Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/02/2022

El bellaterrenc Fèlix Riba i Farrés, Director Executiu de Catalunya Tennis Academy

Qui és en Fèlix Riba i Farrés? 

El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956. Viu a Bellaterra des de fa 65 anys. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra. Va ser president del Grup CiU de Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Ex regidor d’Esports de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, l’any 2007. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El setembre de 2010, juntament amb altres persones de l’esport, van inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.

Sou president i portaveu de CiU Bellaterra a l’EMD. Quina és la vostra opinió sobre els polèmics sous aprovats i votats al ple de la Junta del Veïnat?

El mes de setembre de 2010 es va aprovar, amb el nostre vot en contra, que el president de l’EMD Bellaterra, senyor Ramon Andreu i Atik, tindria dedicació exclusiva com a President de l’entitat, amb efectes del dia 1 de setembre de 2010 (sense data de finalització de cobrar-ho i s’enten que aixì serà fins les properes eleccions minicipals del maig de 2011), una retribució íntregra mensual de 3.569, 75 € . La senyora Montserrat Muñoz i Casals, una retribució íntegra mensual de 2.160,02 € per una dedicació de 24 hores (es a dir, quasi el mateix sou que el President, per la proporció en hores), En Marc Campmany i Crusafon, una retribució íntegra mensual de 1.619, 95 €, per una dedicació de 18 hores (es a dir, molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). I Miquel Angel Vazquez, una retribució íntegra mensual de 1.079, 98 € per 12 hores semanals (es a dir, també molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). Per nosaltres la prioritat sería enfortir institucionalment l’EMD i prioritzar les necessitats que Bellaterra té als seus carrers, no els sous del seu govern municipal.

Per quin motiu ha de pagar el F.C. Bellaterra per jugar a un camp de Cerdanyola?

L’EMD ha de pagar la promoció de l’esport a Bellaterra, aquest és un exemple clarissim i és el que necessita, a curt plaç, el futbol de Bellaterra. A Cerdanyola es va aprovar l’any 2006 (encara no era jo regidor d’esports), la fusió de 5 equips de futbol de Cerdanyola, en un sol equip, per poder ajudar-lo amb garanties i poder tenir 3 camps de futbol amb gespa artificial. L’única condició que varem posar els 5 clubs fusionats era que no hi pogués haver cap altra club federat a la ciutat, ajudat per l’Ajuntament. Això ho varen aprovar pe unanimitat tots els partits polítics presents al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, però no pot tenir cap ajuda en equipaments, ni econòmicament. Jo directament, els he estat ajudant amb la possibilitat de tenir camp, de moment a Cerdanyola, però el Cerdanyola Club de Futbol, és qui fixe les condicions. Amb la posada en marxa de l’EMD, la competència de l’esport la té el govern de l’EMD. Si tenen un cost de ús del camp, l’EMD té la sol-lució ajudan-los en el pagament d’aquest cost o en que cregui oportú  fer. Això és el que volen de moment des d’el futbol a Bellaterra, que l’EMD assumexi aquesta competència, d’una vegada. Si es creu oportú tenir un camp de futbol a Bellaterra, que Gent per Bellaterra, com a govern de l’EMD, ho proposi al proper Ple amb una proposta clara i les intencions que té, els costos, la viavilitat del futur de manteniment, etc., entre tots decidim, Si en la inversió del nou camp, Bellaterra demana ajuda a Cerdanyola, s’aprova en el Ple de l’EMD, i ja és veurà que posa cada part en el futur, aixì va les negociacions entre quansevol EMD i el seu Ajuntament. Cerdanyola no té cap altre intervenció en el tema del futbol.

Podeu aclarir al veïnat de Bellaterra, la polèmica sobre la construcció de pisos, i no cases, a Can Jeroni Martí?

Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 25 anys, es va resoldre amb un canvi de planejament, que donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasumible per l’Ajuntament de Cerdanyola, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.

Que hem de fer des de Bellaterra, per ser més escoltats i estimats a Cerdanyola?

Fa més de 63 anys que visc a Bellaterra. Sempre hi ha hagut desconexió entre els dos pobles. L’any 1999, CiU va decidir fer ponts molt clars entre tots dos, parlant de tu a tu. M’ho varen demanar i la meva dedicació voluntaria al llarg d’aquests 11 anys així ha estat. S’ha donat millor relacció amb la Unió de Veïns de Bellaterra, i fruit d’aquesta relacció i d’altres persones que han intervingut, s’ha aprovat l’EMD, i s’han arreglat coses. Vull recordar que en programa de CiU a les eleccions municipals del 2003, l’unic partit que portava constituir l’EMD, erem nosaltres. Per sort després es varen afegir  els altres. I sobre tot el fet que jo mateix hagi estat regidor al govern de Cerdanyola, demostra la voluntat de CiU d’ajudar a Bellaterra. He de reconèixer que el moment econòmic viscut aquests darrers dos anys, ha frenat molts projectes que CiU té pensats per ajudar a Bellaterra. Però s’ha de segur intentant-ho.

