Posted in Bellaterra, tagged AIGÜES DE SABADELL: Alta gratuïta interrupcions a Bellaterra on 28 febrer 2022|
Aigües Sabadell posa al servei de la ciutadania una solució innovadora i gratuïta d’alertes d’incidències en el servei.
Mitjançant un SMS, t’avisem en cas d’interrupcions del servei que afecten al teu domicili, ja siguin talls programats per fer millores a la xarxa o bé avaries fortuïtes.
Dona’t d’alta de forma gratuïta aquí.
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Condemna atac de Rússia a Ucraïna on 26 febrer 2022|
El municipalisme català condemna l’atac de Rússia a Ucraïna, reclama una solució pacífica, i convoca a tota la ciutadania de Catalunya a manifestar-se en defensa de la pau i en suport al poble ucraïnès.
Font: Associació Catalana de Municipis
Posted in Bellaterra, tagged EDITORIAL EL PUNT AVUI|Guerra total i global a Ucraïna on 25 febrer 2022|
Finalment, després de setmanes d’incertesa, evasives i suposats esforços diplomàtics, ha esclatat la guerra més anunciada de la història. Una guerra que té com a principal responsable Vladímir Putin, que l’ha desencadenada, però que en realitat és conseqüència de l’ambició expansiva de dos blocs tradicionalment enemistats: l’OTAN, determinada a incorporar antigues repúbliques soviètiques, i el govern rus, interessat a recuperar l’antiga esplendor imperial. A diferència d’anteriors conflictes armats moderns, l’atac rus contra Ucraïna ha prescindit de l’ofensiva aèria que inicialment se sol destinar a estovar les defenses enemigues i ha passat directament a la fase terrestre, la qual cosa demostra, en contra del que havia promès el mateix Putin, la decisió d’anar més enllà de les regions declarades independents per desencadenar una agressió llampec de gran abast amb l’objectiu d’apoderar-se de la capital.
La guerra total que s’està lliurant a Ucraïna és, malgrat la distància, un problema que ens involucra a tots perquè les conseqüències econòmiques seran globals. La caiguda de les borses i l’augment del preu del petroli registrats ahir mateix són un clar exemple d’una situació que pot empitjorar si s’altera el flux de gas cap a Europa i s’aïlla financerament Rússia. El sotrac per a l’economia mundial i per a sectors tan sensibles com el turisme és evident. També ho és que els monumentals embussos de trànsit vistos ahir a les principals ciutats ucraïneses avisen sobre l’imminent desplaçament de refugiats cap a Europa. Els governs aliats, que han estat incapaços de parar els peus a un Putin que està emulant la bogeria absolutista dels antics règims tsaristes, hauran de demostrar ara si sabran estar a l’altura d’una altra crisi humanitària a les portes de casa. Europa i els Estats Units no han sabut valorar encertadament la profunditat del desafiament rus, i ara han de calibrar molt bé on està disposat a arribar Putin i fins on ha d’arribat la seva resposta, ja sigui bèl·lica o en forma de més sancions. La població civil, sempre víctima innocent, és la que més importa ara.
Font: El Punt Avui
Posted in Bellaterra, tagged CULTURA: Llibreria Paper's recomana "Els orígens del miracle econòmic català" d'Antoni Simón Tarrés on 21 febrer 2022|
Llibreria Paper’s de Bellaterra farà molt aviat la presentació al Club Bellaterra
Antoni Simón és llicenciat en Història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en història moderna, es va doctorar el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona (1983). Des del 1980 és professor en aquesta universitat, i des del 1997 catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània (Unitat d’Història Moderna). Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres. S’ha ocupat també de l’estudi de la història social i la història política i institucional centrant-se, especialment, en la guerra dels Segadors i la Guerra de Successió Espanyola. És autor també d’un gran nombre d’articles tant de divulgació com en publicacions especialitzades, pròlegs, ponències, conferències i seminaris i participa en nombrosos projectes de recerca.[1] Fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, del qual és vicepresident. Des del febrer del 2007 també és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i des del 2014 el Secretari de la Secció Històrico-Arqueològica.
