lletra «k» es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romanç. Així mateix, el fonema [ə] s’escriu amb la lletra «e», una característica de la marcada influència de l’ortografia de l’alemany. Entre altres característiques, també s’usa el trígrad «sch» per representar els fonemes fricatius /ʃ/ i /ʒ/, i «tsch» per a/ʧ/.
D’altra banda, el fet que no existeixi <ü, ö> en rètic, potser no sigui degut aquesta només a l’absència de la [i] i de [ø] en la majoria de les llengües rètiques, sinó també a la seva forma gràfica (per influx alemany), que no és considerada una forma romanç. A més, això també demostra que l’adopció d’una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió es pot afirmar que l’ortografia rètica se situa entre la tradició ortogràfica romanç del italiano, i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l’alemany.
La Lia Rumantscha és una organització que abasta associacions de llengües rètiques. La seva pàgina web facilita més informació sobre aquestes llengües.
BELLATERRA.CAT 