La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924 i la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1
Dos emprenedors, Josep M. Guillén García, llicenciat en Ciències a la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor aficionat a la ràdio, van fer la revista ‘Radiosola’ dedicada a aquest nou mitjà de comunicació. Després d’algunes proves de transmissió i recepció a Montjuïc, que van generar molt d’interès, convoquen un grup d’industrials de la ciutat. D’aquesta manera, la ràdio va arribar a Barcelona el 1923 gràcies a la inversió d’aquests empresaris que van crear l’Associació Nacional de Radiodifusió.
La primera emissió de ràdio a Barcelona La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924. Una iniciativa de membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, ara és SER Catalunya, i neix amb la veu de Maria Sabater.
El periodista Javier Artiga ens relata com va néixer la ràdio a la ciutat al número 200 del carrer de València. Allà es van reunir per portar a terme el projecte a Barcelona. Un any després, el 1924, la primera emissora de tot l’estat que va obtenir llicència legal d’emissió va ser Ràdio Barcelona, amb l’indicatiu EAJ-1.
El buen patrón s’endú els guardons a millor film, director (Fernando León) i actor, per a Javier Bardem. Tres produccions catalanes més destaquen a la gala: ‘Las leyes de la frontera’, ‘Mediterráneo’ i ‘Libertad’
L’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició, aplaudida pel Penélope Cruz i Pedro Almodobar
Bernat Salvà|El buen patrón partia com a favorita a la gala de la 36a edició dels Goya, que s’ha celebrat al palau de les Arts de València, i ha estat la gran triomfadora de la nit en endur-se sis premis. Queda lluny dels vint a què optava, però la majoria de guardons que s’ha acabat emportant són dels més importants: millor pel·lícula, director i guió (els dos per a Fernando León de Aranoa), actor protagonista (Javier Bardem), muntatge i música original.
En rebre el Goya a la millor pel·lícula, Jaume Roures, productor català d’El buen patrón a través de Mediapro, ha ironitzat sobre la quota lingüística a l’ensenyament i ha fet “el 25%” dels agraïments en català, en un gest simbòlic poc usual en les gales dels Goya: ha felicitat els directors de Mediterráneo i Libertad pels premis rebuts i ha dit que “el cinema català té totes les possibilitats del món sempre que tinguem ambició”.
Fernando León de Aranoa amb el Goya com millor director i guió per “El buen patrón”
Las leyes de la frontera, Mediterráneo i Libertad han estat les altres triomfadores d’una nit amb molt accent català: disset dels 28 premis Goya han anat a parar a produccions catalanes, inclosos la majoria dels importants (pel·lícula, direcció, actor, guio original i adaptat…) Quatre dels cinc títols més premiats són catalans, tot i que estan tots parlats en castellà. Las leyes de la frontera, ambientada a la Girona del 1978, ha guanyat els premis al millor guió adaptat (Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría, que han partit de la novel·la de Javier Cercas), actor revelació (Chechu Salgado), direcció artística, vestuari i maquillatge i perruqueria.
Mediterráneo s’ha imposat als apartats de fotografia, direcció de producció i cançó original (María José Llergo per Te espera el mar). Libertad ha triomfat a les categories de direcció novella (Clara Roquet) i actriu de repartiment (Nora Navas). A més, Tres, de Juanjo Giménez, s’ha endut el premi al millor so.
Javier Bardem amb el Goya com millor actor protagonista per “El buen patrón”
L’única producció no catalana que ha triomfat a la gala, amb tres premis d’interpretació, ha estat Maixabel, d’Iciar Bollain: s’ha endut els premis a la millor actriu (Blanca Portillo), actor de repartiment ( Urko Olazábal) i actriu revelació (María Cerezuela).
José Sacristán, Goya d’Honor del 2022, ha rebut l’ovació més llarga de la nit, amb tot el públic dempeus, en rebre el Goya honorífic. També ha estat aplaudida dempeus l’actriu australiana Cate Blanchett, que ha recollit el primer Goya Internacional, premi honorífic creat en aquesta edició. L’actriu de Carol i El senyor dels anells no ha estalviat elogis per a Penélope Cruz i, sobretot, per a Pedro Almodóvar (amb qui treballarà pròximament), que li han lliurat l’estatueta.
Altres premis repartits al palau de les Arts de València han estat per a Quién lo impide, de Jonás Trueba (millor documental);Valentina, de Chelo Loureiro (llargmetratge animat); Otra ronda (Goya al millor film europeu) i la xilena La cordillera de los sueños (pel·lícula iberoamericana).
La gala no ha tingut un únic presentador, sinó una llarga llista de personalitats del cinema (sobretot actrius i actors) que anaven pujant a l’escenari. No ha estat una vetllada especialment reivindicativa, tot i que s’han sentit algunes veus en favor de la igualtat de gènere i s’ha convidat una cineasta afganesa que ha fet una crida a què no es reconegui el règim dels talibans. El president del gover espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, han assistit a la gala, que s’ha allargat fins a les 3 hores i vint minuts. Entre les actuacions musicals, destaquen C. Tangana (amb Rita Payés) i Joaquín Sabina.
BELLATERRA.CAT 