Posted in Bellaterra, tagged VIST A BELLATERRA: Cotxe calcinat al carrer Terranova/Abat Oliba on 20 febrer 2022|
Un cotxe va quedar totalment calcinat divendres nit a les 23:30 hores, al carrer Terranova de Bellaterra
Els fets van passar cap a dos quarts de dotze de la nit. Les espectaculars flames, van sorprende al veïnat de la zona. Les causes del foc, ara per ara es desconeixen. Però la imatge ha estat impactant, ha explicat veïnat proper, que ho van veure de la pròpia casa. S’ha sabut que era un cotxe forani de Bellaterra.
Posted in Bellaterra, tagged CULTURA|Vitralls modernistes del MAC "Museu d'Art de Cerdanyola" on 20 febrer 2022|
L’edifici del MAC
El Museu d’Art de Cerdanyola va obrir les seves portes el 10 de setembre de 2009. L’equipament naixia amb una petita col·lecció representativa de la presència d’artistes a la vila, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La columna vertebral però era l’excepcional col·lecció de vitralls modernistes reintegrats al seu lloc original i considerants “un punt culminant del vitrall modernista català”.
Amb els anys el museu s’ha incorporat al registre de museus de la Generalitat, a la xarxa de museus de la Diputació, les rutes europees del modernisme i la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Actualment té també els segell de qualitat turística Biosphere.
Tenint present sempre la seva vinculació amb el territori, el MAC vol esdevenir un museu modernista de referència, un centre d’art contemporani obert a les noves creacions i un equipament sociocultural accesible a la ciutadania i a tots els públics.
El museu planteja un discurs centrat en l’art català, especialment d’època modernista i noucentista, amb un programa expositiu que manté un diàleg constant entre passat i present, tot defensant una perspectiva social de l’art com a element integrador de la societat.
La sala modernista
El modernisme proposava un art total que englobés totes les disciplines artístiques. Amb una clara vocació internacional, reivindicava la llibertat creativa, la recuperació de l’artesania, el món medieval i oriental i l’exaltació de la natura i la línia corba. A Catalunya coincideix amb la Revolució Industrial, l’auge de la burgesia i l’esclat de la Renaixença. El saló de la Torre López conserva part de la intervenció d’Eduard Maria Balcells, com ara el paviment hidràulic original i els vitralls de les Dames de Cerdanyola, sens dubte una de les estrelles del museu. La col·lecció de modernisme del MAC també compta amb altres vitralls emplomats originals de la casa, projectats per Balcells, i un conjunt d’escultura, ceràmica, fotografia, cartells i arts aplicades d’alguns dels autors més prestigiosos de l’època, com Josep Llimona, Lambert Escaler, Apel·les Mestres, Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Adrià Gual, Lluis Bru, Marian Burguès o Joan Vilatobà.
Cal destacar les mostres de ceràmica modernista. Una de les peces clau són els dos grans gerros amb peu en forma de drac de Marian Burgués, amb un excepcional treball de modelat i esmalt, produïts pel Faianç Català, indústria fundada pel ceramista sabadellenc a finals del segle XIX. Entre la ceràmica que conserva el museu també hi figuren rajoles decoratives procedents de diverses torres de Cerdanyola. Com a exemples d’importacions estrangeres de l’època cal fer esment de les rajoles d’aresta angleses i d’una espectacular escultura decorativa de la marca vienesa Goldsheider que representa la nit, donada per Marie Christine Vila. En el camp de l’escultura cal fer esment, també, de la col·lecció de guixos originals de Josep Llimona, amb peces com La Font, Sant Jordi, La Virtut, Nu femení o dues versions de la Verge amb el Nen per a la parròquia barcelonina de Pompeia que formen part de la important donació de la Família Juventeny. La sala també inclou cartells de Marian Andreu i Ramon Casas, donats per les germanes Larrey i la Família Vilatobà respectivament, i retrats fotogràfics d’Alexandre de Riquer i Enric Granados realitzats pel pictorialista Joan Vilatobà, també donats per la família del fotògraf sabadellenc.
