-L’edificació i els seus jardins estava fins ara en mans de l’Ajuntament de Barcelona
-El Govern ha aprovat destinar aquest espai a seu representativa i centre de relació institucional
Palau de Pedralbes| JORDI GARCIA/ARXIU.
El Govern ha donat llum verda aquest dimarts a la cessió gratuïta “de domini i lliure de càrregues i gravàmens” del Palau de la Pedralbes i els seus jardins, fins ara en mans de l’Ajuntament de Barcelona.
D’acord amb el text aprovat, aquest espai —ubicat íntegrament al districte de les Corts de Barcelona— es destinarà a seu representativa i centre de relació institucional de la Generalitat. D’aquesta manera, l’administració catalana passa a ser la nova propietària de la finca urbana amb una superfície de 73.160 m2, per la qual cosa n’assumirà totes les despeses de manteniment. Aquest edifici i els jardins s’incorporaran a l’Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya.
No us heu preguntat mai per què el febrer té 28 dies o 29, i quants habitants de Bellaterra han nascut en anys de traspàs?
Febrer (Colecció privada a Bellaterra) Calendari editat a Boston el 1895|Les Editions Braun París 1973
No hi ha res fruit de la casualitat, tot té la seva explicació i cal remuntar-se a època romana. Juli Cèsar ja sabia que l’any tenia 365 dies i que calia sumar un dia més cada quatre anys. En la reforma juliana del calendari, tots els mesos tenien 30 dies i els cinc que en sobren els van posar alternats al llarg de l’any: gener, març, maig, juliol i setembre. Com els últim tres mesos es van quedar amb 30 dies, li van treure un dia al febrer i el van afegir al novembre.
La següent reforma arriba poc després, amb Octavi August, i és la distribució de dies que ens ha arribat fins avui dia.
Quan August va demanar al Senat tenir el nom d’un mes es va situar tot just darrere del juliol, nom que prové de Juli Cèsar. Es diu que August no acceptava que el juliol tingués 31 i dies i el seu mes, 30. Aleshores, la solució va ser senzilla: treure un dia del febrer i posar-lo a l’agost. Com que coincidien 3 mesos amb 31 dies (juliol, agost i setembre), la solució va ser desplaçar un dia del setembre a l’octubre i un del novembre al desembre.
Així és com el pobre febrer s’ha quedat amb 28 dies. Ara bé, en anys de traspàs és el beneficiat i cada quatre anys té 29 dies.
Dites del mes de febrer, i comencem per la Candelera:
– Quan la Candelera riu, el fred és viu. – Quan la Candelera plora, el fred és fora; tant si plora com si riu, ja ve l’estiu. – Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d’hivern ens queden per passar.
Un mes que acostuma a ser fred:
– Febrer assolellat, febrer gelat. – Fred de febrer, pitjor que el de gener. – Flor de febrer no va al fruit/no va al graner. – – – – Mal auguri si no fa fred.
I ara amb precipitacions:
– Pluja de febrer, comiat de l’hivern – La neu de febrer marxa com un gos llebrer. – Si trona pel febrer, molt mal en ve. – Febrer té fama de ser un mes boig – El febrer, de cap a cua l’ha de fer.
“Les obres iniciades a mitjans de gener d’aquest 2022 duraran uns 12 mesos i un pressupost d’1.212.476,27 euros”
Torre Vermella|Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Les obres de rehabilitació de la Torre Vermella, situada al carrer de Sant Ramon 122, ja han començat i està previst que s’allarguin durant els propers 12 mesos. L’edifici, que es convertirà en la seu de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) també acollirà dues oficines de nova creació: la del Voluntariat i la d’Atenció Turística de Cerdanyola. Està previst que tots aquests serveis s’ubiquin a la planta baixa de l’edifici, que també comptarà amb una sala d’espera, diferents despatxos, un punt d’informació, lavabos, una sala d’usos múltiples i un vestíbul.
A la primera planta hi haurà una sala d’actes que ocuparà la nau central de l’edifici i també uns lavabos. I es recuperarà l’espai del soterrani per fer-lo servir de magatzem, un espai office per al personal i també uns lavabos d’ús intern.
