
Antiga fonda fundada el 1849 situada a l’antic carrer Conde Asalto núm. 11 (avui carrer Nou de la Rambla 11-13) que feia cantonada amb el carrer Lancaster núm. 2. La fonda anava a càrrec de Ramon Roca.

1893. A la Fonda Ibèrica s’hi va allotjar Francesc Cambó : “Entre dispesa i dispesa acostumava jo a passar uns dies o unes setmanes -el temps per a trobar-ne una altra- a la llavors famosa “Fonda Ibérica o del Padre”, que feia cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el de Lancaster, amb el veïnatge respectable del Palau Güell i els menys respectables de “l’Edèn Concert” i el “Tall de Bacallà”.

En aquell època encara vivia el padre – un vell corpulent i simpatic, pare dels que llavors duien la fonda-, el qual durant els àpats anava de taula en taula saludant els clients en vers, sense que mai li manqués una consonància.”

Hotel Ibérica del Padre
Hospedaje y habitaciones José Roca,
Conde Asalto, 13 y Lancaster, 2
Barcelona

Anys més tard la Fonda Ibérica del Padre era una pensió modesta situada al núm.13. S’hi allotjaven molts capellans de pocs recursos que anaven a la Catedral, a l’església del Pi i a Santa Maria del Mar.

A la fonda hi va treballar Garcia Oliver quan tenia 15 anys, fundador del Sindicat d’Hostaleria de la CNT i membre destacat del grup anarquista Los Solidarios, on també hi havia Durruti i Ascaso.

“Cuenta la revista Mirador en 1932, que los jesuitas editaban una publicación científica que se llamaba Ibérica. Los alumnos de los colegios jesuitas solían denominarla Iberica del Padre (haciendo un chiste con el Padre Rodés que era el factótum de la misma).

La anécdota apuntala la idea de que la Fonda Ibérica tenía una clientela donde predominaba el clero”.