Els vitralls modernistes del MAC
El Museu d’Art de Cerdanyola té un dels conjunts de vitralls més espectaculars del modernisme català. Van ser instal·lats durant la reforma que va convertir el Casino en torre. La major part de les portes i finestrals de la casa segueixen esbossos del propi Balcells. Són un conjunt de línies geomètriques i motius vegetals amb la presència de grans flors que neixen de tiges de línies “coup de fouet”. La peça més singular és el Tríptic de les Dames de Cerdanyola, instal·lat a l’antic saló, amb una tècnica excepcional, superior a la resta de vitralls de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes diferents. El plafó situat en un dels laterals s’ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha. Han estat atribuïts per Rodon i Vila Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època. Tot i que l’autoria del disseny també continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.
Història de l’edifici del MAC
La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al casc antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961). La construcció és obra de dos arquitectes modernistes: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i, finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.
L’any 1894 Medir Grau va encarregar a l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà un “edificio que contenga un teatro con su escenario, platea y accesorios correspondientes y además otras dos salas, dedicadas la una a billar y otra a café”. L’edifici del Teatre-Casino estava format pel cos central rectangular del teatre al qual s’afegien les sales de billar i el bar. La sala-teatre tenia una sola planta de gran alçada, estava envoltada per un fris pintat i quedava coberta per una encavallada de fusta a dos vessants que quedava oculta per un sostre d’encanyissat. La façana exterior d’obra vista estava articulada mitjançant motllures de maó esglaonades amb arcades i frisos geomètrics, amb un esquema paral·lel al que desenvolupà el mateix arquitecte al mercat de Sitges. L’entrada devia estar situada a l’obertura central, flanquejada per dos grans llums d’inspiració eclèctica.
L’indiano Evarist López va adquirir el teatre i el va convertir cap al 1910 en la seva torre d’estiueig. Segons la tradició popular, el propietari havia fet fortuna a les Filipines i el servent de la casa era d’origen oriental, fet pel qual la torre es va conèixer amb el nom de Casa del Xinet. L’autor de la reforma va ser l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, nebot de Gaietà Buïgas i un dels millors representants de la darrera generació d’arquitectes modernistes catalans. La seva intervenció és va concentrar en un enriquiment de la façana, la decoració interior, i en la tanca del jardí. Balcells va desplaçar la porta d’accés a un costat de la façana per tal de projectar un passadís lateral que distribuís les habitacions a la banda dreta. També va afegir la porta, la marquesina d’aire oriental feta amb ferro forjat d’inspiració vegetal i vidre, els relleus florals de ciment emmotllat i tot un repertori de vitralls, d’entre els quals destaquen les anomenades Dames de Cerdanyola. A l’interior, Balcells va afegir rajoles hidràuliques de les cases Escofet i Butsems & Fradera, i arrambadors de ceràmica esmaltada. En el conjunt també destaca la tanca de la torre, que Balcells va projectar sota la influència de l’arquitectura vienesa, especialment d’Otto Wagner, un autor que marcarà la seva producció durant la dècada de 1910. D’altra banda, el treball de forja, on es combinen elements geomètrics i vegetals, es troba entre els exemples més reeixits de l’obra de Balcells.
El 1961 l’edifici es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech, on es fabricava el cèlebre Lápiz Termosán. Segons projecte de l’arquitecte Fernández Marqués es va redistribuir l’interior, s’hi va afegir un cos posterior i es va modificar radicalment la façana. Tot i que aquesta intervenció, en certa forma, va canviar la fisonomia de l’edifici, es va dur a terme amb cura i respecte, de manera que alguns elements arquitectònics, com ara els relleus i les motllures que els emmarcaven no es van destruir, sinó que es van deixar a l’interior dels murs. Un fet que ha permès, anys després, recuperar satisfactòriament l’aspecte original de la casa.
L’edifici va passar a propietat municipal a la dècada dels anys 90 i se’n va planificar l’enderroc. El 1999 va ser objecte d’una forta polèmica quan entitats com Cerdanyola Viva i la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Modernista amb diversos experts van defensar el valor patrimonial de l’edifici. Finalment, es va desestimar l’enderroc i es va incloure en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.