Read Full Post »

Maria Antònia Oliver , quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2016 JOSEP LOSADA.

Adeu, Maria Antònia, D.E.P.

David Castillo|Mor la narradora manacorina Maria Antònia Oliver, una de les veus més potents de la literatura catalana de la generació dels setanta des de la Transició
Als 75 anys el cor de Maria Antònia Oliver ha dit prou. Havia resistit un trasplantament a finals del segle passat, tot just abans del càncer que va liquidar de manera fulminant el seu marit, amic i interlocutor Jaume Fuster, el 1998. Eren una parella fonamental, fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, que va trasbalsar la literatura dels anys de la Transició a partir de l’èxit de Deu pometes té el pomer, i altres reculls de gènere, en què Maria Antònia Oliver va intervenir, com ara Lovecraft, Lovecraft (1981), Negra i consentida (1983), Essa efa. recull de contes intergalàctics (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).

La seva història dins la literatura havia començat molt abans, en la segona meitat dels anys seixanta, amb els Beatles encara junts. De fet, el seu primer llibre en solitari, Cròniques d’un mig estiu, va aparèixer al segell històric del Club Editor l’any 1970. Seria el primer capítol d’una llarga història, que en principi ella va voler associar al món de les rondalles i del seu paisatge mallorquí natal. S’escamparia per una obra que només la greu malaltia va tallar. Després d’un grapat de novel·les i de començar a fer de guionista en el circuit català de TVE, Oliver va inaugurar el 1985 la sèrie de novel·la negra de la Lònia Guiu amb Estudi en lila, publicada dins la dinàmica col·lecció sota els auspicis de La Magrana. La Lònia Guiu protagonitzaria altres obres de la nostra escriptora com ara Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). En paral·lel va desenvolupar unes novel·les que van obtenir una bona recepció per part del públic i la crítica. Va ser una escriptora de qualitat que tenia el suport comercial del lector. Les més conegudes van ser Joana E., de 1992, que havia estat guardonada amb el premi Prudenci Bertrana, i Amor de cans, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de 1994. Un altre dels aspectes poc recordats de Maria Antònia Oliver va ser la ingent tasca de traducció, que va fer primer al castellà amb Jaume Fuster, amb autors com ara Natalia Ginzburg i Maiakovski, i en solitari al català, amb títols d’Italo Calvino, Stevenson, Virginia Woolf, Mark Twain, Jules Verne o la descomunal Moby Dick, distingida amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

Des del premi Recull de Blanes de 1971 fins al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016, el reconeixement va ser total i merescut.

En una entrevista que li va fer Lourdes Domínguez per al suplement Cultura de l’Avui el 2003, Maria Antonia Oliver explicava com havia evolucionat la seva escriptura: “No és que hagi canviat només la meva escriptura, és que després de la mort del Jaume tota jo he canviat. Ara, quan escric, no soc feliç, mentre que abans, sí. Fins a aquell moment, no havia sigut mai una autora que patís escrivint, però ara escriure ja no em dona felicitat. Després de la mort del Jaume, vaig passar dos anys que no em sortien les paraules i només em vaig veure capaç de reescriure una novel·la que ja tenia escrita: Tallats de lluna. Recordo que em va costar molt trobar el to: en tres mesos en vaig fer dues noves versions, escrivint com una boja. Però la veritat és que no sentia la mateixa felicitat que abans experimentava. I encara ara, per exemple, estic intentant escriure una nova novel·la protagonitzada per la meva detectiu, la Lònia Guiu, i no em surt.” En una conversa privada, l’escriptora m’explicava que ella també havia mort amb Jaume Fuster, de la mateixa manera que li hauria passat a ell, tot i ser un home dinàmic i entusiasta.
Amb Jaume Fuster compartien fins i tot la vocació pel feminisme. Així ens ho explicava, argumentant que no ens podíem rendir a la confusió dels nous temps ni a abaixar els braços amb temes bàsics: “És que encara hi ha moltes coses a fer! Potser les noies joves creuen que el feminisme ja està passat de moda, però el cert és que encara estem en una societat patriarcal i que s’ha de lluitar per canviar aquesta situació. Els homes no ho faran, perquè no pateixen, haurem de ser nosaltres. Encara hi ha milions de dones amb vel o amb burca i nenes a qui se’ls practiquen ablacions. A Europa estem millor, però tot i així encara estem lluny de la plena igualtat. La majoria de les dones no han arribat als llocs de poder ni de decisió de la societat civil ni de la política.” Oblidada els últims anys d’inactivitat, ens costarà deixar-la enrere.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

En el pla de transformació de l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, aquest primer eix recuperarà 58.000 metres quadrats d’espai públic a l’asfalt

Com és i com serà el carrer Consell de Cent|Ajuntament Barcelona

El mes de juny han de començar les obres per convertir el carrer Consell de Cent en el primer dels Eixos Verds que transformaran l’Eixample de Barcelona d’aquí al 2030, segons el pla de l’Ajuntament.