El projecte executiu contempla conservar el màxim d’elements decoratius (dibuixos, sanefes, fusteria, paviment hidràulic…) d’un edifici que al llarg dels anys ha patit moltes transformacions i intervencions i que està catalogat com a Patrimoni Municipal. La construcció de la Torreu Vermella s’atribueix a l’arquitecte Gaietà Buïgas cap al 1879 com a encàrrec de la família Planas i Casals.
D’altra banda, s’actuarà a la part exterior de l’edifici per fer-lo accessible amb la construcció d’una rampa d’accés a la cantonada que dona a la plaça de la Torre Vermella. A més, la tanca modernista que delimita el terreny amb el carrer Sant Ramon es mantindrà i també alguns elements de la zona ajardinada com ara l’olivera i l’estructura de columnes que formen una pèrgola geomètrica. Es recuperarà la bassa de pedra que hi ha a la part posterior.
Història de la Torre Vermella de Cerdanyola del Vallès
Torre Vermella de Cerdanyola del Vallès|CEDIDA
Dins de la gran varietat de cases d’estiueig que es construïren a Cerdanyola des de final del segle xix, la torre Vermella, que deu el seu nom al color dels maons utilitzats en las façanes, fou un dels primers i més singulars edificis. Construït cap al 1879 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, en un solar de grans dimensions (agrupació de 8 parcel·les de Can Banús), L’edifici és quasi simètric, amb planta baixa i semisoterrani rectangulars i pis amb planta de creu llatina amb cadascun dels braços cobert per una teulada de dos vessants molt pronunciats. El caraner de la coberta està decorat amb una crestaria de ceràmica i en el creuer hi ha un panell que representa un drac. Al final de cada braç de la creu hi ha una terrassa i la façana acaba en un frontó amb un òcul central i un pinacle superior.
L’edifici presenta un ampli repertori historicista amb barreja d’elements medievals i clàssics. Entre els primers es troben la línia de merlets esglaonats que ressegueix quasi tot el perímetre de la façana de la planta baixa, els guardapols de les obertures amb motllura de reminiscències gòtiques o la torre a nord-est de planta quadrada que es transforma en octogonal. Com a elements que remeten al món clàssic trobem diversos medallons incrustats en la façana com el cupido de la cara nord de la torre o els caps femenins del porxo sud.
La utilització del maó vist l’acosta als edificis que van protagonitzar el salt cap al modernisme com l’Editorial Montaner i Simón projectada el 1879 per Domenech i Montaner al carrer Aragó 255 de Barcelona, o els diversos edificis de L’Exposició Internacional de 1888 a la Ciutadella de Barcelona com el Castell dels Tres Dragons o l’Umbracle.
La tanca del carrer Sant Ramon es realitza amb la mateixa tècnica d’obra vista de maó ceràmic i reprodueix elements presents a la casa com el fris de prismes piramidals o el guardapols que abraça dues finestres.
Actualment la casa i el jardí estan dividits en sentit nord-sud i els accessos es realitzen pels porxos de les façanes laterals. A l’oest el porxo és semicircular amb la barana de la terrassa superior que continua el remat de merlets. La porta és de vidre i ferro forjat amb element de temàtica floral. A l’est el porxo és quadrat, amb una estructura més lleugera modificada amb la introducció d’un pòrtic de perfils d’acer.
Torre Vermella de Cerdanyola del Vallès|CEDIDA
La Torre Vermella va ser bastida l’any 1879 amb els criteris de l’arquitectura eclèctica pròpia d’aquell període, per bé que incorporant-hi alguns elements medievalistes .
La urbanització de la zona del carrer de Sant Ramon (antic camí de Cerdanyola a Sant Cugat), que es va conèixer com el “barri de Dalt”, s’havia iniciat vers l’any 1828 amb la construcció de cases en aquest carrer en uns terrenys propietat del mas Serraparera. Posteriorment s’hi van realitzar nous processos constructius, especialment durant les dècades del 1860 i 1880.
Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 