Font: MAC
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona Hilton, BELLATERRA GOURMET: Brunch, l'esmorzar-dinar creat pels anglosaxons en 1896, Melià Barcelona, Montemagno on 19 febrer 2022|
Els millors Brunch de Barcelona es van oferir als restaurants La Cascada del Melià Barcelona i al Cristal del Barcelona Hilton, i últimament a l’Hotel Arts.
És tota una ruta gastronòmica dominical “tot inclòs” amb espectaculars bufets d’amanides, xarcuteria, peixos fumats, marisc, formatges artesanals, plats calents, fruita tropical, pastisseria assortida, Cava Brut, i acompanyat amb música en directe. Al Montemagno de Castelldefels, es pesaven als infants a l’entrada, i els pares pagaven un preu simbòlic per kilo.
Alguns restaurants i hotels serveixen un esmorzar-dinar, especialment els diumenges i dies festius durant les hores que van des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Aquests brunchs consisteixen en un bufet exposat com a auto-servei, generalment. Els aliments servits solen ser els mateixos que en un esmorzar habitual, com ara els ous estrellats, salsitxes, cansalada, pernil, fruita i pastes. No obstant això, pot incloure qualsevol altre menjar servit en un dinar. Els bufets poden tenir grans porcions de carn rostida o fumada, aus, mariscs, salmó fumat, amanides, sopes, verdura, etc., tot això acompanyat de diferents pans torrats i artesanals.
Brunch (un neologisme a partir de la unió de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar)) consisteix en un àpat realitzat al matí entre l’esmorzar i el dinar. Se serveix per regla general en un període que va des de les 10 a les 13 hores. És un àpat típic dels països anglosaxons, que als Estats Units va ser introduït pels britànics el 1896. Avui en dia es pot emprar la paraula per definir un dinar a darrera hora del matí.
Posted in Bellaterra, tagged 144 víctimes del franquisme a les fosses comunes, La Algaba, Leonardo Torres Rueda, Memòria històrica, Sevilla on 18 febrer 2022|
Les 144 víctimes del franquisme trobades en fosses comunes de l’Algaba (Sevilla) van morir “a causa de gana i malaltia i no per afusellaments”, segons va revelar l’arqueòleg Juan Luis Castro.
Leonardo Torres Rueda, nascut a Arjonilla, el 7 d’abril de 1921, va morir a La Algaba amb només 20 anys d’edat, i els seus vuit germans, Juana, Damián (capellà de Arjonilla i Ibros, enterrat a l’osari de la catedral de Jaén), Antonia, Isabel, Clara i Juan, mai van saber de la seva desaparició, com tampoc de Luis, altre germà, també nascut a Arjonilla, el 30 de gener de 1918. Els familiars Torres Rueda estàn a l’espera que identifiquin les restes amb ADN, per poguer fer-li una digna sepultura al seu poble natal.
Fa uns anys, cap al 2004, una professora a l’institut de l’Algaba, aprofitant que el centre acollia l’exposició sobre el Canal del Baix Guadalquivir, construït per presos esclaus del franquisme internats a Los Merinales i La Corchuela, va demanar als seus alumnes que preguntessin els seus pares i avis per un altre camp de treballs forçats que havia existit al seu poble, però del que se’n sabia ben poc. Els xavals van inquirir a casa però van tornar amb les mans buides, recorda el coordinador del grup Recuperant la Memòria de la Història Social d’Andalusia de la Confederació General del Treball (CGT), Cecilio Gordillo, impulsor d’aquella exposició.
El temps i el silenci imposat per la por havien esborrat gairebé tota la memòria d’aquell lloc.