Els treballs, que compten amb un pressupost de 52,7 milions d’euros –47,9 per als eixos i 4,4 per a les places–, hi ha la previsió d’acabar-los el primer trimestre del 2023.

La fesomia i l’ús de l’espai públic canviarà totalment a l’eix principal del carrer Consell de Cent i als eixos adjacents dels carrers Girona i Rocafort. Girona es convertirà en un eix verd de Diagonal fins a la Gran Via i el carrer Rocafort, de l’avinguda de Roma fins a la Gran Via. El carrer Borrell que ja està parcialment pacificat, es transformarà en eix verd des de la Gran Via fins a l’avinguda Mistral, on enllaçarà amb la superilla de Sant Antoni.  

A la intersecció de Consell de Cent amb els carrers de Rocafort, Borrell, Girona i el d’Enric Granados –ja pacificada i en alguns trams totalment destinada a vianants–, s’hi preveuen 4 places de 2.000 m2. En total, es guanyaran 58.000 m2 d’espai públic recuperats a l’asfalt, 1.200 m2 més d’espai verd per a la ciutat.

Informació complerta👇

https://www.ccma.cat/324/labans-i-el-despres-aixi-sera-el-primer-eix-verd-de-leixample-de-barcelona-lany-que-ve/noticia/3144987/?s=09

Read Full Post »

És l’EMD qui té la competència del manteniment de les zones verdes del nostre poble i no supervisa prou la seva neteja, no cal marejar la perdiu.

Deixalles de roba i plàstics al Torrent de Can Domènec de Bellaterra

Read Full Post »

L’any 2010, Ramon Andreu, fundador del partit polític GXB (Gent per Bellaterra), va ocupar el Centre Cívic de la Plaça Maragall per crear la seu de l’EMD de Bellaterra, tot renunciant a fer-ho al local de l’edifici del Club Bellaterra, cedit gratuïtament per aquesta entitat esportiva, i que la brigada Roca Vallès utilitza com magatzem de material. Amb les mini competències que té l’EMD, podria perfectament atendre des de la part més central propera a l’estació i la Plaça del Pi, sense que el veïnat hagi de pujar a la part alta de Bellaterra.

Centre Cívic de Bellaterra ocupat des de l’any 2010 com seu del govern de l’EMD

Des de l’any 2010 al barri de Bellaterra funciona una EMD “Entitat Municipal Descentralitzada” que és una administració de rang inferior al municipi -Cerdanyola- que té algunes competències delegades pel mateix per a la seva gestió més propera als veïns d’aquest barri.  En el cas present parlem de les competències de conservació i manteniment dels carrers, camins i places, de competències per al manteniment i la gestió del patrimoni propi de l’EMD (edificis públics) competències sobre regulació del trànsit.  A més d’això, algunes competències de promoció cultural, joventut i esports i molt poc més.

D’això es dedueix que tota la resta de serveis públics que es presten a Bellaterra els ha de prestar a l’Ajuntament.  Això no evita que, al llarg d’aquests anys, hagi sorgit una batalla judicial entre l’EMD i l’Ajuntament a propòsit de qui té competència en un tema concret, el cost d’aquests contenciosos, per descomptat, ho paguen EMD i Ajuntament.  .

D’altra banda, no sembla que el problema sigui de competències, de fet la població de Bellaterra, d’acord amb els resultats de la seva consulta popular, en més del 90% el que vol és ser un municipi independent, així més o menys competències no resolen  res.  Tot i això la Generalitat no permet a Bellaterra ser independent ja que, com a municipi, seria inviable econòmicament.  Estem, doncs, condemnats a conviure amb aquests conflictes.

Tot això, òbviament, tampoc és gratis en termes econòmics, l’últim pressupost de l’EMD és de gairebé 750.000 euros dels quals més de 160.000 van destinats a pagar personal polític, laboral i funcionari (quatre persones) i 30.000 euros més a pagar els  contenciosos judicials que l’EMD té, precisament amb Cerdanyola.  Si restarem despeses de manteniment i similars resulta que a l’espai públic i la mobilitat l’EMD només es gasta menys de 210.000 euros, 75.000 en cultura i només 2.500 en joventut.  Amb aquestes xifres la pregunta que titula aquest article pren més sentit Serveix de res l’EMD de Bellaterra?

Font: Cerdanyola Informa

Read Full Post »