Ha passat una dècada i l’edifici encara està més deteriorat. Es veu passant el petit polígon industrial de Las Arenas, a l’esquerra de la calçada, just on l’asfalt fa un tomb de 90 graus a la dreta. Està a uns vint metres del canal del Viar, que porta les aigües del riu homònim per regar aquests maizales i l’excavació del qual, iniciada a la República amb obrers lliures, van concloure els internats en aquest edifici amb aspecte de mas. A més van treballar a la urbanització del poblat agrícola de Torre de la Reina (prop del Viar, abans El Viar de Franco).
Travessant males herbes, escombraries i les runes caigudes, el que s’aturi a ensumar per aquí veurà dins d’un pati la porta tapiada d’una casa, amb una finestra oberta per on es veuen unes escales, una xemeneia, estris abandonats d’ocupants posteriors; a la seva esquena, un edifici d’uns vint metres de longitud amb una galeria d’arcs el sostre del qual s’ha desprès gairebé sencer, encara que encara pengen entre les seves bigues de fusta corcada unes teules amb la inscripció de la fàbrica “Manuela Fernández, Sevilla, Triana” . A la teulada aniden coloms. Hi ha un pou. L’interior de l’edifici principal està tancat.
Aquest és, alerta Cecilio Gordillo, “l’únic” camp de treballadors esclaus dels quals durant la Guerra Civil i la dictadura envoltaven com una corona d’espines la ciutat de Sevilla les restes arquitectòniques de la qual romanen encara drets. Però ni Las Arenas ni cap dels altres llocs o infraestructures associats al treball forçat estan protegits legalment amb la figura de Lloc de la Memòria dins del llistat que va crear la Junta d’Andalusia el 2011 per evitar-ne l’enderroc, i ni tan sols estan senyalitzats: a aquesta invisibilitat romanen els camps de Les Arenes, Els Merinales, La Corchuela i El Col·lector o Heliòpolis (aquest a la capital); el dipòsit de presos de l’Illa; la finca militar Les Turquilles entre Osuna i Écija (on van recloure jornalers i davant la qual el passat 1 de Maig es va manifestar el SAT); el mur del pantà de Torre de l’Àguila a Utrera (la veïna El Palmar de Troia la van crear les famílies dels presos) o els Batallons de Penats del parc d’Oromana, a Alcalá de Guadaíra, i de Lora del Río. Cosa que reclamen des de fa més de deu anys, i sobre el que ara insisteixen perquè l’oblit i l’erosió no acabin de devorar-los.
Represaliats polítics
Falta, juntament amb la neteja, consolidació i protecció de l’edifici al costat del canal del Viar, almenys un simple cartell que esmenti que aquí “van morir cent presos de gana”. Molts d’ells, diu Gordillo citant la investigació de la historiadora María Eugenia Fernández Luceño, eren presos governatius acusats de mendicitat. Altres eren represaliats polítics. Grans propietaris agrícoles van demanar al general Queipo de Llano, virrei de Sevilla, que donés de menjar aquests presos perquè es morien a grapats i es quedarien sense ningú per acabar el canal, explica Gordillo.
Entre aquests presos hi havia Antonio León Núñez, El Soguero, jove edil socialista del Viso de l’Alcor, que a la presó de Sevilla, la de Ranilla, va assistir a les saques camí de l’afusellament d’innombrables companys. Baldomero Alba Lara explica a la seva biografia de León Núñez: “Quan nomenaven algun Antonio, l’interval de temps que hi havia fins arribar al cognom se li feia interminable. Un dia van trucar a 17 presos, entre els quals hi havia ell, a les cinc de la matinada (…) Recorda com en passar pel barri de la Macarena, un dels seus companys va començar a plorar, doncs va creure que es dirigien camí del cementiri i que allà serien afusellats, no oblida com eren d’horrible aquells moments; alguns ploraven, altres es lamentaven, hi havia els que es recordaven de les seves famílies, però al seu pas pel cementiri el camió no es va aturar, així que van pensar que els portaven cap a una carretera o alguna cuneta. traslladats a un campament on havia presos construint el canal del Viar, a Guillena”. Va sobreviure i, abans de morir, el van nomenar edil d’honor d’El Viso, el 2002, als 91 anys.
Posted in Bellaterra, tagged CONECTIVITAT METROPOLITANA|Front comú del Vallès per impulsar el túnel d'Horta ferroviari en el 2030 on 18 febrer 2022|
Es calcula que facilita la mobilitat a una població estimada de més de 470.000 persones
14 Ajuntaments i entitats del Vallès Occidental, entre elles l’Ajuntament de Cerdanyola, la UAB, Eurecat, el Consorci del Centre Direccional i Cerdanyola Empresarial, han signat un manifest que consideren essencial per al creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.
Els ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Cerdanyola, Barberà, Sant Quirze, Castellar i Badia, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Eurecat, Pimec Vallès Occidental, Cerdanyola Empresarial, Ripollet Empresarial i la Cambra de Comerç de Sabadell han signat aquest matí un manifest de suport a favor del túnel d’Horta ferroviari.
Els 14 ajuntaments i entitats firmants consideren “essencial” la construcció d’aquest túnel ferroviari que conectaria Barcelona i la comarca entrant al Vallès Occidental per Cerdanyola. La nova línia ferroviària sortiria de la UAB i enllaçaria amb el districte d’Horta, l’estació de La Sagrera i el Poblenou i es calcula que donaria opcions d’accés a una població estimada de més de 470.000 persones.
Els integrants d’aquesta aliança vallessana subratllen la importància d’aquesta infraestructura ferroviària, planificada a la línia de ferrocarrils del Vallès i que operaria Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, per “l’equilibri que genera entre els municipis del Vallès Occidental, perquè facilita la connexió entre Barcelona i aquestes ciutats, uneix centres de coneixement, sistemes sanitaris i parcs empresarials i diversifica la cobertura de transport ferroviari, descongestionant l’alt volum de trànsit de la zona, entre d’altres”.
La signatura s’ha realitzat a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell -demarcacio a la que pertany Cerdanyola- i ha comptat amb la presència del delegat del govern de la Generalitat, l’exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral. El president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, manifesta que “és temps de deixar enrere propostes dilatòries i tenir les infraestructures que ens mereixem”. Per al president de la cambra comercial, es tracta de trobar “un equilibri entre progrés i conservació del territori i entre tots hem de ser capaços de trobar la millor opció”.
Repensar la mobilitat i la connectivitat per desenvolupar el projecte de futur
En representació de l’Ajuntament de Cerdanyola, ha signat el manifest el Tinent d’Alcalde, David González, qui ha assenyalat que “volem fer un esforç per repensar la mobilitat i la connectivitat que volem per desenvolupar el projecte de futur del nostre territori”. González ha afegit que “a Cerdanyola som seu de l’única font de llum de sincrotró que existeix a Espanya i una de les més recents d’Europa, el Sincrotró Alba”. El regidor cerdanyolenc recorda també que Cerdanyola alberga una universitat d’excel·lència internacional, com la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), el Parc de Recerca UAB i més de 50 centres capdavanters de recerca i tecnològics. Per a González “som una ciutat disposada a ser una eina eficaç de transferència de coneixement que difícilment podrà fer revertir en el territori tot el seu potencial sinó rescabalem l’infradotació de transport públic a la qual ha estat sotmesa històricament”.
David González indica que el túnel d’Horta ferroviari “és una infraestructura essencial per tal de seguir consolidant la comarca del Vallès Occidental com a pol econòmic, i continuar avançant en la senda de l’economia del coneixement”. Davant d’això, manifesta, “des del govern municipal, amb el nostre alcalde al capdavant, posarem tots els esforços possibles per a que el túnel d’Horta acabi sent una realitat”.
Horitzó 2030
Els signants s’han compromès en seguir treballant per ampliar les adhesions al manifest i fer-lo arribar a les entitats i governs amb competències. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.
Els representants dels ajuntaments i entitats d’aquest front comú indiquen que per ser competitius calen infraestructures, si no, no es pot créixer com a territori i en aquest cas “es tracta d’una proposta cabdal per a la comarca perquè afavoreix el creixement econòmic però també contribueix a la millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquesta zona”.
Font: Cerdanyola Informa, UAB,
BELLATERRA.CAT 